ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PALESTINA 1 CATALUNYA 0

Sense categoria

Aquest seria el resultat des de la perspectiva del Govern espanyol. Uns nous focs d’artifici amb un reconeixement estatal estètic i que ha provocat un nou incident i un joc de contradiccions dins aquesta democràcia de baix nivell espanyola amb diferent forma de medir les coses.

Efectivament, aquest anunci que el 28 de maig hi haurà reconeixement, no deixa de ser una nova astracanada del President Espanyol per desviar l’atenció sobre la seva precaria situació per mantenir el seu Govern. Entenc que no hi ha cap necessitat i no cumpleix cap requisit per fer-ho. Una cosa es mantenir i creure que la solució ideal per resoldre el conflicte siguin 2 estats independents i acordat i un altre és aquest pas, amb un Estat com el Palestí amb el comandament d’un grup terrorista com Hamas que ha fet i fa atrocitats com les que tots coneixem i que no seria la millor carta de presentació davant el món per demanar res.

Per altra banda el posicionament de diversos sectors criticant el genocidi d’Israel però oblidant tots els crims comesos des de l’altre costat, es una mostra més del cinisme que es la base d’algunes demcoràcies. Concretament Espanya ha seguit aquest corrent, amb un currículum que diu que no han acceptat la voluntat popular de Catalunya amb una mobilització ciutadana continua, majoritària, una majoria parlamentaria solida, una petició esgotant totes les possibilitats per fer-ho possible mitjançant una via legal espanyola i finalment un referèndum sota la violència policial espanyola amb una majoria molt gran del si i una participació molt important que Espanya ja sabem com ha tractat.

Per tant ens trobem que Palestina si i Catalunya no, en una nova mostra de debilitat democràtica i lluita d’interessos que res tenen a veure amb solucions per la pau mundial i amb el reconeixement dels drets d’una societat.

Hem vist que una diputada del Parlament israelià a presentat una carta demanat a l’Estat que reconegui tots els territoris que volen i tenen dret a l’autodeterminació i que son sistemàticament callats pels Estats europeus, com son Catalunya o el País Basc per exemple en el cas d’Espanya. Segur que aquí es posaran les mans al cap, però seguiran amb el cinisme del diferent tracte i diferents condicions quan els interessos ho requereixin.

Com deia Palestina 1 Catalunya O.

LA BURLA DELS COMUNS

Sense categoria

La cantarella repetida dels Comuns amb el projecte del Hard Rock que va provocar la convocatòria electoral i posat com a línia vermella per damunt de qualsevol cosa, ara ha entra en un terreny bastant curiós i que ens porta a veure la burla de partits i polítics que tenim a Catalunya.

Com deia aquesta línia vermella va ser la causa per no donar suport als Pressupostos d’Esquerra i el cavall de batalla principal dels Comuns amb l’argumentació que no era el tipus de turisme que vol el territori, que augmentaria la ludopatia i moltes altres coses apocal·liptiques que patiriem. Ara a les primeres de canvi Jaume Asens, el candidat a les Europees ens diu que això no seria una línia vermella per donar suport al PSC, partidari del projecte, i la seva investidura i explicant que en una negociació tothom a de cedir, ja que és el més bàsic per arribar a bon port. El rebombori creat ha portat que a les 24 hores Asens ens diu que el Hard Rock no té cabuda a la Catalunya d’avui.

Per si no fos poc els resultats electorals, sobretot a Tarragona dels Comuns va ser una forta patacada on sembla no va ser valorat aquesta oposició al macro projecte i van perdre l’escó que havien aconseguit la passada legislatura. Un fet que dona a entendre que la posició de la ciutadania és en majoria diferent a la que ens volen fer creure els Comuns i que la seva oposicó respon a causes polítiques, però sense implicació al que vol el territori realment.

Aquest partit en caiguda lliure i crossa socialista en les institucions, evidentment no te cap tipus de credibilitat, i afers com aquest hi donen validesa. No es pot deixar caure la llei més important d’una legislatura, els pressupostos i provocar un avançament electoral, i un cop fet en cosa de 24 hores deixar la línia vermella en res i posteriorment tornar a recuperar davant l’allau de reaccions de sorpresa.

Una nova burla que ens dona idea del nivell que parlem, en un projecte que ni te l’oposició majoritària del territori, ni fomenta la ludopatia, ja que també podríem dir que la venda d’alcohol als supermercats fomenta l’alcoholisme per exemple, i no es cert, i un Estat on el turisme és una eina fonamental, no pot rebutjar turisme d’alt poder adquisitiu com aquest i validar el turisme de borratxera que no aporta res en el territori.

La burla dels Comuns.

