Idees esbogerrades
Les idees boges mouen el món. Aquí n’hi ha una que estic convençut que funcionaria.
(segueix)
Quin és el problema que té Catalunya avui en dia? Falta de finançament.
Perquè té falta de finançament? Perquè els diners que entreguem a la cort castellana perquè els reparteixi no són repartits equitativament.
Quina solució té aquest problema?
Les solucions que s’han platejat són dues i no han funcionat.
La primera ha estat demanar a l’estat que deixi de fer trampes amb els nostres diners. Ho han intentat tots els grups polítics i amb totes les combinacions de poder possibles. Res no ha funcionat. Els canvis han estat mínims.
La segona ha estat intentar convèncer a la nostra societat que ens estan enredant i que si no tenim carreteres és perquè no ens paguen el que haurien.
Tampoc no ha funcionat. Hi ha un percentatge massa alt de població que es pensa que aquest tema no va amb ells.
Hi ha una tercera via que encara no s’ha plantejat, però que és plenament possible. Podem pujar el nostre tram impositiu per cobrar allò que la Generalitat necessita. Podem fregir la societat amb impostos, però tenir les carreteres que volem.
I quan els agents es queixin d’aquesta reacció llavors direm la nostra: Els catalans no tenim perquè deixar de tenir infraestructures perquè una part important de la societat ha decidit regalar els nostres impostos a Castella o Almeria.
La totalitat de la societat no té perquè soportar veure com lentament el país es mor en l’agònica mort de la falta d’inversions i l’endeutament públic.
Si els partidaris del PSC i el PP i el café para todos volen continuar regalant a castella 6.000 Euros/familia cada any, així serà, però no serà a costa de les nostres autopistes, els nostres parcs i jardins, la nostra sanitat o el nostre futur.
Serà a costa directa de les seves butxaques. També de les nostres. Però sobretot de les seves.
Què passarà quan tots els projectes adormits es despertin, totes les energies acumulades i tots els plans de futur es posin en marxa i tota la força del país sigui visible als carrers?
Voldran tornar a la Catalunya vella i cansada per una sagnia sense igual de recursos públics? O començaran a exigir d’una vegada que sigui l’estat el que deixi de cobrar-los i no Catalunya qui deixi de posar metges als seus hospitals i professors a les seves escoles?
Declaració de principis: sóc partidària i defenso un sistema fiscal potent i eficaç. Ara bé, si vas a pujar-me els impostos, primer hauràs de demostrar-me que a casa nostra tothom paga el que li pertoca. Has sentit parlar alguna vegada del frau fiscal? En Alemanya suposa presó. No parlo de cap escàndol públic sinó de gent del carrer. Si cal, puc donar-te noms i cognom d’un cas concret que conec de primera mà. En privat, per descomptat. Si parlem, parlem-ne de tot. Quan vegi alguna iniciativa seriosa en aquest sentit (i en molts més), començaré a considerar seriosament les "explicacions" que se’m donen. Jo no vull una Catalunya nova amb els mateixos vicis de sempre. Cordialment, Reyes
Sóc nascuda al Guinardó, però fa set anys que he hagut de marxar de la ciutat pels desorbitants preus de l’habitatge. També hauràs d’explicar-me amb tota mena de detalls com s’han administrat els impostos que he pagat… Evidentment, em refereixo a Olimpíades, Fòrums, etc. Em refereixo a que m’expliquis quina part dels beneficis ha revertit en infraestructures del nostre país i quina reverteix a butxaques privades. Aixó no és cap atac, t’ho ben asseguro! És deformació professional. Sóc economista i m’agraden els números…. Números clars, públics i transparents.