ELS SÍMBOLS I LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
El Tribunal Constitucional espanyol rebutja que una condemna per trencar una bandera espanyola vulneri la llibertat d’expressió, i amb això ens dona un missatge potent sobre el valor dels drets d’una societat cada cop més coartada.
És el cas de tres joves catalans que van estripar una bandera espanyola a la UAB. Ha rebutjat el recurs d’ampara i nega haver vulnerat el seus drets fonamentals. Aquets fets van passar el 2016 en una protesta contra Sociedad Civil Catalana a l’esmentada Universitat on van agafar una bandera d’una parada de l’entitat i trencada en diferents trossos. Un jutjat de Sabadell ja els va imposar multes de vora 2000 euros per ultratge a la bandera i els van absoldre per aplicar la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans arran de la crema de fotos del Rei d’Espanya, de totes maneres el Suprem va condemnar finalment els joves al·legant que el context era diferent.
Una nova sentència que torna a retallar drets de la ciutadania i preten deixar a les persones encara més a la cua de la base d’un Estat. Cremar una bandera mai pot comportar cap condemna, sigui espanyola, catalana o xinesa. Una bandera és un símbol com altres que identifica un conjunt una societat d’un territori, i que per molta gent comporta uns sentiments pel que representa, per tant la lògica o ètica personal seria un respecte per la mateixa, però això no vol dir que qui no segueixi aquesta línia i la destrueixi estigui cometent cap delicte. Ho podem veure millor o pitjor, una millor actitud o no, però mai un delicte. Un símbol no pot passar per davant dels drets de la gent, d’altra banda això seria una coacció més a la societat que ja en va prou plena.
El Suprem fa la diferència amb el cas de crema de fotos del Rei pel context, i crec que això no s’aguanta per enlloc, el 2016 molt aprop del referèndum que havia de culminar la independència de Catalunya, una entitat feixista com aquesta amb una parada davant una Universitat, una entitat recordo que no vol respectar la lliure decisió de la gent, cosa ja prou greu i que s’en diu feixisme i que fomenta la cultura de l’odi contra Catalunya, la seva identitat i la seva llengua, tot en territori català, no pot esperar rebre simpaties de segons quins sectors de la societat i poden passar coses com aquesta, destruir una bandera pel que representa, una bandera que vol fer desapareixer un altra.
Evidentment si hi ha llibertat d’expressió perquè entitats com aquestes estenguin el seu odi arreu, per força n’hi ha d’haver per la destrucció d’una bandera. El més trist és que els drets de la gent cada cop son més atacats i l’Estat passa per davant de la mateixa gent com si fos una cosa aliena.
Tal vez lo que se le escapa al redactor es comentar el contexto. Si los jóvenes que hicieron trizas la bandera de España y, coincido que es igual que hubiese sido la catalana o la de República Polular China, se la hubieran comprado ellos mismos, entonces estaríamos hablando de un tema de libertad de expresión, pero no es el caso. Resulta que esos jóvenes demócratas catalanes, arrancaron la bandera, propiedad de otros jóvenes aún más demócratas y catalanes, de la carpa instalada por SCC, con permiso de la universidad, mientras ejercían su derecho de expresión y manifestación pacíficamente.
Como usted comprenderá además del cuestionable derecho de manifestación que supondría hacer trizas la bandera o cualquier otro símbolo, resulta que hubo violencia física contra los estudiantes, coacciones y destrozos materiales, que quizá usted considere normal dejar impunes bajo el derecho de expresión.
La próxima vez que quieran quemar una bandera, al menos que la compren ellos.
Un saludo.
Bon dia, crec que oblida que si la cosa hagués estat a l’inreves els feixistes de SCC no haurien patit cap efecte per part de la justícia. Recordo SCC una entitat que no vol respectar la simple decisió democràtica dels catalans i que lluitat contra la llengua catalana i la identitat d’un territori amb mentides i la imposició com a eina. Ho dic també per posar-ho en context. Si parlem de violència fisica i coaccions em sembla que en tenim molts exemples i no cal anar massa lluny.
Salutacions
Albert