EL CAS MELERO

Sense categoria

El cas de l’advocat Xavier Melero amb el cas del President Mas al Tribunal Europeu dels Drets Humans, dona fe del malament que s’han fet les coses per la nostra classe política independentista i com és pot arribar a un nou esperpent o presa de pel com aquesta.

Efectivament, el cas presentat al TEDH amb una demanda contra l’Estat espanyol per vulneració de drets arran la seva condemna per l’organització de la consulta del 9N ha acabat en res. El seu advocat no va contestar les al·legacions que va demanar el Tribunal dues vegades, cosa que ha provocat el seu arxivament. Melero ho ha ventilat dient que havia pecat de supèrbia i es disculpava, admetent l’errada de no contestar aquest tràmit considerant que no ho calia complimentar. Diu que ho va rebre com una advertència i al ser en condicional no ho va considerar necessàri, acusant al Tribunal que no li calien aquestes al·legacions per resoldre el cas. Diu que en 30 anys de carrera no li havia passat mai. El President Mas li ha acceptat les disculpes i així ha quedat tot en res I Espanya lliure de qualsevol culpa davant el món.

Realment, ho trobo esperpèntic. Primer de tot que el President Mas davant la seva inhabilitació per la consulta del 9N i veient vulnerats els seus drets acudis al TDEH de la mà d’un advocat gens proper a la causa independentista com ja hem pogut comprovar diversos cops i amb els seus al·legats en el judici als presos polítics amb unes conclusions que no per certes moltes d’elles, no van deixar de ser feridores ridiculitzant el moviment i que finalment tampoc van servir per res davant la condemna del seu representat. En segon lloc, i no soc advocat, però entenc que algú amb la seva experiència professional no te cap tipus d’excusa per deixar arxivar un cas per no contestar la petició d’al·legacions d’un Tribunal, crec una cosa bàsica en qualsevol demanda a un Tribunal. Va ser per dos cops i per tant la disculpa no la veig sincera, ja que la premeditació em sembla molt més raonable per evitar una nova estirada d’orelles a l’Estat espanyol i les seves actuacions judicials que res tenen a veure amb una democràcia normal.

Crec, més aviat i desconec la recompensa pel fet, que no es versemblant el que explica. Seria com si un mecànic amb molta experiència s’oblides de posar una roda al vehicle i posteriorment digués que demanava disculpes i que era el primer cop. Melero ha actuat en benefici de l’Estat i ha aprofitat la innocència de la classe política catalana per dur-ho a terme amb un nou cas de vergonya aliena.

CONFLICTE PERSONAL

Sense categoria

Segueix portant cua l’incident per les declaracions del president argentí Javier Milei i la reacció de Pedro Sanchez obrint un conflicte diplimatic entre Espanya i Argentina que sembla un nou capítol de gran exigeració dels fets per guanys personals.

Efectivament, Milei en una convenció de líders de l’extrema dreta va titllar la dona de Sanchez de corrupte, i la reacció de Sanchez amb peticións de perdó i retirada de l’ambaixador a Argèntina ha protagonitzat un nou serial que amenaça amb la ruptura de relacions entre els dos Estats.

Cal dir i un cop més que Sanchez no pot confondre atacs personals amb els d’un Estat, això sempre és perillós. El president argentí no era en viatge oficial, anava a títol personal a una convenció de líders polítics i on va fer aquest comentari que evidentment no es afortunat, però que seria un dels molts que escoltem pel planeta entre mandataris de diferents Estats i que no passen d’omplir alguna portada i passar full. En segon lloc Sanchez s’oblida que el seu ministre incendiar que te bula per dir tot el que li passi pel cap, de fet va acusar als mossos pel robatori de coure a Catalunya i es va espolsar qualsevol responsabilitat i fa uns dies va dir que Milei es drogava que es veu que tampoc ho considera una falta de respecte. Per tant més enllà del personatge argentí que ja coneixem ha estat una acció reacció i ara no esperin cap perdó.

Les properes eleccions europees sembla que son un caldo de cultiu perfecte perquè Sanchez repeteixi la jugada que ja va fer amb Catalunya i presentar-se com a martir i heroi de amb mi o contra mi, i ara aprofitant aquest episodi ha tornat a pujar el to confonen l’Estat amb ell i utilitzant la seva tàctica política preferida tergiversant la situació i posant el centre de tot amb la seva persona.

Aquesta falta d’escrúpols i megalomania no pot ser cap qualitat encertada per ser president d’un Estat, i molt menys una democràcia de tant baixa qualitat com l’espanyola. De fet si les seves reaccions fossin a nivell mundial, segur que estariem a la tercera guerra mundial. Han volgut donar el tomb a una situació que no havia de passar d’una simple anècdota desafortunada, apart no es pot menysprear sempre a segons quins lideratges per la seva ideologia si han estat escollits per la societat que representen i sense analitzar abans el perquè i fer una mica d’autocritica del que s’ha fet i del que no s’ha fet.

