ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DE CAMI CAP AL 13 DE DESEMBRE L?UNIONISME ES POSA NERVIOS

Sense categoria

Ahir es va produir amb gran èxit l’acte d’inici de campanya per les consultes del 13 de desembre, com un pas més  cap al nou estat propi, i on es va  desemmascarar l’editorial conjunta, com un intent desesperat del autonomisme, i on el PSOE sembla haver-se adonat de la situació, i vol centrar el debat en l’estatut, ignorant el procés democràtic de la població cap a la sobirania, com fa un dels mitjans més poderosos que tenim,com es la nostra (TV3).

Aquesta realitat que volen amagar, i on una part molt important de la població ja es troba implicada, demana a crits un debat amb la nostra televisió pública per la transcendència i la volada que esta agafant, però de moment sembla que les forces que governen al Parlament, i què controlen el mitjà volen portar la població per camins impossibles, amb paraules del President, i que es el debat del judici a l’Estatut.

 

La secretaria d’organització del PSOE Leire Pajin, ha comentat que es el nostre estatut, i confia en una bona sentencia, alhora que ha recordat la hostilitat del PP en el tema.  Per la seva banda el President espanyol Zapatero ha mostrat respecte per l’editorial on hi ha coses raonables, i ha demanat no pressionar al TC, ja que aquesta es una democràcia molt solida, i el TC sap estar al seu lloc. Tanmateix ha demanat calma a la societat catalana, amb la seva confiança en la constitucionalitat del text, i veu be el terme nació en el preàmbul confiant en que Catalunya desplegarà tot el seu potencial en una Espanya plural. Pel que fa en Jose Zaragoza, ha dit que si Catalunya perd la seva dignitat, Espanya no la pot mantenir, ja què no s’entendria sense el territori català, preguntant-te  si els catalans no tenim res a dir sobre el que ha de ser Espanya, dient que Catalunya te sentit dins l’Estat, però el que decidim col·lectivament.  Mentrestant el President Montilla, ha alertat que no escoltar el que diu Catalunya es greu, però no voler entendre deliberadament es encara pitjor.

 

Tots aquests personatges socialistes busquen desviar l’atenció, de cap manera volen un debat televisiu per la independència com un projecte legítim, pacífic i democràtic, i tant sols volen marejar la perdiu. La Leire Pajin diu que també es el seu estatut, jo ja li regalo, i què se’l posi a la seva llibreria de casa, ja que cal recordar que els advocats de l’Estat precisament no estant per una integritat del text, més aviat al contrari, pel que fa a la democràcia solida d’en Zapatero, no se de quin estat parla, però de ben segur que no es l’espanyol, on la democràcia es d’una baixa intensitat que fa por, i on el seu llibre sagrat es una norma que ja recull parts molt poc democràtiques. En Zaragoza ens torna a enganyar, ja que un estat espanyol sense Catalunya i el País Basc seria molt més cohesionat del que ara es, i la condició de que nosaltres col·laborem a decidir amb tot aquest conjunt, sap que durant 300 anys ha estat inviable, i no hi ha cap motiu per pensar que no seguirà així, amb una relació de dominant i dominat que ja fa massa temps que dura. Pel que fa al President, crec que arriba a una conclusió poc brillant, ja que no es que no ens vulguin entendre, es que la relació del dominant amb una colònia no necessita entendre res d’aquesta ultima, simplement aprofitar-se d’ella, com ha vingut fent l’Estat Espanyol des del victòria borbònica el 1714, per tant miri quin càrrec ocupa, i conservi una mica de dignitat, si es que això no es demanar massa.

En resum, crec que estant esgotant els últims cartutxos per evitar el tema de que no volen parlar, però al final vulguin o no, la societat els exigirà posar-lo damunt la taula sense embuts, i què tothom es posicioni, sense importar el que l’estat espanyol opini o imposi.

 

 

 

 

 

 

 

 

CINC VISIONS, UN MATEIX OBJECTIU

Sense categoria

Avui, dia en que es fa l’acte al Forum de Barcelona per l’inici de campanya per les consultes sobre la independència del 13 de desembre a 161 municipis catalans, llegim a la premsa declaracions de cinc personatges com el President Montilla, Duran, Mas, Ridao i Ibarra amb un nexe en comú, que es el seguir insistint en el projecte autonòmic esgotat, sense donar cap més possibilitat real que no sigui aquest.

El President Montilla segueix advertint que defensarà l’Estatut fins les darreres conseqüències amb determinació, en una mena d’inici de campanya socialista que recull el lema de les editorials “Per la dignitat de Catalunya”. Per la seva part en Joan Ridao (ERC), i preguntat per la futura política d’aliances, ens diu què aquest partit no exhibirà en la campanya l’equidistància, encara que defensarà la feina feta, i posarà damunt la taula les condicions per futurs pactes en forma de Concert econòmic,  i votar el mateix a Barcelona que a Madrid, d’altra banda desqualifica les noves forces que presentaran la Independència per bandera defensant també el dia a dia. En un altre entorn tenim l’expresident de la Junta d’Extremadura, què ens manifesta que el nacionalisme identitari es cosa del segle passat, i si en parlem es produeixen molts embolics.  En Duran nomes veu dues respostes a una sentencia negativa del TC, la independència, què no la veu viable, o defensar els interessos del país des d’un govern que faci valer el seu pes a la política espanyola, un peix al cove, per entendre’ns. Per últim, en Artur Mas augura una derrota del si en un referèndum d’autodeterminació, segons uns estudis que te la federació nacionalista, i això seria un error perquè evidenciaria que es vol simplement ser una autonomia espanyola.

Pel que fa al President, i com a bon defensor del sistema espanyol evidentment defensarà aquest text mort i enterrat sigui quina sigui la sentència, i intentant tapar qualsevol indici del procés cap a la independència, què com ha dit avui en Miquel Calçada a l’acte del Forum, la vertadera dignitat es l’Estat Propi. En Joan Ridao segueix la deriva en que ha entrat el seu partit, posant coses sobre la taula que francament fan riure per no plorar, ja que demanar un concert econòmic, quan amb prou feines hem rebut per part de l’estat un nou sistema que perpetua l’espoli fiscal, es fer volar coloms, igual que demanar el mateix vot aquí que a Madrid, sap positivament que els seus companys socialistes al govern, mai deixaran de votar amb el PSOE sigui el que sigui, ja que es el mateix partit i els mateixos objectius. Per Extremadura que Ibarra digui que el nacionalisme identitari es passat, suposo que no deu incloure el nacionalisme espanyol o el de qualsevol estat del món, i es deu referir exclusivament al català, això simplement es xenofòbia, més o menys la que ha practicat sempre contra Catalunya. La parella Duran i Mas segueixen insistint amb una formula esgotada, i que ja no donarà mes rèdits, com es el peix al cove, aquesta etapa ha mort, però ells segueixen ancorats en el passat, perquè ens volen fer creure que un referèndum per la independència es perdria, cosa que en aquests moments ningú sap, i nomes cal veure els nervis de la caverna d’allà i d’aquí per començar a veure que potser es guanyaria, d’altra banda un cop posat damunt la taula amb una data i una realitat inqüestionable, la reacció de la gent que ara dubta o veu lluny no la poden preveure, i senzillament entre un projecte mort i un de nou i engrescador no hi ha color.  Els hi cal més fe en la societat catalana, o simplement es que no volen avançar, perdent una gran oportunitat de ser una de les veus en el nou estat que ha de veure la llum.

