LA MESQUINESA DEL DISCURS DEL PRESIDENT MONTILLA
El tradicional discurs de cap d’any del President Montilla, va tornar a deixar en evidencia la mediocritat del personatge, i els seus pocs escrúpols alhora de confeccionar un text institucional què s’apropés a tots els catalans per igual, sigui quin sigui el seu desig d’horitzó per Catalunya. Al final va ser tot el contrari, un discurs clarament en clau electoral, i nomes per una part dels catalans, apropiant-se del sentiment general, i parlant de falses dreceres per referir-se als partidaris de la independència del territori que ell presideix.
El seu discurs va començar sospitosament des d’un centre ferroviari, per accentuar més la propaganda d’aquest traspàs de pa sucat amb oli de rodalies, i recordant les persones dels serveis essencials del país, va demanar la llibertat dels cooperants catalans segrestats. Tot seguit va fer promoció de l’obra de govern assolida, amb exemples com la dessalinitzadora del Prat, la nova terminal de l’aeroport o el túnel de Bracons, per rematar-ho amb els dos enganys més ben preparats del govern tripartit, el nou model de finançament, què ni compleix l’estatut, ni eixugarà l’espoli fiscal, i el traspàs de rodalies sense vies, trens, ni personal, i una inversió per posar-lo al dia que continua a l’aire, què ell va justificar amb la seva confiança amb l’estatut pel desplegament de l’autogovern.
Va tocar el torn de fer propaganda de les 30 mesures per sortir de la crisi demanant anar tots junts per superar-la, i parla del 2010 com un any decisiu pels catalans, on haurem de decidir el camí a seguir, si ens hem d’aturar, retrocedir o buscar falses dreceres, amb una clara al·lusió el legítim camí que molts catalans que volem dur aquest territori a ser un estat dins la Unió Europea, i ho contraposa a l’horitzó que ens hem traçat amb una gran majoria per treballar-hi. Ens parla de l’Estatut i la seva voluntat per desenvolupar-lo, confiant en una sentencia del TC positiva, i sobretot anant tots junts, amb l’exemple de la editorial conjunta per la dignitat, que no eren res més que un intent desesperat dels immobilistes per reclamar un text ja moribund, i que se’n pot dir qualsevol cosa menys dignitat. Rebla el clau dient que la nostra voluntat d’autogovernar-nos ni comença ni acaba amb una sentència, un altra falsedat miserable, ja què la seva aposta per ser una regió autonòmica acaba amb aquesta sentència, què tancarà definitivament el sistema, i marcarà els límits assolibles.
Acaba parlant de la seva prioritat per les persones demanant esforç i tenacitat, i torna a deixar anar una perla, dient que esta segur que interpreta la voluntat majoritària dels catalans per comprometre’s amb l’horitzó col·lectiu, i te la convicció que el camí iniciat es el millor per Catalunya i la seva gent. El seu camí ja sabem quin es, però de cap manera el pot fer global a tots els catalans, ja que l’horitzó que ens proposa, es un forat negre sense fons que es demostra cada dia, i per tant no es el millor per Catalunya, per molt que sigui el que vol el seu partit.
Francament, més mediocritat i demagògia son difícils de resumir en aquest discurs, s’ha fet seu l’Estatut, i la contraposat a l’independentisme sense respectar una part molt important, i cada cop més dels catalans com si no existissin, i fent del seu projecte una eina inviable, al contrari que l’horitzó que ens ofereix amb un estatut que ningú respecta, fortament retallat, i insuficient, i que les dos grans proeses que ha aconseguit es un finançament que el marcarà la LOFCA, què no compleix l’estatut i clarament insuficient, i un traspàs de rodalies sense recursos per arreglar la deixadesa de l’Estat, i decidint sobre tarifes i horaris en una negociació de dos anys. La institució què representa esta per damunt del govern que la representa, i això inclou no poder fer propaganda dels seus mèrits per fer punts per les properes eleccions, cosa que deixa l’ètica del President en molt mal lloc.
Segueix governant per uns quants, i menysprea o ignora els catalans amb projectes diferents als seus, fent invisible la realitat. Se’ns dubte la tenacitat i esforç de que ens parla, li servirà per ser el president mes gris i demagògic de la historia, i que marxarà sense haver entès que significa el seu càrrec, molt més important que ser el delegat del PSOE a Catalunya.
Bon any nou a tots.