ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL SOPAR DE LA VERGONYA

Que les lleis i resolucions aprovades al Parlament de Catalunya son paper mullat ho sap tothom. Ara quan ni el mateix President les compleix la vergonya ja es infinita.

De fet i segons resolució aprovada al Parlament “El Parlament de Catalunya insta al Govern a no col·laborar, i participar en cap acte en que participin membres de la monarquia espanyola”.

Ahir un membre submís del Govern català, com es el President Aragonès i la batllessa de Barcelona Ada Colau no han participat a la recepció i els besamans amb el monarca espanyol per la inauguració del Mobile World Congress, però si que han compartit uns moments amb ell i posteriorment han compartit taula amb el sopar amb el Borbó. Sanchez ha fet un reconeixement al Rei per la seva presència i de fet fruit de la submissió que parlava ni al carrer hi ha hagut tensió com temps abans, ni a la taula hi hagut cap tensió ni referència a Catalunya. Tots han coincidit en denunciar l’agressió russa contra Ucraïna i el mateix Rei ha titllat d’inacceptable i indignat agredir una nació sobirana i independent. El president català ha advertit que la independència d’Ucraïna i el seu poble ha de ser protegida.

En aquest sopar de la vergonya, primer observem com el President passa per damunt de les resolucions del mateix Parlament cosa ja prou greu, però que es una anècdota si ho posem en el context de submissió i col·laboració amb l’Estat del nostre Govern, del retorn a l’autonomisme i l’acatament de perdua total de sobirania del nostre Parlament i l’intent d’esborrar l’1 d’octubre com si no hagués existit. Fer el teatre de no anar a la recepció però ser a la mateixa taula sopant es de vergonya aliena i no porta cap a res. Alhora estar amb l’esmentat sopar amb el Borbó que ens va expulsar del seu regne el 2017 i un dels artifexs del 155 al seu costat deixa constància de la credibilitat dels dos personatges. Escoltar com es posen les mans al cap i condemnen les agressións a nacions sobiranes i obviar la seva opinió i actuació en els fets a Catalunya fa vomitar. Encara en fa més la no resposta de la part catalana i el seu seguiment del joc hipocrita que ens porten, on uns botxins acusen altres botxins d’actuar igual que han fet ells en el passat.

Una vergonya amb majúscules que denotar el nivell dels nostres representants i el seus objectius que no sembla siguin els dels seus votants.

EL CONTROL DE LA SOCIETAT

Sense categoria

La societat que poc o molt es guanya la vida i que sense grans fortunes son el motor dels Estats, va arribar un moment que la seva posició amenaçava en pujar un graó més i en els darrers anys hem vist com ha perdut tot el guanyat i les difereències entre classe alta i la resta cada cop més grans.

Una mesura del poder per poder controlar una societat que simplement reclamava oportunitats i decidir les questions que li afectaven. Davant això crisis, pandèmies i guerres que en el fons son mesures per deixar com diu en Jordi Galves la democràcia en res i la gent desprotegida davant les el·lits que juguen amb el món.

La democràcia perd a Ucraïna

Jordi Galves

Encara no sabem si s’ha acabat definitivament la pandèmia i ja tenim aquí la guerra. Una guerra que és qualsevol cosa menys llunyana. Una guerra que suposa, abans que res, un cop molt dur per a l’economia europea, tan fràgil i tan indefensa que sembla mentida, amb una classe mitjana cada cop més empobrida i qüestionada. Indefensa. La classe mitjana que és el fonament social de la democràcia liberal que coneixem i, per tant, la diana sobre la qual bombardegen una vegada i una altra la Rússia de Putin i la Xina de Xi, règims autocràtics que volen, de manera nítida, la desaparició del món en el que vivim. Com menys diners tinguin els ciutadans del nostre país i dels països democràtics més fàcil serà per part dels governs dels estats democràtics de dominar i tiranitzar la població. Aquesta és l’autèntica bomba nuclear. L’actual deriva autoritària de Justin Trudeau només és un exemple del que ens podria passar ⸺i ja ens està passant⸺ perquè qualsevol poder polític sempre tendirà a l’absolutisme si no té contrapesos operatius. No, no té raó Joe Biden quan qualifica Putin de pària internacional i anuncia que l’enfonsarà econòmicament. Mentre el planeta estigui econòmicament en mans de la Xina, el gran aliat geoestratègic de Rússia, no hi haurà res a fer. Mentre hi hagi relacions comercials amb Xina és com si no hi hagués cap sanció contra Moscou. Les declaracions dels líders mundials contra Putin són desesperades, patètiques, dignes de menyspreu.

