ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ODI MISERABLE

Aquest espanyolisme ranci de sempre es deixa notar a la primera oportunitat. Es el cas de Dolors Montserrat del Partit Popular ara a l’Eurocambra i com a presidenta del Comite de Peticions, i que com era d’esperar ha aprofitat per fer veure el seu odi contra la llengua catalana i Catalunya en general.

Cal dir que l’esmentada comissió permet a la ciutadania presentar demandes que siguin de qüestions de competència de la Unió Europea. Es calcula que cada any unes 1500 peticions i una ha pres el protagonisme, presentada per Ana Losada, presidenta per una Escola Bilingue, una entitat que ha batallat per aplicar el 25% de castellà a les escoles catalanes. A la petició demana l’escolarització en català i castellà i nega la immersió lingüística ja que diu discrimina als nens amb pares desplaçats temporalment a Catalunya i vulnera els seus drets lingüístics. La demanda va ser admesa i descartada ja que la Unió Europea no te competència sobre aquest tema intern.

Dolors Montserrat no la va arxivar i ja ha arribat a l’agenda del Comite tres cops. La darrera on s’analitzarà el model d’immersió lingüística a Catalunya participant una delegació d’experts, tres designats pel PP i un altre proposat per VOX, un fet que ja deixa ben clar que es contrari a qualsevol pluralitat, una comissió prèvia a la visita en el segon semestre d’un grup a Catalunya per analitzar el tema i que ja ha estat criticada, igual que l’us de la política espanyola del seu càrrec, anava dir catalana, però evidentment odiant la llengua del territori on prové no ho pot ser de cap manera.

Realment, res que durant la seva carrera política amb els Populars no hagi fet, sempre l’odi a la llengua catalana i a Catalunya per davant, i així guanyant diferents càrrecs ben remunerats per diferents institucions i seguint la seva lluita miserable en aquest cas influint en els drets de persones de la Unió Europea que han vist arraconada la seva petició per donar llum a la farsa de la discriminació del castellà a Catalunya. Realment a cap Estat del món passa que amb l’excusa de les persones de pas pel territori es lluiti contra la llengua propia del mateix territori. Tampoc passa que davant la passivitat catalana per fer complir les mateixes lleis del Parlament es permeti xenofobs de la llengua com aquests intentin fer forat i per suposat organitzar una agènda pública sobre un tema amb experts tots en la mateixa direcció contra la llengua catalana es una burla intolerable i que nomes persones sense valors i carregades d’odi com la Dolors Montserrat poden organitzar.

Un odi miserable.

EL NUMERET DE CADA ANY

Sense categoria

Com els darrers anys Pere Aragonès i Ada Colau eviten rebre el monarca espanyol pel Mobile World Congress a Barcelona. El més esperpèntic del gest es que posteriorment surten a les fotos amb ell i assisteixen al sopar com si tal cosa.

Efectivament, no l’han rebut i no han participat a la salutació protocol·lària al Borbó en el recinte firal, així mateix tampoc van participar en el besamans en el sopar inaugural, encara que posteiorment van coincidir compartint taula presidencial en el sopar. De fet s’hi han saludat i s’han fotografiat amb el monarca com si res amb la culminació de la foto de família amb Felip VI al costat de Sanchez i Aragonès, amb Colau a segona fila.

Un altre numeret de cara a la galeria, un altre burla a la societat catalana amb uns representants porucs i sense cap intenció de fer cap pas endavant o mantenir la dignitat dels seus càrrecs, però si de seguir una conducta del món del teatre amb gests de cara a la galeria totalment inocus i que son elevats a la categoria “del plantar cara”, quan en realitat queden desmentits pocs minuts desprès per la seva conducta. No es pot plantar al monarca espanyol en la seva benvinguda com un gest simbòlic per fer veure al cap de l’Estat espanyol el trencament de relacions total sobretot pel seu discurs que tots coneixem del 2017 on va prendre partit i va rebutjar clarament la societat catalana i els seus drets més elementals, estan al costat del feixisme espanyol i les seves ordes violentes contra la població, de fet res que no sigui previsible. Com deia si es fa el gest i perquè tingui repercussió i efectes s’ha de mantenir posteriorment no compartint taula amb el Borbó en el sopar i encara menys sortint a la foto de família amb ell, però esclar com tot es teatre, tot s’hi val.

Això nomes provoca ridícul i desprestigi per qui ho fa, just l’efecte contrari desitjat. Malauradament ja ens hem acostumat a aquests gests sense solta ni volta que pretenen amagar sense èxit la total submissió catalana a l’Estat i les ganes d’oblidar el 2017 per seguir amb la rutina autonòmica de sempre. Recordo que l’altre dia va ser Nogueras a Madrid amb el numeret de la bandera i ara el President Aragonès amb la rebuda al Monarca.

Francament, a mi aquests representants no em representen, de fet nomes ho fan a ells mateixos i als seus partits.

El numeret de cada any.