EL CAOS DE CATALUNYA

Sense categoria

El gran caos que les avaries de Rodalies dia si i dia també provoquen son un mal endèmic que el dia de les Eleccions fins hi tot van servir per munició política com si fos prou drama pel territori i la seva gent.

El robatori de coure va ser aprofitat pel Ministre Oscar Puente per acusar els mossos d’ineficàcia i de pas culpar a la Generalitat d’un servei per dir-li d’alguna manera que fa anys han abandonat a la seva sort i on nomes falses promeses de traspassos van sorgint de tant en tant amb la col·laboració interessada dels nostres partits per fer veure el que no es i seguir com sempre amb la gent com a víctimes.

Les promeses dels Governs de torn amb les infraestructures catalanes i una tant sensible com Rodalies son cicliques, però els incompliments son la normalitat, i així dia si i dia també el caos a les vies ens apropa al tercer món mentres d’altres com Madrid reben inversions executades superior al 100%. Ara nomes faltava acusar la Generalitat per aquest afer, en un acte indigne de qualsevol i que el jutjat ja ha desestimat la demanda d’Adif i dona raó als Mossos, desmentint que fos un sabotatge i que la quantitat sigui de 40 metres robada, ja que eren 120.

Els diferents models de traspassos s’han venut com la solució definitiva, quan en realitat no eren tals i Catalunya no ha assumit mai la gestió i titularitat dels mateixos amb tot el que comporta i l’inversió econòmica que hauria de fer, i que recordo no és un regal, sinó els impostos de tots els catalans i les previsions en infraestructures que no es corresponen amb l’execució real amb percentatges de vergonya any rere any.

Crec que si el poble català no fos tant submís i els nostres representants tant col·laboradors amb l’Estat, hi hauria d’haver una reacció de país per exigir aquest traspàs i els nostre partits a Madrid posar-ho conjuntament amb altres temes cabdals com a condició necessària per qualsevols suport o acord. No es pot acceptar indefinidament aquesta broma de mal gust i seguir col·laborant com si res. S’hauria de recordar que ells son els nostres representants i per tant ens han de defensar, no a Madrid com fins ara, i si això no ho assumim amb contundència els problemes crònics seguiran per sempre.

LA DEMOCRÀCIA NORMAL

Sense categoria

Quan la democràcia es desvirtua de la manera que a l’Estat espanyol ho està i apart el nivell dels nostres representants no ho millora, destaquem coses que haurien de ser la normalitat i que la societat va assumint caient amb aquest parany.

Oriol Junqueras desprès d’anunciar que deixava la presidència del seu partit desprès de 12 anys i els fracassos electorals, avui ens diu que dimiteix per tornar-se a presentar i que en aquest periode de temps de reflexió podrà sortir al carrer, escoltar la gent i que sigui d’igual a igual per reconnectar amb la societat i la militància. Aquesta farsa es contrasta amb la dignitat del President Aragonès i de Marta Rovira que ja han anunciat que no es tornaran a presentar i entenen que assumeixen la responsabilitat i que el seu cicle s’ha acabat i per higiene democràtica deixen pas a noves cares i idees per impulsar-los. No ho entén així Junqueras, segueix aferrat al poder a pesar de tot amb la cortina de fum de dimitir per tornar i amb la influència dins el partit acumulada tots aquests anys i on ja sabem que la democràcia interna és bastant inexistent. Diu que aprofitarà per reconnectar amb la gent o militància, donant a entendre que tots aquests anys no ho ha fet, quan hauria de ser la normalitat i de fet a qui es deu qualsevol representant, voler tornar a trepitjar el carrer, vol dir que com la resta de classe política ha viscut en una bombolla alié amb aquells que precisament representa i que cada 4 anys ha demanat el vot pel seu partit com a mínim. Un model democràtica totalment desvirtuat i que dona idea de la democràcia que tenim.

En segon lloc Salvador Illa que ja ens diu que la candidatura del President Puigdemont a la presidència es anar contra la voluntat ciutadana i per tant no hi donaran cap facilitat. Algú li hauria d’explicar que la ciutadania tria els seus representants i ara aquests escolleixen el seu President i Govern. Per tant legitimitat tota, podem discutir si es convenient o no, però no la legitimitat. De fet en el seu partit tant Collboni a l’Ajuntament de Barcelona com Pedro Sanchez al Govern de l’Estat espanyol han passat per això com a segona força més votada. Això ens ho rebat dient que ja tenien la majoria per fer-ho lligada i no es el cas ara. Es una cosa que encara està per veure i que en qualsevol cas el President del Parlament ha de proposar per la investidura, si no te els suports serà denegada simplement, però amb tota la legitimitat, la mateixa que te ell per presentar-se i que de moment per cert tampoc te els suports necessàris per assolir el càrrec i sembla que ho oblida.

