ENRIC HERNANDEZ: VERGONYA SENSE NOM
Realment el Director de El Periodico i el seu propi mitjà han traspassat tots els límits de la vergonya periodistica i la mesquinesa moral al servei d’uns objectius. Tant el tractament dels atemptats a Barcelona com les insinuacions per generar dubtes sobre la policia catalana ens fa preguntar, a qui serveix aquest personatge i on son els límits de la seva nul·la etica personal.
El seu titular al mateix dia amb l’avis de la CIA als Mossos sobre els fets fa preguntar al Major Trapero “Qui li ho ha dictat, això?”. Ha criticat que uns es preocupen per la seguretat i altres per l’exclusiva sigui com sigui. Avui mateix el mateix Julian Assange de Wikileaks demana dimissió del director del mitjà per falsedat i el mateix en una entrevista radiofonica ha mostrat contradiccions amb les seves informacions donades a bombo i plateret.
Realment, Hernandez segurament s’ha venut a uns interessos que el fan quedar com un miserable sense cap credibilitat. l’Estat espanyol l’ha utilitzat per la seva guerra bruta contra el procés i sense cap tipus de vergonya. Cal dir que la seva portada i informacions del dia posterior a l’atemptat amb les fotos a tot color de les victimes ja son un atemptat a la professió periodistica i els criteris més elementals, però les insinuacions d’Hernandez per crear opinió sobre la sospita que els Mossos no van fer cas als avisos i no van actuar degudament senzillament son miserables.
Tant el Conseller d’Interior com el cap de Mossos avui han atacat amb contundència aquesta guerra bruta que finalment juga amb la seguretat de la gent i en el fons tot per evitar la democràcia i que el poble de Catalunya decideixi lliurement, jugant amb les morts si cal. De fet aquest autèntic pamflet de l’unionisme antidemocràtic ja ha publica en mes d’una ocasió enquestes manipulades i notícies amb una sola raó de ser, crear una realitat contra el mateix procés que viu Catalunya.
Una cosa es el punt de vista ideològic i com voler incidir per apropiar-te el relat, cosa ja prou greu, i l’altre es jugar amb la mort i uns fets tant greus, cosa que ja convida a ser un miserable.