En definitiva una manera clara de tota una sèrie de personatges, què seguiran donant voltes al autonomisme fins al infinit, i què quedaran tots ells aviat superat per les circumstàncies, si es que no ho estan ja.

 

 

PER UN GRAN MITJÀ ESCRIT CATALÀ:EINA IMPRESCINDIBLE

Sense categoria

Hermes Comunicacions SA, editora del Punt, ha comprat totes les accions de l’editora del diari Avui, fins ara en mans del Grup Godo i Planeta, i això el col·loca com a principal grup de comunicacions català amb els prop de 300000 lectors que sumen els dos diaris, i on l’Avui es líder de la premsa digital en català, el nou director Xevi Xirgo, ja ha dit que vol potenciar el diari Avui com a diari nacional, una cosa que precisament no anem molt sobrats

L’import de compra s’ha tancat per un valor de 3 milions d’euros, i deixa fora els dos grups abans esmentats, gens sospitosos de tenir una visió nacionalment catalana i desacomplexada. La nova editora ja ha anunciat la seva prioritat per la difusió de continguts en llengua catalana, i amb  aquest aposta per ser un grup de primera línia.

Una bona notícia pel mitjans escrits en català, on la gran majoria simplement son els fulls informatius dels partits polítics que els controlen, amb un exemple molt clar amb el PSOE-C i el Periodico, i on la visió de les coses evidentment es amb clau espanyola, i sempre amb la critica o el silenci pels afers catalans que puguin desestabilitzar aquest sistema espanyol d’ordre i submissió, deformant moltes vegades la realitat existent, o intentant crear una corrent d’opinió intencionada, i amagar-ne un altra.

Aquesta compra pot per fi posar en circulació una publicació que tingui una visió, no a Madrid, sinó a Catalunya, i amb els seus referents clars al Principat, sense complexos, i posant sobre la taula els temes d’actualitat acatin o no l’estat de dret espanyol.

Se’ns dubte, el procés  cap a l’estat propi, a mesura que avanci i es vagi consolidant, cada cop rebrà més atacs de totes bandes, des de l’Estat Espanyol evidentment amb tota la seva artilleria i amenaces sense fonament, però també des de l’establishment creat a Catalunya, i què no vol que res es bellugui, i que com més amenaçat es senti, mes virulenta serà la seva reacció, i per això disposa d’una arma molt poderosa avui en dia, que son els mitjans de premsa i audiovisuals, on en la majoria la seva visió ja sabem que no es precisament favorable a contemplar cap possibilitat què no sigui l’estat autonòmic, i on amb el govern del PSOE-C a la Generalitat amb les seves dues crosses, el que ells anomenen la crosta nacionalista, poc a poc l’han anat arraconant.

Un mitjà potent com el que en sortirà d’aquesta compra, es una arma que pot fer decantar la balança, encara que nomes tingui la funció d’informar de les coses que passen al nostre voltant, i què els altre mitjans amaguen amb el seu silenci o minimitzen com el tema de les Consultes, i pot ser un altaveu per crear opinió favorable al procés de secessió.  Esperem que com a mínim la seva visió estigui centrada a Catalunya, i ajudi a pujar l’autoestima  amb una premsa normal com en qualsevol estat del món i amb la nostra llengua, cosa tant difícil sembla, amb l’exemple de La Vanguardia que es resisteix a fer-la servir.

 

 

EDITORIAL A FAVOR DE LES CONSULTES DEMOCRATIQUES

Sense categoria

Desprès de les reaccions furibundes de la caverna espanyola per la editorial sobre la dignitat catalana, i on es posa en qüestió els pilars d’aquesta democràcia restrictiva que ens envaeix, aquests mateixos mitjans, i davant els atacs soferts des de totes les posicions, haurien de defensar el fet democràtic de les consultes, i no optar pel silenci, esperant que aquesta febrada independentista passi a millor vida, altra cosa es la vella demagògia de sempre.

La clau per desemmascarar tot aquest establishment que no vol que res es bellugui, es que encara cap partit polític ha donat una resposta de que fer desprès de la sentència, si es favorable a l’Estatut sembla que farem un gran castell de foc, i les ampolles de cava s’obriran a cada casa per celebrar que l’estat ens atorga unes engrunes retallades que ningú es creu i que apart seguiran en la seva major part ignorant des de la capital del regne, donant per tancat el model autonòmic, i tots feliços i contents. En el cas negatiu apart d’acatar el veredicte, ningú s’ha atrevit a dir una alternativa per donar per acabada aquesta relació, i això es altament sospitós.

Pel que fa a la caverna, les reaccions han estat corrosives, i en destacaria algunes com les del diari El Mundo, on com amb el tema de l’esforç fiscal es posa davant la persona que el territori, i curiosament el 1’9 milions de votants de l’estatut son respectables, però ens diu que ho son molt més el 15,7 milions que van votar la Constitució Espanyola, es veu que el terme respectable va en funció del número de votants de cada qüestió, tenint en compte la població d’un territori i l’altra que evidentment es molt diferent. Ens parla d’una constitució referendada cada elecció, ja què la majoria de vots son pel PSOE i PP, defensors de la carta magna, com si hi hagués mes alternatives a l’estat espanyol,cosa que per cert tampoc menciona. Diu que no hi ha precedents a la premsa espanyola d’una unió per defensar la llei orgànica màxima votada pel poble, se’ns dubte pel seu poc tarannà democràtic això deu significar ben poca cosa, i entre altres barbaritats defensen el tractat constitucional davant el nacionalisme disgregador que seria un retrocés.  Suposo que no deuen posar els exemples de tots els territoris europeus que han aconseguit un estat propi, i que han vist com la seva economia creixia espectacularment, i es deuen referir que sense el nostre capital robat, els seria més difícil portar la seva economia a bon port.

