ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL MERCAT PSOE-PP

Sense categoria

Arran de les ultimes promeses escoltades en la campanya de les eleccions generals a l’estat espanyol, se’ns dubte s’han convertit en un mercadeig indignant.

Sembla una competició, que 2 milions de llocs de treball, doncs jo 200000 mes, que 300000 places de llars d’infants, doncs jo 400000, així fins arribar a la devolució dels 400 euros expressada per Zapatero a cada contribuent, en total 5000 milions d’euros del superàvit públic per comprar els vots de la població. A Catalunya, crec que la mesura hauria de  suposar indignació, ja que amb aquests diners és podria eixugar part del dèficit anual, millorar les inversions en infraestructures esgotades per la falta d’aquestes, millorar el futur sistema de finançament i altres greuges comparatius soferts per la població catalana.  D’altra banda la mesura no en te res de progresista, ja que la política de xecs emprada pel president del govern espanyol amb un import igual per tothom, sense tenir en compte la renda de cada individu s’acosta als postulats mes dretans de l’imperi. Tanmateix i sense ruboritzar-se afirma que ha complert amb Catalunya i que tenim un gran estatut gracies al seu partit, un altre insult a la intel·ligència de la ciutadania, quan tothom sap el reguitzell de mentides d’aquest senyor al llarg de la legislatura: Retorn papers de Salamanca, arribada del TGV a Barcelona, desenvolupament de l’estatut, incompliment en l’apartat d’inversions etc.. Arribats a aquest punt ens preguntem quina diferencia hi ha entre el PP i el PSOE-PSC, la resposta es que en molts aspectes cap. Tots dos volen tancar el model territorial, tots dos defensant una llengua única, tots dos volen limitar l’autogovern del país, tots dos neguen el dret a l’autodeterminació, tots dos treuen redit electoral de l’anticatalanisme i tots dos s’uneixen amb lleis tan antidemocràtiques com la llei de partits , el pacte antiterrorista o la negació de publicar les balances fiscals. Cap dels dos farà variar la perspectiva respecte a Catalunya i seguiran tractant com a ciutadans de segona categoria aquesta part del territori.  Tanmateix la virulència amb Euskadi es major ja que ilegalitzant impunement qualsevol partit abertzale amb una total desnaturalització de la justícia. Davant d’això la resta de partits amb els ulls clucs intentaran treure les engrunes com sempre. Crec que un vot nul amb un bon missatge organitzat serviria per donar entendre el nostre desacord amb el sistema i la nostra voluntat cap al dret a decidir.

CONSULTES POPULARS

Sense categoria

Donat el poc interès que te per Catalunya les eleccions generals a l’estat espanyol, donat què tan la victòria del PP o la del PSOE, la història seguirà sent la mateixa, nomes cal veure el programa electoral en matèria territorial dels dos, van en la mateixa direcció centralista i restrictiva. 

Hi ha un fet molt important que evidentment i conscientment no ha estat molt comentat en els mitjans de comunicació , aquest és la proposta de llei de consultes populars per part del Cercle d’estudis sobiranistes. Una llei que ens permetria fer consultes com habitualment es fan a Suïssa, USA o Alemanya per posar tres exemples sobre matèries diverses, i que ves per on, se li va escapar al ribot del Sr. Guerra,  i a la xenofòbia anticatalana del PP.  La llei simplement desplega l’estatut i es plenament constitucional, evidentment els resultats seran vinculants pel Parlament que haurà de defensar allò que decideix la població per majoria amb una participació directa de la ciutadania i una superació del famós distanciament amb  els politics. L’horitzó pot estar amb el referèndum per la Sobirania, però m’entres es un projecte engrescador per disminuir el tacticisme dels partits i unir la població en defensa d’unes causes determinades.  Ara caldrà veure la reacció dels partits polítics catalans a la proposta, es d’esperar que ERC, CIU i ICV hi donin el vistiplau, però no ho tinc tan clar amb el PSC i PP, se’ns dubte els costarà explicar una negativa o gran modificació a una proposta per augmentar la democràcia, però segur que sortirà el Ferran, Iceta o Sirera de torn per capgirar el sentit de les coses. Definitivament, l’estat si nega la celebració d’alguna consulta, nomes serà per motius polítics i la gent s’acostumarà a decidir el que han de defensar els seus representants i que segurament els serà negat a Madrid pel govern de torn. Això ha de provocar un atzucac què nomes pot acabar amb un canvi de relació amb Espanya. La primera pedra està posada, la resta de l’edifici l’hem de construir entre tots i principalment empènyer uns representants porucs a un canvi d’actitud i deixar en fora de joc els que no defensin els nostres interessos amb els arguments mes inversemblants. En definitiva una gran feina del CES amb en Lopez Tena i Lopez Bofill al capdavant , dos persones compromeses i amb unes idees molt clares de com arribar al desitjat referèndum.  Esperem molts prenguin nota  i el procés tiri endavant.