La democràcia és el que està en joc quan s’accepta, per la via dels fets consumats, que la llibertat d’un poble, pot ser suprimida. No és només que Europa mirés cap a una altra banda quan ens van apallissar per votar el nostre destí el Primer d’Octubre del 2017, perquè som insignificants i perquè no estem disposats a tenir morts. És exactament el mateix quan en 2008 es va deixar fer a Rússia el que volgués a Geòrgia, o al 2014 a Crimea. De fet, l’única política que té el món lliure és la paràlisi, la inacció, el silenci de la vergonya, sigui quina sigui la crisi a la que s’enfronta. El que hem viscut durant les darreres hores a Ucraïna és exactament el mateix que va viure Europa durant l’Anschluss de Hitler sobre Àustria. O durant l’annexió dels Sudets, la invasió de Bohèmia, de Moràvia-Silèsia, el territori de Memel i, finalment, l’atac sobre la ciutat lliure de Danzig. Potser la guerra hauria estat menys destructiva si s’hagués aturat els peus a Hitler quan va entrar a Viena. Sense advertiments previs. O potser hauria estat millor aturar Stalin quan va decidir no deixar Polònia després de 1945 i no hauríem tingut la guerra freda. La fermesa de JF Kennedy davant de Rússia durant la crisi dels míssils de Cuba va donar els millors fruits possibles. Perquè els russos no van atrevir-se a iniciar la guerra nuclear.

Vladímir Putin va amenaçar ahir qui “gosi interposar-se en el nostre camí” amb “conseqüències que mai ha conegut en la història”. Sí, va amenaçar amb la guerra nuclear perquè sap perfectament que les nostres autoritats estan mortes de por. Un delinqüent del KGB com Putin sap com extorsionar-nos i la gran qüestió és si s’aturarà a Ucraïna o si continuarà indefinidament envaint territoris. Si l’OTAN només va servir per bombardejar Belgrad, quan no s’havia agredit cap país aliat de l’aliança atlàntica, també podria avui servir perfectament per ensenyar les dents al Kremlin.

LES OPORTUNITATS PERDUDES

Sense categoria

Definitivament la instal·lació de la planta de fabricació de bateries elèctriques tant desitjada i que va ser un dels pals de paller del Govern i sindicats per donar un pas endavant econòmic i pels llocs de treball que en suposava ja ha volat, i concretament a Sagunt.

La candidatura valenciana ha guanyat la batalla, i a ningú se li escapa que el Govern encapçalat pel socialista Ximo Puig te molt a veure amb la decisió d’un Govern amic a Madrid, per les eleccions autonòmiques properes amb un anunci que sera polititzat i que finalment donarà 3500 llocs de treball directe i reforçarà el Port de València en lluita amb el de Barcelona.

Sabiem com es comportaria l’Estat espanyol quan es tracta de no posar traves als projectes que Catalunya necessita. Res de nou, la historia no menteix i sempre ha estat així, un Estat en contra del territori català i que quan ha concedit algun tema en peu d’igualtat es tractat per l’opinió pública com un greuge comparatiu i requereix mil i una explicacions que consoliden aquest apartheid que patim.

Ho hem vist amb el tema de l’Estació meteorològica ja concedida per Zapatero el 2009 i venuda com la vuitena meravella per Catalunya. Ara el que hauria estat un alivi pels 15000 treballadors de SEAT i el seu centre de desenvolupament de bateries elèctriques veu com un cop més l’Estat ha actuat en contra dels nostres interessos.

Ja no val la pena demanar responsabilitats a l’Estat, ja que estaria dins la normalitat dels darrers 300 anys i si algú no ho te assumit que s’ho faci mirar o es que actua amb mala fe. Ara caldria veure i demanar explicacions als nostres partits per seguir jugant aquesta partida autonòmica, haver renunciat a ser un Estat per col·laborar amb un Estat que actua a la nostra contra sempre i preten blanquejar aquests temes per vergonya nostra.

De fet escoltar ahir des de l’Ajuntament de Barcelona mostrar alegria i justificar que un esdeniment cultural de primer ordre com el Primaver Sound, a partir de la propera edició serà compartit amb Madrid fa plorar i demostra el tipus de representants que tenim a les nostres institucions. Molt esperpèntic escoltar com estava orgullós de compartir els nostres millors i propis esdeveniments amb altres i disminuir-los així dins el nostre territori.

Una oportunitat rera l’altre es va escapant, i el camí fa baixada en mala direcció acompanyat per uns partits com els nostres que col·laborarant activament amb el fet i seguint rebutjant un Estat que ens sigui propi i favorable.

LA LEGALITAT DE LA PEDERASTIA

Sense categoria

Com tots sabem, la pederastia es un dels crims més horribles que hi poden haver, ja que deixen marcada la víctima de per vida i donen un poder per damunt del bé i del mal a l’abusador que es creu amb el dret de fer el que vulgui amb ella.

Fins aquí i objectivament, la justícia hauria de perseguir aquests monstres perturbats per aplicar el posterior càstig, i la societat hauria de mostrar el seu clar rebuig amb aquests criminals i les persones o organitzacions que els protegeixen. Això com veiem te una excepció ben clara, com es una entitat religiona anomenada Església Catòlica on aquests monstres viuen protegits i segueixen impunement la seva vida amb aquests crims al sarró.