Pel que fa a les consultes, avui en José Bono ens deia que ell no aniria a votar a les mateixes, perquè els sentiments no es poden legislar per decret, donant la seva fe amb la constitució, com el marc de convivència de tots els espanyols, defensant l’imperi de la llei per damunt de tot.  Evidentment amb ell no li cal anar a votar que vol ser de gran, ja que disposa d’un estat amb majoria d’edat que fa temps que  decideix per ell solet, respecte els sentiments, no es poden legislar per decret,  però hauria d’haver afegit excepte els seus, amb un exemple diari que el que fet per uns es convivència i cohesió, fet per uns altres es radicalisme i segregació, per tant no hi ha una mateixa manera de mesurar les coses.  Respecte la llei, evidentment podem dir que es legal per qui l’ha fet, què no vol dir justa, i quan sistemàticament esta feta per unes finalitats sempre en contra dels mateixos, deixa de ser respectable, per convertir-se en un enemic més.

En definitiva els interessos son oposats, i no podem esperar que l’Estat espanyol canviï el seu rumb, ja que no li cal, ni ho farà, però com a mínim podem esperar més dignitat quan arribi l’hora, dels mitjans i de la classe política acomplexada catalana.

 

 

LA DIGNITAT DE CATALUNYA, ES DIU INDEPENDÈNCIA

Sense categoria

Ha provocat enrenou en el dia d’avui la publicació d’una editorial conjunta de 12 principals diaris catalans, amb el títol “La dignitat de Catalunya”, i on es fa referència  a la famosa sentència del TC sobre l’Estatut, i les seves conseqüències, sembla que  ha agafat amb el pas canviat la classe política catalana, què degut a la seva mediocritat cada cop sembla queda més enrere de la societat, què ja demana a crits una regeneració, i una dignitat com reclama l’escrit, què ja fa temps que han perdut.

L’article famós,  son unes ratlles prudents i sense acabar d’aclarir cap solució que no sigui deslegitimar el TC, del qual recorda la recusació d’un, la mort d’un altre, i quatre magistrats que continuen amb el seu mandat caducat, i on sembla que volen actuar com una quarta cambra junt amb el Parlament, les Corts espanyoles i la voluntat catalana a les urnes. La possible retallada de tots els trets identitaris catalans que s’han filtrat, com el terme nació, el dret i deure de la llengua catalana, o el poder judicial, semblen un fet per acabar de soca-rel  la complexitat espanyola. Això suposa l’acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig, posant en joc l’esperit de la pacifica transició amb un tancament a pany i forrellat institucional, què és contradiu amb el caràcter obert i integrador de la Constitució, i alhora posen en perill els pactes profunds que han donat els 30 anys més virtuosos de la historia espanyola. Es fa reso de la fatiga catalana de ser vistos com un impediment per la uniformitat, quan som els primers en complir les lleis.  Per últim adverteix d’una societat valenta que  vol una millora de l’autogovern, amb un ampli suport social.

 

En primer lloc veig una bona iniciativa dels mitjans catalans apel·lar a la dignitat, quan per un altra banda els partits no son capaços d’articular una resposta unitària. Dit això, i vist tot el procés estatutari, les reaccions espanyoles, les misèries catalanes, i la invisibilitat del text pel que fa a una aplicació per part de l’estat, per exemple en matèria de traspassos, o amb un finançament que redueixi l’espoli fiscal, cosa que no s’ha produït, la dignitat només pot passa per donar per acabada la via autonòmica, i posar el dret a decidir damunt la taula, vist la impossibilitat de futur amb el sistema actual.

 

El text posa en evidencia el frau d’aquest tribunal com tots ja sabem, però s’oblida que l’estat de dret espanyol el considera totalment legítim, i per tant per molt injust que sigui, passa per damunt la voluntat popular, dins l’estat espanyol no hi ha més opcions.  Tanmateix ens parla d’aquest pacte estatutari i el pacte de la transició trencat, cosa totalment falsa, ja que l’Estatut es fonamentalment el que han volgut les Corts Espanyoles, menyspreant l’aprovat per un 90 % del Parlament català, per tant és una imposició o un regal, mai un pacte.  També ens parla del pacte de la transició, quan tots sabem la baixa qualitat democràtica espanyola, precisament degut a aquest fals pacte dirigit pels mateixos que van bellugar els fils a la dictadura, i on aquest caràcter obert constitucional sembla una broma de mal gust, amb articles com el vuitè, on consagra l’exercit com la garantia de la unitat territorial, i on es pràcticament impossible la seva reforma, a diferencia d’altres estats vertaderament democràtics, per posar només dos exemples.

 

 Adverteix d’una societat valenta, però obvia els esdeveniments que van creixent a Catalunya, i fets tant importants com el que es realitzarà el 13 de desembre, on més de 160 municipis votaran la consulta per l’estat propi, i on aquest camí a pesar del silenci del partits d’ordre i els mitjans oficials, va agafant la centralitat política amb normalitat, i com ja han fet altres territoris en el món.  El projecte uniforme espanyol s’ha mostrat nociu per les aspiracions catalanes, i això es un fet, per tant seguir insistint amb el mateix no te cap sentit.  A part, dona entendre que si las sentència es favorable el problema ja no existirà, quan la realitat es una molt diferent, ja què és clarament insuficient, i sense cap garantia que l’Estat el complirà, com per exemple en les inversions per infrastructures, l’aeroport del Prat, la oficialitat del català a Europa entre molts altres temes.

 

En definitiva com iniciativa em sembla molt be, però no ens enganyem, la via autonòmica es el problema, i l’Estatut un simple fet que el referma, no hi ha solucions a mitges, i si una de molt clara, i què a més només depèn de nosaltres, i que en aquests moments políticament s’està organitzant al voltant de Reagrupament, què pot acabar sent una gran Coalició amb la vista posada a la regeneració política i l’assoliment de l’estat propi, a que esperem?.

ARA LI VOLEN DIR ARAGONÉS ORIENTAL

Sense categoria

El partit Aragonès (PAR) i el PP, no volen anomenar català a la llengua de la Franja de Ponent, i en la nova llei de protecció i promoció de les llengües proposen que se’n digui Aragonès Oriental, o modalitat lingüística local parlada a l’Aragó oriental. Ho intenten justificar per raons filològiques, històriques i psicològiques sense cap argument, què hi doni suport ja que no el deuen haver trobat.

La nova llei a aprovar crea una separació entre els dos partits governants PSOE i PAR, ja què aquest últim junt amb els Populars volen limitar la difusió del català, i així ho han esmenat amb aquestes noves denominacions pel català. Les reclamacions de IU juntament amb la Chunta Aragonesista, de la cooficialitat del català a l’Aragó durant molt de temps, demanant la unitat de la llengua amb les diferents variants, cosa que el PSOE, i per salvar els mobles va qualificar el català i aragonès com a llengües pròpies i històriques, però descartant la cooficialitat.

