ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES RELACIONS AMB L?ESTAT PENDENTS DEL PACTE FISCAL

Sense categoria

El discurs del President Mas ha estat un cant a l’esperança, i justificant les retallades per un futur millor a Catalunya, alhora ens diu que moltes decisions del govern no depenen de nosaltres, i reclama respecte per la nostra identitat, i institucions, com també eliminar els pals a les rodes que retallen les nostres capacitats, i parlant del 2012, confia en el Pacte Fiscal que diu te un gran consens, i amenaça que si Espanya no escolta, els ponts amb ella es debilitaran encara més. Per la seva banda en el món real, el nou govern espanyol eliminarà o rebaixarà el finançament autonòmic amb Catalunya al capdavant. La diferencia entre els dos es evident, un segueix esforçant-se per passar a la historia com un altre president gris i mediocre, podent passar a la historia de Catalunya en lletres majúscules, i el segon exerceix el poder normal que te un Estat.

El President Mas ha defensat la política de retallades que esta fent servir per sanejar les finances catalanes, i ha començat enviant un missatge de suport a la gran quantitat de famílies catalanes que ho estant passant molt malament, i altres que ja han creuat els límits de la misèria, tanmateix ha esmentat mitjançant la boira que ens envaeix, i que poc a poc anirà perfilant una llum a l’horitzó, tot i que el 2012 no serà un any eufòric en matèria econòmica. Ha parlat de les decisions que no estant a les nostres mans, i demanen encert a l’altre govern, i respecte per la nostra identitat, llengua i institucions, i de pas que el nostre esforç i talent no sigui aturat. Parlant de les capacitats, pensa en el pacte fiscal amb un gran consens social ja generat per donar un pas endavant, i avisa que si es escoltada la proposta a Madrid els ponts es reforçaran, del contrari es debilitaran més. Els popular ja han titllat el discurs de xantatge, els socialistes de no oferir solucions, i Esquerra hi dona suport pel concert. Per la seva banda Rajoy rebaixarà o eliminarà el  finançament tal com ha acordat el consell de ministres. Per un altre costat, el president extremeny va dir en català i basc que Extremadura no és més que ningú però tampoc ho es menys, reivindicant la Constitució, i alertar de la manca d’unitat del país, quan totes les autonomies estan sota el mateix sostre, explicant que els extremenys han treballat per aixecar altres regions.

Realment, retallar el nostre estat del benestar, i deixar moltes famílies a la vora del col·lapse més absolut, amb la feina greument afectada o els ingressos dràsticament reduïts, no ajuda gens a les futures generacions, vers al contrari, disfressat de responsabilitat, uns ajustos que no son correspostos per l’estat espanyol, i que a sobre reben l’impacte dels impagaments d’aquest, sonen a presa de pel, i no a seriositat, d’altra banda validar el robatori espanyol de  més de 20 mil milions d’euros, i intentar  compensar-lo amb reduccions pròpies, es indigne del govern de qualsevol territori, i ens pot fer preguntar quin país els deixem a la futura generació. Per altra banda, diu que hi ha decisions que no estan a les nostres mans, jo afegiria que de les importants cap, i aquest es el drama, ja que a més demana un respecte, i una falta d’atacs que en qualsevol estat normal no caldria demanar, quan es així, la reflexió crec que ha de ser prou clara per veure quin es el nostre problema. Insisteix amb el pacte fiscal, quan el mateix govern espanyol ja ha dit que no es possible mil i un cops, per cert amb el suport d’Esquerra a una proposta que saben impossible, i que sembla una manera més de distreure el personal, i anar passant esperant la situació comenci a millorar, i ja passar el tràngol de la pressió per la sobirania que la seva covardia no contempla. Aquests ponts tant malmesos, ja difícilment es poden espatllar més, però sembla que amb una mica de peix al cove tornaran com si res no hagués passat, francament es una situació irreal. Francament el president Mas, podria passar als llibres d’història, i sembla que no vol sortir de la grisor existent, quan crec que te prou capacitat com per assumir el repte de la sobirania, que per cert també genera consens, ja que sembla que nomes el te el famós pacte fiscal, però no altres coses, misteris de la vida.

No volia deixar de comentar el president extremeny que no vol ser més que ningú, però tampoc menys, si li serveix de consol, Catalunya ja faria un gran pas endavant dins l’Estat, si es complís aquesta dita, però malauradament sempre es menys, i per cert els extremenys que han ajudat aixecar altres regions es una gran mentida, en tot cas han anat ha guanyar-se la vida en un altre territori, i s’han ajudat a ells mateixos, com no pot ser d’altra manera, i de retruc lògicament al territori on resideixen, com va dir ahir el President no ens fem trampes al solitari, i prou d’aquesta demagògia barata.

Bona entrada d’any.

 

 

FORA DE JOC

Sense categoria

Ahir a la nit vaig tenir el goig de veure com se les gasta l’estat espanyol per impedir les llibertats d’un poble, segurament tots sabem el cas de la persecució de les seleccions esportives catalanes, i els seus intents de reconeixement internacional sempre sota la censura espanyola. El cas més rellevant va ser el patinatge, i on els suborns amb diner públic, les pressions via ambaixada per controlar el vot, i tot tipus de manipulacions van estar a l’ordre del dia, o el rugbi, on ves per on una llei franquista, es va fer servir per aturar la legitima reclamació catalana. Encara veig els personatges espanyols que van defensar les seves lleis per damunt de les internacionals, i semblaven comissaris polítics de qualsevol dictadura comunista o feixista, que pel cas es el mateix. Se’ns dubte saben que l’esport es un arma molt poderosa per la reafirmació nacional del poble, i estar clar que si no fem el nostre camí mai ho aconseguirem, més enllà de quatre anècdotes. No estic d’acord amb l’esperança de victòria de Xavier Vinyals cap al final, ja que si no hi ha estar propi no hi haurà seleccions, es així de simple. Aquest es el tràiler d’un documental de 52 minuts que podeu trobar en aquest enllaç http://www.esport3.cat/video/3881670/Fora-de-joc-el-documental-sencer, i que per si algú li calia dona encara més arguments per donar aquest pas nacional endavant.

 

 

EL GOVERN DELS MILLORS ACONSEGUEIX PAGAR LES NOMINES

Sense categoria

Situació esperpèntica amb la paga extra dels treballadors públics, primer es dubtava de si es podria pagar, desprès, i davant la sorpresa de la negativa espanyola a pagar l’import que marca l’Estatut, concretament 759 milions, es va passar a planificar un cobrament una setmana més tard, i nomes un 80%, l’altre 20% sense data fixada, i finalment al obtenir un crèdit bancari que s’estava negociant, sembla que es pagarà abans d’acabar l’any, i es regularitzarà el descompte avançat d’un IRPF que encara no s’havia abonat als treballadors. Com diu en Salvador Cot en un article seu, pagar la paga extra, és governar?.

