SEGUR QUE VOLEN EL NOSTRE VOT?
La precampanya al Parlament pel que fa a aquell sector de la societat que encara espera la implementació del resultat del referèndum del 2017 i que ha optat per l’abstenció, no sembla que hagi de rebre estimuls per un canvi de paradigma.
Els darrers 7 anys i el que hem vist dels nostres partits teoricament independentistes no era casual, i ara per demanar el vot tampoc sembla que no hagi canviat gaire. L’anunci de congelació de la Taula de diàleg per part del Govern com si mai haguès estat activa va ser de traca, ara la proposta de referèndum impossible pactat amb l’Estat i que per cert ha trigat ni 24 hores a ser rebutjat de ple ratlla l’insult a la ciutadania. Per altra banda veure com de sobte apareix Tomas Molina, home del temps per les llistes europees d’Esquerra per la preocupació pel canvi climàtic i deixant al calaix com sempre la independència, igualment que la número dos de la llista de Junts rere el President Puigdemont, una persona de prestigi i preparada, però que sense les eines d’un Estat darrera i amb el poder tant limitat dificilment podrà desenvolupar les seves capacitats. Son nomes uns exemples recents.
De fet el denominador comú de les dues candidatures és l’esforç per esborrar el mandat del 2017 del cervell de la ciutadania. Cap proposta per complir-lo, per obeir-lo, deixant el referèndum en una anècdota o excusa i les lleis aprovades i la declaració del Parlament en un miratge sense sentit. De fet la insistència en tornar a les pantalles ja passades amb la petició a l’Estat d’acordar un nou referèndum, cosa que sembla les dues candidatures és el seu objectiu ja denota per quin camí anem.
Cap intenció de complir amb la societat catalana, seguir marejant la perdiu indefinidament fins l’oblit del procés passat i seguir vivint de l’autonomisme com sempre, i com si res hagués passat. Això al votant independentista evidentment no crec que li produeixi cap trempera especial, ni cap ganes de seguir enganyat indefinidament. Veiem que sorgeixen noves formacions i caldrà escoltar les seves propostes i la manera de fer abans d’opinar sobre ells.
De moment cap estimul, i el mateix de sempre, un processisme sense fí i un bucle que mai acaba deixant la memòria de la gent en un no res i intentant distreure amb propostes i persones com una cortina de fum per no encarar el problema real.
Segur que volen el nostre vot?.