ALBERT CORTES MONSERRAT

Els resultats electorals i les matemàtiques que se’n deriven fan sortia a la llum les mentalitats salvadores d’Espanya per davant dels problemes de Catalunya.

Avui escoltem com el President Mas recomana al President Puigdemont que sigui exigent no intransigent, afegint que no li agradaria repetició electoral. Per altra la tropa republicana fa una crida a Junts per negociar conjuntament l’investidura de Sanchez en defensa de Catalunya. Son nomes dos exemples dels molts que escoltem i que ens queden per escoltar.

Realment el President Mas hauria de saber que quan has de negociar amb algú tant poc de fiar com Sanchez i en general la majoria de Governs espanyols, cal marcar unes línies clares i exigents fermes que donin la idea a l’interlocutor que alguna cosa ha canviat a la història que ens marca com a pactistes a la baixa i posteriorment enganyats sense cap conseqüència. El 2017 es i ha de ser un canvi de cicle, precisament Sanchez, el del 155 que valida la violència per impedir el vot, la negació al dret de decidir de la societat catalana i la imposició castellana de sempre te en el seu adn la intransigència que deiem i sempre l’ha utilitzada, recordo en la famosa i inútil taula de diàleg quan ens diuen que autodeterminació i amnistia no son temes per parlar. Per tant prou lliris a la mà i exigència per fer realitat la paraula i el vot de la gent, no hi ha altre sortida per molt que s’esforcin d’aquí i d’allà per fer oblidar el passat recent com més aviat millor i segui el seu camí autonòmic tranquil.

Per altra banda que Esquerra ara faci crida a la unitat, fa riure per no plorar quan han esta i son els campions de la negació de la mateixa sempre posant el partit per davant del país sense embuts, barrejar això amb la defensa de Catalunya. Les seves condicions ens diuen que hem estat 10 anys de mobilització, votant sota les porres, patint la repressió per ara canviar la independència per rodalies i quatre inversions estatals, que per postres acabaran sent un nou engany ja que mai s’han complert. Quina broma es aquesta.

Que Sanchez sigui president espanyol o no, que es repeteixin eleccions o no, hores d’ara ja no hauria de ser cap problema, ni preocupació per nosaltres, a no ser que com els nostres partits el “salvar a Espanya” sigui el seu objectiu número u, ja que fent això ells també es salven.

Prou d’aquesta broma pesada.

Es curiós veure com els partits catalans han centrat la seva estratègia a la governabilitat d’Espanya i les seves demandes i com han oblidat la pèrdua de 700 mil vots com si res.

Pedro Sanchez ara de vacances fa pocs dies va dir que la paraula de Puigdemont te menys valor que la seva declaració d’independència i que havia passat a ser una anècdota, un fet aïllat que era el desig també dels republicans a Catalunya per la seva estratègia. Ja sabem que a la política les paraules se les emporta el vent i allò que avui és negre demà pot ser blanc, ja que el sistema i tots els seus mitjans s’encarreguen de fer esborrar la memòria de la societat en qualsevol moment, però ara és fa difícil veure aquest encontre que jo del President exigiria. De fet la credibilitat de la Declaració era vàlida, el que no ho va ser en va ser la gestió que es va dur a terme de la mateixa.

Per altra banda veiem com Esquerra, apart de fer un discurs totalment fora de lloc i que denota la deriva d’aquest partit parlant de triomfalisme i victòria quan acabaven de perdre la meitat dels diputats, i com no de fer la darrera prova del seu autonomisme i mirament interior pels seus càrrecs entrant a la Diputació de Barcelona sense manies, allò que tant havien criticat. Com deia, sobta veure com Oriol Junqueras ha desaparegut des de la nit electoral i ja recorda els dies posteriors a la Declaració d’Independència quan el seu viratge va ser de vergonya aliena. Si la honestedat fos la primera opció, la seva dimissió hauria de ser damunt la taula, però ignoro fins on pensen arribar en aquest cami d’autodestrucció i terra cremada que no s’aguanta per enlloc.

En el futur, i segur que ho han pensat, segons com acabi la negociació pel Govern espanyol i com s’estiri aquesta broma autonomista ignorant la societat i per conseqüent els seus votants, la propera estació serà el Parlament i seguint la línia de retirar el nostre suport poden passar a ser irrellevants a la cambra, cosa que deixaria a una gran quantitat de personal ben col·locat a l’atur, i una gran pèrdua de poder que potser algun encara es pensa que no en serem capaços amb el xantatge de que l’alternativa es pitjor.

