LA INDIGNACIÓ NORMALITZADA
La indignació pot venir des de molts llocs, podrien parlar del creuament de declaracions entre Junts i Esquerra sobre la unitat, una vergonya impresentable del cinisme dels dos partits, o reaccions en mitjans espanyols sobre el resultat al País Basc amb l’empat de Bildu i PNV, com si determinats resultats no fossin democràtics, però encara hi ha una cosa invariable i segurament menys transcendental però no per això s’hauria de denunciar amb força.
Efectivament parlo del robatori ahir al Bernabeu entre R.Madrid i Barça. Una nova vergonya per l’esport en general i que va molt amb la línia d’aquesta mena de Dictadura actualitzada anomenada democràcia espanyola i que amb molts dels tics d’aquells temps encara vius i molt vius. Concretament en el futbol, l’èquip del règim segueix amb el seu tracte de favor any si i any també que conjuntament amb la seva qualitat fa marcar aquelles diferències que fan decantar la balança cap un costat. Ahir concretament amb la possibilitat de deixar encara viva la Lliga, tres grans jugades polèmiques van ser les protagonistes i les tres decantades cap al costat blanc. Un penalti assenyalat al Barça molt més que dubtós i que va suposar l’empat, un gol de Lamine on la no existencia de la tecnologia a la ratlla de la porteria per detectar que la pilota la traspassa o no com tenen moltes altres lligues va ser la coartada perfecta per no donar el gol, quan les imatges deixen apreciar justament el contrari i per rematar el partit un penalti a Fermin no assenyalat i que si el primer va ser xiulat, aquests seguint el mateix criteri no havia de ser menys.
Indigna el tracte d’alguns mitjans d’aquí seguint amb normalitat la locució del partit com si fos el més normal, segurament també es una metafora de com va el país. Alguns sortiran amb la cantarella de que no es un tema important, però aquest món mou molts i molts diners i molts interessos que es mereixen un respecte. Concretament el Barça nomes pot guanyar aquests títols normalment quan és molt superior i això no passa amb el Madrid que apart del seu ofici i bons jugadors te aquest recurs d’ajuda en moments puntuals que no li fa falta estar al màxim nivell tot el curs, un gran aventatge.
De totes maneres, aquesta història negre no s’acabarà fins que els jugadors es retirin del camp i tot el món vegi aquesta vergonya sense precedents en altres llocs, però també saben que els interessos i la propia submissió fa que s’accepti any rere any aquest greuge o acceptar humiliacions com jugar la tarda del dia del referèndum amb tota la violència policial espanyola al carrer.
Una indignació normalitzada.