ÈTICA UNIVERSITÀRIA
L’exconsellera Gemma Geis va reivindicar el català a la Universitat de Girona i membres del Tribunal on va fer les proves d’estabilització la van acusar de contradir els principis bàsics de l’ètica universitaria com són la neutralitat i la universalitat. Veure per creure.
La falta de defensa de la nostra llengua des de les institucions ens porta a situacions tant esperpèntiques com aquesta, en aquest cas a la Universitat. Les proves de Geis comptaven amb un Tribunal on tres dels cinc membres eren de fora de Catalunya i davant l’insistència lògica de fer-la en català i desprès de rebre els retrets ja expressats la UdG que ja ha dit que el seu Pla de llengües garanteix el català com a llengua pròpia de la Institució va posar un servei de traducció amb un cost de 4000 euros per fer-ho possible, cosa que també va ser criticada pel malbaratament públic que suposava. Cap referència de l’entitat als retrets rebuts per l’exonsellera que la van acusar de no utilitzar la llengua comuna.
Aquesta és la realitat, la deixadesa dels nostres Governs amb la llengua porta a situacions esperpèntiques, a tergiversar el que hauria de ser la normalitat. La Universitat de Girona no ha fet un paper galdós, parla d’un Pla de llengües que com hem vist permet que en aquestes proves la majoria del Tribunal no sigui de Catalunya, cosa ja de per sí molt sorprenent i posteriorment fa que una persona desprès de diversos recursos hagi d’aconseguir el que seria la normalitat, fer les proves amb la nostra llengua, curiosa manera de defensar la llengua pròpia de la institució. Apart permet que aquests membres foranis parlin d’ètica quan precisament és el que no tenen i critiquen el cost de diner públic de la traducció quan precisament es conseqüència de no fer les coses amb normalitat, com seria respectar la nostra llengua, que diuen pròpia sense exercir-la i permetent que membres de Tribunals parlin de llengua comuna i posin pals a les rodes per apartar el català sigui com sigui.
Uns fets vergonyosos com a país, i que haurien de fer caure la cara de vergonya a més d’un, sobretot les nostres institucions i partits que no son capaços de fer una cosa tant senzilla com fer-nos respectar i respectar la nostra identitat amb la llengua com element bàsic.
Lluitar per fer les coses normals en català a Catalunya no seria el més normal del món, i això si que és falta d’ètica.