Una greu errada, ja que l’alternativa i el poder final es al carrer, i aquest no canvia de majories, ni de sentiments, el que busca es lideratges per canalitzar la culminació de la feina començada i això evidentment pel que es veu no estan disposats a assumir-ho.

Pensant en el futur.

El cas de la persona dormint al carrer entregada a la policia a Ripoll és un clar exemple d’aquest bonisme que pretén mediatitzar tota la societat amb la col·laboració dels mitjans i partits intentant tapar uns fets i un discurs que els hauria de fer avergonyir.

Des de l’entrada d’Aliança Catalana amb Silvia Orriols al capdavant com a força més votada a Ripoll i assumint l’alcaldia el tracte sobretot dels mitjans públics ha estat demencial i totalment fora de lloc. No sere jo qui defensi ni la xenofòbia, ni el racisme evidentment, però en el cas que ens ocupa no hi veig res de tot això. Un inmigrant marroqui dormint en un parc de la ciutat, en situació irregular i com s’ha difós desprès timidament amb algun delicte per robatori es entregat a la policia per tramitar la seva expulsió. En un país normal això seria una situació normal.

El que hem escoltat per part de tots els altres partits i dels mitjans com falta d’humanitat, racisme i moltes coses més es senzillament denigrant. Segurament molts d’aquests partits sempre tenen la llei a la boca i en aquest cas simplement s’ha seguit la mateixa. Per altra banda un immigrant sense res, dormint en un parc amb el que això comporta d’inseguretat i lògicament per subsistir la delinqüència com a fet probable no es pot permetre. Segons les regles del bonisme, a aquesta persona se li han de facilitar tots els papers, amb el diner públic un sostre, menjar i ja de pas un cotxe i una feina posem el cas, i no, això no pot funcionar així.

El tema de la immigració ha de portar un control del que es assumible i amb quines condicions, posteriorment un seguiment per la seva integració com fan altres estats per ser un més amb temes com la llengua, els costums i la cultura del país superats, sinò es així cal retornar aquesta persona que lògicament ha d’integrar-se allà on busca una nova vida, i no pas a l’inrevès o formant un gueto apart totalment aliè a la realitat on viu i amb els perills que això hem vist que comporta.

Es preocupant com els serveis públics han incidit nomes en la part de notícia que els interessava, però han passat de puntetes per la seva situació al país i el seu comportament. Un territori i una societat ha de controlar els que si volen integrar i això consisteix en donar drets però també exigir deures, cosa que el bonisme ha oblidat.

Comencem escoltar propostes de Madrid que segur que ja donarien per satisfet als nostres partits i seguir amb les seves quotes de poder allargant al màxim la parodia autonomista, però els que hem retirat el nostre suport evidentment ens importa ben poc la governabilitat espanyola i si culminar el procés interromput a Catalunya.

Ja llegim que com a primer gest podrien donar grup propi a Junts i Esquerra encara que no compleixin les condicions establertes i d’altres filtren que podrien reconeixer jurídicament les nacions catalana i basca amb lleis integres on el TC no hi podria actuar, creant una mena de procediment arbitral per solucionar conflictes, segur que seguiran els propers dies amb blindatges en materia de llengua o inversions mai vistes per posar dos exemples.

Crec que res de tot això o el que vindrà ha de ser a la Taula de negociació. La nostra oferta ha de ser en forma de reconeixement del resultat de l’1 d’octubre o en el seu cas una garantia de referèndum tutelat per la Unió Europea i sense volta enrere, alhora anul·lació i fi de tots els processos judicials encetats fins ara. Res més. Les promeses, blindatges i noves formules son temes ja del passat, anteriors al 2017 i ara ja fora de context i apart sense cap credibilitat cap d’ells com hem vist al llarg de la història.

En un món on els nostres partits tinguessin l’objectiu clar, la unitat d’acció hauria de ser la norma, cosa que ja veiem no passarà deixant tot el pes a un sol partit, cosa que ja defineix molt bé com son, apart veiem com Esquerra el primer que fa desprès de la nova davallada electoral es entrar al Govern de la Diputació amb els del 155 com a companys, recordo els darrers 4 anys blanc de les seves critiques cap a Junts un dia sí i l’altra també per acabar fent el mateix, una vergonya on el seus militants haurien de reaccionar i exigir dimissions de la cúpula i nous lideratges que redrecessin un rumb nomes interessat en la sustentació de càrrecs al preu que sigui i oblidant els votants.

