UNA MENTIDA SINGULAR
La burla a la ciutadania no s’atura, i ara faltava el tema del finançament singular per Catalunya, que curiosament el Govern en funcions català deixa anar sense rubor i nomes com a eina per la captura de vots del proper maig.
Ens diuen que es una negociació política, i per tant deixen molts detalls a l’aire. Parlen d’una mena de Concert basc on poder recaptar el 100% dels impostos amb la clau de la caixa que implicaria 52000 milions anuals i una aportació a l’Estat pels serveis que presta amb un nou fons de reequilibri territorial. Per complementar aquesta fantasia, el President Aragonès ho defensa en un esmorzar informatiu avui a Madrid i parla de nova relació bilateral amb Espanya i una fase més de resolució del conflicte polític. Demana suport del PSC i diu que no volen privilegis, ni avantatges, però que la resta condicioni que ha de fer Catalunya no ho accepta i recorda el compromís de Sanchez de negociar el tema. De moment la resposta ja ha estat un cop de porta clar i la formula d’arribar a un acord conjunt amb totes les comunitats.
Aquesta reivindicació porta molts i molts anys amb diferents peticions, i la resposta sempre ha estat la mateixa, Catalunya dins l’Estat autonòmic mai tindrà un sistema singular, és una més dins el sistema conjunt de comunitats i el seu paper és acumular dèficit fiscal, ja que rep molt menys que no ingressa, aquell famós 8 a 10% invariable. Aquest es el seu paper i no canviarà. De fet la resposta ha estat al cap de menys de 24 hores amb el no total i la recepta del café per tots que apliquen per Catalunya independentment del color del Govern que hi hagi. Res de nou, i tot previsible, pur fum de cara a la galeria.
El partit de Govern català ha de treure eines per la campanya electoral, però aquesta ja fa tuf de socarrim. Catalunya mai tindrà la clau de la caixa si no es independent i ho saben perfectament. Mai hi haura una relació bilateral, ni ha existit mai. El 2017 hi podia ser, però van fer marxa enrere. Dir que es una negociació política quan ja t’han dit que no, és absurd i apel·lar a les promeses de Sanchez que precisament no es conegut pels seus compliments, és una burla a la propia ciutadania catalana.
Una cosa es no voler la independència, i l’altre es tractar d’imbècils la societat catalana amb propostes reiteratives i electoralistes que no tenen cap recorregut. Més que un finançament singular, és una mentida singular.