CCM 9000 MILIONS, CATALUNYA 1200 MILIONS
Aquestes xifres no son cap resultat esportiu, ni cap premi de la loteria, son la diferencia escandalosa de tracte entre unes entitats i un territori anomenat Catalunya, es una prova més del tracte del govern espanyol encapçalat en el tema del finançament pel Ministre Solbes, i on sembla el doble discurs apunta unes dosis de cinisme d’alta volada.
Realment aquella frase de Zapatero esbombant als quatre vents què el sistema econòmic espanyol era l’enveja de tota la galàxia, està topant amb la crua realitat, i amb les irresponsables paraules d’un mentider compulsiu com el president espanyol.
El sector del totxo s’ensorra i la crisi es profunda, la Caja Castilla la Mancha es la primera víctima bancària, i el govern per decret llei autoritza un aval de fins 9000 milions d’euros perquè el Banc d’Espanya solucioni els problemes de liquiditat de l’entitat, què sembla ser pot ser la primera de moltes més petites i mitjanes.
Els directius de l’entitat van ser cessats degut a la dubtosa gestió del president Juan Pedro Hernández Moltó, ex-diputat del PSOE, i on sota la seu mandat les inversions desmesurades en el sector de la construcció han acabat passant factura junt amb el currículum més què dubtós del personatge, situat pel partit en aquest càrrec com a pagament pels favors ralitzats.
Sense qüestionar la mesura per garantir els estalvis de tots els clients, es si més no curiós comprovar com fa uns dies en Solbes ens deia que el marge pel finançament català era molt estret, i què les xifres no deixarien contents ningú amb la ja coneguda per Catalunya, què més que xifra es un insult, ja què ni la quantitat ni el model respecta l’Estatut català, i què anant marejant la perdiu porta gairebé 8 mesos de retard amb el conseqüent ofec del territori, què afecta tant als serveis públics dels ciutadans ja prou col·lapsats, com a les inversions en les infrastructures de segona què hem de suportar.
Tanmateix i per art de màgia, d’una caixa buida han sortit 9000 milions per rescatar la Caixa Manxega, unes setmanes desprès de resoldre amb celeritat el més què dubtós deute històric d’Andalusia amb 1200 milions més, i poc a poc anar resolent totes les autonomies afins, i entitats com la descrita anteriorment, però ves-t’ho aquí què per Catalunya el tracte es totalment diferent, i no hi ha diners.
La presa de pel es inaguantable, i des de Catalunya el Conseller Castells segueix no se quina negociació, què evidentment no existeix, i els partits de govern segueixen sense denunciar-ho clarament i abandonar la no negociació per dignitat.
El PSOE amb els seus deliris kosovars, està molt clar per si algú no ho havia entès encara que es picar en ferro fred, mínim finançament, nul respecte a l’Estatut, no participació a la gestió aeroportuària, traspàs de rodalies sense diners, incompliment d’inversions al territori, invasió competencial com la llei de la dependència sense recursos, i no reconeixement de la llengua catalana. Es a dir, de l’Espanya plural promesa no en queda res, i de la obsessió per la unió de l’Estat a costa dels de sempre, tot.
Francament qui no vulgui marxar d’aquí sona a sadomasoquisme, perquè d’altres arguments coherents no en queden.