És la sociovergència estúpids!!!
Primer de tot, m’he d’excusar per utilitzar el terme estúpid per referir-me al possible lector. M’ha pogut l’estètica i no se m’ha acudit cap altre títol per cridar l’atenció.
Dit això. Fa uns dies deia que em semblava que el PSOE-PSC havia endarrerit les eleccions tant com li era possible per desinflar CIU i així justificar una sociovergència.
Avui hem vist la segona part d’aquesta auca. El senyor Mas ha dit que no governaria amb més d’una formació després de les eleccions.
Amb qui pensa governar llavors? Qui li donarà els 15-25 parlamentaris que necessitarà en un parlament tant atomitzat?
Evidentment no serà el PP. I avui han negat categòricament que sigui la suma d’independentistes. Ergo, amb qui pensen governar?
AMB EL PSOE-PSC!!!
Està clar com l’aigua. Pretenen aconseguir el poder a canvi de fer creure que aconseguiran un concert econòmic just. Quan en veritat el concert econòmic pot ser tant injust com el mètode actual.
Aquesta és la trampa. Pero per poder enredar el personal (tant d’una banda com de l’altra) ho han de manenir en secret.
No com ERC fa uns anys, que deia “doneu-nos confiança i nosaltres pactarem amb l’un o l’altre”, sinó en secret de debó, fent creure als electors que aquesta possibilitatmestà fora de la taula.
Ens estan colant la sociovergència. Cal que tot votant convergent i sociata en sigui conscient!!!
Totes les argumentacions són vàlides, amb una condició: que s’ajustin als fets.
El que ha dit l’Artur Mas és que no farà cap coalició de govern, sinó que per a cada tema pactarà amb qui hi sigui favorable, sense fer fàstics a ningú. Si per tirar endavant la supressió de l’impost de successions ha d’acceptar els vots del PP, ho farà.
Al capdavall aquest és el model que va aplicar el president Pujol abans de les majories absolutes.
Personalment hi estic d’acord: si no tens majoria absoluta ni un possible soci amb afinitats clares, aquesta és la millor recepta.
On sí que veig el perill és a embarcar els catalans a una batalla perduda d’antuvi: la del concert econòmic. No pas que el concert econòmic fos una mala cosa. El País Basc paga a l’Estat estrictament el que l’Estat s’hi gasta. El que passa és que Catalunya no té la força necessària per a aconseguir-lo.
Cap dels dos grans partits espanyols no està en condicions de concedir-lo, tot i suposar – que és molt suposar – que en tingués ganes. L’estripada del Tribunal Constitucional ha marcat un abans i un després, i no tinc cap dubte que encara que un dels dos partits s’avingués a un mercadeig amb CiU, l’altra recorreria sense cap escrúpol al Tribunal Constitucional