Crec que qualsevol entitat que no fos aquesta i amb els milers i milers de casos destapats a tot el món, ja hauria estat investigada per trobar el màxim de culpables possibles i la mateixa entitat clausurada per activitats criminals, i sobretot les més sensibles, contra la infància en el major número de casos. No vull entrar amb les creences de la gent que pot creure amb el que vulgui, com si es una cadira, però blanquejar aquesta organització en nom de ves a saber que, això no es de rebut i delata la manipulació mental que pot patir qualsevol societat.

No acaba aquí la història, ja que la mateixa esglèsia veient com els casos cada cop son més públics i evidents i per protegir-se encarregarà una investigació interna amb un buffet d’advocats amb vinculació a l’Opus Dei i que seria posem el cas com si d’una banda de lladres, uns membres de la mateixa s’investigués a ells mateixos, tot una burla a la ciutadania que segueix aguantant que aquests personatges amb sotana negre facin i desfacin amb total impunitat. A França per posar un cas la mateixa investigació va trobar més de 300000 casos de pederastia, tota una xarxa de depravació i crim que sembla no es prou per clausurar definitivament aquest mal son per la humanitat i que tant de mal ha causat al llarg de la història.

El cas recent de l’escriptor Palomas, que va ser una víctima, i el seu cas la justícia li diu que ja ha prescrit, un altre desgavell sense sentit, ja que aquests crims mai haurien de prescriure, no parlem de robar 3 pomes en una fruiteria, parlem d’abusar de persones i marcar-les de per vida. Com deia una dona pel carrer el va reconèixer i el va escupir acusant-lo d’escampar el seu cas, fins aquest punt arriba aquesta sectarització en algunes persones.

Suposo que aquestes persones davant la legalització de la pederastia, en serien fermes defensores i mentrestant els homes de negre continuen per damunt del bé i del mal.

PUNT CALENT

Sense categoria

La tensió a la frontera russa i ucraïnesa va pujant de temperatura tal com s’esperava. De fet l’anunci de Vladimir Putin ahir era el que es preveia per aconseguir arguments per totes les accions que puguin venir després.

Aquest joc geopolític de primera magnitud puja un nou graó amb el reconeixement de Russia dels territoris de Donetsk i Lugansk com a Repúbliques independents. Uns territoris amb majoria russia i que de fet Ucraïna ja no controla des del 2014 però que no han estat reconeguts per cap Estat del món. Ara la barra lliure es servida, ja que Russia pot i de fet ja ho està fent posar el seu arsenal militar en aquests territoris per protegir-los i de pas com veiem amb el Dombas seguir aquesta invasió per capítols que pretenen. De fet en el seu discurs ha considerat Ucraïna part integral de la seva historia. En el rerafons l’acostament de l’OTAN a les seves fronteres i els moviments ucraïnesos per formar part de la mateixa i allunyar-se de l’orbita sovietica. Per part de la resta del món, ja han aparegut les condemnes pertinents, apart de la negació de l’existència d’aquests nous Estats amb sancions per qui tingui tractes. El president espanyol ja ha condemnat el reconeixement unilateral dels territoris separatistes i denunciat la violació de la legalitat internacional.

Independentment de la hipocresia mundial en el seu conjunt, que els interessos de poder i economics passen per davant de les mateixes persones, cosa ja sabuda. Trobem que hi pot haver un bany de sang on moltes persones innocents poden morir o perdre tot el seu patrimoni o vida com un dany colateral al primer item que deia. En el rerefons dels canvis territorials i en un món on el respecte a la gent fos el primer de tot, un simple mecanisme per poder facilitar el poder real de la gent ha decidir el seu futur resoldria molts problemes. Un territori amb el suficient percentatge de petició d’independència, hauria de ser suficient per posar en marxa un referèndum real amb totes les garanties i explicacions de pros i contres, on tothom hi tingues veu sense drames i acceptant finalment els resultats amb el reconeixement immediat de la resta d’Estats del planeta.

Es tant senzill com això, si les persones fossin el centre del sistema com seria desitjable. Malauradament ja sabem que son un simple instrument restringit i coartat pel mateix sistema de poder instaurat en benefici del poder economic del mateix.

JA LA TENIM

Sense categoria

La Comissió Bilateral entre el Govern català i l’espanyol d’aquesta setmana va acabar amb uns resultats de vergonya que fan riure per no plorar. Des de la part espanyol es qualifiquen els resultats com històrics, alhora que de Catalunya es diu que son minsos.

A l’apartat de traspassos acordats ja l’estació meterorològica del Turo de l’Home, una estació del 1932 que les tropes franquistes van destruir el 1939 i que en l’apartat de competències estaven assumides per el Servicio Nacional de Meteorologia. De fet està en desús des del 2004 i el 2009 els dos Governs ja van acordar la cessió en un altre bilateral sense fer el pas a la pràctica. Altres pre-acords com la gestió de les beques també es un as que Pedro Sanchez s’ha posat la medalla quan es un conflicte dels anys 90 i que fins hi tot el Constitucional va resoldre el 2001 a favor de Catalunya, cosa que va recordar a l’executiu espanyol un altre cop el 2006.