Finalment sembla que la Generalitat ha obtingut un crèdit de 200 milions per pagar el restant de la paga extra, sembla ser que l’obertura de mercats, i un crèdit al Banc de Sabadell amb un interès de menys del 6% ho farà possible. El conseller parla que el Banc Central Europeu ha injectat 500 mil milions d’euros als mercats, i això afavoreix les entitats financeres compleixin amb la seva funció de donar crèdit, aquest permetrà abonar uns 70 milions pendents de pagar als treballadors públics. Dona les gracies als funcionaris per la seva comprensió, i parla de que el Govern farà tots els esforços per no tornar reproduir aquesta situació, i alhora de no tornar a trobar partides pressupostàries que es fan efectives, en relació amb l’Estat, i amb confiança que el nou executiu complirà amb els seus compromisos. Per altra banda això no soluciona tots els problemes de tresoreria, i esperen executar la venda d’algun actiu per arribar al global de la situació d’emergència. Per cert, i en referència al nou pacte fiscal, el govern aclareix que nomes convocarà la consulta si el PSOE-C s’acaba sumant aquesta reivindicació, recordo que aquest grup demana un pacte fiscal federal, o sigui un nou engany o invenció per no dir no directament, i oferir una alternativa de pura fantasia, de moment sembla que la majoria que ja tenen en el Parlament no els sembla suficient.

Feia esment a un article d’en Cot on parla de que no val la pena tenir un govern on la seva màxima preocupació es buscar la manera de pagar la paga extra nadalenca als funcionaris, per això no val la pena un autogovern, o unes eleccions per escollir uns simples gestors que pidolant crèdits per subsistir. A Madrid no els interessa gens, i la vergonya es més gran cada dia que passa, i veure com s’insisteix en una falsedat com el pacte fiscal, sense una engruna de poder, i unes competències que son paper mullat. Un episodi que fa pena com les pagues dels propis treballadors del servei públic, i on finalment un miserable crèdit que recordo hauran de tornar fent més gran la bola de neu, ha servit   per pagar els deutes, i on encara qualifiquen de sorpresa l’impagament de l’Estat que els ha fet anar de corcoll, com si fos el primer cop que a Catalunya se li diu una cosa, encara que sigui llei, i s’incompleix, ho ha de tornar a pactar el que ja es una llei, es una presa de pel constant que seguirà com sempre, i que deixa en ridícul per enèsima vegada aquesta renovada confiança en un nou executiu espanyol, que simplement amb diferents formes, tractarà Catalunya com sempre, no es qüestió de partits, es estratègia d’Estat, tant costa veure això. Mentrestant aquí, ara, i desprès de treure pit amb la nova llei de consultes ens diuen que si el PSOE-C no s’incorpora al pacte no hi haurà consultes, però que no han escoltat Zapatero, i el seu govern mi i un cop dient ben clar i alt que no hi haurà concert econòmic per Catalunya, doncs els que volen incorporar son aquests,que ens prenen per rucs. No cal buscar excuses per no fer la consulta, si no es fa millor, seria un altre situació delirant que ens ofereixen els nostres governants, i que sembla amb CIU, ICV i ERC, o sigui un amplia majoria absoluta no n’hi ha prou, deuen voler un 100%, que han sentit a parlar de la democràcia, i el joc de les majories i minories o ens volen fer tornar a passar gat per llebre.

En definitiva, sort que era el govern dels millors, però com deia aquell no calia tant soroll per arribar fins aquí. Si no pensen donar el pas nacional endavant ara, ja no ho faran mai, per tant potser alhora de suprimir entitats que no dupliquin els costos als ciutadans, la Generalitat ocuparia una plaça destacada, i de pas el ridícul seria menor.

 

 

 

 

 

UN ABANS I UN DESPRÉS D?AQUEST DIA

Sense categoria

A Palau es respirava un ambient estrany, com si alguna cosa estigués apunt de succeir, i davant la incredulitat general no es fos conscient del moment. Hi havia una compareixença televisada a nivell nacional, un d’aquells missatges que com el de Nadal o el de la Diada que ja son tradicionals, però amb unes dates que no tocaven. Els rumors ja apuntaven aquesta possibilitat, però l’hermetisme era total, i caldria saber que volia comunicar el President Mas a la població.

 

El cotxe oficial es va aturar davant els estudis televisius, i ràpidament un seguit de flaixos acompanyaven l’entrada de les autoritats, uns tocs de maquillatge, una tensa espera, i puntualment tal com s’havia anunciat apareixia el president amb semblant seriós però decidit, tot just encetava el tercer any de mandat, un mandat amb el qual va fer un repàs previ, fent una gran incidència amb els incompliments de l’Estat espanyol, i que no respectaven els pactes previs, ni tampoc la devaluada llei catalana, anomenada Estatut, alhora les exigències per complir amb els dèficits establerts eren ferotges, però amb una economia afeblida, i on les retallades socials ja havien creuat algunes línies vermelles, aquelles que moltes vegades sembla que es converteixen en transparents, degut a la seva profanació. El sector públic a la vora del caos absolut amenaçava amb un gran cataclisme de dimensions desconegudes, per altra banda els diferents sectors de la població, molts amb situacions dramàtiques enllaçaven les protestes una rere l’altre. Una població ofegada, i una retallada de l’estat del benestar que ja no resistia més. L’Estat es seguia fent l’orni, i netejava mínimament els seus comptes a base de carregar els neulers a les autonomies, especialment la catalana. Per altra banda la tàctica autonomista del pacte fiscal havia fracassat definitivament tal com era de preveure, a l’enèsima negativa, aquest cop definitiva per part espanyola, s’hi va sumar el fracàs de la consulta organitzada, on amb prou feines un 30% de vots s’havien acostat a les urnes, i d’aquests un percentatge significatiu negatius a la proposta, la deixaven sense aquest suport, prova definitiva que la població catalana havia madurat, i ja no volia més gat per llebre, se’ns dubte reclamava més ambició. El desconcert que això va provocar en el govern català, i les covardes forces catalanes, en especial en Duran a Madrid, on el seu protagonisme havia quedat ferit de mort i sense arguments.

