Tard o d’hora les intencions reals d’aquests partits acaben sortint a la llum, i darrera el miratge de les grans declaracions per les properes eleccions que s’acosten, s’amaga la trista realitat que en el cas de CIU, i el seu oferiment de ma estesa a Zapatero degut a la crisi, converteix el dret a decidir en un peix al cove actualitzat.  Per altra banda el tripartit i els seus vetos en la comissió d’investigació de l’incendi d’Horta de Sant Joan, dona entendre el seu grau de transparència.

El secretari general adjunt del grup socialista al congrés Daniel Fernandez, ens diu que no te sentit convertir les eleccions catalanes de la tardor en una primera fase de les generals, i que el seu partit les presenta en clau catalana, a pesar de la imatge i situació de govern espanyol, cosa que el President Montilla va ratificar, ja què no creu que el sentit del vot dels catalans depengui de la situació a Madrid.

En el marc de la fira Expolangues de Paris, hem conegut les dades que l’estat espanyol tant sols es el sisè amb nombre de centres universitaris on es pot estudiar el català, dada curiosa donat que es una llengua que hauria de considerar com a seva, i amb molta mes oferta. Per la seva part una trentena de treballadors de TV3 i Catalunya radio preocupats per la pèrdua d’identitat dels mitjans, i la cada vegada més marc de referència espanyol, han creat un grup d’opinió per donar la volta al tema.

El líder socialista i president de la Generalitat José Montilla, explicava ahir que aquest serà un any difícil davant el diputats i senadors del partit a les corts espanyoles, i ha deixat clar que el PSOE-C no es, ni serà independentista, sinó progressista i catalanista, i no renunciarà a aquests principis, alhora va criticar la dreta catalana perquè quan no governa no vol que les coses funcionin. Al mateix temps a l’ajuntament de Barcelona es va votar NO  a cedir locals municipals per les Consultes Populars, amb el vot contrari dels socialistes i els Populars amb l’argument que no son independentistes ni les comparteixen.  Tot un exemple de democràcia virtual disfressada de paraules buides.

Aquest venedor de fum, que es el President espanyol, anava pel món lloant les excel·lències de la economia espanyola, què aspirava a liderar Europa per davant de totes les potencies tradicionals, ara com sempre es diu el temps dona i treu raons, en aquest cas la fragilitat econòmica espanyola s’ha vist amb tota la seva cruesa per la crisi existent, i totes les previsions d’aquest mag de tercera han quedat per terra, un cop enfonsat el mercat de la totxana, base principal de l’estat espanyol.

El vice-president i ministre de Cooperació Territorial espanyol, Manuel Chaves ha deixat ben clar que només l’estat pot canviar els límits de les províncies actuals, en referència a la llei de vegueries que ha acordat el tripartit català, i ha recordat que s’han de modificar dos lleis per poder fer les set vegueries, i això no correspon a una comunitat autònoma que pot organitzar la divisió territorial, però de cap manera modificar-la, competència exclusiva de l’estat, cosa que deixa com altres lleis fetes cuita-corrents, una autentica cortina de fum sense cap dosi de realisme.

El director de cinema David Trueba, es va posicionar a favor de la nova llei del cinema, i sobre la vaga feta per la patronal a les sales del cinema un dilluns, ho compara amb fer una vaga de maquines llevaneus en ple mes d’agost, i què per tant la incidència i els costos amb pèrdues son mínims, donant tota una lliçó de sentit comú, i de denuncia a situacions totalment anormals en qualsevol lloc del planeta.

Els exercicis de irresponsabilitat a Reagrupament han posat al descobert les misèries que comporta viure sense prendre decisions, ja que totes les importants, i les que no ho son tant venen imposades des de fora, i això amb els anys crea un caldo de cultiu que fa viure en una dimensió diferent dels estats normals, acostumats a prendre les seves pròpies decisions, i exercir el poder sense temor, i sobretot sense esperar que ningú et tregui les castanyes del foc.