Aquest es el context del que parlem, el que el Govern espanyol considera històric i un èxit sense precedents, de fet una presa de pel de vergonya aliena que hauria de fer caure la cara de vergonya al Govern català. Uns traspassos que ja veurem si s’acaben fent efectius, un com l’Estació meteorològica ja en desús i fa 13 anys que ja es va signar el traspàs, i un altre que fins hi tot el TC va fallar a favor de Catalunya i que fa 15 anys ja va instar al Govern espanyol a complir d’una vegada sense resultats fins avui. Un frau de llei i una recepta ràpida de gestió espanyola que reclama sempre obeir la llei i els Tribunals quan ells sobretot amb Catalunya en fan cas omís sense que tingui cap conseqüència. La corrupció del sistema te aquestes coses i aquest es l’Estat de les autonòmies per la burla cap al territori català.

Fer una reunió bilateral a bombo i plateret amb aquests resultats tant escandalosament vergonyosos on la part que te el poder te molt clar que no vol cedir res i si ho fa no ho complirà posteriorment, es una vergonya sense precedents i que els Governs catalans anteriors han blanquejat per vergonya de la societat que representen participant en aquesta paròdia, enlloc de denunciar-ho i no tornar a col·laborar en la mateixa.

Aquesta es la burla a la que estem sotmesos i l’Estació del Turó de l’Home es un exemple de la valua dels nostres representants.

SENSE COMPLEXOS

Sense categoria

El gran èxit del cinema català a Berlin amb la pel·licula de Carla Simon ens demostra que tot depén de nosaltres i que no som superiors a ningú, però tampoc inferiors com el sistema ens vol fer creure.

Es una lliço per tots aquells directors que nomes aspiren per exemple a Premis Goya i que guarden la nostra llengua al calaix per assaborir l’èxit espanyol. Quan els nostres representants ens han abandonat sense defensar la llengua, sense defensar-nos de les sentències judicials espanyoles i sent una part més del sistema repressor per acció o per omissió, nomes queda la gent, i l’exemple de Carla Simón és un orgull i una gran lliçó.

A propòsit de Carla Simón

Tian Riba

Carla Simón ha guanyat l’Os d’Or de la setanta-dosena Berlinale. És la primera pel·lícula catalana que el guanya i l’èxit dona per a moltes lectures. Alcarràs, que així es diu la pel·lícula com ja sap tothom mínimament informat, està rodada íntegrament en català, narra la història de l’última collita d’una família en una finca d’Alcarràs (Segrià) abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. I, per tant, una primera lectura parla d’una reivindicació de les dones, dels pagesos, del rebost de Catalunya, de la melmelada de préssec, de la Catalunya buidada, dels actors no professionals, de la família, de la identitat, de la història, de la proximitat, de les emocions. Ens alerta de la modernitat mal entesa, de la tirania dels diners. I ens parla d’una reivindicació de la llengua, perquè es demostra que el català no és un impediment perquè un projecte tingui recorregut. Ho escric sovint, però hi insisteixo. No crec que s’hagi valorat prou que HBO comprés un documental de tres capítols en català sobre com es van viure els dies més durs de la pandèmia al Parc Taulí de Sabadell. No hi hem fet cas ni nosaltres mateixos. I en aquest sentit estic d’acord amb qui diu que el victimisme no ens porta enlloc com a país, que hem de tenir ambició. I autoestima, afegeixo. Ludovico Longhi, professor de Carla Simón, comparava com s’ha rebut l’èxit de la cineasta amb una Champions del Barça. Ens hem menystingut tant, anem tan faltats d’alegries, que l’èxit de Carla Simón s’ha celebrat com un gol decisiu.

Els algoritmes ens diuen quina música hem d’escoltar, quines sèries hem de mirar, què hem de llegir; i el que ha fet Carla Simón no triomfaria en un món d’algoritmes
Hem de tenir ambició, doncs, i això vol dir, com deia Tono Folguera, un dels productors de la pel·lícula, que el cinema necessita temps i diners. I nosaltres mateixos som els primers que no hi dediquem ni temps ni diners. I ho hem de fer. Perquè, efectivament, costa molt trobar finançament per a qualsevol forma d’art en català. I això em porta a la lliçó que més m’interessa. Massa vegades el finançament depèn del que diguin uns algoritmes. Els algoritmes ens diuen quina música hem d’escoltar, quines sèries hem de mirar, què hem de llegir. I el que ha fet Carla Simón no triomfaria en un món d’algoritmes. I per això m’agrada. Si tu poses com a ingredients en una màquina una directora jove, actors no professionals, la llengua catalana, préssecs i Alcarràs, l’algoritme et dirà que on vas a parar. Si el teu finançament depèn d’un algoritme, ningú et donarà un duro. Són les persones, la seva sensibilitat, el seu nas o el que vulgueu, les que prendran una decisió diferent, que és el que afortunadament fan al Festival Internacional de Cinema de Berlín. L’algoritme voldrà la sèrie d’espies del PP, no uns pagesos de Lleida. Els algoritmes ens porten a aquells carrers de totes les capitals del món que ja són iguals perquè hi trobem les mateixes botigues de les mateixes multinacionals. L’algoritme ens porta a un món uniforme. L’algoritme mata la creativitat i la innovació. L’algoritme no entén d’emocions. L’algoritme ens porta al McDonald’s. L’algoritme no hauria valorat mai Ferran Adrià. L’algoritme no entén d’art. L’algoritme es més curt que les mànigues d’una armilla. O igual d’intel·ligent que qui el programa. O de qui li fa cas.