Dit això, la represa del procès podria ser formalment una cimera de partits i entitats per acordar aquests punts i presentar-los conjuntament i oficialment, cosa que donaria visibilitat i un toc d’alerta a les cancelleries on el problema català ja es a un calaix enterrat.

No soc optimista al respecte, però per somiar que no quedi, comprovarem si saben estar a l’alçada del moment.

La casualitat ha fet que la matemàtica diabolica electoral porti a diversos camins a Espanya segurament no esperats i cal no fallar el tret aquest cop.

Deixant clar que crec que la possibilitat d’un Govern Popular amb VOX i pactat amb el PSOE es l’opció que el sistema espanyol decidirà finalment, veiem com els Populars han fet l’únic moviment que podien fer amb l’acostament a PNB que desprès de la patacada electoral no es pot permetre donar suport a un Govern de la dreta espanyola per la seva propia salvació. Per l’altra banda i donant per fet que els altres partits seguiran amb la cantarella del llop de la dreta com excusa per donar suport a canvi de res a Sanchez, inclosa Esquerra, sembla que Junts te la clau.

Una clau que si de veritat volen guanyar credibilitat i veient fa quatre dies com PSOE i PP pactaven a l’Ajuntament de Barcelona per prendre l’alcaldia i com les noves euroordres pels exiliats semblen aprop de sortir a la llum, més el bagatge de repressió dels darrers quatre anys i la nul·la voluntat de resoldre el conflicte polític que no sigui per la via imposició i rendició acceptada pels republicans la passada legislatura. Ara tocaria ser ferm i posar damunt la taula el reconeixement del resultat del referèndum de l’1 d’octubre o un de nou tutelat internacionalment i acceptat per totes les parts en un periode curt amb tot el que comporta, alhora la caiguda de totes les causes pendents i futures com a punt pel suport a la governabilitat. Sabem que això mai ho acceptaran per tant si no fan el pacte amb els Populars, unes noves eleccions estan servides.

La diferència seria el guany de credibilitat com a mínim d’un dels partits independentistes que com a desig demanar previament una unitat d’acció oblidant les sigles seria l’ideal, tot i que això no ho veig possible sense la dimissió de bona part de la cupula d’esquerra actual per encarar ara si el final d’un vertader procés d’independència sense matisos ni enganys.

No hi ha dubte que hi ha una oportunitat, segurament més en clau interna que externa, però un pas per canviar de rumb, per reprendre el fil deixat al calaix i una demostració de la desconnexió amb l’Estat, aquell que alguns encara pretenen salvar oblidant els cops de porra, la repressió, la persecució exercida per solucionar el problema polític català.

La negociació, es per recordar que ni oblit ni perdó.

Aquestes son les segones eleccions que l’electorat independentista fart de ser enganyat per uns partits que nomes saben jugar a l’autonomisme ha castigat als mateixos per damunt de tot l’aparell mediatic i la maquinària dels mateixos, fins hi tot fugint del xantatge emocional del vot al partit de sempre o el de confondre dret a votar amb obligació de votar.

Efectivament, prop de 700 mil vots perduts dels 3 partits, amb la factura més gran per Esquerra, 400 mil i 6 diputats perduts, Junts perdent 1 amb l’esmena que una part no eren seus, sinó del PDCAT que finalment ha desaparegut del mapa per sempre ancorat en un passat que la societat ja ha superat i una CUP que ha perdut tota la representació que havia aconseguit, de fet un partit que quan ha tocat cuixa ha perdut els seus valors amb espectacles lamentables com les papereres de la història, els bloquejos al Parlament, o la presentació a les eleccions espanyoles com exemples.

No hi ha dubte que a nivell espanyol PP i VOX van quedar aprop de la majoria absoluta, però no ho van aconseguir, no tinc dubte que els pactes autonòmics i les seves primeres decisions no han jugat al seu favor, i el PSOE ha resistit millor del que esperaven les enquestes amb un Sumar a la baixa i on la majoria de partits que van donar suport a Sanchez ho han pagat a les urnes.

La vergonya aliena ha vingut a l’escoltar les valoracions de Rufian per Esquerra parlant de resultats històrics i satisfet per ser el primer partit dels 3 amb vots. Cap autocritica i cap esment a la massa electoral independentista que ha dit prou a pesar de tot. Una vergonya i una soberbia que no sembla tenir aturador. Junts ja ha dit que no investirà Sanchez si no es amb el Referèndum d’autodeterminació i l’ammnistia, un avís pel que creia que l’1 d’octubre era el bo, i ja veiem com l’intenten matar a marxes forçades entre tots.

