SERRALLONGA

Avui us enllaço una contalla d’animals.
Poques vegades explico contalles d’animals. Quan s’ho val, però,  si que ho faig…. I avui us n’explico una de molt antiga. Recollida al llibre Contes del Pirineu Català. Penso que és una contalla prou divertida i enllustradora del nostre passat més proper.
Una colla d’animals que veuen com els humans només els tenen per al seu propi gaudi i engreix.
I ells es revolten i se’n van per aquests mons de Déu. I caminant caminant potser troben alló que cerquen:  Una casa tota parada per a ells sols… però la casa te els seus propietaris… ni ells ho saben, ni els propeitaris saben que els han ocupat la casa sense massa miraments…. i al final… la por a alló desconegut… I la por, aquest maleit sentiment que fa, de vegades, ens deixem endur per alló desconegut… o potser massa conegut…
Si voleu, cliqueu aquí, o al dessota, i escoltareu la contalla.

Avui una contalla de l’antigor.
De com es va gestar la primacía del sol per damunt del vent.
Mireu que és cas, un dia el sol i el vent, desvagats com estaven, car al món hi havia poca quitxalla encara,  varen decidir qui dels dos faria que, un pobrissò de solemnitat, es llevés la manta que tot el dia duia el damunt.
Prou que el vent bufa que bufaràs, que si  migjorn, que si mestral, que si xaloc, que si llevant…. i al final… no sabem si el pobret es va treure la capa a causa del vent .
I després,  el sol, amb els seus raigs d’ecalfor comença a llençar el foc  a la terra….
I qui us penseu que va guanyar!?
No us ho sabria dir……
El que si és cert , es que que des d’aquell dia, del Sol en diem l’astre rei…
Apali, cliqueu si la voleu escoltar….

Avui una d’en Pep Coll, del seu recull de contalles “Mentre el món serà món”, I com que volem donar el millor del llibre, què millor que explicar la contalla que dóna peu al títol del llibre.
Mentre el món serà món, és una sentència de jutge: Sí,  és cert …… és una sentència de jutge, però també és una sentència enraonada d’alló que al jutge se li posa al davant.
Després d’exposar quina és la manera de tenir propietats al Pirineu, que, per altra banda, va donar peu a la desgràcia de Tor… aquí s’explicita com, el dret, millor dit, la justícia pot desllorigar una cas del tot enrevessat. Tot amb tot,  el principi del principi, és  el que hi ha en el principi: Justícia:  Aquells que ho fan bé i actúen de cor,  son premiats i  els qui ho fan mal son condemnats…
Apali: Si voleu, cliqueu aquí i escoltareu la contalla….

Avui us enllaço una rondalla recollida per Valeri Serra Boldú. Cal anar repassant els llibres dels nostres compiladors. L’Amades va fer una gran feina, però d’altres també han fet feina i de la bona.
Avui una de com un galifardeu mal educat i tanoca que porta a sa mare de corcoll. El vailet vol ser servit, Ai las! que vol menjar cireres ben fresquetes. La mare que li fa: Si vols cireres fresquetes, tu mateix: al cirerer. I  ell cuita corrents cap al capçal del cirerer i vinga menjar cireres. En menja tantes que,  pobre, no pot baixar.
Si voleu saber com baixa, vosaltres mateixos. Cliqueu aquí i ho trobareu.

I avui, us enllaço una contalla d’en Valeri Serra Boldú. De quan els vista ires anaven de vistes al Mas d’En Trilla, on hi havia 3 xicotes garrides, ja granadetes, i casadores. I com que eren gent de possibles, no es treien del damunt els vistaires que, si bé simulaven anar per elles, el que volien eren els doblers que de ben segur tenien estalviats amb una propietat tan gran.
I veieu com ho pela aquest vistaire maldestre i com l’arrissen com un ruc.
Apali, si ho voleu escoltar, cliqueu al dessota . Avui ha estat diferent. He explicat la contalla en directe i a l’estudi de Radio Arenys hi havia la gent de l’Aula Universitària de Gent Gran d’Arenys de Mar, que acompanyaven a la Pilar Royo que, en breu,  treurà un bonic llibre sobre la Història d’Arenys de Mar dels anys 1920 a 1960.

Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

Quin goig, aquesta setmana he pogut anar a l’escola CEIP la Tordera. Una escola mancomunada (quina paraula més bonica!) de Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. La bona amiga Eva, em convida a explicar la llegenda a l’escola. És clar que el “culpable” de la feta va ser en Raul Casado, bon regidor de l’Ajuntament de Sant Celoni, que te una filla que va a l’escola i que van fer mans i mànigues (ell i la filla) perquè anés a explicar-los la contalla.
I dit i fet. I us puc ben assegurar que explicar contalles a gent gran és molt agraït. Però quan tens al davant cares netes, joioses, enjogassades de mainada petita, que  volen beure el veire de la vida a glops, és un dels millors plaers que ens podem trobar.
Consell als avis i avies: No us perdeu, per res del món, el plaer d’explicar contalles als més menuts. Veureu com xalareu de valent , i de passada,  acomplireu el deure de la pròpia vida. Qui lliga els nens i nenes amb la vida han de ser els pares, però qui ha de lligar els néts  amb la història,  només ho podeu fer els avis!!
Apali, si voleu escoltar la contalla (que ja està penjada en altres indrets d’aquest bloc)  però que ara us torno a enllaçar perquè el directe amb mainada és diferent…. o a mi m’ho sembla.