 

Dit això, va afrontar la part on semblava vindria l’anunci important, encara que primer, i amb unes paraules que no agradarien a la Presidenta del Parlament, va denunciar el robatori espanyol, anomenat espoli fiscal, i principal causa de la nostra crisi, aquest vora el 10 % del PIB que marxa  a terres espanyoles per no tornar mai més, aquesta falsa anomenada solidaritat, que ja no deixava indiferent a ningú, i que estava apunt de provocar una fallida del sistema català sense precedents, i que no semblava tenir aturador. Per tot això, hi en una reunió urgent de govern, previ comunicació als grups parlamentaris, i activant tot un seguit de relacions internacionals conreades els darrers mesos, i que havien donat els seus fruits, sobretot a partir de la gran manifestació per la independència per la Diada del 2012, i que va superar amb escreix la mitificada del 10 de Juliol, i que ja va sentar les bases del camí a seguir sense més dilació, finalment anunciava que proposarien en sessió extraordinària en el Parlament Català, la proposició de llei per validar la declaració unilateral d’independència, i que si com es preveia era aprovada, i ja sota tutela internacional, es posaria a referèndum per la seva validació definitiva. Eren moments de gran transcendència pel país, i deixava clar que ja ho havia comunicat a Madrid davant la incredulitat en que havien rebut la noticia, i demanava que tothom estigués a l’alçada de les circumstàncies per afrontar aquest pas decisiu.

 

Com ja haureu endevinat avui es 28 de desembre, dia dels innocents,  i malauradament aquesta historia en forma part, encara que el meu anhel es que es converteixi en una meravellosa realitat.

CONSULTES SENSE PERMÍS

Sense categoria

El consell executiu del Govern de la Generalitat, ha aprovat una nova llei de consultes sense caràcter vinculant, però sense necessitat de permís de l’Estat, i que podria donar llum verda a una consulta sobre el pacte fiscal en aquesta transició nacional, que segons CIU te la seva primera parada aquí, no sigui cas que el tren sortí de la via de tant ràpid que el volem fer anar, de fet nomes son 300 anys, i el seny català aconsella anar pas a pas per no prendre mal. Senzillament fa riure per no plorar.

Segons el govern, i mitjançant l’acord amb ERC, aquesta nova lleis substituirà l’actual, i recorreguda al TC, i podrà preguntar a la ciutadania sobre diferents qüestions sense permís de l’Estat, com si que ho necessitaven fins ara. El president ha recordat que no hi haurà cap impediment per preguntar sobre les relacions amb Espanya, i que ara servirà pel tema del pacte fiscal per exercir el dret a decidir en aquesta primera estació del camí de la transició nacional. S’evita el concepte referèndum, i no serà jurídicament vinculant, encara que si políticament, s’utilitzarà el padró municipal per evitar conflictes, i podrà ser municipal o general, on amb 50 mil signatures es podrà instar a la seva celebració.

Crec fermament, i m’agradaria molt haver de menjar-me aquestes lletres, que el govern per iniciativa pròpia, no preguntarà per les nostres relacions amb l’Estat, altrament dit independència, en el cas de presentar les signatures necessàries algun obstacle faran aparèixer en el camí, en forma de recurs al TC per part d’aquests partits tant democràtics, que no volen saber la opinió de la gent en qualsevol tema lliurement, i aplicaran la censura constitucional, que per això serveix, per no fer-ho possible, com van fer amb les consultes populars, recordo amb l’actual consellera de justícia a la banda espanyola o en contra de la democràcia participativa. Espanya es un estat tant dèbil democràticament parlant, que s’ha eliminat la paraula referèndum, i no tindrà caràcter vinculant, amb un cens del padró que l’Estat mai reconeixerà, i que intentarà impedir costi el que costi. De moment sembla que aquesta transició que ens volen vendre des del govern català, han decidit una primera estació fiscal que curiosament no depèn de nosaltres, i tant sols es per una posició de força dels negociadors, i on l’altra banda que curiosament si que te tot el poder per decidir, ja ha dit no mil i un cops, per tant una estació inútil, i una consulta que francament no serveix de res, ja que com sempre he dit sense independència política, no hi haurà independència econòmica, es una evidencia que sembla ens volen contradir, i com a cortina de fum ens mantingui entretinguts i controlats per sempre, en un tema on tot ja esta dit. Ens diuen que no es vinculant, però si a sobre no tenim l’ultima paraula, em poden dir quina motivació te la població per perdre el temps d’aquesta manera. Per altra banda la relació amb l’Estat es podria debatre al Parlament, i per part dels nostres representants en un acte de responsabilitat, i posteriorment la decisió presa posada a votació a la ciutadania amb la llei internacional vetllant pel procés, seria ingenu deixar la seva validació en mans d’un estat que precisament es l’últim interessat en l’èxit de la operació. Deixem la hipocresia de banda i no enganyem al personal, sobretot que tanta correcció no ens faci traïdors. Si el govern vol preguntar per l’estat propi, primer s’ha de comprometre a defensar i executar la decisió, i defensar-la allà on calgui, d’altra banda que no ens faci perdre el temps i fer el ridícul. Aquest compromís previ es absolutament imprescindible, la partida torna ha estar en mans del govern català, nomes li cal moure fitxa, però seriosament, i no amb paraules o gestos de cara a la galeria.

 

.

 

REVITALITZAR LES INSTITUCIONS

Sense categoria

El president Mas considera que el discurs del Rei esta en el bon camí per refermar les institucions, i una manera d’ordenar les coses, alhora expressa sentir-se a gust poden pactar amb totes les forces depenent de l’assumpte a plantejar. El cert es que les paraules del monarca, una institució caduca i poc natural en qualsevol democràcia, i més en una tant precària com l’espanyola, no em va semblar precisament que oferís cap element nou de consideració.

El govern ens parla de geometria variable, i demana un tarannà positiu a totes les forces polítiques, ja que segons les seves paraules son un govern que vol ser ajudat, i fer pinya entorn els objectius de Catalunya en el present i futur, alhora parla d’aquest bon camí de la institució monàrquica. En el discurs el monarca espanyol s’ha mostrat preocupat per la desconfiança de l’opinió pública respecte la credibilitat de les institucions, i demanar rigor i seriositat, i un comportament exemplar de les persones que ocupen responsabilitats, on tots han de ser iguals davant la justícia. Considera alarmant la xacra de l’atur, i sobre la crisi diu que ha de modificar els nostres hàbits i comportaments, i demana solucions globals. Pel que fa ETA, diu que els projectes totalitaris no tenen cabuda a la democràcia espanyola, i diu que el sacrifici de les víctimes no ha estat en va, i va acabar lloant la tasca del seu hereu natural.

