DURAN ENCARA NO ENTÉN LA PREGUNTA
El líder d’UDC s’oposa a una consulta amb una pregunta clara sobre la independència catalana amb un si o no per resposta, i pretén que la opció confederal també estigui en el formulari. En qualsevol cas sorprèn que la pregunta generi controvèrsia, quan es precisament d’això del que estem parlant. En el supòsit que ens diu, hauria de ser un referèndum a nivell de tot l’Estat, ja que implica les dues parts, i això apart d’una absurditat, ningú ho ha demanat, i sempre es a temps amb una Catalunya independent cercar majories per fer aquesta mena de marxa enrere, amb el precedent que cap colònia de l’Estat espanyol ha demanat mai tornà, suposo que li hauria de provocar algun tipus de reflexió.
Efectivament, en Duran no vol una consulta amb resposta si o no i amb una única opció, De fet, si així fos defensaria i votaria no, i Unió hauria de decidir la seva posició, entenent que l’opció confederal hi te plena cabuda. En aquest context, el líder republicà Oriol Junqueras, retreu a CIU que no sigui clar en el seu posicionament, al haver-hi més d’una veu, i exigeix lleialtat amb el President i amb l’acord d’estabilitat parlamentària, que ja preveu una consulta no més enllà del 2014, i que segons la pressió que l’Estat doni a Catalunya s’hauria d’avançar i ho volen incloure en la futura negociació dels pressupostos. Ens diu que ERC parla amb una sola veu, i es manté lleial sempre que el futur de Catalunya es posi en mans dels ciutadans i es refereix al diàleg amb Madrid com un diàleg de sords que no serveix de res, ja que el govern espanyol incompleix sistemàticament els seus acords.
Tanmateix, es preocupant sentir una part important de CIU, com es en Duran sorprès per una pregunta sobre la independència a la consulta, caldria veure si ens pren per estúpids, o que coi es pensava que s’havia de preguntar a la ciutadania, que no hi era a la manifestació de l’11 de setembre, que no es va llegir el programa electoral del seu propi partit, que no escolta una part molt important del poble, que no ha vist la pregunta i respostes ja oficials del referèndum escocès del proper any. Que vol inventar, el tema li agradi o no, es el que es, i les respostes només poden ser si o no, no hi ha més opcions possibles, ni preguntes diferents. Parla d’incloure el tema confederal, quan sap perfectament que això no es viable, ja que no depèn exclusivament de nosaltres, i l’altra part com es lògic no en te cap intenció, ni li cal, apart seria un frau i una consulta inútil, ja que tot l’Estat espanyol l’hauria de fer per segellar aquest pacte, alhora que caldria ser un estat per arribar a aquest punt, un cas únic a la història, i que cap de les colònies que han marxat de l’Espanya de sempre se’ls hi ha passat pel cap. En Duran parla de que la postura d’Unió s’hauria de decidir, quan sap perfectament que això seria un frau electoral, ja que aquest partit es va presentar amb un programa electoral prou clar junt amb el seu soci, i que ara seria un engany plenament als seus votants, un altra cosa seria l’opció personal d’en Duran, que per coherència, i un cop convocada la consulta hauria de presentar la seva dimissió del seu càrrec a Madrid, cosa que representa que li cal una ètica que evidentment no te.
En Junqueras, crec reclama una lleialtat al President, que curiosament sembla tenir més assumida aquest partit, que el propi partit del President, i expressa el diàleg amb Espanya com un gest inútil que cal fer, però que tots sabem com acabarà, no es pot crear falses esperances obviant la nostra historia fins ara amb un Estat que ha demostrat sobradament que no entén de pactes, i no es de fiar.
En definitiva, prou ja d’absurditats que no porten enlloc i que nomes donen una imatge esperpèntica del nostre procés cap a l’Estat propi amb personatges que sembla no saben que el context ha canviat i els temps bufen diferent a Catalunya.