LA MOCIÓ FALLIDA
La moció de la discòrdia a Ripoll, ha acabat abans d’hora pel no final de Junts a donar via lliure a aquesta maniobra, legal sí, però eticament difícil d’explicar a la societat que veu com els seus vots son un mercadeig on evidentment no en son protagonistes.
Efectivament, Silvia Orriols continuarà com a batllesa de la localitat i el no de Junts diuen que és pels resultats d’una enquesta que havien encarregat i que els deixava en mala posició, diuren que no es viable substituir un govern en minoria per un altre en minoria ja que la ciutadania o veurà com un canvi de cadires. Alhora per no reforçar la candidata d’Aliança Catalana que podria fer victimisme i donar rèdits. Esquerra ja l’acusat de tremolor de cames i fer descarrilar un acord que estava fet i posar-se al costat de PP i VOX.
És un bon exemple de la política d’avui en dia. Un partit titllat des del primer moment i per intentar no trenques el monopoli existent d’extrema dreta sense vergonya, amb tots els mitjans oficials i afins repetint el lema sense descans i volen aplicar cordons sanitaris en diuen que no son res més que la hipocresia d’aquests partits, que no ho han fet amb Populars i Socialistes, els mateixos que van avalar la violència per intentar impedir el referèndum català i que posteriorment van aplicar el 155 o cop d’Estat contra les institucions catalanes, i per si no en fos prou la repressió posterior amb judicis d’altres èpoques i jugades brutes com l’espionatge o els dubtes més que raonables sobre el que sabia o no sabia el CNI sobre l’Imam de Ripoll. Tot molt democràtic com veiem però que no es suficient per cap cordó i si per col·laborar fidelment com veiem a Madrid. En canvi un discurs sobre l’immigració alertant dels seus perills que hi son, de les expulsions als delinquents cap als seus origens o el respecte als drets humans en referència a alguns comportaments de la immigració islamica, això és titllat d’extrema dreta sense embuts, tot un cinisme.
Per altra banda, Junts ja sabia el tema de les minories abans de començar, i el gir a cop d’enquesta denota que la societat no és la prioritat i les quotes de poder evidentment si. De fet la reacció d’Esquerra tornant a distingir entre bons i dolents quan es refereix a PP i VOX però no als socialistes, denota aquest relat que ens ha portat on som en el dia d’avui i a la pèrdua de credibilitat dels nostres partits davant la ciutadania.
La lluita pel relat i no per la realitat, la moció fallida.