La curiositat de l’aritmètica fa que el President Puigdemont sigui clau per la investidura,qui ho havia de dir, encara que per un altre costat les noves euroordres semblen a punt de sortir, tota una contradicció.

El meu vaticini, es que si Junts aguanta la pressió de no votar a Sanchez i compleix la seva funció de fer ingovernable Espanya, cosa que segurament no farà Esquerra on desprès del daltabaix encara esperem dimissions que no arribaran mai.

Sanchez pot optar pel risc de repetició electoral si els números li poden ser favorables o de la seva abstenció i deixar governar PP i VOX però sota control i pactes per sota mà com a mal menor, una possibilitat que no veig llunyana.

Pel que fa al sector independentista fart, ja podem comprovar que potser haurem de repetir al Parlament la fòrmula per ser escoltats d’un cop i fer fora aquests lideratges que ja no ens representen precisament pels seus deutes amb Espanya.

El segon avís.

Aquesta frase l’ha dita Meritxell Batet, la presidenta socialista del Congreso, i ens diu moltes coses del tarannà i de l’engany dels nostres partits a Madrid davant la societat catalana.

Batet ens diu amb la seva mentalitat totalment autonomica, que quan parlem de pensions parlem dels catalans o quan parlem de la pujada del salari mínim també per posar dos exemples. Per això diu que Catalunya està molt present i ha deixat de ser el problema del 2017 millorant la convivència i amb més inversions que mai. Davant les condicions per investir Sanchez posades per Esquerra en forma de traspàs de Rodalies, protecció del català i revertir el deficit fiscal parla del preu en cas de que hi hagi un Govern Popular.

La dimensió de l’engany dels nostres partits es colossal i la por a perdre diputats diumenge a Madrid s’ha fet notar, de fet s’ho han guanyat a pols enganyant la ciutadania un cop i un altra, ara els republicans ens posen 3 condicions per pactar amb Sanchez que ens tornen a traslladar molts anys enrere en un bucle infinit que mai acaba però que els manté les nomines a la butxaca. Unes condicions que saben impossible pels fets ja demostrats i perque ja han estat negades un cop i un altre. No hi haurà traspàs de rodalies mai, nomes la farsa que van acceptar fa uns anys que desprès es va descobrir que era un traspàs sense vies, sense trens i sense res. El PSOE sempre ha anat contra la llengua catalana o ha avalat la guerra contra ell, per exemple sempre han negat demanar la seva oficialitat a les institucions europees i el deficit fiscal es crònic amb qualsevol color de Govern i mai canviarà, es el nostre paper assignat. Curiosament el frau es tant bestia que el dret a l’autodeterminació ja no es ni condició per pactar res.

Batet ho diu ben clar, ja no som un problema, ja que per ella el problema es que els catalans decidissim lliurement i democraticament el nostre futur polític, aquest es el seu nivell democràtic, un cop a cops de porra i amb cops d’estat estil 155 ho han avortat, ara el seu feixisme se sent reconfortat i la gent com sempre al calaix en un paper secundàri que ja ho decidiran ells per nosaltres.

Aquest es el nivell electoral de diumenge. Cal un cop de puny damunt la taula i aquest nomes es pot assolir retirant la confiança amb aquesta farsa per provocar una reacció o albirar un futur on la ciutadania torni a tenir veu i vot.

Llegeixo grans escarafalls i postures d’indignació pel nou cas de la policia infiltrada en entitats o moviments independentistes a Girona, no es el primer cas descobert, però les reaccions demostren el nostre nul sentit d’Estat i una visió naif del món que no ens portarà enlloc.

Evidentment no vull justificar aquestes accions, nomes faltaria, i comprenc el sentiment a la roda de premsa de la que era la seva parella i que va viure enganyat per una relació que no era tal, simplement una feina per part de la policia jugant amb els sentiments de les persones sense escrúpols.

De totes maneres, un Estat normal, que es protegeix a si mateix i als seus interessos, te en les forces policials un suport que evidentment fa servir i dins de les seves funcions, infiltrar agents per controlar el que creuen pot ser un potencial perill i poder agafar informació per anar un pas pel davant, i per tant ho fa. El mateix quan infiltren agents en una manifestació com hem pogut comprovar molts cops, dins aquest context no es estrany. Això es una guerra i aquestes com sabem no es guanyen amb netedat, sinó embrutant-se les mans. Dins el sentiment de la persona infiltrada nomes hi havia una feina que havia de complir i punt.