 

Realment la xenofòbia i odi acèrrim a tot el que pot ser un signe d’identitat catalana arriba a  proposar lleis malaltisses com aquesta, on una vegada més volen inventar-se la historia, un recurs que l’imperi de Castella ja utilitza des de ,fa uns quans segles, ara em be a la memòria el descobriment d’America pel català Cristòfol Colom, i què també els serveix per crear noves llengües del no res, amb un únic objectiu que es eliminar o afeblir la llengua catalana tot el que puguin,  i en el seu lloc imposar la llengua castellana per reial decret, tot i que el rei ja ens va dir que mai havia estat llengua d’imposició, esclar, què venint d’un re,i el concepte d’imposició pren un altra dimensió.

 

Primer va ser a València on han inventat una nova llengua anomenada valencià, i que defensen que res te a veure amb el català, amb situacions que tots recordem com traduccions idèntiques a la Unió Europea amb un cost pel contribuents, tot per la obsessió malalta i el racisme lingüístic que els acompanya, on fins hi tot amb la mirada  perduda del govern espanyol de torn, aprofiten per treure la televisió catalana del seu territori, i així eliminar el màxim qualsevol normalitat amb el català, afeblint una llengua que no te un estat al darrere que la protegeixi.

 

Ara toca la franja d’Aragó, on amb la mateixa tàctica els Populars tornaran a inventar una nova llengua, i els socialistes evidentment no volen ni sentir parlar de cooficialitat, i tant sols la contemplen com un fet anecdòtic abandonat a la seva sort i desaparició, quan alhora des de la Unió Europea sempre ens diuen que l’Estat espanyol es el primer que no vol el català com a llengua oficial a Europa, i fins hi tot a Catalunya on es la llengua pròpia i natural, amb la eliminació del deure en l’Estatut la volen consagrar com a llengua de segona categoria.

 

Es un tema que dins l’estat espanyol mai l’arreglarem, i la nostra llengua nomes sobreviurà amb un estat propi amb oficialitat única, i què li permeti accedir a tots els estaments mundials, i alhora fer pressió en territoris com la franja, país valencià o les Illes per cuidar-lo i mantenir-lo viu.  No hi ha un altra camí, el contrari es la progressiva desaparició, no hi ha volta de fulla.

 

 

EL BRILLANT PLA B DE JOSE DOMINGO

Sense categoria

Les diverses reaccions desesperades de tots els partits respecte els rumors de les retallades de l’Estatut per part del TC, i que totes tenen el denominador comú, de que hauran de donar alguna desposta, però evidentment no volen trencar res, i seguir amb el mateix sistema, cosa que els porta a uns arguments buits de contingut, i què nomes generen mes desafecció per posar les seves misèries al descobert, encara que sempre hi ha excepcions, com les d’en Domingo escollit per Ciudadanos, i ara al grup mixt de la cambra, amb el seu escrit titulat “El precio de la rebeldia”.

Aquest diputat reclama la suspensió de l’autonomia de Catalunya, si el govern no accepta la decisió del Tribunal Constitucional sobre el text català. Ho argumenta dient que la Constitució es la norma suprema, i res pot contradir-la, per això dona aquesta possibilitat apuntada per diferents circumstancies, i titlla de descarada imprudència, aquests governants que amb la seva desobediència amenacen la convivència, tot això amb el suport de l’article 155.1, què ens diu que si una Comunitat autònoma no compleix amb les seves obligacions que se li imposin, o atempti greument l’interes general d’Espanya, el Govern per una sèrie de procediments, pot aplicar les mesures necessàries pel compliment forçós de les seves obligacions.

 

Segueix desmentint l’argument que no es pot tocar cap coma d’aquesta llei orgànica, perquè es un pacte polític entre Catalunya i Espanya, i ratificat per referèndum, cosa que desmenteix, ja qèe aquest pacte nomes es imaginari entre la classe política catalana, i la mateixa llei del TC preveu declarar anticonstitucional totes les lleis inclosa l’Estatut., i ens torna alertar de les conseqüències greus que tenen les actituds irresponsables.

 

Efectivament, aquest nacionalista xenòfob espanyol què defensa la unitat i el pensament únic de l’imperi per damunt de la democràcia, explica una gran veritat, a tota la demagògia que ens venen la resta de partits, què si la via es seguir sent una comunitat autònoma més dins l’estat espanyol, aquest te un estat de dret que inclou el TC, amb unes atribucions que estan per sobre de qualsevol Estatut i govern català, per tant te la potestat de desfer allò que la gent ha votat , forma part del paquet constitucional que cap partit que esta ara al Parlament es vol saltar, per tant aquestes amenaces de fireta son fum, què ja no es creu ningú, i una clara burla a la població.

 

Torna a encertar quan parla d’aquest famós pacte Catalunya amb Espanya que el titlla d’imaginari, jo crec que es un altra burla de la classe política catalana, ja que simplement no existeix, i a més una part no en te cap necessitat, ja que un pacte es entre dos grups amb igualtat de condicions, en aquest cas un te el poder, i l’altre simplement es un subordinat (Catalunya), per tant de pacte res de res.

 

Finalment un altra bona idea seria la suspensió de l’autonomia, què per un costat deixaria despullats a aquests partits catalans i els seus suposats pactes, ja que es demostraria que tot continuaria igual, demostrant la inutilitat per un territori com Catalunya de l’estat autonòmic, i per altra podria ser el punt d’inflexió per acabar de despertar la gent, i optar definitivament per trencar les cadenes, i posar rumb a l’estat propi sense por, i deixant enrere tota aquesta demagògia que ens volen fer empassar cada dia.

 

Per tant i per un cop, la meva més sincera enhorabona per Jose Domingo, i la seva anàlisi de la situació.

 

 

 

 

LA REALITAT ESPANYOLA I LA REALITAT CATALANA

Sense categoria

El 20 de Novembre, es l’aniversari de la mort del Dictador espanyol Francisco Franco, i tot hi que la llei de memòria històrica prohibeix l’apologia d’aquesta dictadura sagnant, a la realitat i com a llei de fireta que es, en un estat que simplement ha posat la cortina de fum per fer veure que tot ha canviat, al Valle de los Caidos es va tornar a celebrar una concentració de falangistes amb missa inclosa en honor del dictador, ja se sap que l’església era un dels pilars d’aquest regim del terror, i el segueix enyorant per difondre el seu missatge de la por.

Efectivament el mateix abat Anselmo Alvarez, què va prometre abandonar aquestes pràctiques, va oficiar la cerimònia dedicada a Franco, i davant la seva filla i un miler de falangistes, va recordar el dictador i a Primo de Rivera, qualificant-los com a fills de Déu, i pels que va demanar la felicitat eterna. No cal dir que la Guàrdia Civil tant expeditiva a Santa Coloma, no va aparèixer pel recinte.