LA TAULA ÉS MORTA

Sense categoria

El Govern espanyol segueix amb la idea que el procés s’ha acabat, i es vanta d’haver recuperat la convivència a Catalunya dient que la Taula de diàleg no es necessària ja que el diàleg entre els dos Governs es permanent com en la resta de comunitats autonomes.

El 2022 ja va acabar sense la reunió esperada, i sembla que aquest any la tendència serà similar, ja que com deia no es veu necessària la trobada entre executius en una Taula. Ens diuen que s’ha recuperat la normalitat institucional i per tant no calen mecanismes extraordinaris. Diuen que han portat al terreny polític allò que mai havia d’haver deixat aquest terreny i això ha millorat la convivència catalana. Insisteixen que Catalunya avui està millor que l’any 2017 i respecte les peticions judicials a l’independentisme dona respecte als Tribunals. De fet Isabel Rodriguez ministra del Govern espanyol recorda que ERC va signar de no trencar el marc constitucional i per tant ara nomes hi ha aspiracions polítiques dins aquest marc.

Efectivament, i per si la societat catalana vol obrir els ulls algun dia, Esquerra va signar no trencar el marc constitucional, que vol dir tant com la renúncia a la independència, ja que com tots sabem això no hi cap dins la mateixa, ni hi cabrà mai, es una realitat. Aquest es el full de ruta d’aquest partit. Des d’aquest punt de vista Espanya dona per acabada la taula amb tota la lògica del món, ja que si nomes tens aspiracions dins aquest marc, no necessites cap tracte especial, el mateix que La Rioja posem el cas. De fet no es preveu cap reunió de la mateixa, on per cert ja es va dir des del primer dia que no es parlaria d’Autodeterminació, ni amnistia, i per tant qualsevol altre tema social o econòmic l’Espanya de les autonòmies ja te els seus espais.

Cal dir, que tota la lògica del món en el Govern espanyol format per socialistes i Podemos, desprès d’haver aconseguit desactivar una revolució democràtica que estava en marxa i aprop de triomfar. El que ja no es normal es que els nostres representants hagin avalat i col·laborat amb aquest relat a canvi de les engrunes autonòmiques de sempre i deixant a la societat catalana amb un pam de nas. Alhora fent servir els mitjans i el discurs per disfressar una realitat que es tant crua com la que explica el relat espanyol.

Cal prendre nota, i ara tenim una excel·lent oportunitat a les eleccions municipals per castigar els nostres partits i la seva farsa autonòmica.

RETIRAR GEGANTS

Sense categoria

Cada dia que passa escoltem propostes més curioses i esperpèntiques, ara la candidata de la CUP a l’alcaldia de Barcelona vol retirar els gegants que banalitzen el colonialisme, per acabar de reblar el clau d’una societat cada cop més controlada i adoctrinada.

Efectivament, Basha Changue de la Cup vol una mirada més crítica sobre el passat colonialista i esclavista de Catalunya. Demana retirar elements de la cultura popular catalana que evoquen aquest passat. Concretament vol retirar els gegants negritos de Tarragona o els cubanitos de Sitges. Diu que son enaltiment del colonialisme i cosificació de les persones negres, diu son negres esclavitzats, cosa que no son tots. Critica el documental de TV3 sobre el tema, ja que diu es fa des de la comoditat de l’espectador blanc, i critica recreacions com les persones esclavitzades als vaixells per crear empatia i no per reparar la dignitat dels nostres ancestres. Seria per mitigar la culpa blanca i demana deixar de pagar amb diners públics festes populars d’enaltiment del colonialisme com la Fira d’Indians de Begur.

Realment ens està quedant una societat fantàstica, mirar el passat està bé sobretot per aprendre i per no repetir les errades comeses ara intentar refer tot el passat dins del present ja no es tant normal. Una candidata a un Ajuntament, i encara més el de la capital catalana per la seva importància ha de dur un programa actual per millorar la ciutat des de tots els punts de vista, tant urbanisticament com socialment, ara si la teva prioritat es retirar uns Gegants perquè dius evoquen un passat esclavista, alguna cosa falla. Ja n’hi ha prou de la política de façana, l’esclavisme o el racisme no marxarà per treure uns Gegants que ja formen part de la Cultura Popular. Ho aturarà sobretot l’educació i el compromís social per la igualtat sense blancs, ni negres, ni grocs, simplement persones. Els gegants avui en dia no banalitzen res, son cultura popular i no en tenen cap culpa de les errades en el passat de la humanitat.

Respecte el reportatge de TV3, millor o pitjor, les imatges d’esclaus en els vaixells eren la realitat, no son per cap espectador blanc o blau particular. Tampoc han de ser per reparar res, simplement per mostrar la historia. La reparació com deia bé des de l’educació a les escoles i els valors que transmetem, no hi ha altra recepta, i precisament les Fires que vol prohibir son una bona oportunitat per fer pedagògia, no per amagar sota l’estora.

De fet, i també si vol buscar colonialisme, que miri la nostra història com a poble des de fa 300 anys i ho trobarà de totes les formes i no veig que demani retirar res que simbolitzi l’agressor.

