ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL MODEL DE LES PRESONS

Sense categoria

No hi ha dubte que l’assassinat de la cuinera de la presó de Mas Enric a mans d’un reclus ha portat a descobrir que la situació de les nostres presons no es idil·lica i sobretot que els funcionaris avui en clam de protesta no aconseguiran la dimissió de la Consellera, una paraula prohibida en les nostres contrades.

Realment, aquest es el primer mort a les nostres presons sota el comandament de la Generalitat, i per tant no és una cosa ni molt menys habitual, però el que en un altre sector seria lloable, aquí es tracta de la vida de les persones i per tant ja seria molt preocupant. De fet el tema de voler reincidir el pres a la societat, crec és un bon objectiu i no crec que hi hagi un altre camí, però com tot no tothom pot ser tractat igual i aquí ja veiem que els protocols no son correctes o poden fallar com és el cas.

Unes mesures per uns lladres, uns estafadors o altres tipus de delinqüència poden ser encertades, però les mateixes no poden ser per un assassí com és el cas. Els delictes de sang crec son un altre món, i ens diu la consellera que el cas que ens ocupa havia estat qualificat de baix risc i per tant el crim no era previsible. Això és molt greu i reclama responsabilitats, cosa que com sempre veiem no serà en el càrrec de la Consellera Ubasart. En altres Estats de més cultura democràtica veiem que per coses que aquí ens semblarien anècdotes els càrrecs dimiteixen conscients que han fallat en el seu contracte amb la ciutadania. Aquí aquest contracte no existeix i nomes es per ells mateixos que evidentment mai es perjudicaran.

Sembla difícil d’explicar com un assassí podia treballar a la cuina i amb accés per exemple als ganivets de la mateixa per molt baix risc que li marques el protocol. Havia estat condemnat a 11 anys pel crim d’una dona amb atenuant d’alcolholisme, aquelles coses que tampoc s’entenen massa i diuen que dins el centre ha estat avaluat 12 vegades amb el risc baix esmentat, pel que fa la seva tasca a la cuina que va perdre per un cop de puny a un altre intern i que va tornar a recuperar fins a cometre l’assassinat i suicidi posterior.

Per tant va fallar el protocol, va fallar la seguretat i vigilància i ara tocaria revisar el mateix, reforçar les plantilles per poder fer la seva feina i sobretot analitzar especialment i sobretot als presos violents com aquest per precisar que pot i que no pot fer i evitar un nou crim o agressió com aquesta. En definitiva revisar el model de les presons, de dimissions ja no en parlo, perquè com deia, aquí ningú assumeix mai cap responsabilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.