Per les nostres contrades, el President nomenarà avui als membres del Consell de Garanties estatutàries, òrgan substitut del Consell Consultiu, i que ha de vetllar perquè les disposicions de la Generalitat siguin legals amb l’Estatut i la Constitució. L’acord PSC-PP amb la benedicció d’ERC, ha propiciat que no hi hagi majoria nacionalista a l’òrgan, cosa que correspondria pel nombre de diputats al Parlament, i ara podran bloquejar qualsevol iniciativa sobre l’autogovern de CIU i ERC, i posen la primera pedra d’un possible pacte a la basca, entre les dos forces nacionalistes espanyoles del Parlament Català.

De la primera notícia es poden veure moltes conclusions, però la fonamental es que s’han canviat els mobles de lloc i s’han pintat les parets, però l’edifici continua sent el mateix. Es inversemblant que en qualsevol país que es digui democràtic es pugui permetre un homenatge a un dictador sanguinari com Francisco Franco, i a càrrec d’un dels seus suports més fonamentals, l’església catòlica espanyola, una associació religiosa que es va moure com peix a l’aigua en aquest regim del terror, i què va aprofitar per vendre el seu missatge de la por, i arrecerar-se al costat del poder militar existent, i en contra de la població. Aquestes dues rèmores del passat segueixen fent els seus actes, amb un clar símptoma de que la transició va ser un fracàs pels demòcrates, i un triomf pels feixistes, què van seguir bellugant els fils fins els nostres dies.

Pel que fa a Catalunya, i gracies als suposats independentistes d’Esquerra, l’estatut moribund serà vigilat per aquesta guàrdia pretoriana formada pels dos partits nacionalistes espanyols en minoria al Parlament, però ara durant 9 anys amb dret a veto sobre qualsevol avenç a l’autogovern català, què ja no caldrà denunciar al TC, i morirà tranquil·lament a Barcelona.

Tot això va donant idea de com està la situació, i amb la idea que sense la regeneració política, i l’estat propi difícilment ens en sortirem.  Cal reaccionar amb urgència, i posar les cartes damunt la taula, depèn de tots nosaltres canviar les coses, i pensem que el 28é estat de la Unió Europea ens espera amb tot el que això comporta.

 

El PRESIDENT ES FA EL VALENT PERÒ SENSE CAP CREDIBILITAT

Sense categoria

Davant les noticies del Diari El  Mundo sobre les retallades que el TC farà a l’estatutet, on termes com nació, drets històrics, símbols nacionals, dret de conèixer el català, i poder judicial seran esborrats del text  sense miraments, el President Jose Montilla ha reclamat responsabilitat històrica als magistrats, i una visió no restrictiva de la Constitució, què malmeti de forma imprudent l’esperit obert i integrador de la Carta Magna.

Totes aquestes retallades tenen un acord més o menys considerable entre els magistrats, com en el capítol judicial, on creuen que la seva regulació correspon a la llei orgànica estatal, encara que tots ell segueixen dient amb tot el cinisme que el resultat serà un estatut de tercera generació, i el més avançat de l’estat.  

El President Montilla davant aquestes notícies, ha demanat mantenir l’esperit obert i integrador de la Constitució, sense ser tant dur com els seus dos socis de govern, i ha mostra la preocupació per posar en perill la carta magna i respectar el vot dels ciutadans, què ja han dictat sentència, i ha recordat el preàmbul constitucional on s’anomena la voluntat de protegir i respectar tots els pobles d’Espanya, i això fa aquesta decisió tant important, ja què no es pot dir a la gent que estava equivocada respectant el que som i el que volem ser.

Realment les filtracions sobre el text ja fan pudor, i no deixen de ser una burla sobre el que tothom sap que serà una realitat, la retallada de molts aspectes del text, i tots els que donin un fet diferencial a Catalunya sobre la resta de Comunitats autònomes.  Els retard n’és el culpable d’aquestes noticies que van apareixent periòdicament, i què semblen un serial per capítols on tothom a llegit el final.  El President sap i es conscient, què ell i el seu grup sempre han servit els interessos de l’estat, i no els interessos catalans, per això 24 hores desprès d’aprovar-se al Parlament el nou text, ja presentaven esmenes, i desprès durant la negociació van estar clarament a l’altre costat de la taula, com va dir en Vallès ahir, mai han tingut necessitat de votar diferent al PSOE perquè son ell mateix. Per tant i veient l’allau de consultes sobiranistes, i el creixement del sentiment independentista, entenc la seva preocupació per la seva estimada Constitució, on ens cita la protecció i respecte a tots els pobles de l’Estat, cosa que sap molt be que te una excepció molt clara amb Catalunya, què porta 300 anys sense el més mínim respecte, i intentant destruir la seva identitat com sigui, per tant  no es burli mes dels catalans, i accepti que ara han arribat massa lluny, i han destapat la capsa dels trons, què durà a un procés que vostè no en vol sentir a parlar, però que ja es una realitat, i no per negar-lo deixarà d’existir.

Sap perfectament que el seu pla B, com ja va advertir el seu cap directe a Madrid, es respectar la sentència i aquestes advertències buides de contingut de cara a la galeria ja no enganyen ningú. Tensant la corda com ho han fet, ens han fet un gran favor per accelerar el camí que ha de prendre tard o d’hora si vol sobreviure el territori català, que es l’estat propi, i com moltes vegades he comentat  entre un projecte il·lusionador i amb futur, i un altre caducat i maldestre, no hi ha color possible, com diu l’Enric Canela si sumem, guanyem.

 

QUINA BARRA TENEN ALGUNS

Sense categoria

Hi ha personatges, que no se si creuen que la societat directament es estúpida, o senzillament es creuen el seu propi cinisme i mentida incorporat. Es el cas de la vicepresidenta espanyola De la Vega,  i del coordinador de diputats i senadors del PSC a Madrid, què en diferents declaracions s’han superat a si mateixos, i han mostrat clarament les seves mancances democràtiques, i la seva ineptitud pels càrrecs que ostenten.

El coordinador socialista del PSC a Madrid, Francesc Vallès, ens dius que la seva formació no precisa de grup propi al Congrés, perquè no han tingut mai necessitat de votar diferent del PSOE, tot hi les moltes vegades que ha votat contra els interessos de Catalunya, com recentment amb la moció de poder parlar català en aquesta cambra, i què ell ho atribueix a que això nomes es competència del Senat. Es mostra contrari a les llistes oberte,s ja que podrien portar major despesa pública, i afavorir campanyes personals. Pel que fa  a les consultes independentistes, diu que no es un clam i no porten enlloc, ja que els independentistes son una opció minoritària que vol enredar a tothom, quan hi ha problemes mes greus com la crisi.

Per la seva part, la vicepresidenta De la Vega, davant les declaracions de Saura de petició de renovar el TC, els insta a seguir l’exemple del govern espanyol, i no fer comentaris sobre la tasca dels magistrats, com a mínim fins que no hi hagi una sentència, ara el que toca als que tenim responsabilitats es no interferir, ja què es un tema de funcionament democràtic de les institucions.

