UN BON EXEMPLE
Llegeixo la noticia que un policia britànic que formava part d’un grup neonazi ha estat condemnat a quatre anys de presó i expulsat del cos policial metropolità.
Efectivament en Benjamin Hannam, així es diu el ja expolicia formava part del grup neonazi National Action. Una organització considerada grup terrorista per les autoritats britàniques. Aquest individu arran del pirateig d’una base de dades va ser vinculat a un fòrum virtual d’extrema dreta anomenat Iron March. Apart en el mòbil de l’agent si va trobar una fotografia seva en la qual hi havia afegit un bigoti com el de Hitler a la seva foto i una creu gammada.
En una democràcia consolidada, com l’anglesa passen aquestes coses i son una bona teràpia pel conjunt de la societat i la confiança amb la justícia. Ja se que les comparacions son odioses, però en els cossos policials espanyols, quants cops hem vist fotos amb tatuatges, clauer o d’altres amb simbologia franquista, crec que moltes. Recordem aquells que cantaven “a por ellos, que nos dejen actuar” ara fa tres anys, el policial que va agredir al fotograf i periodista Jordi Borràs, el xat franquista que volia exterminar la meitat de la població o aquell tuf de feixista amb cossos com la Guàrdia Civil. Com deia aquell no fa falta dir res més.
Pel que fa a les consideracions de grup terrorista, la Falange es perfectament legal, el partit del dicatador, l’extrema dreta segueix campant al seu aire com els assaltants de Blanquerna o els assassins de Guillem Agullò per exemple. Manifestacions amb banderes amb el pollastre i tot perfectament en ordre i legal.
La diferència entre un Estat i un altres evidentment és molt gran, i amb el que fa a base democràtica, senzillament un en te, amb tots els defectes que hi pugui haver, i altres gens ni mica. Les mateixes etructures, els mateixos botxins, tots protegits i les mateixes víctimes amb un context i un inici molt clar. A l’Estat Espanyol el feixisme va guanyar i per tant es va fer amb el control del relat i del país sencer, cosa que no ha deixat mai i on una condemna com la citada a Londres seria un fet impossible de presenciar, on la impunitat segueix a l’ordre del dia sense treva.