LA DEMOCRÀCIA DE LA POR

Sense categoria

Voldria constatar un fet que sembla ser no ha aixecat molta polseguera, però que em sembla molt clar, per entendre la democràcia a l’estat espanyol. 

La unió dels dos grans partits espanyols, PP i PSOE en la negativa a la compareixença del ministre Rubalcaba per explicar els fets de les detencions i presumptes tortures als membres d’ETA Portu i Sarasola.  Els indicis son cada cop mes contradictoris amb la versió oficial, ja que els testimonis de la detenció no coincideixen ni amb l’hora del fet, ni amb el grau de resistència dels detinguts, d’altra banda la versió dels dos sospitosos es idèntica en l’explicació de les tortures rebudes, el lloc i el procediment emprat.  Moltes coincidències que deixen en entredit la versió policial de simple resistència per justificar sobretot les greus lesions dels detinguts. Els dos partits espanyols quan es tracta de tapar-se les vergonyes  i pasar full no dubten en fer front comú, per molt que això escandalitzi la Sra. Chacon.. Tanmateix aquest fet es molt greu i mès quan cada any diverses organitzacions internacionals de defensa dels drets humans denúncia tortures a l’estat espanyol.  Se’ns dubte els casos es multipliquen i des dels independentistes catalans abans de les olimpíades del 92 a Barcelona, la creació dels GAL amb cap responsabilitat política rellevant, múltiples detencions de membres de la banda terrorista ETA o d’altres casos de tortures psicològiques com el famós cas de l’Eric Bertran detingut i acusat pel gran delicte d’enviar uns emails per reclamar l’etiquetatge en la nostra llengua. Mentrestant l’estat espanyol fa la vista grossa i no dona la mínima importància a aquestes presumptes violacions dels drets fonamentals de qualsevol persona a l’empara del seu famós estat de dret i la seva justícia amb l’audiència nacional com abanderada. L’origen de tot aquest sistema es molt clar, el pas tant glorificat de una dictadura sagnant a una pretesa democràcia, en molts aspectes es una gran farsa, ja que al no depurar-se responsabilitats els botxins de la dictadura segueixen la seva vida normal al costat de les seves víctimes.  El sistema neix viciat des del principi i per això s’expliquen molts tics de la dictadura que segueixen amb tota normalitat.  Com es recordava fa uns dies un senyor amb les mans tacades de sang segueix com a president honorífic en un dels dos grans partits, m’entres jutges mediatics es preocupen d’altres dictadors mundials, aquí el silenci es total, com ho prova la llei de la memòria històrica, un insult a les víctimes del regim del terror. L’Estat espanyol no canvia amb els anys i el que es mes greu no vol canviar. Les mentalitats lliures que no defensen el sistema ho tenen difícil.  Crec que ningú ens ajudarà si nosaltres primer no encenem la flama i ens plantem per dir prou, i poder decidir sortir d’aquest parany guiat per aquest nacionalisme espanyol malaltís i aquesta xenofòbia contra la diferencia i Catalunya en particular. 