Un nou avís a aquesta societat que volen al seu servei i al de la demagògia.

LA PARODIA DE MIRIAM NOGUERAS

Sense categoria

La portaveu de Junts al Congreso de Madrid ahir va fer un numeret d’aquells de vergonya aliena, retirant la bandera espanyola de la sala on atenia als mitjans i lògicament el gest ha provocat el preceptiu rebombori en una prova més del moment on ens trobem.

Abans de començar la roda de premsa l’ha apartada i davant les preguntes dels periodistes, ha dit que la tenia molt propera, i davant l’insistència que la bandera europea estava a la mateixa distància els ha dit que aquesta era molt xula i la representava. Lògicament ja les reaccions tant a les xarxes com en el nivell polític on ja s’ha demanat escarmentar la diputada per incomplir el reglament del Congreso i no respectar els símbols oficials aquells que representen els valors constitucionals expressats a la Constitució com han dit els Populars.

Realment, i encara que sigui per un cop, dono la raó al diputat Rufian, quan preguntat pel tema, els ha dit ironicament que era un gest molt útil, super útil. Ha encertat també i també que nomes sigui per un cop el representant de VOX dient que fa tres anys i mig que cobra del Congreso i justament ara aprop de les eleccions fa aquest numeret.

Cal aturar i denunciar aquesta farsa que ens persegueix fa 5 anys, aquesta renúncia a la independència i aquesta col·laboració amb l’Estat com si res hagués passat i amb un retorn a l’autonomisme més descarnat deixant la ciutadania catalana totalment amb un pam de nas. La diputada Nogueras ho te molt fàcil si no li agrada la bandera espanyola ni el que representa, evidentment ni ella ni el seu partit haver renunciat a participar en qualsevol institució espanyola que ja no hauria de reconeixer com autoritat. El que es cinisme, es col·labora amb l’Estat que ens reprimeix, cobrar el seu sou pertinent per això i desprès fer una parodia infantil com aquesta de cara a la galeria i que a aquestes alçades i amb tot el que hem viscut ja no representa absolutament res, més enllà de fer el ridícul. Nogueras hauria de saber que acceptar el seu rol vol dir complir les regles del lloc on guanya el sou.

Ja n’hi ha prou de fer passar vergonya a la societat catalana amb aquest baix nivell dels nostres polítics i com han deixat la dignitat al calaix retrocedint 10 anys enrere com si no hagués passat res. Aquests gests fan riure per no plorar i evidentment no es mereix la creu de Sant Jordi, una mica de dignitat.

Una nova parodia.

VEURE PER CREURE

Sense categoria

Llegeixo la notícia de l’Associació “40 dies per la vida” que demana resar davant les clínques que permeten la interrupció voluntària de l’embaràs i convoca a assistir a Misses per lluitar contra aquestes pràctiques.

De fet la Generalitat ja els va portar a Fiscalia i ara convoca una missa a la Catedral de Barcelona desprès que el TC avales la llei del 2011 i el Congresos aprovés la refomra de la norma, eliminant els tres dies de reflexió i permetent la interrupció voluntària de l’emabaràs en adolescents de 16 i 17 anys sense permís dels pares. El lema de la campanya es “El principi de la fi de l’avortament”. Segueixen resant davant les clíniques encara que el mateix Congreso va prohibir assetjar les dones que volen interrompre l’embaràs. Pel que fa a la missa convocada i les ja realitzades l’arquebisbe de Barcelona va titllar d’incongruent que el govern espanyol permeti l’avortament i prohibeixi trencar un ou d’àliga.

Realment la societat està bastant malalta o almenys una part de la mateixa. La idea d’imposar els teus models als demes sense replica, es diu feixisme i associacions com aquesta que explicava ho pràctiquen amb claredat, ningú ha de discutir que puguin estar o no dacord amb l’avortament, però la llibertat individual de les persones per poder escollir ara ja amb el suport de la llei es sagrada i no la poden coartar. Entenc que per motius espirituals que teoricament son privats no es poc assetjar a les persones que en aquest cas com a propietaris per dir-ho d’alguna manera d’aquest futur fill i per motius molt divcersos tenen tot el dret a decidir interrompre la seva gestació i en el cas de les edats que parlem ja sense permis parental ja que se suposa son perfectament capaces de prendre aquesta decisió per elles mateixes i pel seu futur.

Pel que fa a l’arquebisbe, en nom d’una associació religiosa, recordo privada fa unes comparacions esperpèntiques entre la llibertat personal de la persona d’impedir una gestació i una agressió a un altra espècie que seria una bretolada sense sentit i sense cap dret a fer-ho. No es que sigui més important l’aliga que la persona, es que les persones son la nostra espècie i tenen unes llibertats col·lective i individuals que han de ser garantides i exercides sense problemes. Ell nomes representa una associació unida per unes normes o creences que no son cap base per la societat en global i per tant no es ningú per vetar res, ni per fer comparacions absurdes sense sentit i més representant com deia una associació tant fosca com la seva.