El problema es quan es va amb el lliri a la mà, es convoquen manifestacions en llocs que no molestin a ningú, no es llença cap paper al terra per no embrutar, es busquen mil avals pulcres sense fer el més important que es donar el pas, es fan declaracions al Parlament per exemple atacant Israel i posicionant-se clarament al costat de causes justes però que egoistament i davant l’objectiu saps que no et porten enlloc. Com sempre s’ha dit per exemple si vols l’aval d’Europa, França i Alemanya son cabdals, el primer oferint la gestió i contracte dels nostres trens per exemple seria una manera de guanyar punts, fer els ulls tancats davant algunes injusticies i estar al costat dels poderosos no hi ha dubte que et donarà punts alhora de rebre suports, vers al contrari estaràs sol i ignorat, això si amb la consciència intacte.

Cal mentalitat d’Estat i com deia aquesta es reforça baixant al fang i embrutant-se les mans. Crec que si no hi estas disposat no cal enganyar a la gent. El món funciona d’una manera i la lliga dels Estats te llums, però també ombres i cal estar disposat a jugar-hi.

Ahir en el debat de TV3 de candidats, si algú tenia algun dubte, crec que va quedar clar que cal enviar a casa aquests partits i la seva burla continua a la societat catalana sense límits.

Un independentisme sempre dividit, davant de la rialla del PSOE amb la seva crossa de Podemos, i dels Populars i la seva crossa de VOX. Rufian dient que s’han sentit molt sols davant les critiques dels altres partits defensant Catalunya que també es treure democrates de les presons i apujar les pensions. Nogueras per Junts reptant a Esquerra posar com a condició per fer president espanyol a qui toqui el traspàs de la competència per fer un Referèndum acordat a Catalunya sense cap resposta. Munyanyola pel PDCAT constatant que si ha quedat clar que no podran parlar de referèndum que coi aniran a fer a Madrid apart de cobrar la nomina cada mes. En l’apartat de la llengua be marcada per la constatació que els 3 partits els importa poc la llengua catalana amb les sentències del TSJC sobre 3 escoles catalanes i el seu percentatge de castellà amb el suport precisament del nou marc legal aprovat per ERC i JUNTS on es parlava del castellà per primer cop com a llengua d’us curricular.

Una burla en tota regla que una societat madura no hauria de permetre més. Rufian diu que ha estat sol, la pregunta es que ha fet, diu que treure democrates de la presó, no ha explicat a canvi de que, de totes maneres es veu prou clar i també se li podria preguntar per la resta de repressaliats que van augmentant cada dia i que sembla no l’interessen, nomes els polítics que es van entregar a la justícia espanyola, s’atreveix a parlar de la Taula de diàleg, quan el resultat es exactament zero i es penja medalles per les pensions com si en fos el protagonista.

Nogueras llença reptes que sap impossibles, mai cap partit espanyol donarà la competència per fer referèndums, que no s’enrecorda de l’1 d’octubre i la reacció estatal, que ens tracta d’estúpids, i per cert si en vol un de nou, deu voler dir que invalida el del 2017, un altre desgavell de grans proporcions.

Com deia la llei aprovada al Parlament per defensar la llengua ha resultat una eina més per seguir destruint la immersió lingüística i per suposat no blinda absolutament res. Un exemple clar d’aquesta broma macabra dels nostres partits, que faria riure si no fos que ens hi juguem el país i la nostra identitat.

Son les misèries dels partits independentistes a Madrid.

Les enquestes que ahir escoltavem del CIS, organisme oficial, crec que son un escàndol més de les eleccions espanyoles, ja que els seus resultats son completament diferents a totes les vistes fins ara i casualment a favor del partit del Govern actual, una disbauxa que dona idea del nivell democratic espanyol i sobretot del nul respecte a la ciutadania.

Un frau més, en Tezanos i les seves enquestes ja no ens sorprenen, però tant exigerat fa difícil no sorprendre. Les enquestes son fetes com un element més per informar a la població per on van les tendències del vot de la societat. Sabem que segons el mitjà que les realitzi evidentmet es desvien cap un costat o cap un altre de manera més o menys matussera. El CIS segurament com organisme oficial hauria de mantenir una certa neutralitat que amb la previsió de victòria de Sanchez gairebé per golejada evidentment no té i forma part d’aquestes campanyes electorals espanyoles tant deficients.