Pel que fa al coordinador socialista, la seva formació no precisa de grup propi, perquè evidentment ells son PSOE, i per tant mai votaran contra ells mateixos, els interessos catalans com ja han demostrat multitud de cops, inclús votant diferent una mateixa qüestió al Parlament i al Congrés, son totalment secundaris, i vull suposar que els seus votants ho tenen clar, tenim un clar exemple amb la cap de llista i ara ministra de defensa Carme Chacon, desapareguda en combat i formant part d’aquest grup de diputats escollits a Catalunya, i amb una funció totalment inútil i vergonyosa. Pel que fa al català es una prova més de que no el consideren llengua oficial a l’estat espanyol, ja que el més normal seria que fos llengua comú en la cambra espanyola representativa, i no es així, afavorint tant sols una sola llengua. Amb les llistes obertes, i la seva preocupació per la despesa  o campanyes personals, te gracia la preocupació econòmica, quan la majoria de càrrecs investigats per corrupció son del seu partit, i quan per exemple a Santa Coloma la substituta de l’alcalde ha estat escollida per la cúpula socialista sense cap opinió de la població, i quan les llistes tancades tant sols afavoreixen  els propers a la direcció, prescindint moltes vegades dels mèrits. El tema consultes ja es delirant, diu que no es un clam i no porta enlloc com a grup minoritari, se’ns dubte no deu estar informat que el 13 de desembre mes de 150 municipis catalans celebraran aquestes consultes, i això s’apropa al 20 % del total del territori, cosa que jo no veig gens minoritària, i porta allà on ell no vol arribar, què es que la ciutadania decideixi lliurement quin vol ser el seu futur davant l’alternativa que ens ofereix en Vallès, en forma de continua sent una província espanyola de segona categoria.  La diferència es substancial.

La vicepresidenta ens diu que els responsables polítics no interfereixin en les decisions del magistrats, es un insult a la intel·ligència, i típic d’aquest personatge grotesc, què no ens diu que el tribunal es totalment polititzat entre els dos partits majoritaris, i que els dos blocs atenen les consignes de cada bàndol que els hi ha posat, deixant de banda que deixen un designi popular en forma de votació a l’Estatut en paper mullat, o sigui l’antítesi de la democràcia.

Son dos bons exemples de la barra que tenen alguns, què ens volen fer passar bou per bestia grossa, però a aquestes alçades ja no cola.

 

LES OPCIONS APART DE LA SOBIRANIA ES VAN REDUINT

Sense categoria

A la inauguració del congres que el partit dels Lliberals demòcrates celebra a Barcelona, Artur Mas per CDC, ha manifestat que Catalunya pot tornar a ser un referent com Suècia i Dinamarca, i què la formula es donar una resposta lliberal i catalana per superar la paràlisi socialista, D’altra banda el vicepresident Carod en declaracions a un mitjà, qüestiona que una sentència adversa del TC sobre l’Estatut, arribi a tenir un veritable impacte en la vida quotidiana dels catalans, ja que la seva legitimitat es nul·la.

 

En aquest doble llenguatge tant característic de la federació convergent, sembla que la idea de consultar al poble sobre la sentencia es va difuminant, amb la proximitat de la comtessa electoral, i el retard d’aquesta, però per el contrari es creuen en possessió de la formula màgica per retornar Catalunya a uns nivells de privilegi a Europa, pel sol fet de governar la Generalitat.

 

Per la seva banda en Carod tot hi la replica del President Montilla, què totes les sentències tenen conseqüències, treu ferro a l’assumpte amb l’exemple de que esborrin el terme nació del text, cosa que a nivell diari no es notarà, i a nivell de voluntat de poble seguirà ferm al mateix nivell que abans de la sentència, i ho compara amb el franquisme que ja negava l’existència de la nació catalana, però això no volia dir que no existís, i demana que aquest tribunal sigui plural i no pugui passar per damunt de la voluntat popular, fet insòlit a qualsevol democràcia.

 

Realment en Mas segueix sense creure que la centralitat política s’acosta cada cop mes a l’autodeterminació, i segueix insistint en posar la nació a dalt de tot seguint amb el sistema autonòmic espanyol, i arrossegant aquest llast anomenat Espanya, què mai deixarà que ens enlairem, la preguntat es com pensa fer-ho sinó es disposa d’un estat propi, i la llibertat i el poder per fer gestionar el nostre país sense imposicions, i podent desenvolupar tot el nostre potencial que amb un curt període de temps ens podria acostar a aquests dos referents que ha anomenat.  Ja n’hi ha prou de intentar enganyar a la gent amb coses impossibles, si abans no s’assumeix la necessitat de volar lliures.

 

Per la seva banda en comparteixo amb en Carod que res del pugui dir o fer aquest tribunal de fireta pot fer variar la nostra concepció i el nostre rumb, ja que es legal dins l’estat de dret espanyol, però no vol dir que sigui legítim.  Es una autentica presa de pel que es va eternitzant, per trobar el moment políticament idoni per retallar encara més el concepte de Catalunya.  De totes maneres aquest estatut ja es un element totalment inútil, ja que cap de les seves originals potencialitats segueixen en peu, i les que hi ha no son respectades per ningú, per tant fi de la historia.  Aquesta mania de fer bullir l’olla amb els plans B per fer front a l’Estatut es una bajanada, ja què nomes hi ha dos opcions, acotar el cap i acceptar la sentencia com a part de l’estat espanyol o dir prou, i aplicar el dret a decidir, què tant sols depèn de nosaltres, i deixar aquest període fosc de la historia enrere per començar una nova època.

 

No cal fer mes escarafalls, aquest TC amb tots els adjectiu que se li vulguin posar, forma part de la justícia espanyola, i per tant si no vols volar lliure no el pots rebutjar, altra cosa es fer volar coloms.  Per tant no cal parlar-ne més, i simplement dir de quina part esta cadascú, aquest sistema caduc i fosc espanyol, o un estat modern que s’apropi als referents ideals de Mas, jo ho tinc clar i molta gent també.

EL MÓN ISLAMIC TAMBE OPINA PER LA INDEPENDÈNCIA

Sense categoria

Els presidents de les dos mesquites de Manlleu han ofert els seus temples religiosos per les consultes independentistes, quèe més de 140 municipis duran a terme el 13 de desembre, en una ciutat on concretament el 30 % son d’origen àrab, i per tant es una part molt important de la vila. El diari El Mundo destacava que aquests portaveus votarien a favor de l’estat propi per tenir una llengua pròpia, historia, i dret a decidir ser lliures.