El president de CIU Artur Mas, ha promès un govern amb la millor gent possible, que pot ser aliena al partit, amb un objectiu molt clar, què es jubilar el tripartit abans Catalunya no s’acabi, en la seva proclamació com a candidat a la Generalitat, demanant una gran majoria, i on les persones mes preparades estaran en aquest govern, amb un missatge clarament integrador força lloable, encara que més tard ha caigut en les seves pròpies contradiccions alhora de definir les seves ambicions per Catalunya.

Veig astorat com un projecte tant engrescador com el que representava ara per ara Reagrupament, se’n pot anar a la paperera per l’impuls autodestructiu que ens caracteritza, i per aquest grau infantil que no acaba d’arribar a la adolescència, i molt menys  a la majoria d’edat del moviment independentista català.  Com sempre he defensat, la societat civil pot fer multitud d’actes i mobilitzacions, però finalment s’han de canalitzar políticament al Parlament, i a poder ser amb la força imprescindible per ser decisius, d’altra banda la invisibilitat del projecte, i la simple gestió de l’autonomisme en diferents formats que representen la resta de formacions ara existents, faran perdre una bona oportunitat, i qui sap si la ultima per posar rumb cap al nostre propi estat.

Prop de 400 persones han assistit a la Manifestació pels carrers d’Arenys de Mar, contra les multes als comerciants que tenen penjats cartells en castellà,  i no pas en català, contradient la llei de política lingüística, un acte com es pot comprovar amb poc èxit, amb el suport de PP, Ciudadanos i UPyD més associacions xenòfobes contra la llengua catalana.

L’exprimer ministre britànic, Tony Blair, ha comparegut davant la comissió que investiga la invasió de l’Iraq, per part del país que representa junt USA i els seus aliats, i membre de la famosa foto de Les Azores amb Bush i Aznar, un trident sense escrúpols, i amb tarannàs força feixistes, ha dit sense cap rubor que tornaria a prendre la mateixa decisió de fer la guerra, ja què Sadam Hussein era una amenaça per la seguretat mundial.

Desprès de 3 dies aturat per qüestions familiars, què ja estan arribant a bon port en el seu punt final, he fet una petita repassada a les qüestions més aparatoses d’aquests dies, i se’ns dubte els arguments per l’estat propi, i la desafecció política pels partits actualment representats al Parlament es totalment justificada.  La reacció del Gremi d’empresaris contra la llei del cinema, la posició dels partits vers l’afer del cementiri nuclear, i un engany més del mag Zapatero per empobrir els nostres pensionistes, son una barreja perfecte.

Avui llegim que CIU votarà en contra de la llei de Consultes Populars per considerar-la un engany i poc ambiciosa, per contra el Conseller Ausas d’ERC defensa que es una llei per avançar en el dret a decidir de Catalunya, i la màxima que permet el marc jurídic actual.  Alhora CIU ens presenta un vídeo ja de campanya electoral inspirat en la pel·lícula Braveheart, on dos bàndols amb senyeres i estelades volen lluitar, i al final acaben units amb una sola força. Tot un seguit de moviments que demostren fins a quin punt es necessari un sotrac a les properes eleccions, i una regeneració política efectiva.

La decisió sobre la candidatura per acollir un cementiri nuclear a Ascó portarà molta cua, ja que el consistori sembla que l’aprovarà, però una resolució del Parlament es contraria, i per acabar-ho d’embolicar els regidors de CIU al poble de l’Ebre sembla van en direcció contraria a la posició expressada pel seu partit, i el President Montilla ignora les resolucions de la seva pròpia cambra, i sembla veu amb bons ulls la proposta, d’altra banda ja promesa a la seva època de ministre al President espanyol Zapatero, davant les critiques dels seus socis de govern.  Tot un embolic que amenaça turmenta.