UN REFERENT DEL FEIXISME

Sense categoria

Ahir al Circulo Ecuestre de Barcelona hi havia Jose Maria Aznar amb la seva Conferència “Agendas Cruzadas Madrid Barcelona”, i la veritat es que va tornar a mostra el seu feixisme sense límits amb total impunitat.

Ha deixat anar algunes perles que val la pena esmentar, sobre la immersió lingüístic diur que no discutim com protegir el català, es parla que es vol exterminar el castellà i ho ha considerat un objectiu impossible. Pel que fa al moviment independentista diu que viu un bucle melancòlic i veu una sortida possible que son els límits de la Constitució, la llei no té alternativa i s’ha d’aplicar per haver solució. Parla de la jornada del referèndum com a lamentable pel prestigi de Catalunya i diu que Espanya va fer el que havia de fer que es complir la llei, acusant els condemnats per sedició de trencar-la. Diu que no hi pot haver autogovern per a Catalunya possible sense Espanya. No hi ha Europa possible sense Espanya, reblant dient que no es, ni serà possible la independència catalana.

Res de nou a l’horitzó, un autèntic feixista de cap a peus, per cert responsable també del genocidi que vam veure a la guera de l’Iraq i del qual mai ha demanat perdó, fins hi tot en contra de la majoria de ciutadans espanyols. Respecte el seu odi malalt contra Catalunya es refereix el conflicte de la llengua dient que es vol exterminar el Castellà, un argument tant paranoic que fa basarda rebatre el mateix. Una llengua tant poderosa al món contra una de 10 milions de parlants. Una Catalunya on en tots els àmbits es ampliament majoritària, excepte i com a mesura de protecció a l’escola amb resultats comprovats bons en les dues llengues, aquest es el seu extermini. Per altra banda posar la llei sense alternativa es dir a la gent que simplement son esclaus del poder sense drets i sense cap poder de decisió, veritablement una Dictadura real. Parlar del referèndum i dir que Espanya va fer el que havia de fer, defensant la violència policial desmesurada que vam veuere per intentar evitar que la gent amb el seu vot a la mà prengues decisions, es simplement una actitud de delinquent perillós, res ho justifica, i evidentment si que hi havia alternativa, escoltar, parlar, veure la situació i donar la paraula lliure a la gent respectant la seva decisió com faria una societat civilitzada i democràtica, conceptes que evidentment li queden molt lluny amb aquest personatge.

Un referent del feixisme.

AQUEST ES EL POLI BO

Sense categoria

Com veiem de fa molt de temps els nostres partits segueixen amb la llegenda del poli bo i el poli dolent quan distigeixen entre Populars i Socialistes, com dos mons totalment diferents, quan en realitat tots sabem que son animes bessones.

A la Conferència del President Aragonés, va tornar a sortir l’amenaça del Govern Popular i VOX si el PSOE i Podemos no acceptaven negociar amb Catalunya, i aquest argument comença a ser un insult per la societat que cal desmentir amb rotunditat.

Per posar uns exemples ahir en sessió de control, Pedro Sanchez va tornar a dir allò de que els referèndums nomes divideixen questionant respostes binàries a problemes més complexos, de pas va dir que l’independentisme es una teoria política del segle XX o XIX i que ara cal integrar les nacions per ser més fort al món. Per altra banda la Ministra de Defensa Margarita Robles segueix defensant l’exposició d’Homenatge a la Division Azul que continua oberta a la caserna de la Guàrdia Civil de Loyola, al País Basc, a la mateixa es barregen republicans i franquistes que van lluitar a la Segona Guerra Mundial entre d’altres tergiversacions de la historia per blanquejar el feixisme.

Son dos exemples que tossudament ens tornen a fer veure que el poli bo simplement no existeix. Sanchez torna a demostrar el seu nivell democràtic dient que els referèndums divideixen, de fet amb aquest argument deixa la societat indefensa i sense dret a opinar pluralment i decidir finalment com a base de qualsevol societat democràtica. No hi ha dubte que el pensament únic es la seva opció i això s’en diu règim autoritari. Posa com a caducat l’independentisme sense esmentar les independències que hi ha hagut durant els últims anys i un altre cop deixant la opinió del poble en un no res, ja que ell decideix tot sol que ara cal estar units, un altre cop el feixisme autoritari treu el nas. Per reblar el clau en un edifici públic com la Caserna de Loyola una exposició de la Division Azul que recordo va lluitar al costat del nazisme colze a colze i apart barrejant la història amb els repúblicans que van lluitar amb el bandol aliat en un poti poti per intentar amagar una exhaltació del feixisme totalment fora de lloc i impossible en Estats vertaderament democràtics.

Aquest es el PSOE, per tant les amenaces de l’alternativa Populars i VOX no comporta res democràticament parlant.

