LA MORT DEL PARTIT DE L’ODI
El Partit Popular i concretament el seu candidat crec ha fet molt bé en no voler incloure persones de Ciudadanos a les seves llistes i així aprofitar les que poden ser les darreres eleccions d’aquest partit.
Si mirem la nomina de lideratges d’aquest partit de l’odi, des de Carrizosa la seva cara més visible i que simplement ha fet el paper de la mala educació, les males formes, l’odi a tot el que fa olor a Catalunya i una manera de fer i dir completament fora de lloc al nostre país. De fet avui hem sabut que un altra cara visible com Anna Grau ens diu que deixa la política, un altre personatge podriem dir inqualificable pel seu odi a Catalunya com a bandera i que l’ha portat a dir una rere l’altra autentiques perles per justificar el que no te justificació. Encara recordo en una entrevista on va arribar a comparar la política lingüística del franquisme i la del Govern català, el periodista amb encert li va replicar que el Dictador va prohibir el català i ella encara va respondre amb la seva paranoia i reinventant la historia al seu gust que el franquisme no la va prohibir, nomes en alguns àmbits amb l’allau de critiques corresponents que va rebre.
Nomes, és un exemple d’aquesta franquista que per defensar els seus arguments reinterpreta la historia sense embuts i nega el que era una evidència, el català prohibit a la Dictadura espanyola, no crec que el castellà a Catalunya passi per la mateixa situació, més aviat al contrari, però el tot s’hi val per intentar destruir la nostra llengua no la va frenar.
Aquestes son les seves aportacions com a representant de la societat, crec que sobren les paraules si personatges com Carrizosa, Arrimadas o Grau per posar uns exemples desapareixen del món polític i deixen de fer de representants de ningú, cosa per la que no estan capacitats ni intel·lectualment, ni eticament per suposat, pesonatges miserables sense cap més valor que servir a la causa de destruir la nostra identitat i la nostra llengua.
Espanya ja els ha deixat caure, i la seva creació en un moment determinat per lluitar contra l’independentisme a Catalunya ja ha passat i aquell vot a fugit a altres opcions. És la mort del partit de l’odi.