I tant que ve la Sociovergència
No en dubteu pas. La sociovergència serà un fet. Això no vol dir que s’estableixi un govern tripartit (CDC-UDC-PSOEC). És molt possible que s’estableixi un govern de Convergència i Unió que necessiti 20 o 25 diputats per aprovar qualsevol cosa al parlament. I és gairebé segur que CiU utilitzarà la crossa preferent i quasibé única del PSC per tot.
Si les forces independentistes són prou fortes, podran ser una oposició que prepari tot allò que cal per definir com serà el país independent dels propers anys.
Si les forces independentistes no tenen prou força al parlament, llavors la sociovergència quedarà molt ben enmascarada, amb algún vot puntual amb el PP (impost de succesions) i algun vot puntual amb ERC-RCAT-SC per algun tema folklòric de baixa intensitat.
La sociovergència és aquí. Fixeu-vos si no com ho han fet anar:
Corbacho: Em molaria la sociovergència, amb Montilla de president.
CiU: UI DE CAP MANERA!!! (de cap manera amb montilla president).
Després de les eleccions:
CiU: Cal un govern FORT.
PSC: Ok , tenim menys vots que vosaltres. Vosaltres teniu la presidència.
CiU: A val, LLAVORS SÍ!!!
A partir del resultat electoral, la única cosa que variarà és si és un govern de tots dos, o és un govern de CiU amb una colla d’outsiders (com en Castells) de ministres de l’orbita sociata o és un govern de CiU amb suport del PSC.
L’independentisme s’ha de fer fort per contrarestar aquesta possibilitat.
Ajuntar llistes (com van fer les esquerres fa 7 anys) és una de les possibilitats més presents. Ni que sigui només a Tarragona, Lleida i Girona.