ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA NEUTRALITAT I EL DECRET

El President Mas ja ha signat el decret d’unes Eleccions que ens han de portar a construir un nou país. Aquest per cert l’hem de fer entre tots, i per tant ens dona una responsabilitat per saber gestionar una victòria de les candidatures per una futura República Catalana.

El Govern espanyol encara no ha entés res. Decideix abocar les seves critiques, insults i menyspreu sobre una persona, i fa la vista grossa amb les mobilitzacions ciutadanes a favor del projecte dels últims anys, com si els ciutadans catalans no existissin. Una ceguessa política important.

De fet ahir encara especulaven com portar el decret al TC, pensant que posaria no se sap ben be que. Tanmateix no han entés que el plebiscit no depén d’un document, ni tant sols de les intencions del President, la paraula com en qualsevol democràcia la te la gent i les propostes dels partits que si presenten, i això no es pot impugnar.

Encara ahir sentiem un altre remora del franquisme que mai ha marxat posant com equivalent al plebiscit un cop d’Estat, com si la decisió de la societat catalana no fos lliure i democràtica. Tot un desgavell que ens porta a dir la disjuntiva entre un país nou amb totes les incerteses que vulguem i un ja conegut on encara retrocedirem més en el temps merces a la seva involució constant pel que fa a Catalunya i els seu poc tarannà democràtic.

Ens demanen neutralitat, suposo que no en son un gran exemple amb un tracte a Catalunya sempre colonial i amb un greuge constant amb inversions, competències o simples crèdits a tornar amb interessos (FLA) presentats com a regals, alhora que les nostres competències son vulnerades un cop i un altres sense miraments. Una neutralitat que ens porta a un arraconament de la llengua catalana que mai podrà treure el cap dins l’Estat espanyol en igualtat amb les altres llengues del món, aquesta es la seva neutralitat.

En definitiva, molts nervis i una decisió transcendental que nomes depén del nostre vot, no la malbaratem.