EL RETORN DE L’EXILI
Ja tenim la confirmació, el President Puigdemont es presentarà a les eleccions catalanes, diu per la restitució i ha començat a aclarir el mar de dubtes que pot comportar la seva candidatura i el seu retorn ja promés altres cops.
Sembla una garantia per les intencions de tornada la renuncia expressa a repetir com a candidat a les eleccions europees d’aquest mes de juny. De fet això el deixaria sense immunitat en el continent i per tant la seva vulnerabilitat a l’exili seria més gran. Haurà de lluitar contra la frase “si vols que torni el President, vota el President” que el perseguirà, però apostaria que si es compleix els condicionants ara serà de debó.
En segon lloc parlar d’una llista unitària com objectiu que trascendeixi el seu partit i de persones a les seves llistes de diferents àmbits i condicions, seria la lògica si es pensa en poder culminar la independència. El problema es que Esquerra ja ha dit que no a la proposta, ja que com ha demostrat els darrers anys no te aquest objectiu i de fet mai l’ha tingut per diluir-se en una llista unitària, la mentalitat autonomista te aquestes coses i la historia els delata.
Ha parlat del desanim de la gent i ha fet autocritica tant del seus fets el 2017 com d’ara i això sempre és positiu. Ha de quedar clar que l’objectiu és per damunt dels interessos de partit, i no estaria dacord amb el terme president legitim, ja que recordo, és van presentar a les eleccions organitzades pel 155 i per tant van deixar aquestes legitimitats en entredit i validant aquesta mesura de l’Estat espanyol.
Parla dels guanys que han aconseguit i amb això no estaria del tot dacord, ja que el cobrament per endavant no ha estat tal i per exemple el català a la Unió Europea més enllpa dels gests mai vistos espanyols segueix en un calaix per posar un exemple, tot i que parlant de l’Estat qualsevol gest encara que sigui estèril es valorable quan es tracta de Catalunya. Ara i com aquell bucle que no acaba mai diu que demanaran el referèndum d’autodeterminació, cosa que ja sabem la resposta mil i un cops, de totes maneres cal dir que la petició curta en el temps de resposta pot ser positiva internacionalment, però cal recordar que no podem enterrar el referèndum del 2017, les lleis aprovades al Parlament i la Declaració del mateix que segueix congelada com a via per fer-ho anar endavant.
Per últim el seu compromís amb el debat d’investidura si ell pot ser el candidat, independentment de l’us de la llei d’amnistia i el perill que això suposa per la seva detenció.
Un cop d’efecte que cap partit dels que ara viuen al Parlament desitja per diferents motius, un actor que recorda massa aquells fets que es volen fer oblidar de la memòria col·lectiva i que ara han de ser gestionats amb encert per retornar la credibilitat i la il·lusió a la societat.
El primer pas es donat, cal veure com es desenvolupa tota aquesta estratègia.