Avui,  la llegenda de Sant Jordi. Ja m’heu escoltat, alguns de vosaltres, que la llegenda de Sant Jordi, als catalans, ens queda molt lluny.
L’hem fet nostrada a força de voluntat. Sant Jordi és un sant que ens queda lluny, massa lluny. De veres,  de veres, potser ni va existir. Però els catalans ja ho tenim aixó: D’un pagés, (que això vol dir Jordi en grec) n’hem fet un sant nostrat i volgut, malgrat que era un Sant que res tenia a veure amb nosaltres, però què voleu!!, calia inventar-nos una icona i no varem tenir la paciència d’esperar que Sant Martí quallés… ni que el drac de Sant Celoni esdevingués la gran llegenda.. en fi… no tenim paciència: quan convé seguem cadenes….
I així ho varem fer: Ras i curt : Sant Jordi patró de la Catalunya catalana i així fins avui.
Apali, si voleu podeu escoltar la llegenda clicant aquí al dessota!!

Sovint poso la meva mà maldestre al gran llibre d’En Pep Coll: Muntanyes Maleïdes.
Tot i que el recull ho és d’unes contalles del Pirineu profund i de temps reculats… tenen una frescor acabada d’estrenar.
Podeu llegir-lo, gaudir de la murrieria i sornegueria dels seus protagonistes, però de ben segur que hi trobareu una frescor que ja voldrien alguns dels llibres que, pretesament moderns, no ens diuen ni aporten la meitat del que ens aporta aquest llibre.
I avui una contalla, de com els habitants d’Espés, treballadors cosa de no dir, un dia diuen: Prou!, Prou, prou , prou!!!! ja en tenim prou de treballar com mules, volem viure com els senyors, amb l’esquena dreta…. I és clar, qui els pot ajudar és l’unic que deu haver anat a la Universitat d’Hortoneda… o sigui , el rector… I el rector, es prepara pel diumenge un sermó ben agençadet… i des de dalt de la trona, clama:

Gent d’Espés, escolteu bé,
tot lo que ara us diré:
dilluns i dimarts,
festa pels goiats

Cal dir que goiat o gojat vol dir noi o noia d’uns quinze anys….

I continua el sermó, però per a poder-ho saber, haureu de clicar al conte que us adjunto.

Un pare amb tres fills:
El gran -un taujà, maldestre, orc, geniüt i malcarat.
El mitjà: ni carn ni peix, te una retirada al germà gran. Tendeix a una certa desarmonia amb el seu entorn.
I el petit: tot bondat, bonhomia i espavil.lat.
I ja teniu la trama plantejada.
Només cal saber qué fan els tres galifardeus quan el pare els dóna un sac de peres a cadascú, perquè vagin a mercat i en treguin tots els doblers que puguin.

I , Apali: Su voleu saber el desenllaç podeu escoltar la contalla….

Avui,  una del nostre Rei en Jaume…. Mireu que el nostre Rei en dóna per a llegendes!!!…. I sí, va ser longeu.. va tenir llarga vida… va tenir llargues converses al dessota qualsevulla figuera i amb qualque mestressa: de pròpies i d’alienes… escolteu, el nostre Rei en sabia de cada mà.
I avui,  una de com el nostre Rei es perd en una cacera i va a espetegar a un convent : Scala Dei… Demana posada, li és donada, però el prior vinga a embolicar i a garlar… I el Rei se’l treu de sobre i li fa tres preguntes:
Quant val el Rei d’Aragó ( o sigui: Ell)
Quan es triga a fer la volta al món
Quina cosa és que jo la tinc per certa i no és el que jo crec…
Si el prior no les sap, coll a terra… si les endevina, donarà el títol de reial al  convent d’Scala Dei.
I ja em teniu tot el convent, reunit en capítol, cercant les respostes….
I cà!! no cal que penseu més. El frare porquer, un xic curtot de gambals, ho endevina tot i a la primera!!
Apali, si voleu, cliqueu la contalla:

Si us fa, avui us enllaço una de l’Amades: El nostre Rei en Jaume, per anar a conquerir Mallorca als sarraïns se’n va endur el seu confessor: Sant Raimon de Penyafort. Però a més a més s’endugué també a la Petronella. I qué voleu? Li era més plaent la companyia de la formosa damisel.la que la presència del seu confessor, oimés si aquest li botzinava que no estava bé el que feia amb la dama: Total, unes quantes converses al dessota una figuera?… Si això no és  res, li responia el confessor-
I així el Sant li diu que ell marxa cap a Barcelona, que el deixa tot sol amb els seus pecats a Mallorca…. I el Rei que prohibeix sortir ningú de l’Illa. I ningú és ningú, o sigui ni el Sant.
Aquest no s’espanta, llença el mantell a la mar i , àpali , cap a Barcelona…
Si voleu, cliqueu al dessota per escoltar la contalla.

Apali! Si voleu, avui podeu escoltar la rondalla. Lloc de muntanya. Una pobre vídua, amb set parells de criatures. No dóna l’avenç. Pobre dona: Només te uns quants tupins de mel i una vaca. La seva subsistència la tindrà si pot encabir els tupins i de rebot la vaca….
Però n’hauran de treure força doblers. Sinó no en faran res…. I si és així,  cal que puguin obtenir calerons de cadascuna de les vendes…
Però mireu que és cas… el fill espavilat no pot anar a vendre, perque el fill,  una mica curt de gambals,  ho vol fer ell.
I si voleu, escolteu la contalla, veureu com el fill estret de sostre se n’acaba sortint.
Vinga, si voleu, podeu escoltar-la!!!  És clar que cal que , de primer, faci l’estella de l’Alcalde, del Sant i de “Tutti quanti”
Apali, si voleu, cliqueu i escolteu-la: