Arxiu mensual: novembre de 2009

LES OPCIONS APART DE LA SOBIRANIA ES VAN REDUINT

A la inauguració del congres que el partit dels Lliberals demòcrates celebra a Barcelona, Artur Mas per CDC, ha manifestat que Catalunya pot tornar a ser un referent com Suècia i Dinamarca, i què la formula es donar una resposta lliberal i catalana per superar la paràlisi socialista, D’altra banda el vicepresident Carod en declaracions a un mitjà, qüestiona que una sentència adversa del TC sobre l’Estatut, arribi a tenir un veritable impacte en la vida quotidiana dels catalans, ja que la seva legitimitat es nul·la.

 

En aquest doble llenguatge tant característic de la federació convergent, sembla que la idea de consultar al poble sobre la sentencia es va difuminant, amb la proximitat de la comtessa electoral, i el retard d’aquesta, però per el contrari es creuen en possessió de la formula màgica per retornar Catalunya a uns nivells de privilegi a Europa, pel sol fet de governar la Generalitat.

 

Per la seva banda en Carod tot hi la replica del President Montilla, què totes les sentències tenen conseqüències, treu ferro a l’assumpte amb l’exemple de que esborrin el terme nació del text, cosa que a nivell diari no es notarà, i a nivell de voluntat de poble seguirà ferm al mateix nivell que abans de la sentència, i ho compara amb el franquisme que ja negava l’existència de la nació catalana, però això no volia dir que no existís, i demana que aquest tribunal sigui plural i no pugui passar per damunt de la voluntat popular, fet insòlit a qualsevol democràcia.

 

Realment en Mas segueix sense creure que la centralitat política s’acosta cada cop mes a l’autodeterminació, i segueix insistint en posar la nació a dalt de tot seguint amb el sistema autonòmic espanyol, i arrossegant aquest llast anomenat Espanya, què mai deixarà que ens enlairem, la preguntat es com pensa fer-ho sinó es disposa d’un estat propi, i la llibertat i el poder per fer gestionar el nostre país sense imposicions, i podent desenvolupar tot el nostre potencial que amb un curt període de temps ens podria acostar a aquests dos referents que ha anomenat.  Ja n’hi ha prou de intentar enganyar a la gent amb coses impossibles, si abans no s’assumeix la necessitat de volar lliures.

 

Per la seva banda en comparteixo amb en Carod que res del pugui dir o fer aquest tribunal de fireta pot fer variar la nostra concepció i el nostre rumb, ja que es legal dins l’estat de dret espanyol, però no vol dir que sigui legítim.  Es una autentica presa de pel que es va eternitzant, per trobar el moment políticament idoni per retallar encara més el concepte de Catalunya.  De totes maneres aquest estatut ja es un element totalment inútil, ja que cap de les seves originals potencialitats segueixen en peu, i les que hi ha no son respectades per ningú, per tant fi de la historia.  Aquesta mania de fer bullir l’olla amb els plans B per fer front a l’Estatut es una bajanada, ja què nomes hi ha dos opcions, acotar el cap i acceptar la sentencia com a part de l’estat espanyol o dir prou, i aplicar el dret a decidir, què tant sols depèn de nosaltres, i deixar aquest període fosc de la historia enrere per començar una nova època.

 

No cal fer mes escarafalls, aquest TC amb tots els adjectiu que se li vulguin posar, forma part de la justícia espanyola, i per tant si no vols volar lliure no el pots rebutjar, altra cosa es fer volar coloms.  Per tant no cal parlar-ne més, i simplement dir de quina part esta cadascú, aquest sistema caduc i fosc espanyol, o un estat modern que s’apropi als referents ideals de Mas, jo ho tinc clar i molta gent també.

EL MÓN ISLAMIC TAMBE OPINA PER LA INDEPENDÈNCIA

Els presidents de les dos mesquites de Manlleu han ofert els seus temples religiosos per les consultes independentistes, quèe més de 140 municipis duran a terme el 13 de desembre, en una ciutat on concretament el 30 % son d’origen àrab, i per tant es una part molt important de la vila. El diari El Mundo destacava que aquests portaveus votarien a favor de l’estat propi per tenir una llengua pròpia, historia, i dret a decidir ser lliures.

Es mostren sorpresos de que els ciutadans no siguin autòctons del territori, i concretament l’entrevistat arribat a Catalunya el 1973, el titllen de simpatitzant d’ERC, i destaquen que aviat estarà en possessió del DNI espanyol, i davant la pregunta del seu posicionament diu que viu i menja a Catalunya, i què animaran a tota la comunitat marroquí a votar pel si, per ser més catalans i aconseguir els mateixos drets que qualsevol ciutadà europeu.

Es un fet més que desmunta un dels grans tòpics espanyols, que diuen que qualsevol estranger que arriba a Catalunya, no optaria per la independència, ja que prefereix la seguretat d’un estat que li ofereix les seves garanties i legalitats, a una aventura amb final incert.  Doncs no, la comunitat marroquina a Manlleu ha pensat, i crec que amb bon criteri, què seguir a l’estat espanyol vol dir aspirar com a màxim a ser ciutadà de segona a l’estat espanyol, i per tant amb menys drets a la Unió Europea pel maltracte continuat, tant cultural, com econòmic, què impedeix el desenvolupament del territori, en canvi la llibertat portaria a ser reconegut ciutadà de primera com qualsevol altre, i per tant augmentar les oportunitats per les seves famílies amb un estat petit, i que ocuparia un lloc destacat en quant a prosperitat, ja què reuneix totes les condicions per arribar-hi, sempre que s’alliberi del llast espanyol.

Les consultes tot i no ser vinculants, tenen la funció de despertar l’imaginari col·lectiu, i despertar les consciències adormides, amb una opció negativa que en la majoria de casos defuig el debat, i simplement el nega, ja que els seus arguments queden sempre en evidència, i on la seva oferta no passa de ser un estat amb una democràcia de fireta, on per exemple avui s’ha sabut que la fiscalia general investiga 730 casos de corrupció en càrrecs públics, i on d’aquests, 264 hi ha implicats representants polítics, del PSOE uns 200, amb la xifra mes alta de la llista de partits polítics. Una dada significativa per contradir a tots aquells hooligans del socialisme, què aboquen tota la seva estratègia en demonitzar el seu rival Popular acusant-lo de tots els mals, quan en realitat son dos cares de la mateixa moneda.

Per la seva banda a Catalunya, el President Montilla descarta qualsevol pacte amb el PP per desprès de les eleccions, oblidant que l’actual lehendakari Patxi Lopez, deia exactament el mateix abans de les eleccions basques, i ara formen una coalició nacionalista espanyola de primer ordre, què es preocupa només de la part que se sent espanyola de la societat basca, cosa que tant criticaven quan governaven els partits bascos.

En definitiva una mentida rere l’altra, i un desgavell econòmic que ens porta enganxats, i què si volem sortir a la superfície haurem de talla el cordó que ens uneix, cosa que amb tota naturalitat ha vist aquesta comunitat marroquina, què simplement respecta, i intenta fer-se seva la societat que els ha adoptat, i on han creat els seus vincles, una cosa  normal a tot el món, excepte per l’estat espanyol.

 

 

LES TRAVES DE LA GENERALITAT A LES CONSULTES

Ahir s’havia de celebrar una xerrada  a l’institut Alfons Costafreda de Tàrrega per part de membres de la Coordinadora per les consultes sobre la independència, com son Uriel Bertran i Anna Arquè, cosa que no va ser possible per les pressions del Departament d’Educació al centre.  La campanya escolar per ESO, Batxillerat i cicles formatius es basa en un material didàctic que explica el dret a l’autodeterminació dels pobles, sense posicionar-se en cap sentit, i l’acompanya una sèrie de xerrades de membres de la Coordinadora.

Aquesta obsessió tant de l’estat espanyol, com dels seus col·laboradors a la Generalitat, i fins hi tot els mitjans de comunicació de masses com TV3 per silenciar el tema,  d’un debat que s’estén com una taca d’oli, i què tant sols defensa la participació democràtica, on el 13 de desembre mes de 150 municipis faran efectiva la consulta, i on els joves han de gaudir de tota la informació necessària. Ja han arribat les primeres veus alarmades i contraries a la transparència del procés, com son la Dolors Nadal del PP i Albert Rivera de C’S, què han cridat a prohibir el debat en les escoles d’aquests temes, i què li recorda a èpoques fosques, ja que els centres públics no poden servir per això, i promocionar missatges polítics, i consultes il·legals, així mateix es demana que s’apliqui el mateix que la consulta feta a Arenys.  Per part del departament del conseller Maragall, l’excusa ha estat recomanar que les xerrades no es facin en horari lectiu, i què no siguin crèdit variable, cosa que ja ha desmentit la coordinadora, què simplement vol promoure el debat.

 

Francament a mi la Nadal, el Rivera i el Maragall si que em recorden èpoques fosques, i que se’ns dubte enyoren, haurien de saber que els centres públics al llarg de l’any es fan moltes xerrades sobre temes diversos, i aquest es un altre que aquests personatges, fervents partidaris del NO, s’haurien de dedicar a defensar-lo, i no a vetar el diàleg perquè no els hi agrada la pregunta, es una gran coincidència aquest tarannà amb el de les dictadures militars. Parlar d’un tema sense defensar una opció favorable o contraria, se’n diu informació, i això no es enviar cap missatge polític, el que es pervers es mentir descaradament, i dir que son consultes il·legals, quan tenen tota la legalitat vigent, ja que una entitat privada pot consultar el que vulgui i quan vulgui sense problemes, del que no ens parlen es del que deuen creure molt legal, que es enviar la Falange per acovardir la població, talment com si el dictador encara fos viu, cosa que segurament aquests tres personatges desitjarien.

 

De fet 180 poblacions catalanes ja han aprovat mocions favorables a la consulta, i això es un tsunami de grans magnituds que amenaça en trencar la submisa classe política catalana, què desprès, i com ja ha avisat en Lopez Tena el director de la organització a la comarca d’Osona, si la iniciativa es un èxit, alguns correran a sortir a la foto i no s’ha de permetre més, ja ha succeït molts cops, i la resposta de la societat civil te que ser un toc d’alerta a tota aquesta caverna espanyolista, i els mesells partits catalans que no volen, ni s’atreveixen, a desobeir l’ordre constitucional peti qui peti.

 

En definitiva el contrast entre els defensors de la democràcia, i els contraris a exercir-la, cada cop queda més clara, i això per força ha de tenir conseqüències electorals i socials.  Segurament el procés esta arribant a un punt que pot esclatar, i on tothom es te que posicionar i quedar en evidencia, cosa que es produeix en aquests moments.

 

 

 

 

ZAPATERO FA DE LÍDER DEL PSOE-C

Durant l’executiva federal del PSOE, i davant les argumentacions de Miquel Iceta per part del PSOE-C, què va qualificar de vergonya el retard del TC en la sentència de l’Estatut, i que en cas de sentencia adversa la seva posició seria molt compromesa i fomentaria encara més l’independentisme, el president espanyol Zapatero el va convida a respectar la sentència, per no deslegitimar el Tribunal inquisidor espanyol, què va definir com el cor de la democràcia.

La resposta de Zapatero va ser contundent amb la seva argumentació de que el PSOE sempre ha acatat totes les sentències, perquè això s’ha de fer sempre, de fet no calia l’advertiment, perquè aquest gran nacionalista espanyol com es el Sr. Iceta, no se li passa res més pel cap que complir el que dictamini el TC, i oblidar aquest tema en el bagul dels mals records ràpidament.

 

De totes maneres en la reunió de govern a Catalunya, la portaveu ja ha deixat clar que tota la ciutadania ha d’acatar la sentència, encara que no hi estigui d’acord, amb un clar gest demanat per l’amo cap al submís tripartit català. En termes semblants, l’expresident Pujol ha dit que s’acatarà la sentència ja que sinó ens enviaran la Guàrdia Civil, i ha destacat que portem 500 anys acatant decisions espanyoles, i aquesta no l’acceptarem, encara que no dona la formula de respondre.

 

El tribunal ara diu que podria emetre sentència desprès de les eleccions catalanes, i sembla que tant sols busca el moment mes oportú per emetre una resolució, què serà clarament negativa per l’estatutet català, donat la majoria contraria als preceptes principals del text amb un magistrat mort i no substituït, un recusat, i uns magistrats totalment polititzats i desitjosos de deixar la nació catalana sense gens ni mica de dignitat, i acabar de finiquitar la feina que duent a terme des de fa 300 anys.

 

Francament la demagògia i cinisme del Sr. Zapatero es bastant difícil de superar, ja que advertir als seus entremaliats sucursalistes catalans que acatin una sentencia del TC que es el cor de la democràcia, fa riure per no plorar. La creença de les seves pròpies mentides, i el menyspreu constant a Catalunya, com en el seu dia va fer el Partit Popular te un preu, i aquest es l’augment de la consciencia nacional, i apropar el que tard o d’hora ha de ser un nou estat a la Unió Europea. Entre tots han tensat tant la corda que ara no saben com sortir millor parats, però el procés ha començat i ara ja no te aturador.  Els enganys constants amb l’Estatut que no ha deixat de ser una llei d’anar per casa, el frau amb el nou finançament, què amb la col·laboració dels partits que formen el tripartit que ha perpetuat l’espoli fiscal català sota una capa innovadora, i sobretot el tribunal de la inquisició, què amb una presa de pel constant va ajornant una decisió de la qual nomes es mante el dubte de la quantitat de retallades del text, però no del caràcter de la sentencia, a un text on el refrenament de la població, que això si que es el cor de la democràcia, el dret a decidir, i no un tribunal polititzat i fet a mida al servei del regim, per damunt de la opinió de la gent.

 

De totes maneres el tarannà de Zapatero no vol sentir ni parlar  del dret a decidir, i autoritàriament, un tic bastant comú amb l’espanyolisme ranci de dretes o d’esquerres, pretén imposar el seu criteri per damunt del be o del mal, doncs ha fet tard, i el crit de la llibertat es molt més potent que tots els escamots d’opinadors a sou i de la falange que pugui enviar, i sobretot d’aquests partits catalans que fent el joc han estat el gran tap per impedir que la dignitat, i el criteri portes aquest territori a la seva llibertat, les seves amenaces ja no impressionen ningú, i com enemic de les llibertat individuals i col·lectives, la seva opinió ha deixat de tenir cap validesa, ni cap tipus d’influència.

 

 

 

LES SOLUCIONS AL CONFLICTE BASC NO INTERESSEN L?ESTAT ESPANYOL

Prop d’un centenar de personalitats de l’esquerra abertzale, des de professors i advocats a militants històrics i ex presos d’ETA, van manifestar la seva aposta per un procés polític i democràtic amb absència de violència, i sense ingerències mitjançant elements que ja es van aplicar per desencallar el conflicte a Irlanda del Nord, i què semblen ser la nova via que evidentment no interessa gens a l’Estat Espanyol, el principal interessat en mantenir el conflicte armat tal com esta, per justificar les seves accions.

Es presenta un escenari de negociació entre ETA i l’Estat espanyol, què es fonamenti en la marxa de militars del País Basc, alliberació de presos polítics, i un tractament just pel conjunt de víctimes del conflicte, amb els punts claus que van ser referent a Irlanda, com els mitjans exclusivament pacífics, el desarmament amb una comissió independent per verificar-lo,  renunciar a la força per influir en el resultat del procés, acceptació dels pactes de la mesa multilateral i condemna de totes les expressions de violència.

Se’ns dubte el frau electoral al país basc, amb la ilegalització d’una part molt important de la població, com es l’esquerra independentista basca, i què ha provocat el govern nacionalista espanyol de PSOE i PP, preocupat per canviar els mapes del temps a televisió, i fer peticions per demanar partits de la Roja a Euskadi, ha fet un canvi de rumb a la formació ilegalitzada, què ha vist com el seu líder Arnaldo Otegui ha de visitar la presó sovint per qualsevol reunió pacífica amb el seu entorn, i on l’estat espanyol viola constantment el principi de reunió, per evitar que el conflicte derivi amb posicionaments pacífics que res tenen a veure amb el tarannà espanyol, i què  no interessen en absolut  a aquest estat, que utilitza el conflicte armat com a coartada pel seus procediments totalment  antidemocràtics i denunciables en qualsevol estat de dret, arribant a crear una banda terrorista,  i manipulant la informació per tancar diaris, i barrejar qualsevol posicionament independentista amb el terrorisme armat.

Aquesta nova declaració d’intencions, be avalada per l’èxit irlandès, i per tant no es cap invenció sense credibilitat, sinó una experiència provada, i on el principal element distorsionador serà l’estat espanyol, què veu com a Catalunya l’independentisme segueix creixent i les consultes per la sobirania van fent forat en el territori amb un procés imparable, pacífic i democràtic, on la resposta de la democràcia de fireta espanyola de moment, ha estat enviar el partit del regim franquista a desfilar, ja que els tancs no els poden enviar per moltes ganes que en tinguin. Ara el País Basc podria començar a demanar aquest procés per arribar al fons del conflicte, i on la comunitat internacional pot veure clarament les mancances democràtiques espanyoles amb claredat, si continuen amb la seva tàctica del tot s’hi val per mantenir la unitat de l’imperi.

 

En definitiva les coses segueixen el seu curs, i tard o d’hora aquestes dues anomalies seguiran el seu camí en solitari, deixant enrere aquest malson anomenat estat espanyol, i què no ha portar res de bo als dos territoris.

A COMA-RUGA A UN COSTAT LA NORMALITAT A L?ALTRE LA INTOLERÀNCIA

El torneig internacional de futvoley que s’ha celebrat aquest cap de setmana  a aquesta localitat catalana, i on entre els participants hi havia la selecció oficial i reconeguda de Catalunya, i la delegació espanyola, ha confirmat la intolerància i obsessió malaltissa de les autoritats esportives espanyoles per barrejar política i esport, amb la retirada final del seu combinat, per evitar l’enfrontament en el terreny de joc amb el nostre.

Durant la setmana el Consell Superior d’Esports espanyol, ja va enviar una carta amenaçadora a la organització per evitar aquest enfrontament, on cal recordar que Catalunya e membre de ple dret internacional, i l’Estat Espanyol degut als poc equips federats encara no compta amb federació pròpia, però tot això a les autoritats espanyoles els es igual, i si les amenaces a la organització no van donar resultats, les amenaces als seus propis representants amb mesures penals, i la no creació de la federació d’aquest esport han fet replantejar-ne al combinat que havia de participar, què no han acudit a la cita.

 

La imatge de la prèvia del partit amb la senyera i els jugadors catalans en un costat escoltant l’himne, i per l’altra banda la bandera rojigualda amb l’himne espanyol sonant, i  la nul·la presencia dels seus jugadors, es tot una metàfora del que representa l’estat espanyol i Catalunya.  Per una part la normalitat i les ganes d’uns esportistes de representar uns colors, i competir en el seu esport, i per l’altra una autentica bogeria per impedir  la participació catalana a nivell internacional, perjudicant  inclús els seus propis esportistes, i amb una clara barreja de la política i de l’esport,cosa que amb tot el cinisme son els primers a denunciar, i els primers a dur a terme.

 

Es una clara mostra d’un estat ancorat en el passat, i què no vol  evolucionar amb un tarannà democràtic tant dèbil que pràcticament no es veu, i amb l’objectiu malaltís de la unitat nacional amb tots els aspectes, i sense cap respecte ni dret a la diferencia.  Tots sabem que l’esport es un tema important pels mitjans de comunicació, i per qualsevol tipus de reconeixement, però de cap manera es pot jugar  amb la vida professional d’uns esportistes per finalitats politiques, i amb uns objectius concrets que han portat a aquesta persecució mundial de qualsevol esport on Catalunya, ha intentat el seu lícit reconeixement fins acabar aquest cap de setmana amb aquest esport totalment minoritari, i amb un torneig sense importància quedant en evidencia davant de tot el món.

 

Realment aquests dirigents de l’esport espanyol sembla que encara no han sortit de la dictadura, i son capaços de qualsevol barbaritat per no reconèixer la diferencia, i deixar l’esport en el lloc que li correspon, cosa que demostra que per moltes campanyes que es presentin per la oficialitat de les seleccions, o forats legals per aprofitar, amb un estat tant retrògrad com l’espanyol, això no serà possible fins gaudir de l’estat propi, i on automàticament tots els nostres esportistes que ho desitgin, podran competir sota la nostra bandera sense preocupar-se de la política.

L?ECONOMIA ESPANYOLA ENS ARROSSEGA I NOSALTRES AMB LES NOSTRE MISERIES

El creixement del PIB ha permès a la Unió Europea sortís oficialment de la recessió amb estats al capdavant com Alemanya, Itàlia o Eslovènia, però amb tres estats que no s’han enganxat a aquest tren com Grècia, Xipre i Espanya, què amb les seves erràtiques politiques econòmiques ens arrossega amb ella en el seu pou profund, i mentrestant i mirant cap un altre costat seguim remenant les nostres misèries mes vergonyoses.

La delegació de Nicaragua que va ser rebuda en un acte institucional del Parlament per estudiar la nostra peculiaritat lingüística, ha tingut una polèmica inesperada en la persona de David Minoves, què va utilitzar la llengua pròpia de Catalunya, utilitzant el sistema de traducció simultània per la delegació centreamericana amb un cost de 1000 euros, i que ha servit perquè la crosta nacionalista espanyola més retrograda, encapçalada per la Alicia Sanchez Camacho i en Joan Ferran, amb la complicitat d’altres líders que simplement han optat pel silenci, encapçalessin una croada contra l’actitud d’en Minoves, i el cost del seu caprici, amb petició de compareixences inclosa.

D’altra banda en el mateix hemicicle català es va viure una situació surrealista, quan el tripartit va votar en contra d’una llei especial per la Cerdanya, què els mateixos representants dels tres partits a la comarca havien impulsat, i que es referia a un estatus específic per aquesta comarca, amb part del territori a l’estat francès i part a l’espanyol, amb una semblança al que ja succeeix a l’Aran amb uns resultats que freguen l’esquizofrènia col·lectiva, i que diuen molt poc  de la preocupació pel territori fora de l’àmbit de Barcelona, i de la credibilitat d’aquestes formacions.

Pel que fa al primer afer, la normalitat i dignitat d’un representant català ha tornat ha ser objecte de la rància croada espanyolista, què intenta defensar el que es normal a tot el món com anormal a Catalunya, el català es la llengua pròpia del territori, i per tant es totalment lògic que aquest idioma sigui l’escolli’t per qualsevol acte com aquest, i amb traducció sigui a l’idioma que sigui per la representació forana, per altra banda el cost de 1000 euros en cap cas es exagerat, i incomparable amb els episodis que estem vivint aquests dies de mala utilització dels fons públics per fins privats, i on precisament els partits dels dos acusadors principals en tenen grans exemples, i no estan indicats per donar lliçons d’ètica o honestedat a ningú, i menys per un tema que simplement esta en la seva imaginació de racisme contra la llengua catalana per qualsevol motiu.

El tema de la Cerdanya explica clarament la desafecció ciutadana, i la mesquinesa d’aquesta classe política catalana, què pels seus interessos es capaç de votar amb diferents criteris en un territori o un altra en funció de les seves necessitats, i on finalment en un acte de cinisme i mediocritat inexplicable, donen l’esquena als companys del seu mateix partit, en un cas clar de prioritat de les cadires de govern per damunt dels interessos vertaders del territori, en aquet cas en una comarca catalana dividida entre dos estats pel famós tractat dels Pirineus, i què des del nacionalisme espanyol no es vol recordar.

En definitiva davant aquesta deriva de l’estat espanyol, què compromet molt seriosament el nostre estat del benestar i el nostre futur, la classe política catalana es dedicar a fer aquests espectacles denigrants que els deixa en evidencia per sempre.

 



ES BUSCA L?ASSASSÍ DE L?ESTATUT CATALÀ

El Congres dels diputats espanyol ha aprovat la LOFCA (Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, quedant definitivament per damunt d’una llei orgànica anomenada Estatut, i curiosament  amb el vot favorable dels partits que integren el tripartit. Les acusacions d’en Sanchez Llibre per part de CIU sobre els autors de l’assassinat de l’estatut, ha portat a un nou capítol de mesquinesa política, en un delicte on tots son responsables d’aquest crim, i frau monumental al poble de Catalunya.

Amb aquesta aprovació es dona per tancada la carpeta econòmica de Catalunya, on bàsicament tot seguirà igual, ja què la benedicció com a norma superior de la LOFCA davant la llei catalana, amb el trist paper del govern català, dona per fet la via lliure a l’espoli que hem de continuar patint, i deixa en foc d’encenalls qualsevol reclamació de concert econòmic, què va en una direcció totalment oposada.

 

Prou de demagògia barata, tots en son culpables d’aquest nyap, què com ja s’ha vist es una via totalment morta i esgotada.  El PSOE-C va presentar esmenes gairebé el dia següent d’aprovar-lo en el Parlament de Catalunya, en un exercici de cinisme difícil de superar, Iniciativa va donar el sí al pacte final sense ni estudiar-lo, i donant la sensació de vendre un producte sense importar el contingut, ERC no es va voler plantar amb les negociacions, i la seva direcció va voler evitar el NO en el referèndum, què va haver d’acceptar per la sublevació de la seva militància, i a més va escenificar el recent acord financer sent conscient que incompleix la llei catalana, i perpetua l’espoli fiscal català, pel que fa a CIU, l’episodi d’en Mas pactant al final una gran meravella que s’ha demostrat que es paper mullat, ja que l’estat espanyol te la capacitat de no respectar les lleis, i com a prova es la nul·la bilateralitat, i els nuls traspassos de competències a la Generalitat, així com l’incompliment de les dates del nou sistema de finançament, amb un retard de més d’un any vergonyós en qualsevol democràcia occidental. Del PP poc s’ha de dir, el seu recurs a la llei, què segons els últims rumors publicats deixarà la veu del poble en res, i suprimirà la nació, els drets històrics  i el deure de conèixer el català entre altres modificacions.

 

Per tant ja n’hi ha prou d’aquesta comèdia d’acusacions d’un crim comes entre tots, i que ens deixa exactament on estàvem, i amb el llistó de màxims de l’estat espanyol al descobert si seguim per aquesta via autonòmica, i amb una cosa encara més greu, què es la col·laboració desinteressada en aquest projecte definitiu de colonització dels nostres representants, què no s’han atrevit a plantar cara, i simplement han fet el joc a l’estat per conservar els seus privilegis adquirits, en contra del que cada cop mes es demostra com un anhel de la societat catalana, què es poder decidir la nostra llibertat.

 

El dia 13 de desembre prop de 140 municipis faran la seva consulta sobre la independència, desafiant totes les patums de l’estat i les pròpies d’aquí, i segons la participació, i els resultats serà un pas moral molt important per donar un toc d’alerta a aquests partits, què ja no els volem escoltar més, i què tenim molt clar el que volem per la nostra generació i per les properes, què es decidir el nostre camí amb llibertat.

 

 

 

 

 

 

DESAFECCIÓ O INDEPENDÈNCIA: PRESENT O FUTUR

Aquests dies veiem com es desenvolupen dos projectes totalment oposats, en un costa els nostres partits sembla que donat els escàndols financers descoberts, han de donar l’impressió que els preocupa, i parlen sobre la reforma d’una llei electoral d’un sistema que se’ls podreix a les mans, per altra banda ahir es va presentar al Parlament europeu la campanya “I’m Catalan I love freedom”, reivindicant que Catalunya sigui el proper estat d’Europa, i explicant que el celebrat aniversari de la caiguda del mur de Berlín no es l’últim obstacle per a la llibertat d’Europa.

El President Montilla ha donat ordres al partit socialista per canviar d’opinió, i ara impulsar un canvi, be de fet una llei electoral, ja que no en tenim cap, i amb urgència per apaivagar el descrèdit que acumulen. Es mostra contrari a les llistes obertes, adduint que ja persones amb altres mèrits com una repercussió mediàtica o interessos d’algun lobby, què podrien obtenir un escó. Dins mateix del seu partit ja contradiccions, i parlen del sistema alemany amb una doble votació, amb un representant per territori i un de les llistes de cada partit a nivell nacional, i on CIU i PSOE-C no es posen d’acord amb la dimensió d’aquests territoris, i el percentatge d’un i l’altre què podria afavorir l’àrea metropolitana, o be el conjunt del territori.

 

Realment la mediocritat fa vergonya, ja que l’excusa de les llistes obertes per la por que persones  amb altres interessos accedeixin a l’escó parlamentari, es exactament el que passa ara, què les llistes son en funció dels interessos de la cúpula dirigent de cada partit, i on altres persones amb més mèrits professionals, però deslligats de l’entorn de la direcció, es queden sense possibilitats,  i on en una llista de noms, el ciutadà no pot destriar els que vertaderament vol votar per la seva capacitat o liderat, i apartar aquests vividors de la política que no se’ls coneix ofici ni benefici, més que la mamella pública. Respecte la segona discussió, arribem al moll de l’os de la desafecció ciutadana, no es mira el sistema mes higiènic, democràtic i just, sinó les repercussions en forma de representants de cada formació, i en funció d’això fan les seves propostes, i desprès pretenen disfressar-ho tot amb un tel de puresa i regeneració democràtica totalment falsa.