Simplement, una democràcia normal.

REGENERACIÓ URGENT

Sense categoria

Les darreres declaracions de Joan Tardà i Oriol Junqueras per part repúblicana van en direcció contrària amb alló que bona part de la gent que donavem suport a aquests partits teoricament independentistes i ho hem deixat de fer.

En Joan Tardà, demana que ERC no bloquegi una investidura d’Illa i que no faci president Carles Puigdemont, alhora acusa Junts de fer un cop d’estat per abandonar el Govern de la Generalitat. Sobre el suport a Illa diu que llavors hi ha possibilitat de construir un camí conjuntament. Per la seva part Oriol Junqueras ja diu que es veu amb força de continuar al capdavant del partit i diu que han entés el missatge, ha lloat la feina del Govern i repeteix la seva aposta per un referèndum acordat amb l’Estat i explicar-se millor davant la ciutadania.

Realment, no han entés res, o el que és més greu, ho han entés tot, però el seu personalisme i ansies de poder passen per davant del país, i sobretot de la voluntat ciutadana. Per higiene democràtica i especialment Esquerra i les seves perdues de vots elecció rera elecció haurien de comportar la dimissió de la seva direcció i deixar pas a nous aires i noves cares i projectes. Alhora reflexionar el perquè d’aquests 900.000 vots perduts per l’independentisme des del 2017 i que la majoria han perdut la confiança amb ells i s’han quedat a casa decebuts. No hauria de ser una reflexió menor, però ni tant sols la volen afrontar, excuses de mal pagador i seguint al capdavant com si res hagués passat sense escoltar la base de la democràcia, el poble. Rera el President Aragonés, la resta de dirigents del 2017 com Junqueras president des del 2011 haurien d’haver fet un pas al costat pel seu fracás i deixar pas a noves generacions que intentin retornar la confiança i sobretot posin la independència un altre cop al davant de tot i l’autonomisme i el suport al 155 com a soci fidel tancat en un calaix per sempre. Aquest missatge també valdria per Junts, i potser nomes així i posant la unitat per davant i reprendre la lluita per acabar el que ha quedat a mitges suposaria un retorn a la il·lusió i sobretot a escoltar al poble.

Personatges, com Tardà i el seu enamorament amb els socialistes espanyols permanent i el seu odi a l’altre partit independentista acusant de cops d’estat per abandonar el Govern sense dir mai que feia precisament el mateix, i deixant en l’oblit que els seus amics van perpetrar el 155, això si que era un cop d’Estat contra les institucions catalanes que segur no l’importa en absolut.

Passar full, iniciar un camí nou i amb unitat, és el que demana l’abstencionisme independentista cansat d’aquesta presa de pel constant. Faran cas algun dia o hem de seguir amb l’abstenció pels anys dels anys.

LEGITIMITATS I DIGNITATS

Sense categoria

Després de les Eleccions veiem uns moviments que ens pretenen confondre amb el que seria una democràcia normal o una de fireta com és el cas espanyol, i cal dir que cal fer uns aclariments per no confondre a la ciutadania amb les mentides dels partits.

Primer cal dir i valorar la renúncia del President Aragonés a la seva acta de diputat assumint el seu fracás electoral i la seva derrota sense excuses, cosa que la veritat l’honora, encara que s’hauria de considerar normal, ja sabem que assumir les conseqüències i actuar en aquest sentit malauradament no es habitual. El seu partit ha sofert una gran patacada que no fa més que continuar la baixada sense fí del mateix, i ja el mateix dia ho va assumir sense excuses, com tantes vegades hem vist on tothom resulta que ha guanyat encara que la derrota sigui evident fent un exercici de cinisme insuportable i de burla a la ciutadania. Ara el següent pas ha estat fer aquest pas al costat assumint la sentència del vot, que en una democràcia hauria de ser el principal i no els partits que son simples representants i executors de la mateixa, en comptes de màquines de poder com s’han convertit per perversió de la democràcia.

En segon lloc, l’anunci del President Puigdemont per presentar la seva candidatura a la presidència i que ha estat tant criticada pel PSOE, sense recordar que ells van fer el mateix a Madrid on no van guanyar les eleccions o al mateix Ajuntament de Barcelona per posar dos exemples. Cal recordar que la ciutadania vota els seus representants, no al President, ni al Govern, aquest entra en el joc de majories que estableixin els representants escollits i per tant el candidat amb més suports parlamentaris te tota la legitimitat per ostentar el càrrec i formar Govern, això és així a tot arreu però és veu que cada elecció s’ha de recordar per aquells que no tenen memòria.