Tanmateix, no és l’única cosa que tremola en les eleccions, des d’avui no es poden publicar precisament enquestes, quan tots sabem que des de l’estranger es filtren totes les que vulguem i des de la xarxa és impossible controlar-les. Podríem afegir el famós dia de reflexió, que es veu necessita la gent per prendre una decisió, quan la normalitat marcaria com en molts altres llocs fer campanya fins la mateixa porta del col·legi electoral el dia de dipositar el vot. El minuts en els mitjans públics ja pautats independentment de la informació qua hagi generat qualsevol opció aquell dia, es un nou frau informatiu i un atac a la llibertat de premsa. El paper de les JEC i la seva neutralitat que sembla nomes afecta a Catalunya i concretament a l’independentisme o els que ell ho considerin independentista, fent retirar estelades, llaços grocs o pancartes que també es veu feien distreure la gent de la seva reflexió. Casualment les del feixisme, aquells símbols que avui en dia encara podem trobar en els nostres carrers de la Dictadura son plenament neutrals i admesos com no podien ser d’altra manera.

Es un sistema que tracta la societat de nens petits que ha d’educar o castigar per portar aquesta manipulació al límit i deixar que no siguin els autèntics protagonistes, naturalment fan nosa pel sistema i son un mal a pagar cada 4 anys. Ja no he parlat de la llei d’Hondt i la seva repartició d’escons que fa molt difícil que una nova alternativa pugui fer forat a les institucions, protegint així els totems del sistema invariable en el temps.

Eleccions a mida.

Llegir un article de Sergi Sol, seria com un resum de la mediocritat on estem instal.lats. Aquest comissari polític d’Esquerra utilitza tot el seu cinisme per llençar els seus missatges esbiaixats i aviso que no soc cap fan de Junts tampoc.

En aquesta ocasió ens parla de que si Jaume Giró sigués el cap de llista de Junt hi hauria possibilitats d’una estratègia compartida de l’independentisme posant l’exemple de Barcelona entre Trias i Maragall, però considera que ara es impossible i posa l’exemple del “si em voteu, torno” i que ara diu hauria de portar a la reprovació. Critica que s’hagi parlat dels pactes a Madrid d’esquerra a canvi de res o gratis i critica que nomes recorda el gest de la retirada de bandera de Nogueras com a gran balanç. Ho contraposa als indults aconseguits o diferents lleis socials aconseguides.

Com deia es l’exemple de la mediocritat dels gurus dels nostres partits i el perquè cal fer-los fora a tots i ens deixin de prendre el pel jugant a l’autonomisme i al servilisme a Madrid deixant l’independentisme orfe de representants. Que ens parli d’una unitat que son els primers que sempre han rebutjat i que nomes van acceptar de mala gana a Junts pel Sí i que el mès ràpid que van poder van desfer. Sempre han rebutjat la unitat en qualsevol context i mai han posat un bé superior per damunt del partidet, no es opinió, simplement son fets que hem anat veient i ho seguim veiem malauradament en contra d’un clam de la societat catalana. El si voteu torno evidentment es una falsa expectativa que ja vam comprovar que no era veritat, però s’hauria de preguntar allò de doneu-me 68 diputats i faig la independència no ho ha estat una mentida més de moltes per exemple. Defensar els pactes a Madrid quan s’ha vist que han estat una presa de pel constant i un engany respecte la propaganda feta per ell. La llei audiovisual i la defensa del català en seria un gran exemple de frau, a l’alçada d’una taula de diàleg que en 4 anys s’ha reunit nomes 3 cops per res. La retirada de bandera per mi evidentment es un gest inútil, igual que fer el numeret de parlar en Català i que et tallin el micro per uns segons de gloria. Per suposat les lleis socials no son gràcies amb ells, i ja es la clau de volta del cinisme.

En definitiva una mediocritat interessada que nomes reflecteix una lluita autonòmica de partits que han deixat enrere molts dels seus votants i que cal aturar ja per vergonya aliena.

La ignorància diuen que es molt atrevida, però en aquest cas el feixisme i la falsedat és sincera i fruit d’un odi irracional que l’apropa molt a la definició de feixisme per autoritari i per la imposició disfressada de democràcia.

El president del País Valencià, el popular Carlos Mazon ens diu que eliminaran qualsevol vinculació amb la cultura catalana i a qui vulgui imposar els Països Catalans. Ens diu que el català i el valencià són llengües diferents, una nova llei de senyals d’identitat pel poble i acabar amb la ideologia a les aules deixant a les families la tria de la llengua, per cert requisit que eliminaran a l’àmbit sanitari. Per últim acabar dient que no tindria problema en impulsar el valencià si es deixa clar que es diferent al català. Per un altre costat la líder de Sumar, Yolanda Diaz que ha tancat la porta al referèndum català, curiosament el 2017 deia que era inevitable i feia costat als presos polítics. Deia frases com “Atureu la violència contra un poble pacífic que nomes vol votar”.

