LA PRECAMPANYA
La convocatòria d’eleccions ara ens portarà a una llarga precampanya on curiosament els partits verbalitzaran uns discursos contraris als fet que hem vist durant els darrers temps, veurem clarament com la mentida agafarà volada i també veurem entrar en acció els hooligans de cada formació per les xarxes socials. Això si, del 2017 sembla que ningú el recorda.
Escoltar, per exemple avui Oriol Junqueras dient a Sanchez que ells nos estan per garantir l’estabilitat de ningú, quan s’han passat els darrers anys sent la crossa fidel del PSOE del 155 a canvi de res fa riure per no plorar. Escoltar l’advocat Boye dient que el President Puigdemont tornarà per l’investidura a risc de ser detingut, ens recorda uns temps enrere on semblava que el retorn era un fet i evidentment no va passar i per tant ara tot s’hauria de demostrar. Les noves propostes independentistes que tindran molt difícil capitalitzar el seu naixement amb tant poc temps.
Com indicava ahir, aquestes eleccions si vertaderament els partits independentistes tinguessin aquest objectiu i culminar la gran feina feta fins el 2017, un gran moviment per damunt dels partits autonomistes actuals i unes eleccions convertides en una ´mena de ratificació del referèndum seria una opció que hauria de ser a la capçalera de propostes dels mateixos. Evidentment ningú parla d’això i si de la política miserable autonomista i la picabaralla entre partits sense cap més aspiració que el poder i col·locar els seus venen fum per mantenir-lo i pidolant a Madrid qualsevol engruna que en cas d’assolir serà venuda com la vuitena meravella de la bona gestió.
Crec que seria normal, deixar els partidets en segona fila i explorar aquesta situació definitiva amb un objectiu que han intentat esborrar de la memòria col·lectiva tant com hem pogut amb actituds miserables com si res hagués passat i al costat precisament dels partits de la repressió.
Tal com ho veig jo, la figura del President Puigdemont i el seu simbolisme hauria de representar un moviment ampli que trascendis a la lògica autonomista i que deixant fora els egos de cadascú portes a remar en una sola direcció i una proposta clara per fer efectiva la independència sense pors infundades com els morts que hi hauria o les reaccions de l’Estat. Malauradament estem on estem i no hi ha solució en una Taula de diàleg que mai sera d’igual a igual i on una part sempre es creu amb més drets que l’altra i amb un nul respecte a la democràcia com sempre.
La precampanya seguirà i veurem on ens porta.