Ja som majoria per la independència. Ara es tracta de saber si la tirem endavant.
Aquests dies hem sentit repetidament a Catalunya sí que es pot posar en dubte el nostre compromís democràtic per engegar el procés cap a la independència sense tenir la majoria en vots a més d’escons.
Crec que és important tenir en compte un punt. Ja som majoria per la independència, ara falta saber com la tirem endavant.
Fa dos anys el tema fou similar amb el dret a decidir. Llavors, el PSC es presentava amb un programa a favor del dret a decidir, tot i que evidentment, la condició que posaven era impossible d’aconseguir.
Però la gent que els va votar estava a favor del dret a decidir, encara que pretenguessin fer-ho de la manera impossible que ells proposaven. I per això vam fer santament a contar-los com a votants pel dret a decidir, encara que tots sabéssim o intuíssim que a l’hora de la veritat els representants que els atorgaven els vots els farien servir per tot el contrari.
Ara tenim un cas similar. Csqep es presenta per fer un procés constituent català no subordinat. Ho posa el seu programa i ho van aprovar en el seu consell nacional (o com es digui). La prova inexcusable que això és així és que fins l’últim moment van intentar que l’organització Procés Constituent se sumés a la seva candidatura. I van ser els últims que van dir que no.
Tots sabem que això sembla, com en el cas del PSC, una impostura, i que si tenen oportunitat, aturaran el procés mentre puguin. Però això no treu que els seus votants siguin, inequívocament, votants per la constitució d’un estat i per tant, de totes totes, votants pel sí de cara a la part referendària de la votació.
I amb els votants d’UDC i de Csqep tenim ja un 65% de vot pel Sí.
Ara, per tant, la única cosa que hem de decidir és si ho fem o si esperem a una autorització de Madrid que no arribarà mai. I per aquesta decisió, amb una majoria parlamentària n’hi ha més que de sobres.