AVANCEM

Sense categoria

La Conferència solemne del President Aragonès d’ahir va ser un pas més en aquest context on ens trobem on sembla que la solució es que Espanya ens regali la independència sense que nosaltres belluguem un dit, i això com tots sabem no passarà.

Ha fet una crida a la unitat d’acció de l’independentisme per força l’Estat a moure’s encara que no concreta com es fa això i reclama la retirada de les causes contra els exiliats. Alhora demana no caure en tacticismes polítics ja que si la propera legislatura hi ha un executiu espanyol de PP i VOX serà per la poca valentia del Govern espanyol actual. Ha reconegut que el procés negociador viu una gran dificultat ja que l’altra part es nega a fer cap proposta política i dilata els temps de la taula de diàleg, cosa que ens diu Escòcia va aconseguir acordant un referèndum amb la Gran Bretanya el 2012. Diu que si fracassa evidentment no ens podem quedar de braços plegats sense concretar més. Ha insistit en governar bé i no fer independentistes de primera i de segona, dirigint el discurs al que anomena la Catalunya sencera.

Cal dir que el dia de la marmota s’ha instal·lat al Parlament, i es demanen coses repetides en el temps i que ja no donen més de si i el que es pitjor cauen en contradiccions flagrants. Es demana unitat, quan els culpables principals de la no existencia d’aquesta son els mateixos partits i la seva visió de batalletes de curta volada per damunt de l’objectiu compartit. De fet aquest artefacte ja es va fer, i es deia Junts pel Sí, una agrupació que hauria d’haver durat fins arribar al final de trajecte i no ser ràpidament bandejada per les cúpules dels diferents partits actuals i els seus interessos particulars. Reclamar segons que a l’Estat es ridícul, ja que no te cap obligació de fer cas, ni el que ho demana te res a oferir a canvi o per fer mesura de força. El tema de no caure en tacticismes ja es de traca, o que han fet fins ara. Amenaça amb un canvi de color al Govern espanyol, quan sap perfectament que nacionalment son exactament el mateix, prou d’enganyar amb el poli bo i el dolent, potser que recordi qui va validar el 155. Segueix insistint sembla amb sorpresa que l’altra part no fa cap proposta política, de fet ni la farà, ja que ja l’ha feta, avortar el procés d’autodeterminació i tornar a una autonòmia de segona totalment controlada. Torna a rescatar la comparació d’Escòcia, com si Espanya fos Gran Bretanya i per últim es treu un nou lema de la butxaca “la Catalunya sencera”, de fet qualsevol Govern ho fa per tota la societat, no te mèrit.

En definitiva i com deia, sembla que la responsabilitat de no haver culminat la independència la tingui que esmenar Espanya i no nosaltres, i això denota que nomes avancem en un pou autonòmic amb nul·la sobirania com hem pogut comprovar reiteradament.

PRESA DE PEL PERMANENT

Sense categoria

Escoltem el Conseller d’Interior Joan Ignasi Elena, que considera una errada la presència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en el tall de la Meridiana aquest dissabte i que ja no estava autoritzat per acord del mateix Govern que en forma part.

Li ha causat sorpresa i ho vol portar al terreny personal, però que es la Presidenta de la Institució i per això ho veu una errada la seva participació al tall el mateix dia que el Govern ha retirat el permís per fer-ho i per tant anant en contra de l’acordat. Tot ho ha emmarcat per evitar conflictes d’ordre amb l’extrema dreta i ha reflexionat en que contribueix que un grup de persones reduït estigui durant anys impedint el pas a milers de ciutadans i crear malestar al barri.

Cal fe unes consideracions, en primer lloc el Conseller d’Interior se li hauria de recordar que es part d’un partit i un Govern teoricament independentista, per tant prohibir una manifestació en el lloc on està que recorda el que hem viscut i les injusticies que patim no seria tampoc massa coherent. En segon lloc si l’excusa es pels enfrontaments per l’extrema dreta, crec que ho te fàcil, evitar que aquests violents no puguin anar lliurement utilitzant la violència com a forma de vida i directament impedir aquests objectius per protegir bàsicament la democràcia on les idees del feixisme no hi haurien de tenir cabuda enlloc de protegir-los com ja hem vist massa cops, o es que no s’atreveix. En tercer lloc no es vosté qui ha de reflexionar sobre la utilitat o no d’aquestes protestes, sinó els mateixos manifestants amb el seu dret a manifestació i que podrien recordar perfectament amb la seva reflexió, perquè uns partits teoricament independentistes van frenar el procés pacífica cap a la independència impedint la voluntat popular que ho reclamava i ho va validar amb el seu vot, i no tant sols això, sinò que posteriorment ha obeit cegament l’Estat i ha frenat qualsevol acció que ho recordés, fins hi tot reclamant referèndums impossibles per anul·lar definitivament l’1 d’octubre. Son preguntes que s’hauria de saber per endevinar com se sent la gent o una societat enganyada pel partidisme de fireta.