Realment, en Mas i els seus pactes variables, no crec que siguin per gust, ja que segur li agradaria una majoria absoluta, de totes maneres de moment sembla que nomes ha pactat amb els populars, com en el cas de molts ajuntaments, i en el cas de les lleis principals a la Generalitat, per tant no es massa variable. Admet el xantatge dels populars catalans i sembla decidit a desmantellar el nostre estat del benestar i els nostres signes d’identitat, quan sap que te una alternativa viable, i amb una majoria al Parlament per fer-la possible, ha de decidir entre passar a la historia de la vulgaritat en els governs catalans autonomistes, o algú amb visió d’estat que va donar el pas per la solució definitiva. Es una gran responsabilitat i de moment sembla li va gran per assumir-la. Pel que fa al monarca espanyol, defensa la institució de les critiques rebudes, i parla d’igualtat davant la justícia, quan precisament ell es el primer que te un tracte diferent i inviolable davant les institucions judicials, curiosa reivindicació, ens diu que la crisi haurà de modificar els nostres hàbits, un altre element curiós en una institució que no ha modificat res a la seva vida, un pressupost opac i milionari, que mai ningú ha fiscalitzat, deixant de banda la vida ostentosa o el presumpte aprofitament de la situació, com en el cas Urdangarin. Parla de la xacra de l’atur, també es curiós, amb una persona que precisament el seu gran mèrit ha estat ser nomenat per un dictador sanguinari, ser validat per una constitució de pa sucat amb oli i viure a cos de rei, mai més ben dit, que parli de la xacra de l’atur, francament es indignant. Pel que fa ETA i els projectes totalitaris, no seria la persona adequada per parlar d’això, ja que les famílies monàrquiques sempre han estat projectes totalitaris que passen de generació en generació sense que la població pugui expressar la seva lliure opinió a les urnes, cosa que en aquesta democràcia que lloa no ha succeït, ni ho farà.

En definitiva, aquest bon camí i ordenament de les coses, no es més que una sèrie de topics i reivindicacions, que dites pel que les diu sonen mes a cinisme que altra cosa.

 

 

BON NADAL CAMINANT CAP A LA SOBIRANIA

Sense categoria

Avui dia de Nadal, també es l’aniversari de la mort del President Macià, i els homenatges de la classe política es van succeint, precisament un moment on el govern català ha de triar seguir amb el xantatge popular i la seva dèria nacional anticatalana, o un pacte nacional amb Esquerra, oblidant velles ferides i mirant més enllà del frau del pacte fiscal. Per la seva banda, el Rei  Borbó va posar la corona com aval de la unitat de l’Estat i parla de justícia igual per tothom, te gracia que l’hereu posat a dit pel dictador parli de justícia, i pel que fa la unitat, no cal que es preocupi, les sagrades escriptures de la Constitució espanyola ja atorguen a l’exèrcit aquest objectiu, prova de la gran democràcia espanyola.

Us adjunto una postal nadalenca, per pensar que el 2012 hem de fer un pas decisiu per la plena sobirania,  ja que els grans canvis sempre sorgeixen en moments difícils, i tots hi estem convidats a participar. Bon Nadal a tots.

 

EL FRONT COMÚ I EL CORDÓ SANITARI

Sense categoria

El president Mas i el líder dels republicans Oriol Junqueras, segueixen les reunions per intentar fer un front comú pel pacte fiscal en la línia del Concert econòmic, i voldrien sumar el PSOE-C i PP, alhora, per part d’Esquerra s’ha demanat no deixar el país en mans de la formació de l’Alicia Sanchez Camacho amb una mena de cordó sanitari, i una relació preferent permanent en el Parlament amb acords puntuals amb altres forces. Crec que hi ha errades de bon principi que no es poden tornar a repetir.

Efectivament, s’han compromès a impulsar aquest front, i solucionar el problema estructural de finançament que patim. En Junqueras ha advertit que el govern espanyol dilatarà el màxim la negociació per escanyar més Catalunya, i insisteix en una consulta prèvia per obtenir un gran suport ciutadà, cosa encara no pactada, i alhora intentar aconseguir el suport de socialistes i populars. També s’ha fet constar els impagaments de l’estat que han deixat la tresoreria catalana sota zero, encara que això no ho poden pagar els treballadors públics. Es volen fer passos per un acord estable, i Junqueras demana també a ICV I PSOE-C del qual diuen els republicans que tenen objectius finals diferents, però poden fer junts part del camí, una mena de cordó sanitari per no deixar el futur de Catalunya en mans populars, que segueixen exigint el tancament d’ambaixades, i qüestionen mesures per donar suport als pressupostos i pagar el que es deu des de Madrid a Catalunya.

Realment, un acord entre les dues formacions catalanes, recordo amb majoria al Parlament seria desitjable, ara be el tema de la consulta prèvia del pacte fiscal, es una presa de pel a la ciutadania, no es pot consultar una cosa a la població, quan no te l’ultima paraula, i no te potestat per decidir sobre la qüestió, cal veure que al govern espanyol tant li fa si un 70, 80 o 100% de catalans voten afirmativament, ja han dit per activa i per passiva que no hi haurà cap concert econòmic català, i que el nostre paper esta amb la resta de comunitats de regim comú. Per altra banda impulsar aquest concert com a nexe d’unió de les dues forces, es fer una unió amb pocs fonaments, ja que es un frau de proposta, i tothom sap que sense independència política no hi haurà independència econòmica, es mes suposant que la qüestió superes totes les proves i s’apliqués, que passaria amb les nostres reivindicacions sobre l’estat propi, el govern actual tindria més arguments que mai per abandonar, si es que algun moment ha pensat en la opció, per sempre la reivindicació, i això els que volem un país lliure no ho volem de cap manera. Cal parlar també d’aquest cordó sanitari en vistes als populars, i tornem a detectar la mateixa errada que en el tripartit, s’exclou el PSOE-C d’aquest cordó, quan es l’altra cara visible del nacionalisme espanyol excloent junt amb els populars, i tenen objectius finals diferents com apunten, però també en aquest camí compartit que res tenen a veure, els seus interessos son uns altres, i si vertaderament volem aïllar aquestes partits espanyols, el socialisme català ha de quedar exclòs, caldria recordar que son ells els que no han pagat el fons de competitivitat o l’addicional tercera de l’Estatut, i son ells que no volen cap concert econòmic per Catalunya, altra cosa seria fer-nos trampa un altre cop. Cal destacar que el govern català tard o d’hora haurà de triar entre l’aposta popular amb sacrificis inclosos com les ambaixades, o un pacte vertaderament nacional amb el dret a l’autodeterminació de fons, i com alternativa viable i seriosa, cosa que sembla ningú planteja, i prefereixen perdre el temps amb una proposta condemnada al fracàs, i sense cap sentit actualment, falta visió d’estat, i sentit de la responsabilitat per exercir-lo.

