L'ombra de l'hegemó

L’anàlisi que feia Vilaweb ahir sobre les alarmants condicions que el rescat català requereixen és veritat, excepte per un petit detall. Ja fa 35 anys que estem patint el rescat. El fet que haguem de pidolar a Madrid recursos implica que haguem de retre comptes de en que ens els gastem. Sobretot quan Madrid ens els dona de manera insuficient.
Això no és pas nou. És exàctament igual que sempre.
Per tant, en això del rescat, la única diferència és que la Generalitat haurà de pagar uns interessos al lladre.
Però això importa molt poc. Perque al final quan marxem, haurem de negociar quedar-nos una part del seu immens deute. I evidentment tots aquests robatoris estaràn a la llista. Com les despeses financeres associades a la falta de pagaments compromesos per part de l’estat.

Ara bé, aquesta anàlisi només és bona si l’objectiu final és marxar. Perque si ens quedem haurem vegut oli.

En tot cas, el que és important (i en això segurament el PP s’equivoca (com en tot)) és: El dia que no es puguin pagar els sous dels funcionaris perque Madriz es negui a pagar-nos (en forma de rescat o no),  qui consideraran els funcionaris culpable? Castella o la Generalitat?

Si consideren que és la Generalitat… que li demanaran els funcionaris? Que tanqui TV3 per cobrar o que porti el país a la independència per cobrar? Aquest és el tema.