Per últim, demanar la Laura Borràs que deixes de fer aquest doble joc per amagar que ha actuat igual que els seus predecessors sense un bri de desobediència, i fent de la seva gestió el que ha volgut les institucions espanyoles per molt injust que sigui el tema, alhora que deixant la sobirania del Parlament a zero un cop més. Això no ho pot tapar assistint a una manifestació pe fer visibilitat també de fireta.

LA REPRESSIÓ DE LA GENERALITAT

Sense categoria

El Departament d’Interior ja no autoritarà els talls diaris de l’Avinguda Meridiana a Barcelona que cada dia des de fa 3 anys protesten per la sentència del Suprem sobre l’1 d’octubre. Es confirma que la repressió es molt més aprop del que ens pensem.

Els ha plantejat un lloc alternatiu on no interrumpeixen el transit i així poden fer compatible el dret a la manifestació i la de les molesties dels veins. Per posar un exemple de les adhesions a la mesura, el socialista Jaume Collboni des de l’Ajuntament diu que quatre gats la tallessin diàriament era una burrada. La Plataforma Meridiana resisteix porta 3 anys de protesta diaria amb moments de tensió amb grups contraris a la protesta.

Ja hem escoltat les queixes de l’ANC i diversos grups sobre el tema, però com sabem, això simplement es un pas més en l’activitat repressora de la Generalitat contra l’independentisme i per posar ordre a un tema que molesta. De fet aquell apreteu famós incitant la ciutadania a la revolta i posteriorment la repressió del cos de Mossos a la mateixa ja marcava la línia que hem anat veient. No cal dir que la multitud de judicis contra protestes independentistes han tingut a la part acusadora a la Generalitat en una actitud vergonyosa i que tot i intentar disfressar o dissimular, els casos son molts i variats. Ara tocava treure visualment aquest últim reducte de manifestació diaria que recordava massa el que va passar i que precisament les nostres institucions volen oblidar.

Realment, coartar la llibertat d’expressió i el dret de manifestació es greu, i cal saber que la manifestació al mig del desert segurament tindrà una nul·la incidència, això tothom ho sap, i encara que entenc perfectament les molèsties que pot ocasionar a la vida diaria dels ciutadans aliens a la protesta, com que vivim en una societat cal dir que la trepitjada de drets a tota la ciutadania i la repressió patida a Catalunya ens afecta a tots i per tant d’una manera o altra com a societat hi estem implicats. Podem discutir el mètode però no el dret a reclamar com a ciutadans independentment de les nostres ideològies.

Ara la Generalitat continua fent la feina bruta a l’Estat repressor, com a part del mateix, i segurament la ciutadania hauria de veure on està el vertader tap per donar pas als nostres drets com a ciutadans.

UNA DEMOCRÀCIA DEFECTUOSA

Sense categoria

Segons el rànquing de The Economist, Espanya passa a ser una democràcia defectuosa, baixant de la 22 a la 24 posició. Aquest estudi analitza 164 estats arreu del món i conclou que un terç de la població mundial viu sota un règim autoritari.

De fet en el mateix estudi posa que nomes un 6,4% gaudeix d’una democràcia plena. Espanya fa la baixada més gran des del 2010 amb el bloqueig del Consell General del Poder Judicial que continua sense renovació com estrella. Les qüestions que analitzen son apart de la independència judicial, processos electorals i pluralisme, funcionament dle Govern, participació política i cultura política democràtica. Noruega es el líder de la classificació. Es preveia la baixada segons diversos experts per la llei mordassa que ha culpat i condemnat artistes crítics amb les institucions o els judicis i repressió contra Catalunya per aturar un procés de participació de la societat entre d’altres.

No es cap sorpresa. Tanmateix sorpren que no estigui encara en posicions més endarrerides. Aquella democràcia plena que la diplomàcia espanyola no es cansa de repetir en els seus viatges pel món com un mantra evidentment es la reacció a la veritat que es molt més crua. Un Estat que ha blanquejat una Dictadura salvatge amb milers de morts amb la història d’una Transició modèlica que simplement va portar a dirigir la mateixa pels mateixos que ostentaven el poder durant la Dictadura i que els va deixar absolts de qualsevol responsabilitat i va deixar les víctimes com a culpables i oblidades per sempre. Aquestes el·lits de caire feixista son les mateixes que ostenten el poder en la teorica democràcia, on moltes institucions han canviat de nom però no de tarannà com poden ser els Tribunals i on la LLei Central aprovada “La Constitución” consagrava la unitat espanyola per damunt de les opinions de la gent i es mostrava pràcticament intocable per molt que els temps vagin canviant.

Un sistema corrupte on els partits son simples instruments de la causa i on la diferència es avortada ràpidament. El repte democràtic de Catalunya ja hem vist com el van afrontar, repressió policial, nul respecte a la gent, la que hauria de ser base de qualsevol democràcia, i posteriorment repressió i judicis farsa amb acusacions totalment fora de qualsevol àmbit democràtic, apart la persecució dels exiliats que ha estat desmontada per mig Europa i que ha deixat la justícia espanyola en uns nivells sota zero.

En definitiva, una democràcia defectuosa, que deixa en evidència aquests intents de diàleg democràtic que mai arribaran per part del Govern català.

