LA XIULADA DE LA DEMOCRÀCIA
Aquest dissabte, el Barça i Ath. Bilbao disputaran la final de la Copa del Rei a Barcelona. Una final que provoca un morbo especial a l’Estat i un nerviosisme pel que passarà fora del terreny de joc, de fet molt més que el que succeirà dins, com seria el principal motiu. Les experiències viscudes en els últims anys amb aquests dos equips son com un malson per aquest nacionalisme espanyol que segons alguns no existeix, però que demostra que la seva evolució es mínima.
De fet des d’estaments federatius ja han posat el crit al cel i han amenaçat amb sancions si la xiulada al monarca i himne espanyol es repeteix, fins hi tot entitats subvencionades per aquest nacionalisme ranci del passat i amb nul respecte a la democràcia com Sociedad Civil Catalana fan campanya a la premsa aprofitant les subvencions de les clavegueres de l’Estat per demanar respecte als símbols en un partit que volen sigui una festa esportiva. Curiosament la mateixa entitat que va instar a la Junta electoral a fer retirar les estelades dels llocs públics per no influir en els comicis, al mateix temps que deixava lliures les banderes espanyoles i símbols franquistes que es veu no influeixen a ningú.
Es una nova paranoia contra la realitat. Enlloc d’analitzar perquè hi ha aquest rebuig a l’himne espanyol i que implica o significa el mateix, ja la reacció primaria de la imposició sense cap tipus de raonament. Tamanteix la democràcia i la llibertat d’expressió ha de permetre que la ciutadania expressi la seva voluntat sobre qualsevol tema, i en aquest cas en ple procès d’independència català i per altra banda una bona part del poble basc que també ho voldria es normal expressin el seu rebuig cap un himne i una institució que representa la repressió, imposició i coartació de les llibertats, fet que sembla a Espanya no li preocupa el més mínim.
Diuen que no es pot barrejar política i esport. En pocs dies la selecció espanyola ha de jugar alguns partits, i sentirem aquest mateix himne, i veurem les banderes de cada estat onejar a tot el camp, i es veu que això no es barrejar política i esport. Es una evidència que l’esport com a fenòmen de masses es utilitzat per finalitats polítiques, i negar això, es viure en un altre realitat o simplement faltar a la veritat.
Els sentiments i la llibertat en una democràcia mai poden ser retallats i molt menys imposats o intentats amagar com hem vist amb les retransmissions televisives precedents, on barroerament s’intentava amagar els fets com si no existissin. Per tant bona xiulada i endavant amb el dret a decidir.