LA RODA DEL HAMSTER
Es poden fer molts análisis de la Moció de Confiança i aquest final proposat i pactat en mode de referèndum, com de fet fan les nacions civilitzades. De totes maneres i veient el debat televisiu ahir amb representació de tots els partits catalans a la televisió catalana em queda la imatge sobretot dels tres partits clarament en contra de que els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur parlant alhora i trencant les minimes normes d’un diàleg interessant per l’espectador.
La tàctica d’interrompre constantment va ser utilitzada sempre pels mateixos actors i dona idea del nivell argumentari que l’acompanya. Per altra banda dos idees seran dites un cop i un altre des d’aquests partits esperant que tinguin cabuda a l’imaginari col·lectiu, cosa que hauriem d’evitar. La primera la divisió de la societat catalana i la majoria contraria a Catalunya per la independència. Tanmateix cal dir que la democràcia no genera divisió com a tal, contraposa idees i el joc de les majories i minories dicta sentència, res a veure amb cap trencament ni res similar. La suposada majoria contraria es una invenció sense fonaments. Es clar que al carrer els darrers anys el clam majoritari es favorable i insistent i també ho es la majoria al Parlament independentista. Dos arguments que desmuntarien per si sols la teoria. Per altra banda i amb els resultats del 27 S a la ma, el que es clar que un 48% de vots era favorable al full de ruta actual i nomes un 39% contrari, deixant l’altre 13% en una posició diferent. Per tant la victòria es clara, altra cosa es creure que amb aquests resultats es podia fer una Declaració Unilateral, jo crec que no, però en cap cas podem qüestionar la victòria i aplicació del full de ruta de Junts pel Sí.
La segona gran argumentació es la marxa enrere amb el referèndum i aquest bucle tancat, dient que ja s’ha fet el mateix. Cal aclarir que el 9N no era un referéndum, ja que ni tenia les condicions del mateix, ni era vinculant, cosa que aquests mateixos partits van defensar, ara o pot haver canviat de la nit al dia, el 27 de setembre eren unes eleccions dites plebiscitaries precisament perquè no es podia fer un referèndum en condicions i poder veure el suport amb un programa i un full de ruta cap a l’Estat propi damunt la taula i que va ser majoritari. Per tant referèndum vinculant i reconegut no s’ha fet cap. Per altra banda sempre ha estat la primera reclamació i la solució ideal, amb els diferents intents legals a l’Estat per fer-lo possible i el menyspreu per resposta. Ara lógicamente no podem fer una reclamació infinita amb el temps i amb el país preparat cal posar un final, el pla A que ja hi era, el B ara ha estat explicat, i es la màxima norma democràtica.
De totes maneres no podem esperar gaire d’un Estat on el seu Ministre d’Exteriors ens compara posar les urnes amb el 6 d’octubre del 34, i ho qualifica de gran desafiament. Simplement es democràcia i entenc que per l’Estat les urnes i el vot no son el seu ideal.