La perversió que els partits i mitjans ens regalen, forma part d’aquest joc fosc d’interessos que passen per damunt del mateix funcionament normal d’una democràcia, i sobretot de la seva essència més natural.

L’anunci del President Aragonés, obre la porta potser a un canvi de lideratges en el seu partit que entenc no haurien de ser els mateixos del 2017 ja amortitzats i si noves cares que girin el rumb i passin de ser una crossa del PSOE a aspirar a refer la unitat independentista precisament amb la finalitat d’aquest objectiu, però això serà un nou capítol que veurem aviat.

Son legitimitats i dignitats.

LA SOCIETAT NO OBLIDA

Sense categoria

Un cop passades les eleccions,crec que les lamentacions per la victòria d’un partit del 155 no son de rebut. Si aixó ha passat es bàsicament per culpa dels denominats partits independentistes i la seva gestió allunyada del que teoricament havia de ser el seu objectiu principal.

Cal dir que una cosa es guanyar les eleccions i l’altre formar Govern. De moment el PSOE no ho tindrà gens fàcil per trobar socis per sortir escollit. Cal dir que l’independentisme tampoc suma, la pujada de JUNTS bàsicament per la figura de Carles Puigdemont no ha estat suficient, el discurs cal dir tampoc ha estat engrescador i les condicions sense poder fer la campanya a Catalunya també han estat un handicap considerable. Cal dir que Esquerra, la crossa del PSOE sense res a oferir ja hores d’ara ha sofert una gran patacada electoral que de moment ja ha comportat la renúncia del President Aragonès, cosa que l’honora i ho hauriem de considerar normal en una democràcia normal, també la CUP desapareguda tota la legislatura i més preocupada per causes com la causa palestina o el Hard Rock que el futur nacional català també ha sofert una gran patacada crec que merescuda i no compensada amb l’entrada d’Aliança Catalana de Silvia Orriols que cinicament ha estat vetada per la resta de forces que en aquest cas no accepten aquests matisos i deixen clar que la unitat també ha de ser ideològica, una nova empenta a l’abisme.

De fet si fossin partits normals, haurien de reflexionar la pèrdua des del 2017 de prop de 900 mil vots independentistes que s’han quedat a casa farts d’aquesta broma macabra que han estat exposats. Un desgavell que ha pretés que la ciutadania oblides el 2017 i actuant un altre cop com una autonomia normal, sent crossa de Sanchez a Madrid a canvi de res i demanant fum sense cap sentit i sense aconseguir res.

Segurament calia una claca així perquè algú pensi en una unitat perduda i un objectiu clar que recordi el passat, i també encari el present coincidint amb el principal i deixant la ideologia i la lluita partidista autonomista per un altra ocasió. De fet segurament, el President Puigdemont podria encara ser la punta d’aquest projecte, però cal regeneració a fons en els partits i també regeneració d’idees si volen recurperar una credibilitat perduda totalment.

La gent ha dit prou, i encara hi podria haver una segona oportunitat si la volen aprofitar i d’una vegada per totes assumir la responsabilitat que tenen amb la ciutadania o aquesta els seguirà donant l’esquena.

La societat no oblida.

OPA HOSTIL

Sense categoria

El tema de les últimes hores, seria l’OPA hostil del BBVA al Banc de Sabadell i la unanimitat de Junts, Esquerra i Psoe per criticar el moviment i defensar el Sabadell amb arguments com que es un nou atac d’Espanya a qualsevol part de poder català.

Francament no hi estic dacord, i com diu avui Vicent Partal, sembla que hem perdut la memòria. Un espai de poder català s’ha de comportar com a tal en qualsevol circumstància i sobretot en situacions limit, i com sabem no es el cas. Els dirigents d’aquesta entitat el 2017 van traslladar la seu a Alacant i es van posicionar clarament contra la democràcia i el dret a decidir de la societat catalana, ells i la Caixa van fer aquests moviments per atemorir a la gent i incidir clarament en el fracàs de la independència catalana. Crec que val la pena recordar-ho. Apart Oliu va impulsar politicament el que ara coneixem com VOX i ara les seves queixes no em semblen raonables.