Veure per creure.

SIMPLEMENT RECTIFICAR

Sense categoria

Els 7 anys de presó per Jové i els 6 anys per Salvadó que demana la Fiscalia i la no rebaixa de inhabilitació a Oriol Junqueras entre d’altres fins 2031, ha acabat de desmuntar si calia la farsa de la Reforma del Codi Penal.

De totes maneres, per si fos poc, Bolaños per part del Govern espanyol ens deia que es la constatació que els fets que van ocórrer el 2017 a Catalunya eren delicte el 2017 i continuen essent delicte el 2023 deixant el procés de desjudicialització i alló de que l’1 d’octubre quedava practicament en una anècdota en res.

La culpa no es del PSOE, un dels partits espanyols de l’estructura corrupte i provinent del franquisme de l’Estat i signant del 155 i de la violència policial ara fa 5 anys a Catalunya, tampoc dels jutges, qualsevol sabia que son un poder factic que quan es tracta de l’independentisme pot retorçar la llei fins a límits inimaginables com ja hem vist molts cops i ara no ha estat una excepció, tampoc del mateix Estat que exerceix com Estat amb una democràcia de fireta i vol esclafar amb totes les seves eines qualsevol tipus de democràcia sobretot si es la catalana, sense cap mania i amb totes aquelles eines brutes com hem vist que qualsevol Estat democràtic evidentment no té. Res ha canviat en aquest sentit.

La culpa en aquest cas es d’Esquerra i la seva tàctica equivocada, voler fre creure que podia negociar amb l’Estat, voler fer creure que a cada acord hi havia un benefici per Catalunya com el Català a l’escola o la Reforma del Codi penal per exemple, com ja hem anat comprovant amb cada tema i quan s’ha fet la prova del cotó, tot fals i el que es millor o més trist a canvi de res, bé a canvi de poder exercir el poder autonòmic a Catalunya i de pas lluitar contra la resta de partits independentistes per desacreditar-los com si fossin l’enèmic a batre.

Per la part de Junts, veiem les seves denúncies ara de la impossibilitat de pactar amb l’Estat quan ells també van frenar la revolta pacífica catalana en una oportunitat única per aconseguir la independència, ara no es poden queixar de les conseqüències, ja les sabien.

Esquerra, els seus dirigents principals, el seu comissari polític oficial, els seus opinadors i mitjans a sou segueixen venen la mentida com un guany sense ni una paraula de perdó i rectificació, com tocaria.

El més trist es que la societat catalana segueix digerint aquesta burla macabra sense aixecar la veu, i amb un poble així no hi ha possibilitats de sortir de l’atzucac on ens trobem.

Simplement rectificar.

EL TÍTOL DE PARE

Sense categoria

El Congrés va aprovar ahir definitivmaent la llei Trans i les modificacions al Codi Civil on desapareixen els termes pare i mare amb l’argument de buscar termes amb un llenguatge més inclusiu, i crec que aquesta deriva no ens porta enlloc.

Efectivament, els apel·latius pare i mare son substituits per persones, progenitors o progenitor gestant, per exemple “pare o progenitor no gestant, que s’inclogui les parelles de dones i parelles d’homes quan un dels membres sigui un home trans amb capacitat de gestar. Els termes sols pare o mare desapareixen, Si nomes hi ha mare el terme serà mare o progenitor gestant i en el cas del pare seria pare o progenitor no gestant.

No es un canvi menor, i vull reivindicar el nom de pare en el meu cas i que no vull que sigui substituit per cap terme difícil de comprendre i que sembla un títol fred enlloc d’una relació personal que es el que hauria de ser. Trobo perfectament natural qualsevol unió entre homes, dones o qualsevol altra combinació o identificació sexual i crec que en el segle que vivim això hauria de ser molt normalitzat, cosa que veiem no succeix així en segons quins sectors que volen imposar el seu model a tothom per questions d’educació rebuda, de religió o de tradició i que encara veuren per exemple la homosexualitat com una malaltia. Evidentment cal lluitar contra aquests autèntics feixistes de les relacions i del sexe.

Dit això, evidentment tothom ha de trobar la seva cobertura legal i els seus drets garantits dins de la societat tingui l’orientació sexual que tingui, però eliminar els termes pare o mare amb el que signifiquen per ser més inclusius, no ho veig en bona direcció i ho veig com una cosa més d’aquesta deriva del llenguatge en que volen convertir una societat idiotitzada i poruca de dir les coses pel seu nom. Ser pare no nomes es una paraula, es un sentiment, una relació única i una responsabilitat que defineix la mateixa paraula i que es el màxim d’inclusiva i ens representa a una part molt important de la societat, i per tant no pot ser bandejada o eliminada en nom de no se que. Es poden buscar nous termes per noves formes de filiació o relació amb els nostres fills, però la figura del pare i la mare com a noms es massa important com per eliminar-la d’aquesta manera tant matussera.

La societat ha d’avançar socialment i protegir els drets de tots, i això vol dir de tots.