 

 

email protegit
// <![CDATA[
document.write( '’ );
// ]]>

XANTATGE PUR I DUR

Sense categoria

La líder popular catalana Sanchez Camacho, ha dit clarament que si Catalunya vol veure els últims impagaments de l’Estat cobrats, haurà de pactar els pressupostos amb els Populars, i complint una sèrie de condicions, com el tancament d’ambaixades a l’estranger com a dèria eterna de l’espanyolisme ranci, per la seva part el nou líder socialista Pere Navarro, ens diu que vol que el Govern català compleixi les lleis, i pagui el que deu a l’Estat en relació a aquesta mena de tancament de caixes, que tant sols es un retard en el pagament de les cotitzacions socials, que des de Madrid ja han advertit que es temporal, que no ens ho vulguin vendre com una heroïcitat, ja que la dignitat brilla per la seva absència.

Efectivament, la  Camacho ens avisa que el PP farà tot el possible per pagar els deutes a Catalunya, i insta al Govern a fer millor les retallades. Es declara en contra de la taxa turística o l’euro per recepta mèdica. Aquests 2100 milions endeutats han estat justificats amb el discurs de Rajoy, on va dir que compliria les lleis i compromisos, a més parla de l’ambaixada catalana de Nova York amb 400 mil euros de lloguer que s’hauria d’eliminar, just en el moment que l’exportació de les empreses catalanes es de les poques coses que funcionen, i junt amb el turisme un dels puntals que resisteixen, i pactar les retallades de sous amb els funcionaris i no arbitràriament. De fet el conseller d’economia ha revelat que la Generalitat esta retardant el màxim que pot els pagaments de les cotitzacions socials, el que considera un tancament de caixes encobert per pagar els proveïdors, cosa que des del govern de Madrid ja ha dit que es de mutu acord, i un cas puntual i no general. Per la seva part en Pere Navarro insta el govern a complir les lleis i pagar a l’Estat, i rebutja un tancament de caixes, ja que seria una mala cosa que cada administració no pagues els seus deutes, per no cobrar els seus, amb l’exemple dels Ajuntaments.

Segons insinua la Camacho, per cobrar unes partides que recordo per llei es corresponen, ara com en qualsevol democràcia normal no n’hi ha prou, si l’Estat es diu Espanya, i el territori es Catalunya, apart has de complir una sèrie de requisits per ser company de viatge del partit popular, i rectificar mesures ja preses com els medicaments o la taxa del turisme, per altra banda ja aplica en molts estats europeus, i el que ratlla la paranoia, l’obsessió per esborrar les ambaixades catalanes, no fos cas que el món sabes la mena de tracte que ens dispensen, i amb una visió comercial nul·la, ja que aquestes oficines entre altres coses ajuden a aquestes empreses exportadores a posar els seus productes en el mercat, i això com ja he dit abans es clau per la economia catalana, esclar que per la líder popular això no l’importa gaire, ja que el seu esperit es lluny d’aquí, i el seu pensament ultra nacionalista espanyol, i anticatalà no te mesura. Davant tot això el govern català insinua un tancament de caixes per fer-se el valent, des de Madrid ja han confirmat que estava pactat i es un cas puntual, o sigui que l’intent d’amagar la covardia i la por d’aquest govern català no ha sortit efecte. Per si fos poc, l’altra cara de la moneda del nacionalisme espanyol radical, el PSOE-C amb en Pere Navarro al capdavant, insta al govern català a complir les lleis, sense pensar que precisament qui les ha incomplert es el govern espanyol amb el seu partit al capdavant, però d’això no en diu res, i de la mala fe espanyola i el tracte menyspreable i il·legal  contra Catalunya, tampoc en diu ni un mot. Per cert si hi ha pacte final entre populars i CIU, i la promesa de pagar tots els deutes va endavant, podem començar a sumar l’espoli fiscal més tots els incompliments, i la xifra resultant farà esgarrifar, es el que te deixar que t’apliquin un tracte colonial durant gairebé 300 anys.

 

 

TEATRE, ES PUR TEATRE

Sense categoria

El manifest enuig de Sanchez Camacho amb Artur Mas pel seu  No  a la investidura espanyola, amb gestos de cara a la galeria, i la posterior reunió a corre-cuita amb un sembla retrobament feliç, es una comèdia dolenta, i amb uns actors pèssims que no donen la talla. Mentrestant el govern com si res torna a jugar amb la nomina dels seus treballador públics com si fos una qüestió menor, i amb sorpreses cada dia que passa, se’ns dubte els drets dels treballadors han deixat de tenir cap pes per art i màgia del govern català.

Mas encara confia en Rajoy pel que fa al pacte fiscal, i demana un marge de confiança al nou govern popular, on ha promès una col·laboració lleial per part de CIU. Això si posa la condició de que primer es Catalunya, i després la resta, cosa que va dir a la líder popular catalana per calmar el seu descontentament pel vot negatiu a Rajoy, i on deia que havien perdut una oportunitat per donar suport a un govern que vol ajudar a Catalunya. Les corredisses pels passadissos, i la reunió entre els dos durant bona part del dia, va donar com a resultat que els populars van salvar les lleis òmnibus que es van votar a la tarda,  i el President va fer tota mena de gestos cap als populars catalans amb els pressupostos a l’horitzó, alhora l’expresident Pujol va denunciar els incompliments espanyols, i conclou que Espanya es un fre, una nosa pels que volem conviure a Catalunya. Per altra banda, Mas Collell apunta que els funcionaris podrien no cobrar la totalitat de la paga extra durant el 2012, recordo que quedarà pendent un 20%, degut a la situació critica de tresoreria.

Realment quina comèdia més dolenta hem viscut amb els retrets populars a CIU, i la posterior cimera per tornar les coses al seu lloc. Se’ns dubte, es deuen pensar que som estúpids, i ens ho creiem tot, a hores d’ara no crec que ningú dubti ja d’un pacte del govern català amb els populars oferint aquesta col·laboració lleial que diu Mas a canvi de quatre almoines, que la maquinaria de propaganda convertirà en gran trofeus aconseguits pel país. Francament el govern popular ja ha dit que ni parlar-ne de pacte fiscal especial per Catalunya, i de moment es poden anar oblidant dels 759 milions que ens endeuten. De fet el nom del territori català va ser inexistent en el full de ruta descrit per Rajoy, i tant sols sentim el tema del ministre català en la persona de Jorge Fernandez Diaz, que com els altres ministres catalans que hi ha hagut fins ara, no exercirà com a tal, i els seus interessos seran molt lluny dels interessos del país, per tant destacar la procedència dels ministres ho trobo un exercici mesquí, ja que per exemple Chacon o Corbacho posem el cas, son un exemple d’oblit total al territori don procedeixen. Sembla que el pacte sota ma esta fet, i la mesura de les retallades es la única recepta que aplicaran, ja que l’altra es aturar el robatori espanyol i la presa de pel dels impagaments, i això no estan disposats a fer-ho, d’aquesta manera el conseller d’Economia juga amb el més sagrat d’un treballador, com es la nomina, i ja no es compromet a pagar aquesta part de la paga extra durant el proper any i es queda tant ample. Es francament intolerable aquestes decisions que afecten a les classes populars ja prou castigades  amb el seu poder adquisitiu, com per trobar-se sorpreses com aquestes totalment fora de lloc, precisament per haver de pagar les factures impagades que no tenen valentia per reclamar als morosos, una política miserable que desmenteix la dita del president, de primer Catalunya i desprès la resta, doncs sort que primer erem nosaltres, una bonica manera de demostrar que les paraules se les endu el vent, i quan passen el filtre de la realitat queden amb un no res.