Aquestes dues entitats van demostrar que no estaven al costat de la gent, i van deixar clar a qui servien i els seus objectius. En definitiva en una situació límit van triar, i es van posar al costat del 155 i en contra de Catalunya, per tant aquesta fantasia d’entitats de poder econòmic català ès falsa, son poder econòmic a Catalunya que seria molt diferent. El BBVA es vol convertir en un macro banc a nivell europeu i lògicament fa els seus negocis i moviments per aconseguir-ho. Primer a les bones i ara per la porta del darrera però legalment. Pel que fa al teixit que es podria veure afectat per aquest moviment, crec que amb una entitat o l’altre seguiran operant de la mateixa manera, ja que precisament una entitat bancaria viu d’aquest negoci amb un nom o un altra, no hi veig el problema.

La reacció dels nostres lideratges, ha estat a l’alçada del seu cinisme, no et poden prendre, allò que ja no tens i en aquest cas es pot aplicar perfectament. El procés a la independència va tenir la virtud sobretot de fer caure moltes caretes, tant personals, com d’entitats, i desmitificar idees molt arrelades que es van veure falses quan era caixa o faixa. Una molt clara van ser aquestes entitats de referència que si la societat tingués una mica de memòria ja haurien d’haver estat assumides.

El Banc Sabadell no es un banc català, ès un banc a Catalunya i aquesta diferència hauria de ser motiu per rebutjar ara les queixes dels seus dirigents.

CORDONS SANITARIS

Sense categoria

Acord signat per PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns per no acceptar els vots ni cap pacte amb partits d’ultradreta, concretament VOX i possiblement Aliança Catalana, sigui quina sigui les circumstàncies que es donin despres de les Eleccions. Una nova farsa d’aquesta democràcia de fireta.

Efectivament, diuen que ni que en depengués la majoria independentista acceptarien els vots d’Aliança Catalana de Silvia Orriols, que es trobarà aillada politicament, tot promogut per la entitat Unitat contra el feixisme i el Racisme. De fet es diu que alguns ja ho havien signat, però que a Junts no se l’havia convocat per aprofitar-ho com a munició electoral. Ens parlen de no donar-li altaveu, i evitar tingui representants a la mesa del Parlament o a les comissions, així com a la dessignació de senadors, insistint sobretot com a tema de campanya el tractament i vinculació de la delincuència i la immigració.

Per higiene democràtica, entenc que qualsevol formació que compleix els requisits establerts per poder representar la ciutadania a les seves institucions democràtiques ha de gaudir dels mateixos drets que els altres. Per tant en contra d’aquests cordons etiquetats i dirigits des d’alguns partits amb interessos més aviat allunyats dels que ens volen vendre. Pel que fa l’independentisme i si ens refiem de les enquestes la hipotètica majoria independentista pot anar molt justa i menysprear els d’un partit que pot ser la clau és anar amb el lliri a la mà o desviar l’atenció com si l’independentisme ideologicament no te diferències per exemple entre Junts i la Cup. Per altra banda i si fem cas al tema immigració comprovant el programa d’Aliança Catalana parla de les dificultats d’acollir a tothom i per tant no nega la solidaritat però que sigui en origen. Per altra banda en vol un control i rebre una integració a canvi d’aquesta ajuda com seria el normal, drets i deures. Retornar els menors coneguts com MENA no acompanyats als seus països i apart els delinqüents també retornar-los ja que son la meitat de reclusos sent un 20% de la població general i no és lògic que a damunt ens costin diners dels nostres impostos per mantenir-los a les nostres presons. Això ès el que hi diu, i francament no em considero extrema dreta i ho subscric plenament com fan molts altres Estats al món.

Aquesta falsa societat que ens volen vendre de l’acollida indiscriminada i mantenir a tothom sense cap deure aparent, forma part d’aquesta burla que ens venen els partits oficials sense assumir la realitat. Per altra banda és podria preguntar als teorics partits independentistes desprès dels fets del Referèndum i del 155 perquè no fan aquest cordó als partits que el van acordar, o això ho consideren democràtic.

Una nova burla a la societat.

EL DEBAT DEL NO RES

Sense categoria

Ahir a la Televisió Pública catalana vam veure el debat de Candidats a les eleccions catalanes del diumenge i entenc que algú amb dubtes o que busqui estimuls per anar a les urnes n’ha sortit sense cap resposta i amb les mateixes ganes.

Cal dir que em sembla un debat imperfecte, ja que partits que puguin reunir un determinat número de signatures encara que no tinguin representació haurien de poder aportar aire fresc i no estar invisibilitzats per impedir la seva entrada. Alhora i Aliança Catalana podrien haver ensenyat la seva proposta per major higiene democràtica. Dit això cap novetat, mediocritat sense sorpreses.