DESORIENTACIÓ INDEPENDENTISTA

Sense categoria

Últimament estan succeint uns fets que fomenten la desafecció independentista cap al partit que te en el seu ideari aquest objectiu, ERC.

Primer vaig sentir astorat com el seu cap de llista a les generals espanyoles, parlava de la seva aspiració de que el finançament el 2023, es a dir en quinze anys sigues igual que Euskadi. Es un fet contradictori ja que en teoria l’objectiu del 2014 ja haurà solucionat aquest problema amb un estat propi, si la societat ho vol. Ahir hi va haver la reunió per revisar i actualitzar el govern d’entesa, proposada per Esquerra per escenificar el 43% de vots de la Conferencia Nacional que hi van donar suport, la realitat però es una trobada sense contingut i de cara a la galeria, i on el resum seria crear unes comissions, què sembla estar de moda, i parlar del be que funciona aquest govern. Se’ns dubte un altre acte gratuït. Avui escoltem les conclusions de la reunió bilateral Estat-Generalitat, que podria passar a dir-se unilateral, perquè sembla que tots juguen a marejar la perdiu però sense cap avanç. Les rodalies no hi haura acord com a mínim fins desprès de les eleccions, i pel que fa a la resta de temes em fa vergonya  fins i tot esmentar-los. El resultat es mes d’un any d’estatut, una llei orgànica que l’estat no vol complir (cas únic en un estat democràtic a Europa), i un altra part que segueix el joc de despropòsits sense oferir cap tipus de resistència. M’entres segueix sense fer-se una conferència, no per fer cap casa gran, sinó per explicar un full de ruta concret de com arribar al 2014 amb els deures fets i començar a recollir complicitats, recuperant aquell aire fresc d’abans del 2003 tant enterbolit en els darrers anys i captar tota aquesta desafecció en un projecte engrescador per la societat i per altres sectors polítics.

MISSATGE DE CAP D?ANY

Sense categoria

Desprès de sentir el tradicional discurs del President de la Generalitat en aquestes festes nadalenques, no hem traspassat la línia grisa què ens acompanya aquesta legislatura i ho resumiria amb tres temes concrets:

Ens dona la responsabilitat per abandonar el victimisme que es una de les causes dels nostres mals.  Se’ns dubte el president ho confon amb la indignació de la societat catalana pel maltracte rebut en forma d’infraestructures, i què ha provocat per exemple la manifestació de l’1 de desembre, on per cert el PSC junt amb el PP no va considerar convenient assistir-hi. Segueix amb una gran mentida, com es les grans inversions del PSOE en comparació amb altres governs, això es demagògia, ja que a Madrid mani qui mani la inversió ha estat mínima a Catalunya fins a l’estrall final d’enguany, tanmateix li recordaria que els dos primers pressupostos generals on s’havia de complir l’Estatut en matèria d’inversions, simplement s’ha ignorat aquesta llei orgànica, i l’incumpliment ha estat flagrant per part del seu partit central. El tercer tema es la il·lusió que vol transmetre i un optimisme que començarà amb el nou finançament tan necessari pel país i acabarà amb la vella cançoneta de ser el motor d’Espanya.   Caldria recordar-li al President, que la LOFCA dictarà sentència, i que el govern central no te la més mínima intenció de cedir en res que no pugui donar a qualsevol autonomia. Ja estem esperant el ball de números que Solbes i Castells ens oferiran, i els trucs de màgia per convertir un sistema miserable en la vuitena meravella. En quant el motor, sigui ambiciós i desitgi ser un motor a Europa que es el que verdaderament farà important aquesta nació.  El que vostè ignora, i que verdaderament genera il·lusió per damunt de la mediocritat política existent, es el dret a decidir cap on volem anar, i que provoca en gran part la desafecció per l’actual apatia dels partits per aquesta direcció. Escolti amb atenció el discurs del lehendakari on reafirma la seva aposta  per la consulta a la seva ciutadania sense esperar cap aspecte extern. No intenti donar-nos mes gat per llebre i deixi parlar la societat sense esperar res mes de l’estat Espanyol.