L'ombra de l'hegemó

A veure si ens entenem. El que escric aquí és reproducció TEXTUAL del MANIFEST FUNDACIONAL de Catalunya Sí que es Pot, signat fa només dos mesos i per tant, plenament vigent.

Catalunya necessita iniciar un procés constituent propi fonamentat en la plena sobirania del  poble  català  com  a  subjecte  col·lectiu  que  pot  decidir  el  seu  futur que  no  estigui subordinat,  ni  sigui  subaltern,  a  cap  altre  marc. L’obertura d’un procés consituent català propi, i no subordinat, és la contribució que des de Catalunya podem fer a la ruptura del règim de 1978 a tot l’Estat, des d’una voluntat de col·laboració fraterna entre els pobles i des de l’impuls de processos constituents que puguin interinfluir-se i afavorir-se mútuament des de la pròpia identitat de cadascun.

És evident que diu moltes altres coses, no ho nego, i posa els peros que vulguis, però EVIDENTMENT això no és un NO. Si l’hem de comptar és indiscutiblement UN SÍ.

I el que és vàlid per Csqep és encara més vàlid per Unió .cat. Aquests textos estan extrets del seu PROGRAMA ELECTORAL per les eleccions del 27S.

UNIÓ és un partit fundat l’any 1931. De llavors ençà, en totes les circumstàncies, hem defensat sempre la centralitat de la persona en la nostra acció política, la plena sobirania de Catalunya, concretada en l’exercici del dret a l’autodeterminació, i el diàleg, les persones, la família, la llibertat, la justícia social i la cohesió del nostre poble.

…oferim també el nostre compromís irrenunciable de
treballar per enfortir la cohesió social i la democràcia, per assolir la plena sobirania…

Davant el futur de Catalunya i els fets que han portat a les presents eleccions, UNIÓ defensa amb total convicció l’exercici del dret a decidir de Catalunya i l’assoliment de la plena sobirania de Catalunya. Això significa que Catalunya té dret a poder escollir de manera democràtica i lliure la forma de govern que volem per al nostre país, sense imposicions ni restriccions.

El resultat final d’aquest procés ha de ser que Catalunya pugui assolir la plena sobirania, i que aquesta decisió estigui en condicions de ser portada a la pràctica, a través
de la forma jurídica que es decideixi. Per això, entenem legítimes totes les vies i tots els instruments democràtics per a aconseguir-ho.

Unió no limita a la defensa d’un model confederal
les legítimes aspiracions d’un Estat propi i independent que pugui assumir democràticament una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per a Unió, ni la
confederació ni l’Estat propi i independent són finalitats per ells mateixos, sinó simples instruments al servei d’allò que sí que considerem veritablement important en tot moment: el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, el respecte a la seva realitat nacional i la conseqüent dotació d’instruments adequats d’autogovern…

Repeteixo, això són textos trets directament del Manifest fundacional d’uns i del programa electoral dels altres. Això és un NO? Impossible. Això és un Sí. Tots dos són un Sí.

No nego que, pel que fa a l’aspecte merament d’aritmètica parlamentaria, tant un com altre partit, d’haver tingut capacitat d’aturar el procés ho haguessin fet. No estic pretenent vendre la moto de que em mamo el dit i no sé quina era la voluntat de bloqueig amb que es presentaven, en nom del seny o de la il·lusió de canvi a Castella.

Però si volen que contem VOTS PLEBISCITARIS contem VOTS PLEBISCITARIS. Si la pregunta és “Vols que Catalunya esdevingui un estat plenament sobirà?” o fins i tot “Vols que Catalunya esdevingui un estat independent?” la resposta de totes dues formacions és Sí. SÍ a la primera i SÍ a la segona, entenent, és clar que un país independent pot arribar a qualsevol tracte federal amb qui vulgui.

I per tant, es demostra que el 60,2% dels votants, que corresponen a JxSí, CUP, Pirata.cat, Unió i Csqep, van votar a favor d’esdevenir un estat sobirà (47,8 en un periode màxim de 12 o 18 mesos) vs 39,8% que van optar pel NO (tot i que un 17% diu que la situació és insostenible).

Més de 20 punts de diferència. Una victòria incontestable.

PD: Pels que pensin que aquesta és una visió excessivament esbiaxada, farem una cosa, va: no contem CSQEP i Unió ni pel SÍ ni pel NO. Deixem-ho 55% a 45%, deu punts, victòria clara i indiscutible.

Però si els hem de contar, per programa, són clarament SÍ’s.