Medalla de plata
Diuen, i és força veritat a vegades, que en els Podiums el que aconsegueix el Bronze sempre fa millor cara que el que aconsegueix la Plata.
La raó és senzilla, el que aconsegueix la Plata pensa que se li ha escapat l’Or. El que aconsegueix el Bronze pensa que una mica més i es queda fora del Podi.
A les eleccions plebiscitàries d’ahir, l’Or l’haguéssim pogut entendre com haver aconseguit la majoria incontestable de Sí’s, davant el No, la abstenció, la indefinició i les trampes antidemocràtiques. La Plata era el que vam aconseguir, una victòria folgada en escons. El Bronze hagueren estat els 68-69 escons. Potser estariem més contents si haguéssim aconseguit 68 escons, però en vam aconseguir 72.
Els resultats són bons. Una Plata és sempre un bon resultat. Millor que un bronze. 53% de Sí respecte a 47% de No. I al No hi sumo Unió, que és molt sumar. 9,5% d’indefinits (PACMA+Csqep).
47% de NO sumant-hi C’s, PSC, PP, UDC, Recortes Cero i Ganemos. 53% de Sí sumant JxSí, CUP i els 326 vots de Pirata.cat. Abans que entri el vot extranger. Perduts els vots d’Itàlia.
I això tenint en compte que el govern de la cort va maniobrar per aconseguir que el vot exterior perdés uns 30.000 vots i el vot exterior que viu a Castella (i es compta a les taules electorals) afegís 96.000 vots a l’escrutini. 40.000 més que al 2012.
El NO llegeix els resultats d’una altra manera. És veritat. Diuen que Csqep compta com a NO, tot i que el seu programa diu clarament que volen fer un procés constituent català sense ingerències ni supeditació a l’estat.
No pretenc ser ingenu. Ja sé que un percentatge molt significatiu de votants de Csqep davant d’un ultimàtum de Sí o No optarien pel No. Però és que només que un 20,01% de vots de Csqep fossin Sí’s, ja tindriem majoria al Sí.
I això, un altre cop, regalant-los el 100% d’UDC, que és molt regalar.
Bé, això és el que tenim. I a més tenim més coses. Sabem que el PSC ha mantingut 520 mil vots, dels que és possible intuir que uns 150 mil han restat fidels (o han tornat) perquè era gent incapaç de saltar a una llista encapçalada per Mas. Que si ERC s’hagués presentat per separat, haguérem pogut afegir aquests vots. Possiblement.
Sabem que una part important de votants s’ha cregut el missatge de la por. El quedar fora d’Europa, el que faltarien les pensions, la fugida d’empreses. El trencament de la societat. I això sabem que és fals.
Hem de tenir en compte que una immensa part de votants ha escoltat i llegit les mentides demostrables que ha llençat Madrit, però diaris i televisions li han amagat la informació quan s’han demostrat falses.
Finalment, hem de tenir en compte que el missatge que Mas era poc menys que l’anticrist reencarnat, culpable d’unes retallades de les que curiosament no controlava els ingressos també ha arribat amb força a molts dels votants. I també el missatge que Mas era el culpable de tota la corrupció de Catalunya i Madrit.
Tot això ho sabem fals. I amb un govern indiscutiblement independentista i un parlament indiscutiblement independentista (i un president que no serà Mas) aquests arguments es desfaran com un terròs de sucre. Igual que es desfarà l’argument de que encara queden opcions per negociar amb la Cort, ara que es prefigura una pujada de C’s i una baixada de Podemos a les eleccions al Congreso.
O sigui que, ni molt menys, hem tocat sostre. Ni molt menys. El govern Rajoy entrarà en les properes setmanes en una crisi profunda. El PP ha pogut veure com el seu votant fidel s’ha mogut a Ciudadanos. El Poder en pendrà nota i intentarà aturar la sagnia. Els llops s’abraonaran contra el líder abans que aquest els enfonsi del tot.
Si fem les coses bé, molt bé, continuarem demostrant que el nostre projecte és obert a tothom. Tenim moltes possibilitats d’aconseguir molts més vots perquè sabem quins ressorts han fet servir. En volem més. I els aconseguirem.
Tenim una medalla de Plata que ha estat a 73.000 vots de ser Or. Un Or que no ha sigut otorgat a ningú, encara. La única cosa que necessitem és resiliència, aixecar-nos i continuar. Comprar estelades noves i més grosses i penjar-les als balcons. Demostrar que no defallirem, perquè el nostre projecte és el bó, i ara tenim moltes millors cartes que les que teníem ahir.
No defallirem. No ens rendirem. Que tot està per fer i tot és possible.
Som el vent.