Es mostren sorpresos de que els ciutadans no siguin autòctons del territori, i concretament l’entrevistat arribat a Catalunya el 1973, el titllen de simpatitzant d’ERC, i destaquen que aviat estarà en possessió del DNI espanyol, i davant la pregunta del seu posicionament diu que viu i menja a Catalunya, i què animaran a tota la comunitat marroquí a votar pel si, per ser més catalans i aconseguir els mateixos drets que qualsevol ciutadà europeu.

Es un fet més que desmunta un dels grans tòpics espanyols, que diuen que qualsevol estranger que arriba a Catalunya, no optaria per la independència, ja que prefereix la seguretat d’un estat que li ofereix les seves garanties i legalitats, a una aventura amb final incert.  Doncs no, la comunitat marroquina a Manlleu ha pensat, i crec que amb bon criteri, què seguir a l’estat espanyol vol dir aspirar com a màxim a ser ciutadà de segona a l’estat espanyol, i per tant amb menys drets a la Unió Europea pel maltracte continuat, tant cultural, com econòmic, què impedeix el desenvolupament del territori, en canvi la llibertat portaria a ser reconegut ciutadà de primera com qualsevol altre, i per tant augmentar les oportunitats per les seves famílies amb un estat petit, i que ocuparia un lloc destacat en quant a prosperitat, ja què reuneix totes les condicions per arribar-hi, sempre que s’alliberi del llast espanyol.

Les consultes tot i no ser vinculants, tenen la funció de despertar l’imaginari col·lectiu, i despertar les consciències adormides, amb una opció negativa que en la majoria de casos defuig el debat, i simplement el nega, ja que els seus arguments queden sempre en evidència, i on la seva oferta no passa de ser un estat amb una democràcia de fireta, on per exemple avui s’ha sabut que la fiscalia general investiga 730 casos de corrupció en càrrecs públics, i on d’aquests, 264 hi ha implicats representants polítics, del PSOE uns 200, amb la xifra mes alta de la llista de partits polítics. Una dada significativa per contradir a tots aquells hooligans del socialisme, què aboquen tota la seva estratègia en demonitzar el seu rival Popular acusant-lo de tots els mals, quan en realitat son dos cares de la mateixa moneda.

Per la seva banda a Catalunya, el President Montilla descarta qualsevol pacte amb el PP per desprès de les eleccions, oblidant que l’actual lehendakari Patxi Lopez, deia exactament el mateix abans de les eleccions basques, i ara formen una coalició nacionalista espanyola de primer ordre, què es preocupa només de la part que se sent espanyola de la societat basca, cosa que tant criticaven quan governaven els partits bascos.

En definitiva una mentida rere l’altra, i un desgavell econòmic que ens porta enganxats, i què si volem sortir a la superfície haurem de talla el cordó que ens uneix, cosa que amb tota naturalitat ha vist aquesta comunitat marroquina, què simplement respecta, i intenta fer-se seva la societat que els ha adoptat, i on han creat els seus vincles, una cosa  normal a tot el món, excepte per l’estat espanyol.

 

 

LES TRAVES DE LA GENERALITAT A LES CONSULTES

Sense categoria

Ahir s’havia de celebrar una xerrada  a l’institut Alfons Costafreda de Tàrrega per part de membres de la Coordinadora per les consultes sobre la independència, com son Uriel Bertran i Anna Arquè, cosa que no va ser possible per les pressions del Departament d’Educació al centre.  La campanya escolar per ESO, Batxillerat i cicles formatius es basa en un material didàctic que explica el dret a l’autodeterminació dels pobles, sense posicionar-se en cap sentit, i l’acompanya una sèrie de xerrades de membres de la Coordinadora.

Aquesta obsessió tant de l’estat espanyol, com dels seus col·laboradors a la Generalitat, i fins hi tot els mitjans de comunicació de masses com TV3 per silenciar el tema,  d’un debat que s’estén com una taca d’oli, i què tant sols defensa la participació democràtica, on el 13 de desembre mes de 150 municipis faran efectiva la consulta, i on els joves han de gaudir de tota la informació necessària. Ja han arribat les primeres veus alarmades i contraries a la transparència del procés, com son la Dolors Nadal del PP i Albert Rivera de C’S, què han cridat a prohibir el debat en les escoles d’aquests temes, i què li recorda a èpoques fosques, ja que els centres públics no poden servir per això, i promocionar missatges polítics, i consultes il·legals, així mateix es demana que s’apliqui el mateix que la consulta feta a Arenys.  Per part del departament del conseller Maragall, l’excusa ha estat recomanar que les xerrades no es facin en horari lectiu, i què no siguin crèdit variable, cosa que ja ha desmentit la coordinadora, què simplement vol promoure el debat.

 

Francament a mi la Nadal, el Rivera i el Maragall si que em recorden èpoques fosques, i que se’ns dubte enyoren, haurien de saber que els centres públics al llarg de l’any es fan moltes xerrades sobre temes diversos, i aquest es un altre que aquests personatges, fervents partidaris del NO, s’haurien de dedicar a defensar-lo, i no a vetar el diàleg perquè no els hi agrada la pregunta, es una gran coincidència aquest tarannà amb el de les dictadures militars. Parlar d’un tema sense defensar una opció favorable o contraria, se’n diu informació, i això no es enviar cap missatge polític, el que es pervers es mentir descaradament, i dir que son consultes il·legals, quan tenen tota la legalitat vigent, ja que una entitat privada pot consultar el que vulgui i quan vulgui sense problemes, del que no ens parlen es del que deuen creure molt legal, que es enviar la Falange per acovardir la població, talment com si el dictador encara fos viu, cosa que segurament aquests tres personatges desitjarien.

 

De fet 180 poblacions catalanes ja han aprovat mocions favorables a la consulta, i això es un tsunami de grans magnituds que amenaça en trencar la submisa classe política catalana, què desprès, i com ja ha avisat en Lopez Tena el director de la organització a la comarca d’Osona, si la iniciativa es un èxit, alguns correran a sortir a la foto i no s’ha de permetre més, ja ha succeït molts cops, i la resposta de la societat civil te que ser un toc d’alerta a tota aquesta caverna espanyolista, i els mesells partits catalans que no volen, ni s’atreveixen, a desobeir l’ordre constitucional peti qui peti.

 

En definitiva el contrast entre els defensors de la democràcia, i els contraris a exercir-la, cada cop queda més clara, i això per força ha de tenir conseqüències electorals i socials.  Segurament el procés esta arribant a un punt que pot esclatar, i on tothom es te que posicionar i quedar en evidencia, cosa que es produeix en aquests moments.

