DECLARACIONS MISERABLES
En qualsevol democràcia normal, unes declaracions tant fastigoses com les de Juan Alberto Belloch, antic Ministre amb el Govern de Felipe Gonzalez haguessin creat un gran escàndol, però com es pot comprovar, ni el seu partit, ni cap altre institució ha fet cap escarafall, entrant dins la normalitat absoluta.
Recordo que el personatge en una entrevista va deixar anar “Catalunya genera un problema institucional més greu que el terrorisme d’ETA, que provocava dolor, ràbia i indignació, però que no questionava l’Estat de dret”.
Pràcticament sobren les paraules, parla del terrorisme d’ETA amb prop de 900 persones mortes, milers de ferits i un centenar de segrestos com un problema de dolor i indignació per sota de la voluntat popular en forma de vot i urnes, tot perquè no questiona l’Estat de dret que posa damunt de tots els problemes i sobretot de la vida de la gent. Cal ser molt miserable per poder fer unes declaracions d’aquest tipus. Crec que els hi podria anar a explicar als familiars de les víctimes que segur els agradaria molt.
Cal estar molt tarat per posar la vida de la gent i el sofriment provocat en el darrer lloc del dolor, simplement perquè els morts o víctimes no el preocupaven el més mínim com a vides perdudes, però si sembla quedaven amortitzades per un Estat de dret que no perillava, ja que tenien controlat, sobretot per la creació d’un grup terrorista d’Estat per assassinar i torturar que sembla tampoc el preocupa gaire. De fet la seva paranoia democràtica el porta al capdamunt de les preocupacions que una bona part de la societat d’un territori, per cert la que hauria de ser la base de qualsevol democràcia en un procés totalment pacífic i democràtic el va voler validar a les urnes i negociar amb l’Estat posteriorment i això questionava la seva “Una grande y libre” franquista que segur signaria.
El seu odi irracional segueix quan afirma que Catalunya encara necessita alguna altra derrota de l’independentisme perquè reaccionin i vegin que no tenen res a fer. Aquest es el seu concepte, rebuig a que les coses quedin assumides per les urnes com a batalla democràtica. Un nou personatge sinistre i fosc d’aquesta Espanya casposa i que el més greu es que no es una anècdota, ja que el silenci de la resta de partits dona idea del nivell democràtic que parlem i de que la farsa del diàleg amb aquest Estat es un deliri impossible que cal denunciar.