LA PROPIETAT PRIVADA
El tema de la ocupació de la propietat privada s’ha convertit en una paranoia que una societat normal no es pot permetre, creant un monstre on la propietat personal ha passat a ser fum i on els drets son diferents depenent de les persones.
Aquesta passada nit a Tarragona un centenar de persones, la majoria marroquines, i si ho eren, ho dic pel que se li acudeixi dir que soc un xenofob o una cosa per l’estil, si fossin russos per exemple també ho diria, han atacat a una parella de mossos que anaven a impedir que dos joves ocupessin una casa i van provocar aquesta reacció. De fet i referent amb aquest tema el PNB presenta una proposta al Congreso per facilitar els denonaments exprès en cas d’ocupació ja que es un perjudici pels legitims propietaris. Tots sabem dels baixos salaris, de la precarietat laboral i de la pujada del cost de la vida, però el tràfic de les vivendes molts cops amb beneficis per mafies que sempre busquen negocis com aquests per sortir ja son incontrolats.
Volen que en un termini màxim de 48 hores es pugui executar el desnonament i posteriorment si hi ha casos de vulnerabilitat ja intervindran el serveis públics adequats.
No hi ha dubte que el problema de la vivenda, es vital per la ciutadania, i molts cops s’ha enfocat molt malament amb benefici per mafies i grans grups especuladors que en son els beneficiaris principals inclosos els bancs. Segurament més promocions públiques amb preus controlats serien una bona mesura, però apart d’aquest fenomen, la llei i aquest bonisme instaurat que protegeix el delinquent per damunt de les persones normals han provocat amb l’ocupació de pisos uns fets esperpèntics, on el propietari no pot fer fora els ocupants amb el perjudici que això comporta i el procés s’allarga amb el temps. O sigui els delinquents amb més drets que la resta. La propietat privada crec que es sagrada i per tant una ocupació hauria de ser un delicte on en aquest cas les forces policials actuessin com si es tracta d’un robatori o un segrest per exemple. Els drets sobre un indret privat son del propietari i de ningú més, i això ha d’estar protegit sense excuses. Aquests ocupes que es creuen per damunt del bé i del mal però normalment amb la llum punxada i els serveis bàsics coberts, o sigui uns fora del sistema aprofitant-se del mateix, no poden ser tolerats ja que el primer que s’ha de garantir es que tota la ciutadania tingui els mateixos drets i deures sense discriminacions. Un altra tema es el tractament amb situacions d’alta vulnerabilitat que ja no tenen res a veure amb el tema que ens ocupa.
El concepte propietat privada ha quedat pervertit i això es un greuge que ja fa massa que dura.