 

 

 

 

ZAPATERO FA DE LÍDER DEL PSOE-C

Sense categoria

Durant l’executiva federal del PSOE, i davant les argumentacions de Miquel Iceta per part del PSOE-C, què va qualificar de vergonya el retard del TC en la sentència de l’Estatut, i que en cas de sentencia adversa la seva posició seria molt compromesa i fomentaria encara més l’independentisme, el president espanyol Zapatero el va convida a respectar la sentència, per no deslegitimar el Tribunal inquisidor espanyol, què va definir com el cor de la democràcia.

La resposta de Zapatero va ser contundent amb la seva argumentació de que el PSOE sempre ha acatat totes les sentències, perquè això s’ha de fer sempre, de fet no calia l’advertiment, perquè aquest gran nacionalista espanyol com es el Sr. Iceta, no se li passa res més pel cap que complir el que dictamini el TC, i oblidar aquest tema en el bagul dels mals records ràpidament.

 

De totes maneres en la reunió de govern a Catalunya, la portaveu ja ha deixat clar que tota la ciutadania ha d’acatar la sentència, encara que no hi estigui d’acord, amb un clar gest demanat per l’amo cap al submís tripartit català. En termes semblants, l’expresident Pujol ha dit que s’acatarà la sentència ja que sinó ens enviaran la Guàrdia Civil, i ha destacat que portem 500 anys acatant decisions espanyoles, i aquesta no l’acceptarem, encara que no dona la formula de respondre.

 

El tribunal ara diu que podria emetre sentència desprès de les eleccions catalanes, i sembla que tant sols busca el moment mes oportú per emetre una resolució, què serà clarament negativa per l’estatutet català, donat la majoria contraria als preceptes principals del text amb un magistrat mort i no substituït, un recusat, i uns magistrats totalment polititzats i desitjosos de deixar la nació catalana sense gens ni mica de dignitat, i acabar de finiquitar la feina que duent a terme des de fa 300 anys.

 

Francament la demagògia i cinisme del Sr. Zapatero es bastant difícil de superar, ja que advertir als seus entremaliats sucursalistes catalans que acatin una sentencia del TC que es el cor de la democràcia, fa riure per no plorar. La creença de les seves pròpies mentides, i el menyspreu constant a Catalunya, com en el seu dia va fer el Partit Popular te un preu, i aquest es l’augment de la consciencia nacional, i apropar el que tard o d’hora ha de ser un nou estat a la Unió Europea. Entre tots han tensat tant la corda que ara no saben com sortir millor parats, però el procés ha començat i ara ja no te aturador.  Els enganys constants amb l’Estatut que no ha deixat de ser una llei d’anar per casa, el frau amb el nou finançament, què amb la col·laboració dels partits que formen el tripartit que ha perpetuat l’espoli fiscal català sota una capa innovadora, i sobretot el tribunal de la inquisició, què amb una presa de pel constant va ajornant una decisió de la qual nomes es mante el dubte de la quantitat de retallades del text, però no del caràcter de la sentencia, a un text on el refrenament de la població, que això si que es el cor de la democràcia, el dret a decidir, i no un tribunal polititzat i fet a mida al servei del regim, per damunt de la opinió de la gent.

 

De totes maneres el tarannà de Zapatero no vol sentir ni parlar  del dret a decidir, i autoritàriament, un tic bastant comú amb l’espanyolisme ranci de dretes o d’esquerres, pretén imposar el seu criteri per damunt del be o del mal, doncs ha fet tard, i el crit de la llibertat es molt més potent que tots els escamots d’opinadors a sou i de la falange que pugui enviar, i sobretot d’aquests partits catalans que fent el joc han estat el gran tap per impedir que la dignitat, i el criteri portes aquest territori a la seva llibertat, les seves amenaces ja no impressionen ningú, i com enemic de les llibertat individuals i col·lectives, la seva opinió ha deixat de tenir cap validesa, ni cap tipus d’influència.

 

 

 

LES SOLUCIONS AL CONFLICTE BASC NO INTERESSEN L?ESTAT ESPANYOL

Sense categoria

Prop d’un centenar de personalitats de l’esquerra abertzale, des de professors i advocats a militants històrics i ex presos d’ETA, van manifestar la seva aposta per un procés polític i democràtic amb absència de violència, i sense ingerències mitjançant elements que ja es van aplicar per desencallar el conflicte a Irlanda del Nord, i què semblen ser la nova via que evidentment no interessa gens a l’Estat Espanyol, el principal interessat en mantenir el conflicte armat tal com esta, per justificar les seves accions.

Es presenta un escenari de negociació entre ETA i l’Estat espanyol, què es fonamenti en la marxa de militars del País Basc, alliberació de presos polítics, i un tractament just pel conjunt de víctimes del conflicte, amb els punts claus que van ser referent a Irlanda, com els mitjans exclusivament pacífics, el desarmament amb una comissió independent per verificar-lo,  renunciar a la força per influir en el resultat del procés, acceptació dels pactes de la mesa multilateral i condemna de totes les expressions de violència.

Se’ns dubte el frau electoral al país basc, amb la ilegalització d’una part molt important de la població, com es l’esquerra independentista basca, i què ha provocat el govern nacionalista espanyol de PSOE i PP, preocupat per canviar els mapes del temps a televisió, i fer peticions per demanar partits de la Roja a Euskadi, ha fet un canvi de rumb a la formació ilegalitzada, què ha vist com el seu líder Arnaldo Otegui ha de visitar la presó sovint per qualsevol reunió pacífica amb el seu entorn, i on l’estat espanyol viola constantment el principi de reunió, per evitar que el conflicte derivi amb posicionaments pacífics que res tenen a veure amb el tarannà espanyol, i què  no interessen en absolut  a aquest estat, que utilitza el conflicte armat com a coartada pel seus procediments totalment  antidemocràtics i denunciables en qualsevol estat de dret, arribant a crear una banda terrorista,  i manipulant la informació per tancar diaris, i barrejar qualsevol posicionament independentista amb el terrorisme armat.

Aquesta nova declaració d’intencions, be avalada per l’èxit irlandès, i per tant no es cap invenció sense credibilitat, sinó una experiència provada, i on el principal element distorsionador serà l’estat espanyol, què veu com a Catalunya l’independentisme segueix creixent i les consultes per la sobirania van fent forat en el territori amb un procés imparable, pacífic i democràtic, on la resposta de la democràcia de fireta espanyola de moment, ha estat enviar el partit del regim franquista a desfilar, ja que els tancs no els poden enviar per moltes ganes que en tinguin. Ara el País Basc podria començar a demanar aquest procés per arribar al fons del conflicte, i on la comunitat internacional pot veure clarament les mancances democràtiques espanyoles amb claredat, si continuen amb la seva tàctica del tot s’hi val per mantenir la unitat de l’imperi.

 

En definitiva les coses segueixen el seu curs, i tard o d’hora aquestes dues anomalies seguiran el seu camí en solitari, deixant enrere aquest malson anomenat estat espanyol, i què no ha portar res de bo als dos territoris.