PANTALLA PASSADA
El PSC o filial del PSOE a Catalunya ens diu que sortir del marc comú del finançament no és assenyat, i que parlar del referèndum per resoldre el conflicte polític és una pantalla passada. Res de nou des del 155.
Com no podia ser d’altra manera aquest grup critica voler sortir del model comú del finançament i diu que nomes te l’aval de 33 diputats de la cambra. Diu que sortir vol dir prendre tot una sèrie de decisions que no es poden dir sense explicar les conseqüències, no podia faltar la cantarella que volen un finançament just per Catalunya per fer front a les polítiques estratègiques. Diuen que presentaran la seva proposta per tal de millorar els recursos. Pel que fa al referèndum ens parlen de pantalla passada, volen girar full d’un dels pitjors moments viscuts per Catalunya. De fet el President espanyol recorrerà al TC per aturar la ILP per declarar la independència que la Mesa va donar llum verda.
El sentit democràtic i de país d’aquest grup ja el coneixem prou bé, el que ells esmenten com a centralitat, simplement es obediència nacional espanyola i acceptació del trist paper que a Catalunya li pertoca. Saben perfectament que tant amb el seu grup manant a Madrid com si ho fan els Populars i amb diferents finançaments aprovats, pel que fa a Catalunya el deficit fiscal del 8 a 10% sempre es una constant i el greuge la norma habitual, sense parlar de les inversions rebudes i l’execució comparat amb altres comunitats. Aquest es el seu model a perpetuar per sempre, i encara tenen la barra de parlar de la preocupació pels serveis socials a Catalunya. Cinisme pel broc gros.
Pel que fa al tarannà democràtic, ja veiem que es nul, un referèndum és passat i un moment trist per Catalunya, quan realment en qualsevol democràcia normal, escoltar la paraula de la societat i que aquesta decideixi, amb uns representants que simplement obeeixin seria la plena normalitat. De fet ja veiem a Sanchez com passant per damunt d’un Parlament sobirà pretén decidir de que es pot parlar i de que no, amb una nul·la separació de poders i una manera de fer coacció sense cap diferència amb els Populars. Un sistema corrupte que no escolta ni vol escoltar a la ciutadania, ni tant sols la cambra on hi ha els seus representants escollits.
Aquest és el seu model, la imposició per damunt de tot i de tothom, i una manera de decidir en un sistema on tant sols ho fan ells.
Aquesta és la pantalla passada, la democràcia plena espanyola.