Dues cares d’aquesta Espanya que viu en gran part de la seva persecució a Catalunya i tot el que representa, un odi de sempre que mai han dissimulat, ja sabem que la catalanofobia dona vots, i això va de l’extrema dreta de VOX a l’esquerra més falsa com pot ser el PSOE i ara Sumar. Mazon parla d’imposició d’una cultura que nomes la marca el poble i no les lleis, per cert es veu que la seva negació no ho considera imposició, parla de la falsedat de la llibertat de tria de llengua a l’escola, que a la pràctica es eliminar el català i d’eliminar ideologia que de totes les llengues del món nomes porta la catalana, una gran curiositat, on ho clava es que no li fa res donar suport al valencià si es deixa clar que no es català, potser hauria de saber que una cosa es el seu desig o la paranoia de l’Estat espanyol i l’altre una tesi que no li donaria suport cap filoleg del planeta. Pot dir que el sol no existeix, però no per això serà veritat. Han ofeicialitzat una llengua que simplement es una invenció per destruir-ne un altra. Aquest odi es diu feixisme i ja el coneixem prou.

Pel que fa a Diaz, es curiós veure com ha evolucionat, de denunciar la violència policial i defensar el lliure vot de la gent, el que faria qualsevol democrata a negar la paraula a la societat, perquè ella ho imposa, això es el que faria qualsevol feixista.

Son el feixisme sense careta de l’Estat espanyol, i amb això no cal participar-hi.

El Govern de Catalunya denuncia que l’Estat provoca pèrdues per a Catalunya de 20 mil milions (1700 des del 2021 en impostos, 13 mil iva del del 2010 i 2400 en inversions de del 2018). Deixant clar que continua la tendència de Governs anteriors dels Populars en recentralització dels ingressos estatals.

Rebaixes unilaterals del govern socialista que han fet perdre a Catalunya. Pel que fa l’IVA s’ha incomplert la llei de finançament autonòmic que imposa el repartimen al 50% de la recaptació de l’Estat, recondant que el repartiment del dèficit serà una pèrdua de 780 milions pel proper any a Catalunya. La no rebuda d’inversions previstes, tot un clàssic i que han quedat sense executar amb el Govern socialista. De fet la tendència a recentralitzar ha provocat que els recursos disponibles per l’Estat hagi crescut un 88%, i l’autonomic nomes un 40%. Una explicació senzilla son les rebaixes en impostos com l’IVA que l’Estat ha compensat amb nous impostos extraordinaris en exclusiva i on les autonomies han patit les conseqüències. Per últim i en el capítol d’inversions no executades, fet a Catalunya un 62% i casualitat a Madrid un 122%.

Son números que deixen ben clar el tarannà radial de l’Estat, la recentralització sigui el partit que sigui a la Moncloa que evidentment no es creu l’Estat de les autonomies ni ara ni mai. Una tendència que no fa res més que asfixiar Catalunya sense límit en benefici de Madrid, la dada d’inversions executades és un escàndol. Madrid un 22% més del total previst i Catalunya un 40% menys del previst, en especial gravetat a Rodalies on veiem les conseqüències cada dia d’aquesta falta d’inversió, en un exercici de deslleialtat que també tira per terra el suposat benefici aconseguit pel Partit de Govern a Madrid, que ara en plena campanya deixa en res, evidentment també en l’apartat econòmic on l’espoli segueix validat pel seu suport a Madrid en aquest cas del PSOE i ara per l’insistència a evitar que els Populars agafin les regnes quan les dades ens diuen que la tendència es la mateixa.

Aquest cinisme i uns números ja coneguts pels molts anys que es repeteixen deixen ben clar el paper de Catalunya dins l’Estat autonòmic, seria allò de ” Cornut i pagar el beure” infinit, amb la validació dels nostres per benefici personal i col·laborant amb aquest frau que nomes perjudica a la societat catalana, els seus votants inclosos sense remei.

La deslleialtat normalitzada, ja les te aquestes coses, i el cinisme també.

Per tots aquells que esgrimeixen com a vot necessari, la teorica esquerra espanyola amb el PSOE per evitar PP i VOX, i que ens diuen que la llengua catalana ho trindrà difícil si aixó succeix, en podem veure els fets reals.