 

ÒMNIUM I EL TANCAMENT DE CAIXES

Sense categoria

Aquesta entitat històrica, que ara ha fet el seu 50 aniversari, es proposa un nou objectiu, com es plantejar l’objecció fiscal a Espanya si no s’assoleix una relació justa  entre Catalunya i l’Estat, i qualifica de burla els recents impagaments de Madrid, demana una resposta civil per pressionar la classe política, que de moment presenta uns nous pressupostos de la retallada, i on Solidaritat com ja va fer l’any anterior, rebutjarà presentant una alternativa si el país fos independent, se’ns dubte no hi ha color.

La presidenta Muriel Casals aprofitant la Nit de Santa Llúcia, ha assegurat que l’entitat ja treballa en l’objecció fiscal a les arques espanyoles, i ha instat a la Generalitat ha aconseguir aquest acord just, però que veu molt difícil, i per tant la resposta civil ha de ser contundent, i respondre la burla dels impagaments recents, el seu objectiu es la plena sobirania fiscal en els propers 4 anys, i si no començar aquest tancament de caixes. Per la seva banda, Mas Collell diu que no comptarà els 759 milions de l’Estatut com a dèficit català i si com a dèficit espanyol, alhora el conseller de cultura deia que el govern es sent responsable d’una nació que vol ser sobirana, lliure i democràtica. Per últim Solidaritat, esmenarà a la totalitat els pressupostos catalans, per  ser els validadors de l’espoli espanyol, i alertant de la venda de patrimoni que si be pot fer quadrar els comptes deixarà buida la Generalitat, la recepta seva serà presentar els pressupostos de l’estat propi.

Seguim insistint des de diversos sectors amb aquest tancament de caixes, que seria ingressar els nostres diners a una entitat o hisenda catalana, i no a la hisenda espanyola com es habitual, amb el trastorn que això motivaria, i el cop de força que podria representar, francament no veig aquest govern disposat a prendre aquestes mesures fora de la legalitat, per moltes burles que rebi de Madrid, a més crec que el full de ruta d’Òmnium per donar un cop damunt la taula, i dir prou momentàniament a aquesta burla, el que se’n diu fer-se respectar pot ser efectiu, ara bé, com a tàctica de llarga volada no te cap efecte ni futur, ja que tard o d’hora aquests diners serien recuperats per l’Estat, i a més es molt clar que mai sortirem del règim comú, sense cap tracte especial, vers al contrari, els incompliments continuaran, i les lleis seran passades per alt un cop i un altra, sobretot si son les catalanes. Crec que cal tocar de peus a terra, i començar a no vendre coloms i dir que sense estat propi no hi haurà independència fiscal dins l’estat espanyol, prou de falses expectatives, per endarrerir el que sembla una obvietat, i la única sortida raonable pel territori català. El conseller d’economia continua fent el ridícul, no dubto de la seva capacitat, però les seves amenaces no fan ni pessigolles a Madrid, i en canvi segueix retallant a la ciutadania per complir amb el saqueig espanyol puntualment, cosa que no lliga amb les paraules d’en Mascarell, que vol una nació lliure i democràtica, quan en realitat accepten l’escarni espanyol, i tant sols troben la solució fent pagar la factura als mateixos catalans en una actitud que ja passa de mida, les nacions lliures no fan pagar a la seva ciutadania els incompliments d’altres. Per últim volia destacar Solidaritat, i el seu pressupost alternatiu, que hauria de fer caure la cara de vergonya a mes d’un, al veure el que podríem ser, i el que ens volen obligar a ser, tota una indignitat que hauria de portar almenys la reflexió a una gran part d’aquest país.

 

 

EXEMPLE BASC I COVARDIA CATALANA

Sense categoria

A la votació d’investidura de Mariano Rajoy, s’ha vist com Amaiur prenia el vot de l’abstenció, i que tant CIU com ERC optaven pel NO. Les justificacions han estat variades, entre l’oblit total de Catalunya en el discurs del President espanyol amb tots els temes, i en especial els fiscals, i per altra banda l’argumentació clara i coherent de l’esquerra abertzale, que ha donat una nova lliçó a la por i demagògia catalana, que ens ha portat fins on ens trobem ara mateix.

Efectivament, en Duran diu que Catalunya esta tipa que Espanya la faci més pobra, i demana corregir el dèficit fiscal, i el pagament dels deutes de l’Estat amb el nostre territori, tot això ha motivat el seu vot negatiu per coherència amb els seus plantejaments electorals, com el pacte fiscal que va ser despatxat amb un ara no toca, com en les millors èpoques de Pujol. Alhora a Catalunya presentaven uns nous pressupostos regressius, amb noves taxes amb els medicaments o el turisme pujada d’impostos , i noves retallades als funcionaris per posar uns exemples, i que de pas validen aquest espoli que nomes poden combatre amb retallades al nostre estat del benestar. Esquerra també ha votat negativament per la poca receptivitat amb Catalunya. Per la seva banda Amaiur, ha justificat l’abstenció, ja que no volen influir o opinar sobre l’investidura d’un president espanyol, i la seva presencia simplement obeeix a estendre la ma a Rajoy, per resoldre el conflicte territorial espanyol d’una vegada per totes, i avisa que no reclamaran a Madrid la independència, això ho farien mitjançant un acord entre les forces basques, s’han declarat independentistes, i ha preguntat que si l’Estat es bo pels espanyols, per què ha de ser dolent pels bascos, el qual veuen com una sortida digne a la crisi, i el seu poder de decisió, precisament ha insistit que es un xoc de projectes, ja que segons els espanyols el seu no entra a la Constitució, per tant reclamen una segona transició que respecti les nacionalitats.