EXEMPLE RIVERA

Sense categoria

El despatx d’advocats on treballava Albert Rivera finalment l’ha acomiadat per la seva baixa productivitat. Trobem un bon exemple d’aquest personatge mediocre que ha passat de viure de la política a la dura realitat.

Martinez-Echevarria titlla Rivera de becari de la Caixa sense experiència, un rendiment molt baix i una productivitat de nivells preocupants, molt per sota del que seria raonable. De fet l’entesa ha acabat en punxa, ja que Rivera demana part del salari que tenien pactat fins al 2025 desprès d’escoltar com se li deia que la seva curta experiència juridica nomes era contrastada per 2 anys de becari a la Caixa i això era del tot insuficient.

Aquest personatge mediocre, va treure el cap en un context determinat a l’Estat disfressat d’aire fresc i modernitat a la política espanyola amb Ciudadanos i com artefacte artificial del sistema per lluitar amb odi contra la llengua catalana i posteriorment contra tot allò que feia tuf a Catalunya i sobretot a la llibertat de la gent a questionar la relació amb Espanya democràticament. Una arma de l’Estat per desactivar el procès i amb el suport de les el·lits espanyoles. Un cop aconseguit l’efecte mediatic buscat, el seu ego el va portar a pensar que podia arribar més lluny i va fer el salt a Madrid on es va veure clarament que era una opció més de la dreta rància espanyola i que si bé al principi els seus vots com a grup amb una força rellevant va ser atractiva. El mateix sistema el va donar per amortitzat per donar pas a VOX i a la dret espanyola de sempre en forma dels Populars i aquells suports que el van alçar el van deixar a l’estacada i els resultats van anar ràpidament a la baixa i la irrellevància actual amb fase de desaparició es l’exemple més clar.

La seva retirada pel seu trist paper a les eleccions espanyoles, era cantada. De totes maneres el seu ego crec que el va portar a pensar a treballar a l’empresa privada com a plataforma novament per entrar a la política amb un altra formació, però ja hem vist que la mediocritat de currículum i suposo altre cop el seu ego l’ha portat a no superar la prova del món real que es basa en resultats que sembla ni ha volgut ni ha portat en aquest despatx amb la seva experiència mínima.

No hi ha dubte que les portes giratòries de molts personatges mediocres a les empreses de l’IBEX no han estat per ell i la dura realitat l’ha superat.

Es l’exemple Rivera.

LA POR DE PERDRE EL CONTROL

Sense categoria

Els nostres representants i partits al Parlament autonòmic català, si d’una cosa tenen por es d’assumir que ja no tenen cap engruna de poder i sobirania real. La ficció autonòmica de la que viuen no vol xocar contra realitats.

Davant la proposta del Grup de Junts, de fet el mateix que ha deixat Laura Borràs totalment sola, o sigui amb una credibilitat sota zero demanen Esquerra una direcció estratègica col·legiada independentista en el marc del Consell de la República per poder refer la unitat diuen trencada, jo creia que per trencar una cosa cal que estigui unida, però es veu que no. De fet els repúblicans ja han rebutjar l’oferiment i diuen que no es l’orgàn adequat, ja que no es prou transversal ni transparent i demanen prou de retrets, relats màgics o jugades mestres. Ha reivindicat la figura del Presiden Aragonès que ha d’exercir el lideratge pel seu aval a les urnes i posa la via de la negociació com a via guanyadora, ja que els conflictes polítics es resolen politicament, exigint un cop més a Espanya complir sense excuses els seus deures democràtics.

La proposta ha durat poc, de fet tant per la part que l’ha proposada, on es vol agafar el ple protagonisme i per l’altre part que mai ha estat interessada en res que no sigui la institució que ara governa i que es el centre del poder autonòmic a Catalunya. Com deia fa gracia que constantment fan crides a la unitat de l’independentisme quan des de Junts pel Sí mai ha existit tal cosa, de fet les cúpules de cada partit ja van lluitar per desfer un artefacte on perdien control, davant els independents escollits i quotes de poder propi en els seus partits. Per tant tot es basa en això, saben que el Consell te la figura que no han pogut eliminar com es el President Puigdemont, de fet el mateix que en el primer acte de submissió interès del 155 van impedir ser President legitimament.

Mai han volgut aquest Consell ja que no el controlen i quedarien eclipsats, alhora admetrien que el Parlament tal com es a partir del 155 es un simple element de fireta sense cap poder de decisió. Parlen del President Aragonés com a lideratge, quan fins ara no ha liderat cap res en la direcció independència amagat en la via negociadora que diuen guanyadora, quan tots sabem que Espanya mai negociarà res i ho ha verbalitzat infinitat de cops, alhora donen pressa a l’Estat per complir compromisos que mai ha complert, ni en te cap intenció.

Tot plegat, molt trist. Veure com hem perdut els partits i com Espanya ha aconseguit dividir-los i allunyar de moment els objectius tallats de socarrel ara fa poc més de 4 anys, i deixar els partits nomes amb la por de perdre el control.