EL FRAU DEL RELAT D’ESPANYA

Sense categoria

La investigació Pegasus al Parlament i les seves peticions de compareixenes al mateix ja han topat amb la realitat quan ni el President espanyol ni cap dels seus ministres citats anirà a la cita ja que diuen nomes reten comptes davant el Senado i Congreso i ja han parlat abastament d’aquest escàndol d’espionatge. De fet el fals relat del Govern espanyol ara el trobem en el món del futbol i amb el Barça com a protagonista.

El menyspreu del Govern espanyol a una cambra de representants com es el Parlament es total i posa clarament en evidència que per Espanya es una cambra de segona categòria i sense cap poder que des de diferents instàncies i com ja hem vist es pot vetar Presidents o simplement alterar el vot de la ciutadania ordenant qui pot seguir sent representant i qui no. Alhora ja veiem que el relat d’aquest gran escàndol d’espionatge segueix sent el de desvincular el Govern espanyol del mateix quan tot el món fàcilment sospita que son els únics interessats i que amb el seu joc brut habitual contra l’independentisme hi son darrera.

Son els relats de l’Estat que ara arriben al fútbol, just ara que el Barça sembla ha posat la directa pel títol de Lliga i que vinculen ja al club amb la compra d’arbitres, tergiversant el tema, i on els mitjans de Madrid ja suquen pa amb tot tipus d’estadistiques favorables a l’èquip català, tot tipus d’acusacions i de victimisme i per part de la Federació on ja especulen amb sancions i fins hi tot amb el descens de categòria.

També i com es habitual una part dels mitjans catalans compren aquest relat donant-li oficialitat i veracitat com sempre. De fet si parlem d’escandols caldria veure com el R.Madrid que cada any podem trobar escàndols arbitrals de grans proporcions i que molts d’ells li han donat títols sembla per decret. Un dels darrers va ser la Lliga interrompuda per la pandèmia i que posteriorment es va reanudar uns mesos més tard a porta tancada jugant els partits pendents i veient com l’aventatge del Barça va quedar en res amb un escàndol arbitral cada partit que faltava amb penals a favor dels madridistes, gols anul·lats als contraris i decisions polèmiques que sempre afavorien al mateix. Un escàndol de grans proporcions que faria avergonyir qualsevol i que ningú ha comentat, es nomes un exemple per desmuntar el victimisme d’aquesta caverna mediàtica i amagar una anomalia en aquest cas en el món de l’esport amb un èquip del règim i que mai ho ha deixat de ser i que desmostra un cop més el fals relat espanyol d’aquesta democràcia tant plena de vergonya.

Es el frau del relat espanyol.

PEIX AL COVE

Sense categoria

Aquesta expressió tant convergent per explicar la gestió d’aquest partit al Govern de la Generalitat i la seva relació amb els Governs espanyols de torn, dita molts cops despectivament, ara ho podem aplicar a Esquerra aquest cop amb diversos fronts i sense cap resultat tangible més que el ridícul constant i els intents de blanqueig de cada presa de pel del Govern espanyol. Ho justifica molt bé amb el seu estil directe i ironic en Bernat Dedéu amb el Codi Penal al Cove.

El Codi Penal al cove

Bernat Dedéu

Per analitzar la política catalana només cal fer una cosa tan senzilla com deixar passar una mica el temps. Succeeix com quan un amic s’enamora d’una pelandrusca que només el desitja per muscular vanitat i, mentre t’explica amb els ulls encesos de llum que viuran junts pel segles del segles, tu ja imagines el dia en què et trucarà perquè el consolis a la barra d’una cocteleria. Ara s’esdevé ben bé el mateix, però, mercès a la hipervelocitat del món i a l’estupidesa oceànica dels nostres líders, la decepció cada dia és més ràpida. És així com, per exemple, mossèn Junqueras ens havia contat fa ben poc la bona nova de les reformes al Codi Penal enemic com una garantia d’acabar amb la llosa delictiva (i la inhabilitació) que pesava sobre la majoria dels nostres màrtirs. En termes de pacificació, deia l’Oriol, tot plegat deixaria els acords de Divendres Sant com un simple joc d’aficionats.

Doncs bé, ahir mateix l’independentisme rebia l’enèsim bany de realitat i sabíem que el jutge Marchena confirmava la inhabilitació de Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva i el mateix Junqueras, impedint-los concórrer a unes eleccions fins a l’any 2031, extingint també les de la resta d’encausats. Fins aquí, en resum, la jugada mestra i la nova filosofia pujolista del Codi Penal al cove dels genis d’Esquerra. Ahir feia molta gràcia veure la majoria de polítics republicans fent de convergents, tot dient que els jutges espanyols no havien retirat les penes a tot déu perquè havien aplicat malament una llei ben feta. L’argument té gràcia, sobretot perquè, com saben els mateixos encausats del Procés, les togues del Suprem no necessiten cap llei, ni ben parida ni estrafeta, per inventar-se tumults, sedicions i, si cal, bombes atòmiques, mentre l’objectiu sigui cardar algun indepe a la garjola.