Trobem una gran diferencia entre la postura digne abertzale i la por catalana, ens diuen que  simplement van a buscar el govern espanyol per aclarir el conflicte territorial basc, i aprofitar els passos de l’esquerra abertzale a Euskadi, evidentment no vol col·laborar en una investidura d’un president espanyol, no es el seu problema. Per altra banda deixa clar que la independència com es lògic la decidiran les forces basques allà on toca, que no es a Madrid evidentment, i dona argumentacions per fer veure que hi ha un xoc de projectes politics que son la clau del conflicte basc, i on demanen valentia al president espanyol per intervenir a la solució. Es la primera força basca en diputats, i la seva cohesió i rigor ha estat un exemple d’unitat ben trobada a l’entorn d’un projecte de sobirania basca pacífic i polític sense fissures, i que ha deixat arraconat al PNB i la seva covardia en moments clau, per abordar el tema més transcendent, tot un exemple. A l’altre costat trobem les forces catalanes, que evidentment si participen a l’elecció d’un president espanyol, cosa que sobretot des de la força que es declara independentista no te massa sentit, ja que la seva mirada res te a veure amb aquest afer, i per altra banda aquesta mateixa força feia entendre en campanya que gairebé declararia la independència al Congrés dels diputats, cosa que dona entendre la seva mentalitat totalment esbiaixada, i de falta de coherència amb les nostres institucions, recordo les representants de la nostra sobirania popular. En Duran ha rebut les seves reclamacions destinades al fracàs amb un ara no toca, molt pujolià, i que tasta la mateixa medicina que ells van i apliquen a Catalunya cada cop que es demana un pas endavant nacionalment parlant,  però amb una gran diferència, aquest es previsible i fins hi tot esperat i normal, i en el cas català una sortida indigne pels problemes catalans, per tant toca assumir la realitat, i quan s’està molt tip d’una cosa, normalment s’allunya, no es manté per sempre més al seu costat, cosa per cert que en Duran defensa amb ungles i dents. El que deia, la coherència basca, contra la falsedat catalana, quin país.

 

 

 

 

RECENTRALITZACIÓ I SILENCI A LES VEUS INCOMODES

Sense categoria

El discurs del futur president del govern espanyol Mariano Rajoy, crec que no ha sorprès ha ningú, retirada de competències autonòmiques, com en el tema de l’Ensenyament unitari on ja podem començar a dir adéu a la immersió lingüística, i un esforç solidari per reduir el dèficit espanyol que inclou les autonomies, i que serà controlat des de Madrid, i quan es parla de tots junts i solidaritat, ja podem endevinar qui posarà la major part del capital a canvi de res. Aquesta es la recepta, i la que sembla accepta el govern català amb la seva aposta per rebaixar el nostre estat del benestar, i aviat el nostre rol com a nació, cada cop més esquifit.

El president de la Generalitat es mostra orgullós de la resposta solidaria amb la Marató de TV3, i diu que Catalunya es un país absolutament de primera i davant de tot amb solidaritat i generositat de la gent, i on el vol mesurar per la bondat de la gent, i aquesta nota catalana es molt alta, que li diguin a l’Estat espanyol, i on hi haurà ocasió de seguir demostrant amb aquest esforç comú que ens demana Rajoy per sortir de la crisi. Per cert la manca de democràcia deixa Amaiur i ERC sense veu en el debat d’investidura, i dins un grup mixt multitudinari, sense prosperar els intents dels dos per treure el cap, aquest es el tractament que rebran en aquesta cambra. Per la seva banda en el discurs Rajoy vol unificar l’ensenyament a l’Estat, i vol imposar ensenyaments comuns i un mètode trilingüe als territoris amb 2 llengües oficials, tot hi que les competències han estat transferides, però aprofitant les recents sentencies dels tribunals contra la immersió lingüística. Al mateix temps demana reduir el dèficit en 16500 milions al 2012 amb l’esforç solidari de tots, i sense cap referència als problemes catalans, que hauran de complir amb el límit de despesa controlada per Madrid, i on les retallades a la funció publica seran a l’ordre del dia, i on no hi haurà espanyols bons i dolents sinó que tots seran iguals, i capaços d’ajudar a la tasca comuna, acabant amb una sobrevaloració a nivell mundial de les capacitats de l’estat espanyol.

Realment, està molt be recollir tants diners per una bona causa solidaria, i diu molt del tarannà de la gent, ara be si això ho estenem a ser solidaris amb un poble que nomes ens vol pels nostres diner,s i que ens tracta com a ciutadans de segona categoria, la cosa canvia, ja que llavors som de primera, però amb mediocritat, i això ja es un altra cosa. En Rajoy amb el seu discurs ens fa una classe de recentralització per acabar amb Catalunya definitivament, primer amb la llengua, i la destrucció del sistema d’immersió lingüística a les escoles, no els importa que sigui competència nostra, cosa que demostra que les nostres competències son de fireta, i poca cosa valen, apart compliran amb les sentencies judicials que totes van en la mateixa línia, tot hi que fins ara sembla que els nostres polítics prefereixen mirar cap un altre costat, però això no serà indefinit, i la seva submissió de sempre, i falta de valentia per plantar cara, ens farà perdre aquesta nova batalla que pot deixar ferida de mort la llengua catalana. Per altra banda el dèficit que vol reduir Rajoy, d’uns 16500 milions, més o menys es el nostre espoli fiscal anual, quina casualitat, uns ho volen reduir com a dèficit per complir les normes europees, i nosaltres ho regalem sense demanar res a canvi cada any, crec que això no es precisament ser un país de primera, més aviat un país absurd, també ens controlaran la despesa i el poc poder que podia tenir la Generalitat elaborant els seus pressupostos, passarà a ser fiscalitzat, ja gairebé podrem prescindir de la conselleria d’economia. Per últim, aquests espanyols tots iguals, ja seria un pas pels catalans, ja que actualment no som iguals que la resta, estem per sota, ara be aquesta tasca comuna, ja sabem qui pagarà la major part de la festa, i en rebrà els menors redits, no cal anar massa lluny, això si ajudarem a un estat que segons el que es desprèn de les paraules del futur president, es un líder mundial en tots els sentits, suposo que per això deu estar a la vora del rescat com els seus germans de Grècia i Portugal, no canviaran mai, i nosaltres pel que sembla tampoc.

 

DEROGACIÓ DEL DECRET DE NOVA PLANTA O ENDAVANT AMB EL FRIQUISME

Sense categoria

La reunió de la Junta de Reagrupament, una de les forces que  forma part de la coalició amb Esquerra a Madrid, ha proposat al seu líder Alfred Bosch, que presenti al Congrés derogar el Decret de Nova Planta de 1715, una mesura que resoldria  part dels problemes catalans, ja que el regim anterior reconeixia la sobirania fiscal de la nostra nació. Posats a fer, també podrien proposar vestir-lo de Miquelet o de Timbaler del Bruc per fer més real la escenificació, se’ns dubte el friquisme no te límits.

