INDEPENDÈNCIA SÍ O NO? LA PREGUNTA INCÒMODE
Una iniciativa d’en Xavier Mir, i amb adhesions tant notables com l’Ernest Benach, demana a la vicepresidenta Joana Ortega incloure la senzilla pregunta de la capçalera al Baròmetre oficial d’opinió, i així saber clarament l’evolució del suport a la causa independentista, i posar en evidència aquests trencaments de la cohesió interna. Per la seva banda, el President Mas sembla es fa enrere amb la seva intenció inicial de votar a la consulta independentista el mes d’abril a Barcelona, amb l’excusa de que governa per tothom, i això sembla que l’impedeix exercir el seu dret com a ciutadà.
La petició dirigida a la vicepresidenta es clara, i simplement demana una pregunta directe sobre la qüestió, ja que fins ara nomes hi ha una pregunta que parla de les relacions Catalunya i Espanya amb quatre opcions, que van des d’un estat propi, a un estat federat amb Espanya, a una regió simple, i que porta a confusions alhora de valorar el suport a l’autodeterminació amb un si o un no, sense cap cost per l’enquesta del CEO, i a la que Joana Ortega diu que encara no te una resposta clara, i que espera tenir-la aviat, cal recordar que aquestes enquestes oficials estan sota les competències de Presidència. Per un altre costat, desprès del suport independentista de Jordi Pujol, la federació convergent fa missatges contradictoris com sempre, i el mateix president reconeix un dilema personal arran de la consulta del proper 10 d’abril a Barcelona, el seu vot seria afirmatiu, però es planteja no anar a votar ja que se sent president de tots els catalans, i alguns estan a favor i altres en contra. Fa tant sols uns mesos parlava de que les consultes enfortien la consciencia nacional, i assegurava la seva participació. Aquesta possible negativa al dret a decidir que defensa CIU sense límits, l’acostaria més a socialistes i populars que altra cosa.
Hem arribat a la pregunta tabú, que es la pregunta més senzilla amb un si o un no, i podem desfer molts mites creats, com el trencament de la cohesió, opció minoritària, població no madura, opció radical, preocupació secundaria, i moltes altres que utilitzen els nostres polítics per fugir d’estudi. Tenen por a les respostes de la població, i per tant amaguen el tema amb preguntes amb mil interpretacions que no deixen treure l’aigua clara, com diu la iniciativa no es cap cost addicional en les enquestes periòdiques oficials, i la negativa seria una contradicció més amb aquest dret a decidir sense límits que ens volen vendre, i que es tracta de no donar peu a excuses per no preguntar clarament com es pregunta de moltes altres coses, crec que poc a poc el cercle sobre el govern català, i el propi president es va estrenyent, i es demanen passos concrets per poder opinar i parlar amb coneixement de causa, i no amb idees prefixades. Per altre costat no es pot dir blanc, i en un espai curt de temps negre, el President Mas te tot el dret, i diria el deure de donar exemple de democràcia participativa, i anar a votar en qualsevol consulta, referèndum o eleccions que es celebrin, ja que davant de tot es la base de la democràcia, i els governants son els primers que han de donar la cara. Ell es el president de tots, però en qualsevol elecció o consulta hi haurà opinions diverses entre set milions i mig de persones, mai seran per unanimitat, per tant no deixa de ser el president de tots encara que no tothom l’ha votat, i per decantar-se per una opció concreta, el seu vot val el mateix que els de qualsevol ciutadà, per tant l’excusa no es creïble. La degeneració democràtica arriba precisament d’aquells que davant qualsevol consulta, simplement no volen que la gent expressi la seva opinió, això si que es censurable, ara be, exercir el nostre dret es totalment normal. Un flac favor a la democràcia, i a Catalunya en particular, ens farà el President si es confirma aquesta marxa enrere, ja que l’ambigüitat i la indefinició esta arribant a la seva fi, i tard o d’hora les cartes hauran d’estar damunt la taula.