Hi ha coses que fa un pèl de vergonya explicar, en aquest punt del vodevil, però el llistó de la tribu és tan baix que caldrà tornar-hi. Pedro Sánchez va cedir a la reforma del Codi Penal que demanava Esquerra no perquè volgués desjudicialitzar (ecs) el conflicte català, sinó perquè sabia del cert que, amb la reforma actual, els jutges continuarien fent-li la feina bruta. De la mateixa manera que el presidente aprofità la repressió policial i jurídica de Rajoy per fer-se el magnànim i abaixar l’accelerador dels calbots davant d’un independentisme ja vençut, ara Sánchez també ha intuït genialment que, cedint una mica amb la reforma penal, podia reguanyar políticament el centre a Catalunya (així ho està fent molt bé Salvador Illa) però també a Espanya, a còpia de respectar la decisió final de Marchena. Jo ja us he canviat la llei, diria el líder socialista: el que no puc és fer desaparèixer els jutges fatxes.

Com sempre, quan jugues a fer-te el llest amb l’Estat, aquest et fot una sobirana pallissa. La història de tot plegat encara té més gràcia, perquè, quan s’aprovà la modificació dels delictes de rebel·lió i sedició, Esquerra va permetre i pactar que el PSOE, a través de Patxi López, aclarís de seguida que la reforma en qüestió continuaria penant els intents de cop d’Estat no violents i, especialment, que garantiria el processament de Puigdemont en cas de retorn. Com passa sempre, als líders d’ERC no només els ha acabat traint la seva inaudita estupidesa a l’hora de xerrar de tu a tu amb un estat, sinó també el seu odi militant per qualsevol cosa que faci tuf de convergent (encara més si es refereix al president 130). Després d’afavorir el blanqueig de la projecció internacional d’Espanya amb el canvi del Codi Penal, pobrets meus, no els deixen ni exercir de regidor de parcs i jardins.

De fet, i per si els faltés munició als socialistes, la resolució de Marchena ha complicat encara més el judici a Jové, Salvadó i els excàrrecs del Govern a causa de l’1-O, amb la qual cosa Sánchez encara té uns quants indults al sarró per fer que Junqueras li vagi aprovant lleis xupiguais, multisexuals, pressupostos… i, si és necessari, tot l’himne d’Espanya en patinet. Comptat i debatut, no cal que ens deprimim, perquè necessitàrem trenta anys de Convergència per veure que això del peix al cove no anava gaire lluny i, sortosament, només uns quants mesets de Codi Penal al cove per arribar a la mateixa i exacta conclusió. De tant en tant i sense que serveixi de precedent, els nostres temps ens regalen una certa alegria.

UN ALTRE ÉXIT DEL DIÀLEG AMB ESPANYA

Sense categoria

La decisió del Tribunal Suprem de no rebaixar les inhabilitacions de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa i mantenir la malversació dona idea novament dels paranys de l’Estat espanyol amb les causes judicials contra l’independentisme.

Que Oriol Junqueras insisteixi que la Reforma del Codi Penal és un éxit, no deixa de ser sorprenent i diu que l’independentisme ja no podrà ser castigat a excepció de que utilitzi la violència, i ho justifica com l’afany de revenja del Tribunal espanyol que reinterpreta la reforma acordada entre PSOE i ERC. De fet la sentència avala a LLarena dient que no hi ha desordres però si malversació greu i desobediència, cosa que farà servir a les euroordres contra els exiliats amb penes que podrien arribar a ser de 12 anys de presó. El PSOE ja agraeix que es continui castigant els delictes tant greus del referèndum de l’1 d’octubre i defensa trobar solucions dialogades per Catalunya.

Realment insistir amb aquesta fantasia macabra de diàleg amb Espanya, de tractar aquest Estat com un Estat democràtic normal, de col·laborar amb el PSOE donant tot a canvi de res i reforçant la falsa idea que es el poli bo de la pel·licula, anunciar sempre els avantatges aconseguits per desprès xocar amb la crua realitat un i altre cop i sobretot actuar desprès de la declaració d’independència al Parlament en sentit contrari i acatant tot el pack de l’Estat espanyol amb devoció, no deixa de ser un contrasentit i una farsa que no ens podem permetre.

Junqueras parla d’èxit d’una reforma que els socialistes ja sabien que era paper mullat i que l’altra pota d’aquest Estat corrupte, la justícia interpretaria i posaria al seu lloc, per si no fos poc veiem com es retorça la llei, fent servir noves acusacions agreujades per acabar amb penes semblants a les anteriors, alhora veiem com el mateix Junqueras no aconsegueix retallar la inhabilitació, a tot això li diu èxit.

Seguir validant que el referèndum es un delicte greu i que donar veu a la societat, i donar-hi forma es un crim intolerable, alhora validar un fals diàleg que precisament ja es basa en aquest suposit com si la independència catalana tingui que demanar permís a les lleis espanyoles i s’hagi de basar en la seva legislació que precisament ho impedeix. Un nou contrasentit que ens volen vendre com una normalitat que no existeix en cap racó del planeta i menys en Estat de tant baixa qualitat democràtica com Espanya, apart de deixar la base de tot, la ciutadania a la cua del poder.