Sembla per riure, però efectivament proposen la derogació d’aquest decret de fa prop de 300 anys, i que el líder de Rcat Joan Carretero, ha defensat com a mesura per solucionar la sobirania financera catalana, ja que comportaria la recuperació dels drets històrics de Catalunya, uns drets i llibertats consagrats a les Constitucions catalanes, i que el catalanisme mai ha reivindicat amb força. Alhora, han proposat la simplificació administrativa amb la supressió de consells comarcals, àrees metropolitanes, i diputacions per evitar multiplicitat d’administracions, igual que els serveis territorials de la Generalitat que es convertirien en oficines administratives, cosa que Bosch ha afegit tots els organismes de l’administració espanyola a Catalunya.

Realment, si aquesta es la tàctica de l’independentisme ja podem tancar la paradeta, potser algú hauria de dir que un projecte tant important i decisiu per Catalunya, com el del seu estat propi, requereix seriositat, rigor, un full de ruta clar, i sobretot transmetre aquesta imatge a la societat, que difícilment donarà suport a un anhel com aquest, amb propostes esperpèntiques com la del Decret de Nova Planta, de veritat pensen que ningú amb una mica de coneixement pensa en un decret de Castella de fa prop de 3 segles, fa riure per no plorar, tots sabem que aquest decret i els posteriors, son en base a una invasió militar per la força de les armes, a partir d’aquí la legalitat que s’instaura es la de l’estat guanyador, i per tant des del punt de vista dels vençuts res es legal. Aquest mateix decret ja incomplia el Tractat d’Utrecht on es demanava respecte pels costums i usatges catalans. Però aquesta proposta absurda portada a Madrid pot provocar vergonya aliena, això no es un joc, i fer mal al projecte d’aquesta manera no porta enlloc, sinó constatar tots els mals de l’independentisme a casa nostra, i les raons per les quals estem on estem desprès de tants anys, el següent pas seguint aquesta fantàstica tàctica que resoldrà tots els nostres problemes, potser serà reclamar València i les Illes per la conquesta de Jaume I, o el retorn dels territoris a Grècia o Italia conquerits pels almogàvers, son idees que poden també portar a Madrid, potser si agafen per sorpresa als diputats espanyols ho demanen al ministre de Defensa, i l’exèrcit espanyol com van fer a l’illot de Perejil, intervenir per conquerir aquests territoris, i posar-los a disposició del govern català. Pel que fa al la supressió d’organismes, saben perfectament que els espanyols, com les diputacions mai seran eliminats dins l’Estat espanyol, i la resta, molts d’ells com agencies de col·locació que son, a cap partit català se li passar pel cap fer-los fora, es una evidencia que no mereix massa discussió, tot hi que el sentit comú aconsellaria reduir duplicitats administratives, però aquest poder el tenen els estats, i malauradament per si no ho sabien Catalunya encara no ho es.

En definitiva, prou de ridiculitzar un procés d’independència que no es pot portar a la frivolitat d’aquesta manera, amb propostes absurdes que no van enlloc, i que provocaran un gran somriure des de l’Estat espanyol, que sap que amb aquest full de ruta pot estar molt tranquil, com deia en Lluis Llach, no es això companys, no es això.

 


 

NOU PSC?

Sense categoria

Finalment en el partit socialista català, hi ha un nou cap visible en la figura del president de Terrassa Pere Navarro, que ha guanyat clarament a la candidatura de Ros i Elena. Diuen que sota la disfressa es el candidat que l’aparell volia, de fet Iceta ja el va recomanar com a successor, i aquest suposat nou tarannà s’ha demostrat tombant la proposta de grup propi a Madrid, poques coses canviaran en aquest partit, apart de noves cares al capdavant, una mena de neteja, però deixant la brutícia sota l’estora.

Efectivament en Pere Navarro es el nou primer secretaria del PSOE-C amb el 73% dels vots, davant Elena amb el suport de Ros amb un 25%. Aquest alcalde de Terrassa ja ha ofert entrar en la nova executiva totes les parts, i diu que el partit es i continuarà sent un partit de referència a Catalunya en defensa de la gent. Per altra banda, sembla segons els rumors que es el candidat que l’aparell volia, i una aposta continuista, i que es demostra amb el seu posicionament contrari a l’existència d’un grup propi a Madrid. Precisament en aquesta qüestió s’ha tombat l’esmena que ho demanava amb 130 vots a favor i 27 en contra, o sigui un nou partit, però mantenint el seu ADN actual, i de submissió absoluta en el Congrés. De fet el coordinador en aquest organisme Daniel Fernandez, fins hi tot ha demanat retirar l’esmena abans de votar-la, tot hi així s’aprova una esmena proposada per Bustos i Ros, que es mantenir el grup actual però amb certa independència en qüestions que afecten a Catalunya, tot un embolic que fa pudor abans de començar.

Realment fa tota la impressió de que una cortina de fum en aquest partit diuen que amb dues animes, jo nomes n’hi veig una de clara, i contundent de nacionalisme espanyol, i defensa dels interessos del seu partit a Madrid per damunt de tot. En Navarro segons moltes veus, i de fet una pista significativa, es el suport que un home clar de l’aparell com Iceta li va donar, i això significa que han aconseguit l’objectiu en forma de canvi de cara i mateix fons. Ens diu ràpidament que vol integrar la resta de candidatures en la seva executiva, això sembla un costum quan es vol fer unes primàries, i la veritat no te massa sentit, més enllà d’una imatge promocional, ja que diversos projectes diferents son posats a votació, i un es l’escollit, per tant no te sentit integrar gent que no el te com una preferència, lògicament aquesta ha d’acatar els resultats i ser lleial, però això que es més discret no ven. Per altra banda parla de que el partit es i seguirà sent referència a Catalunya, i en defensa de la seva gent, caldria potser recordar-li les coses que han votat contràriament als interessos catalans tant aquí com a Madrid, passen des del nostre finançament a la nostra llengua, passant per tots els temes que ens afecten, i això es atacar Catalunya, que es el que han fet, i el que sembla seguiran fent. Respecte la negació de grup propi, amb això queda dit tot, son una simple filial al territori català del PSOE, i no volen ser res més que això, parlen de tenir certa independència en qüestions catalanes, res més fals, mai l’han tingut, perquè simplement obeeixen les ordres de Madrid, i no els tremola el pols alhora d’executar-les. El seus interessos no son els nostres, i ja han decidit, de fet qui ha gosat contradir això ja veiem que ha succeït com el President Maragall, i l’exemple més clar es la importància que donen a la presidència de la Generalitat, un senador en una cambra de segona espanyola.

En definitiva, de nou, poca cosa en veig, moltes paraules i mateixos resultats, sembla que no han aprés res, i continuen amb la seva aposta lluny del territori català, i formen aquest tripartit com jo l’anomeno espanyol amb populars i Ciudadanos, poca cosa més.