ALBERT CORTES MONSERRAT

La Llei d’Ammistia ja ha entrat a registre amb la signatura en solitari del PSOE, i fent un cop d’ull amb la sensació que evidentment afavorirà a gent repressaliada i perseguida, però que fonamentalment netejarà l’imatge d’Espanya i el pitjor a l’estil de l’Ammistia amb el franquisme, no fa diferències entre l’agressor i l’agredit i això per segon cop comença a ser un segell d’identitat d’aquesta Espanya i de la mediocritat dels nostres partits.

Segons el Ministre Bolaños la llei es per curar ferides i beneficiarà 309 independentistes i 73 policies, tot un esperpent que fa pudor. Realment el relat independentista queda soterrat pel blindatge a la constitucionalitat del text i queda silenciat els excessos de l’Estat amb Catalunya, crec la que hauria de ser la causa principal de la llei. El culpable en aquest cas no ho reconeix amb tota la seva rotunditat i això sembla una broma o anècdota en el temps. De fet el primer text proposat per Sumar parlava de que amb el 155 ja n’hi hauria hagut prou i que la llei als independentistes havia estat diferent a la resta de ciutadans, això evidentment no hi figura, nomes una tensió dels fets que cal resoldre. Es podran ammistiar la majoria, encara que la causa del Tsunami i d’alguns CDR es massa interpretable. El Lawfare que semblava la causa de la negociació entre Junts i els socialistes no hi es present, i es confia afegir desprès, una confiança bastant sorprenent la veritat.

La llei també servirà per ammistiar forces policials que es posen al mateix nivell que els agredits, tot un disbarat. Alhora neteja una imatge espanyola falsament ja que no mostra cap penediment pel fet. Cal dir que els diners espoliats pels Tribunals espanyols arbitrariament a l’independentisme no es preveu siguin retornats com seria el normal i es converteix en un nou disbarat de la llei que els nostres partits han acceptat. De fet molts d’aquests diners van ser aportats per la solidaritat de la societat catalana i ara quedarà validat el robatori.

Aquests exemples demostren les mancances d’una llei amb molts forats negres en el seu redactat i que encara està per veure si no seran modificats per l’activitat judicial que generaran. Per mi independentment dels greuges descrits el que em crida més l’atenció es equiparar repressors i repressaliats sense manies i unes explicacions base que son una broma de mal gust ja que sembla una anècdota sense importància sense descriure cap fet real.

Aquesta llei és la que ha entrat a registre i que segur ens vendran com la vuitena meravella aconseguida per l’independentisme.