No, no es cap èxit Oriol.

ELS GRANS DESCOBRIMENTS

Sense categoria

Llegeixo que l’altre dia entitats catalanes signen un manifest que demana tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre els nostres recursos, ja que ara perdem competitivitat empresarial i estat del benestar. Ho trobo indignant amb aquestes alçades on estem.

El manifest signat per CECOT, FEMCAT,PIMEC i diverses cambres de Comerç catalanes ens diu que Catalunya ha de tenir capacitat de recaptar i decidir sobre els recursos que genera sense eludir la solidaritat territorial. El treball en que es basa es del Col·lectiu d’Economistes del Benestar i posa el crit al cel pel deficit fiscal. Ens diuen que degut a aquest espoli del 8% del seu PIB constant fa que l’economia catalana vagi perdent pistonada. Posa emfasi en que es la segona comunitat en aportació de recursos i la desena en recepció de recuros, la catorzena si es considera el diferencial de l’index de preus. Es pregunta que hi treu Catalunya d’aquest sacrifici estèril, alhora no demana el sistema basc però si un sistema que no perjudiqui a qui més aporta i ens avisa que hauria de ser un objectiu de tots els nostres representants per aconseguir acabar amb aquest regal de 20.000 milions anuals.

Realment s’agraeix un nou estudi que confirma el que ja sabem fa 20 anys com a mínim. De totes maneres aquesta reivindicació es un fet tant reclamat que va culminar entre d’altres amb la petició del pacte fiscal a Madrid per part del President Mas i que va rebre un cop de porta com a resposta. Aquí va començar la reivindicació per la independència sense més excuses. De fet aquest dèficit tant explicat era un dels motius fonamentals per assolir l’Estat propi. Espanya en els seus estudis de balances fiscals que hauria de fer cada anya i no ho fa, també ha donat com a resultat aquest deficit fiscal insuportable per qualsevol territor, per tant es una conseqüència inherent a la permanencia de Catalunya dins l’Espanya autonòmica. Un espoli que mai s’aturarà, i el que es més important mai es modificarà, per tant els escarafalls per la normalitat catalana dins el món autonòmic ja no ho veig de rebut.

Es una pantalla passada, que nomes sera un record en el passat deixant de ser una autonòmia per passar a ser un Estat propi normal. Entre molts altres greuges, l’espoli fiscal i la lluita contra la llengua catalana son normals si no volem marxar. Haurien de dirigir les critiques als nostres representants que no es van atrevir a dona el pas definitiu i els partits actuals que ni s’ho plantegen, sobre les seves esquenes recau aquest espoli sense precedents a canvi de les seves miserable quotes de poder.

Com deia, han fet un gran descobriment.

LA BARRA LLIURE DEL FEIXISME

Sense categoria

Quan un Estat que ha viscut la Dictadura feixista, no pasa pàgina de veritat, i es dedica a crear una cortina de fum democràtica on els mateixos segueixen al poder real, el virus del feixisme segueix i seguirà ben viu.

Nomes així es pot entendre que el Govern espanyol autoritzi un homenatge a la Divison Azul, amb la nova llei de memòria històrica recentment aprovada. Una llei que era un dels puntals del Govern PSOE i Podemos i que volia donar més cobertura a les víctimes del franquisme, en realitat molts experts ja van advertir de les seves deficiències i ara es reflecteix amb aquest homenatge a les tropes enviades per Franco a Rússia a lluitar al costat del nazisme i que any rere any es celebra, on hi podem veure molts ultres neonazis espanyols amb símbols i banderes nazis i on apart del record als falangistes caiguts en terres russes es segueix cridant que l’enemic es el jueu.

Es ressalta que VOX ja ha dit que no te res a dir si alguns ciutadans es volen manifestar i la seva líder a Madrid al mateix temps dona suport a la comunitat jueva, tot una burla macabra que altres partits com PSOE o Podemos no hi son massa lluny.

Realment, no ens hauria de sorprendre, com deia, que un Estat on les seves estructures viuen ancorades en el passat feixista i on el sistema de partits, almenys els principals son simples titelles al servei de l’anyorada Dictadura franquista, cosa que es demostra quan 40 anys desprès, el franquisme continua protegit i els seus botxins també. Per el contrari les víctimes continuen enterrades als vorals de les carreteres i amb l’estigma de culpabilitat. De fet una llei que permet lloar una divisió militar de feixistes per lluitar al costat del nazisme ja ho diu tot. Al hora l’exhibició de símbols del règim del terror amb total impunitat i que en qualsevol Estat democràtic, per exemple Alemanya, serien prohibides i mai exhibides per decència i respecte a totes les víctimes del feixisme sense límits.

