LA PARAULA DE LA GENT
En una democràcia i quan un Govern es insostenible, no hi ha res millor que donar la paraula a la ciutadania per redefinir les forces i amb una imatge totalment actualitzada seguir endavant, això ès el que avui ha fet el President Aragonès i no deixa de ser una oportunitat per la gent.
Quan els pressupostos han estat tombats, la llei més important d’un Govern, amb Albiach, recordo la que ens ensenyava la papereta del NO el dia 27 d’octubre del 2017 en la votació de la Declaració d’independència, acusant així els votants del Si, un acte miserable que ja la defineix i avui amb el Hard Rock per bandera no ha cedit i fa difícil explicar com van votar els anteriors on també hi figurava. La típica incoherència i el joc polític pel poder a qualsevol preu, igual que la resta. Com deia un Govern que es va quedar amb Esquerra i ningú més, es a dir 33 de 135 diputats i que ha perdut moltes votacions per falta de trobar suports, ara nomes en tenia del partit el qual fan de crossa a Madrid a canvi de res, el PSOE i tampoc li ha servit. Un Govern que ens va dir al començar que culminaria la independència i que simplement ha tornat a l’autonomisme més tronat de la mà del partit del 155 sense cap vergonya i amb el procés desat al calaix fent passos acceleradament enrere. De fet escoltar ahir el discurs del President atorgant-se el rol de responable i titllant d’irresponsables la resta és tota un declaració d’intencions, d’aquells que han oblidat el seu primer mandat i ens pretenen vendre els traspassos aconseguits com mai, i que exactament son cap.
Per la part de Junts, tot hi estar d’acord que una part de la convocatòria electoral es partidisme i càlculs de resultats, no es pot demanar eleccions si no s’aprova el pressupost, i posteriorment acusat d’electoralisme quan es convoquen. En referència a la tornada del President Puigdemont, ja ho hem viscut i si ara es així la seva prioritat hauria de ser desbloquejar el resultat del referèndum del 2017 i això hauria de ser amb una proposta amplia que supereres el seu partit i amb la intenció clara de dur-ho a terme, altra cosa seria cara nova, autonomisme de sempre.
Respecte la CUP, crec que estan en un pou sense fons on pràcticament han desaparegut de l’escena política sense cap visió del que realment es prioritari, i que no es el Hard Rock.
Les noves propostes segurament ho tindran molt difícil, precisament pel temps i els auguris per elles ara per ara no serien bons, encara que la bossa d’abstencionistes per la independència es un bon botí a tornar a animar.
Per l’altre costat no hi haurà novetats, segurament la desaparició definitiva de Ciudadanos, ningú els trobarà a faltar i un Salvador Illa que se les veia molt bé, però el cas Koldo el pot afectar de ple, i de fet ja ho està fent.
Obrim una oportunitat, i la societat te la paraula, sense excuses i per damunt de la mediocritat de la nostra classe política.