Pel que fa la proposta nacional, veiem que Junts i repúblicans coincideixen plenament, cap intenció de culminar i implementar el resultat del referèndum del 2017 que el volen desvirtuat i oblidat per canviar-lo per una proposta de demanar un referèndum acordat a l’Estat, que es tant com dir passar 4 anys més marejant la perdiu i amb una burla macabra als ciutadans que ja fa massa que dura. Per part de la CUP va sorprendre en la presentació i sense venir a compte, una referència a Palestina, que crec res te a veure amb les eleccions catalanes i els problemes de la ciutadania, una nova absurditat sense sentit. Que dir del candidat Illa, intentant exercir de President en aquest cas fora de l’ombra i parlant sempre com si haguessin sortit de l’ou ahir mateix i no haguessin tingut cap responsabilitat en res, el partit del 155 que ha frenat moltes iniciatives catalanes i que curiosament critica l’ultradreta quan tots recordem Illa al costat de VOX i PP a la manifestació contra la independència i a favor de la imposició d’Espanya, un fake en majúscules. Albiach i el seu discurs en bucle sobre la dreta i l’esquerra i com no sense recordar la seva imatge amb la papereta del no en la votació de la Declaració d’independència que implicava moltes coses. Alejandro Fernandez amb bona oratoria com sempre però mut quan es tracta de les seves polítiques xenofòbes contra el català a València i Mallorca, i rescatant alló tant curiós de la llengua antipàtica o simpatica, suposo el català única llengua la món amb aquests adjectius. Que dir dels ultres VOX i Carrizosa, amb el seu odi sense barreres van rescatar el tema dels vigilants als patis de les escoles per la llengua o la critica i proposta de tancament de TV3 entre d’altres perles que no van tenir resposta contundent.

Discursos preparats inocus i diferents versions d’una farsa que no va aportar gaire cosa a la ciutadania. Per cert i significatiu, la paraula independència gairebé no es va escoltar en el debat, tot un símptoma de les pretensions de tots.

El debat del no res.

VEURE PER CREURE

Sense categoria

Dues notícies et fan veure que a Espanya qualsevol cosa es possible. La decisió del tribunal murcià amb un assetjador en tota regla i les noves informacions sobre com amagaven la pederastia els Jesuites sense cap control.

Efectivament, el Tribunal esmentat ens diu que trucar 57 vegades i colar-se dins la casa d’una ex no és assetjament, tomba així una decisió prèvia en sentit contrari. Ens diu que es digna de retret moral però no penal i apart revoca la sentència prèvia de condemna de 80 dies de serveis a la comunitat i ordre d’allunyament. El gran nombre de trucades no el considera motiu ja que podien ser per interessar-se pel seu fill comú, igual que les visites a la casa. En la primera conclusió és va acreditar que vigilava la casa com és va comprovar i hi ha precedents de condemnes a presó per casos molt semblants.

Per altra banda, ja sabem que la Comunitat de Jesuites ocultava els casos de pederàstia envian professors a Bolívia on seguien abusant de menors. Destaca el cas del sacerdot Francesc Peris traslladat a Bolivia el 1983 i que va seguir aquesta manera de procedir amb ocultació de la persona i sense data de retorn. En aquest i altres estats propers amagaven els pederastes que seguien la seva activitat criminal amb els menors. Els Jesuites a Bolivia van construir un col·legi per donar bona educació a nens pobres i que van convertir en centre de violacions. El monstre esmentat va abusar de molts menors a Catalunya i va seguir a Bolívia amb enganys a les families. Va tornar a Barcelona on va seguir la seva activitat sinistre fins el 2005 que va ser apartat i actualment amb 80 anys viu en una residència. Aquest és nomes un dels molts casos que es van coneixent, algun fins hi tot condemnat, però enviat fora igualment sense fer cas de la condemna.

El primer cas dona idea de l’esperpent que anomenen justícia, sí el que han exposat no es consider assetjament, ja m’explicareu que es pot considerar. Infinitat de trucades, vigilància de la casa i entrada sense permís a la mateixa. Crec que aquesta burla dona fe de la indefensió de la societat davant aquesta farsa que tots podem patir un moment o altra. En el segon cas i vist les proves que van apareixent i la monstruositat d’alguns dels seus depravats membres i les ajudes dels dirigents d’aquesta comunitat per ser complices, haurien de ser suficient per intervenir, tancar per sempre aquesta comunitat o secta religiosa i detenir tots els possibles culpables per pagar per tot el mal que han fet i segueixen fent.

Son dos casos que deixen ben clar com un sistema és pot pervertir i anar contra la mateixa societat que teoricament serveix i protegeix. Veure per creure.

EN DEIEN LA FESTA DE LA DEMOCRÀCIA

Sense categoria

Anar a votar en una democràcia, hauria de ser motiu de festa, de decidir els nostres representants i defensar el model de país que volem. Quan en unes eleccions hem de començar a pensar amb el menys dolent i votar amb una pinça al nas, vold dir que moltes coses no van bé.