En canvi a l’Estat espanyol, son autoritzats, protegits i amb els seus drets intactes, deu ser cosa de la democràcia plena que tant pregonen. Una societat democràtica no vol dir que tot s’hi val, i la intolerància, xenofòbia i assassinats d’aquests règims no poden ser defensats com si fos la normalitat, perquè no ho és i la llibertat d’expressió en aquest cas no ho pot amparar, ja que no respecten la mateixa societat.

Es la barra lliure del feixisme.

LA XENOFÒBIA DE COLAU

Sense categoria

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat la suspensió temporal de totes les relacions amb l’Estat d’Israel inclos l’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv. Un nou fet que demostra la seva xenofòbia en aquest cas contra Israel.

Efectivament ha enviat una carta al Primer Ministre Israelià, Netanyahu, on ho justifica per la violació flagrant i sistemàtica dels drets humans i que enten no poden callar. Una decisió que no ha passat pel plenari i com a resposta a una campanya impulsada pel col·lectiu Prou complicitat amb l’apartheid que ja demanava el trencament amb discussió al consistori, i no unilateralment.

A la carta Colau recrimina les pràctiques d’Israel contra la població palestina poden ser crims contra la humanitat d’apartheid i persecució, per tant no es pot mostrar impassible, davant la vulneració de drets bàsics de la població Palestina, per cert si ho pot fer amb la població catalana. Israel ja ha contestat que no aconseguiran fer malbè l’amistat mútua.

Realment la incapacitat de Colau per exercir la seva responsabilitat torna a quedar en evidència amb decisions de clar odi i xenofòbia com aquestes, enlloc de procurar per la concòrdia, trenca relacions sense portar al ple i en nom d’aquest fals progressisme cinic que tant mal fa a la societat. Israel evidentment ha comés crims contra Palestina i ha excedit diguem-ne la seva defensa, però no menys que molts altres llocs del planeta que es veu que a Colau no li venen com la causa palestina. Apart si vol mirar apartheid o anar contra els drets humans, no fa falta que vagi tant lluny que trenqui relacions amb Madrid, pels fets de l’1 d’octube del 2017, allà ho te tot violència indiscriminada, violació dels drets humans i apartheid continuat contra Catalunya des de fa 300 anys, però esclar això no l’interessa.

Igual que va fer el Parlament fa un temps, posar en perill les relacions amb un Estat amic i desitjable com Israel no ens portarà enlloc, i menys amagant les mancances al nostre costat per interessos polítics miserables com fa per exemple el seu partit.

Es la xenofòbia i autoritarisme d’Ada Colau.

LA FALSA IGUALTAT

Sense categoria

Llegeixo amb incredulitat que la Colla dels Castellers de Barcelona votaran en una Assemblea per canviar el nom per Colla Castellera de Barcelona, un nom diuen més inclusiu. Tot un graó més amb aquesta cursa de la societat cap una falsa igualtat i un feminisme ridícul.

Una notícia sorprenent i que s’emmarca amb aquest fals progressisme i aquest fals feminisme que passa de ridícul amb ridícul a una societat que no es mereix això. Diuen que es una alternativa perquè tothom s’hi senti representat, perquè sigui més inclusiu, i de fet com deia el proper abril ho votaran en Assemblea.

Crec i fugint del discurs que ens volen fer creure que es el políticament correcte i el d’una societat avançada, crec i com a casteller que l’actual nom es totalment inclusiu, ja que Castellers, engloba a tots independentment que siguin homes o dones. Com diu la linguista Carme Junyent quan desdoblem no sempre surt la versió dona dels homes com l’exemple de Minyons de Terrassa per Minyones de Terrassa. No es pot partir tots els noms ja que gramaticalment no es correcte i la llengua que ho fa acaba sent molt difícil de llegir i cau amb incoherències que no porten enlloc. No cal ser femeni per no englobar a tots els generes. El terme castellers ja seria correcte i totalment inclusiu. Si anessim per aquest camí cada posició dins les estructures de la colla l’hauriem de partir en dos i evidentment son dirigides a les persones i no al seu genere.

Hi ha coses evidents, com que la incorporació de les dones han fet progressar els castells, básicament per les seves caràcteristiques físiques i pel seu tarannà, però ara ja escoltem per la televisió pública que son el 42% del total però nomes hi ha un 25% de màximes responsables tècniques. Tornem a caure al parany, cada posició al tronc, a la pinya o amb una responsabilitat no es pot decidir pel genere de la persona, i si pel de la seva capacitat dins el global. Seria com si en un assaig casteller hi haguès 30 homes i 30 dones amb opcions de pujar als troncs, i cada prova independentment de la capacitat es busqués exactament el 50% de cada, seria totalment inacceptable, ja que la colla es el global i de la mateixa manera que no dividim per gent amb ulls marrons o ulls blaus, tampoc s’ha de fer per genere.

Castellers, engloba tot el col·lectiu, i les falses quotes per obligació nomes van en contra del mateix col·lectiu. Ep, els Castellers de Barcelona ho han de decidir ells, nomes faltaria, però la meva opinió es la que es i defenso la igualtat, però no una falsa igualtat sense cap sentit.