 

En un altre àmbit, continua creixent el nombre de municipis que veuen aprovades les seves mocions, i què amb una primera tongada de més de 100 poblacions votaran per l’estat propi, i on Girona com a capital acaba d’unir-se al grup amb un procés imparable, què avui es complementa amb la campanya ”I’m catalan I love freedom” a Brussel·les per reivindicar l’estat propi, i denunciar el genocidi cultural que han patit els catalans, i el racisme espanyol comparable els tibetans, Kurds o armenis, amb una data escollida simbòlicament, per la signatura de la pau en la primera guerra mundial que va donar pas a tot un grapat d’estats nous, i on Catalunya simplement vol exercir el seu dret a escollir la llibertat, ara vexada per un estat amb uns dèficits democràtics què cal denunciar, amb l’exemple de la impossibilitat d’anul·lar totes les penes de mort i presó de la dictadura, com la del President Companys, i on el silenci s’ha imposat a cop d’un tractat constitucional amb greus mancances democràtiques, i fet a mida pels hereus de la dictadura, i per mantenir les nacions com Catalunya sota vigilància permanent.

 

En definitiva es la foscor o la llum, i Catalunya no es pot permetre el luxe d’esperar més, i ha de decidir que vol ser quan sigui gran, sense esperar que hi hagi tercers que decideixin per nosaltres, com diu la campanya I’m catalan I love freedom.

 

 

CINEMA I ESPORT VOLEN TREURE EL CAP

Aquests últims dies tenim dos casos clars de com funcionen les regles a l’estat espanyol per eliminar qualsevol diferència, per una banda en Joel Joan com a President de la recent creada Acadèmia de cinema català, ha viatjat a Los Angeles per demanar la participació de les pel·lícules en la nostra llengua en la secció dels Oscars de llengua no anglesa amb normalitat, i al mateix temps aquest cap de setmana a Coma-ruga s’organitza un torneig de futvoley, on un combinat representant Espanya i un a Catalunya, reconeguda oficialment, s’enfrontaran a pesar de les amenaces de les autoritats esportives espanyoles.

 

En el primer cas les gestions realitzades per Joel Joan, han fet posar en guàrdia el nacionalisme ranci espanyol, i els seus col·laboradors catalans, menyspreant el cinema català com gairebé inexistent, quan la realitat es que cada any produïm tantes obres com per exemple Suècia, amb la diferència que ells son un estat i nosaltres una simple colònia, i a més amb un estat que rebutja frontalment la versió en català, i odia profundament qualsevol canvi idiomàtic que no sigui el castellà, i encara més si be de Catalunya. Un d’aquests col·laboradors que em referia es el senyor Ignasi Guardans, director de l’institut de cinematografia espanyol, quan ens vol fer caure amb la trampa de que els films que van a Hollywood els tria l’acadèmia i no l’estat, però amaga el prejudici contra la llengua catalana, què fa inviable que una pel·lícula catalana representi aquesta institució, i ja se sap el que representaria poder participar en la festa del cinema mundial amb veu pròpia, i mostrant el món que hi ha una llengua que ens fa especials com a comunitat, cosa que evidentment vol evitar l’estat.

 

Ara depèn de la resposta americana, ja que en principi s’ha de participar en unes olimpíades per participar-hi, però hi ha excepcions com Palestina o Taiwan, i aquí es on entrem nosaltres, ja què confiar amb l’acadèmia espanyola per aquesta qüestió es un impossible, cosa  que molt be sap en Joel, que simplement per expressar el seu independentisme no es contractat en molts cercles oficials, on està molt mal vist aquest gest de dignitat que l’honora.

 

Per altra banda el malson de les Espanyes de veure una confrontació Espanya contra Catalunya en qualsevol esport, sembla que serà una realitat amb un torneig internacional de futvoley, on Catalunya reconeguda oficialment de ple dret, s’enfrontarà entre d’altres a un combinat representant d’Espanya que encara no te federació pròpia en aquest nou esport.  La noticia ha estat la carta amenaçadora als organitzadors del torneig de part de les autoritats esportives de l’estat, dient que cauran en una il·legalitat si es dur a terme aquest fet, i amb la intenció de evitar l’enfrontament.

 

Son dos cares de la mateixa moneda, l’obsessió malaltissa espanyola per no deixar veure al món que la realitat catalana existeix amb una identitat diferenciada, i en contra de moltes democràcies avançades que no s’oposen per exemple a les seleccions esportives pròpies, en el fons saben que aquest enfrontament al terreny de joc amb l’estat propi sota el braç serà inevitable, i la normalitat el farà veure com un més, tanmateix en el cinema  personatges com en Guardans hauran de veure com les obres es normalitzaran, i mostraran la manera de fer d’aquest territori amb total normalitat, tot això com sabem nomes serà possible amb el nostre estat, mai si necessitem el permís espanyol, què evidentment sempre serà denegat.