LES ENQUESTES DE TOTS
Ahir vam poder veure com amb l’enquesta del CEO, com de fet en qualsevol macro enquesta tothom pot fer-la seva i utilitzar-la amb els seus fins. Tantes dades i preguntes que semblen contradictòries entre si donen per molt.
Hem vist com diaris clarament posicionats amb l’unionisme com El Periodico aprofitaven i ensenyaven a bombo i plataret com el NO guanyava al SI per 4 punts sobre la independència, obviant naturalment la resta de conclusions i així desvirtuaven unes enquestes, que recordo nomes son enquestes d’una mostra telefònica sobre un número de gent molt determinada, i no son la realitat de tota una societat. Es bo dir això ja que sembla que segons els resultats son creïbles, i segons quins no.
Més enllà d’aquesta xifra esmentada en una pregunta sobre el desig d’una Catalunya independent sense cap vinculació, ni votació ni acord ni res. Crec que cal donar valor una dada que senzillament no els interessa en aquests mitjans ni evidentment a l’Estat. El 73% de la ciutadania vol decidir, vol votar i aquesta dada es constant amb el temps, Inclús si no hi ha acord, una majoria de catalans vol votar i decidir sobre el futur polític d’aquest país. Naturalment la resposta a això per part del Govern espanyol es la Justícia i per part dels mitjans es el menyspreu a la societat catalana en aquest cas. Apart i concretament amb un referèndum vinculant i amb aquesta alta participació el SI a la independència guanyaria folgadament amb un 66% dels vots, dada que per cert tampoc reflecteixen i es prou significativa.
Naturalment, això no vol dir que tot estigui fet i guanyat, però dona a entendre la tendència i les motivacions de la gent davant una urna i una decisió que l’afectarà amb totes les conseqüències, que poc te a veure amb una resposta al sofa de casa i sense cap vinculació. Alhora ens dona a entendre que l’unionisme es trobarà amb un dilema un cop entrats en campanya i que pot dividir el seu vot amb un NO i l’abstenció promoguda fins ara i que serà difícil canviar amb poc marge i sobtadament.
En resum, demanda de democràcia per resoldre un problema polític, com no pot ser d’altra manera i que sembla l’Estat encara no vol veure, ho ignora precisament per la seva manca de la mateixa.