Aquest sentiment seria el que el proper 12 de maig experimentarà molta gent davant les urnes. Mai es bo en una democràcia votar amb la pinça posada o simplement valorar no anar-hi, i els nostres partits ens han empes cap aquesta situació. Crec que la darrera votació amb un somriure a la cara va ser el referèndum del 2017, aquell que havia de decidir que feiem de Catalunya i que els nostres no van culminar i posteriorment Espanya va posar tota la seva poca democràcia i impunitat al servei de silenciar la ciutadania.

Aquesta campanya, apart d’aquells que és prenen el partit polític com si fos un club de futbol i encara que presentessin una cadira posarien el seu vot una vegada i un altra. Apart d’aquests, moltissima gent està desitjant passi aquesta campanya. Per part de l’espanyolisme ranci, veiem un Ciudadanos que segueix amb el seu odi i aprop de la seva desaparició definitiva, ningú els trobarà a faltar, un VOX diu en defensa propia en el seu eslogan, és curiós perquè el que ells defensen te un Estat darrera i tot el poder per executar-lo, uns Populars que aprofitaran aquesta mort per crèixer, un PSOE-C amb un candidat de baix nivell i que s’aferra a la jugada còmica de Sanchez per aglutinar aquesta franja de vot, alhora que l’escoltem dir Lerida o Bajo Llobregat, cosa que demostra que és podria presentar a Extremadura posem el cas i seria el mateix i uns Comuns que segueixen amb la vella cantarella de dretes i esquerres quan no son capaços de validar el dret a decidir de la gent lliurament. Per la part independentista una Esquerra, crossa del PSOE i un Junts amb el President Puigdemont com a reclam i amb el mateix objectiu nacional, demanar un referèndum acordat a Espanya i això si deixar a l’oblit el 2017, els dos cal dir acceptant jugar amb inferioritat per l’exili tal com van fer a les primeres eleccions convocades pel 155, una CUP desapareguda i partits nous que pateixen el silencia mediàtic per avortar qualsevol possibilitat.

Tot plegat, evidentment no fa trempar, ni pel present, ni pel futur que ens volen vendre.

Sort que en deien la festa de la democràcia.

LA IMPUNITAT DEL FEIXISME

Sense categoria

Les consideracions de l’ONU sobre la Llei de Concordia que impulsen en algunes autonomies PP i VOX o la prohibició de concentració davant la comisaria de Via Laietana per part del TSJC per considerar-la acte electoral deixen ben clar com el feixisme fa i desfà a Espanya.

Efectivament el TSJC manté la prohibició per la concentració davant la comisaria de la tortura franquista per reivindicar es converteixi en centre de memòria. La raó que podria ser un suport a aquells partits que també ho defensen i sense veure que fa 3 anys que dos cops al mes la Comissió de la Dignitat fa aquesta concentració. Per altra banda un informe de l’ONU carrega contra les lleis de Concordia de PP i VOX per revisar la historia i vulnerar els drets de les víctimes del franquisme. De fet sustitueixen les lles de Memòria democràtica i deixen els drets humans en res al voler suprimir moltes entitats o projectes per estudiar la veritat sobre les víctimes. Apart eviten anomenar o condemnar el régim franquista. La reacció per exemple de VOX ja ha estat dir que qui son aquests senyors de l’informe i qui els ha nomenat com si tal cosa.

Feixisme de manual, en un Estat on el mateix franquisme va pilotar la transició i ha fet un règim democràtic a la seva mida. En qualsevol Estat normal la comisaria de Via Laietana ja no existiria o seria un memorial com alguns camps de concentració dels nazis, aquí com si fos una petició partidista es nega la concentració i amb un excusa com ja he dit que no va enlloc ja que fa 3 anys d’aquestes concentracions i sense comtesa electoral pel mig, no és un acte polític, és un acte de demanar justicia i democràcia, cosa que evidentment el Tribunal no vol, ni desitja.

Per altra banda l’informe de l’ONU hauria de donar un toc d’alerta que Espanya ja veiem que es veu com una anècdota, una anomàlia dins la Unió Europea consentida pels interessos polítics. El fet de dirigir la falsa democràcia des del franquisme fa que ha estat i és protegit i les víctimes segueixen enterrades als vorals de la carretera com a culpables sense remei. Les atrocitats, les tortures, els assassinats d’una Dictadura de 40 anys han quedat impunes i mai ningú pagarà per elles.

Els drets humans han estat enterrats fa temps com ja vam veure el 2017 o com veiem dia a dia des del 1978 i l’entrada en vigor de la Constitució franquista i irreformable.

Es la impunitat del feixisme.