A Borriana el govern municipal de PP i Vox ha retirat i vetat de la Biblioteca les revistes Cavall Fort, Enderrock, El Temps i altres en català, assegurant que promouen el separatisme. No son catalans de segona, som valencians i espanyols diu el regidor de l’ultradreta. De fet a les xarxes socials ja ha publicat “Missió complerta”. Mai haguessim imaginat que la revista juvenil Cavall Fort sigui una eina ideològica i no de diversió i entreteniment per la canalla. Com ja sabem el problema no es aquest, es la llengua que està escrita, una llengua que volen eliminar de totes les maneres possibles dins la política de pensament únic i imposició, també anomenada feixisme que en aquest cas patiran els ciutadans d’aquest poble del País Valencià.

Fins aquí semblaria que tenen raó aquells que esgrimeixen la por al llop per les properes eleccions, però si analitzem que ha fet el PSOE, i com s’ha comportat amb la nostra llengua, la cosa ja no es tant clara. La protecció de la llengua promesa s’ha incomplert clarament. No s’ha canviat el reglament de les cambres per poder parlar en català, i s’ha descobert que mai han demanat a la Unió Europea la utilització del català, contrariament al que ens deien. La nostra escola catalana continua als Tribunals pel tema del 25% de castellà a tots els centres, i també ha quedat en res l’acord per blindar el català a l’audiovisual que obligava a oferir un mínim del 6% de continguts en la nostra llengua, cosa que tanta propaganda van fer des d’ERC i que com no, tampoc es així. La lluita del castellà com a llengua vehicular l’ha portada als Tribunals l’Advocacia de l’Estat, que prové del Govern espanyol i que es un nou atac per destruir la nostra llengua.

Per tant i com veiem, la nostra llengua segur que estarà amenaçada per la paranoia feixista d’un Govern dels Populars amb VOX, però cal afegir que el Govern PSOE i Podemos ha estat igual o més bel·ligerant amb el català i el seu objectiu més enllà d’anuncis de fireta ha estat un atac constant i una sèrie de mentides que nomes busquen deixar la nostra llengua en res per la seva clara xenofòbia lingüística demostrada.

La llengua en perill ho serà per pertanyer a l’Estat espanyol, no per qui governi.

Veig darrerament per les xarxes en referència a la victòria espanyola de Populars o socialistes posant aquestes dates en funció de que guanyi el primer o el segon, i sincerament quan els arguments son tan dèbils vol dir que el missatge cada cop és menys creible entre la població.

Aquests dos partits, son dues gotes bessones provinents precisament del 39, un règim que com hem vist va semblar que amb la mort del Dictador al llit arribava a la seva fí, però res més lluny de la realitat, els col·laboradors i hereus del règim van ser els encarregats de fabricar una falsa transició per semblar que canviava tot i no canviar res, i sobretot una protecció infinita del règim dictatorial com hem pogut veure. Dues de les peces claus d’aquesta estratègia eren els partits, un a la dreta amb un fundador ministre franquista i tacat de sang i un altre a la teorica esquerra però que també es conegut pel partit de la calç viva amb els GAL de protagonistes. Com no podia ser d’altra manera els dos col·laboradors del cop d’Estat del 155 a les institucions catalanes i avalan la violència policial per reprimir la democràcia. Posteriorment i pel que respecta a Catalunya ja hem comprovat com la repressió i el fals diàleg es simplement la manera de solucionar el tema amb una màxima “una grande y libre” i indivisible i el paper de Catalunya de sempre atacant la seva llengua per terra, mar i aire i amb un deficit d’inversions i fiscal estructural com sempre.

Per tant l’evolució del blanc i negre al color no s’ha produït ni amb un partit ni amb un altre, que bàsicament representen el mateix cadascú amb el paper que li ha tocat interpretar. Dic això perquè aquest clam de le mil plagues que ens venen damunt amb la victòria Popular i VOX simplement es una mentida, ja que no variarà en res la nostra misèria autonòmica i el nostre paper dins l’Estat espanyol. De fet aquests darrers anys han estat significatius de com els miratges simplement son això miratges, però no hi ha res en el fons. Demanaria a la gent de bona fe que hi reflexiones i els portadors de missatges dels partits fossin més imaginatius en els seus pobres arguments.

El 1939 es Espanya governi qui governi, el 2023 podria ser un Estat propi si els nostres partits no ens haguessin enganyat en el seu dia fent marxa enrere i no preparant res del promès.