va dir el que sempre ha dit ICV. El mateix Junqueras assegura que ja ha fet prospeccions i que les respostes han sigut negatives. Home, la proposta del líde republicà sembla molt estrambòtica, no creus? Si ja en sabia la resposta a què ve d’anunciar-la als mitjans? No em sembla gaire seriós. Xafogor d’estiu! Ei, si vol independentistes, ja sap on ha d’adreçar-se. La resta, fum, fum, fum!
Publicat el 27 d'agost de 2012
Joan Coscubiela, vas errat.
Benvolgut Joan Coscubiela,
Ahir n’Oriol Junqueras va fer una proposta en públic per fer una candidatura única a les properes eleccions de cara a proclamar la independència de Catalunya, i de seguida vas sortir dient que NO.
Perdona, però vas errat (sota el meu punt de vista). I et diré per què.
(segueix)
Evidentment hi ha un error de base elemental. No pots piular a twitter sense que s’entengui que estàs representant al teu partit. I no pots piular ràpid un NO sense matissos a twitter sense que s’entengui que el que estàs fent és insultar a qui ha fet la proposta amb una negativa directa.
Quan hom fa una declaració pública com la de l’Oriol Junqueras, la fa per dos motius, bé perquè ha parlat amb uns i els altres i han convingut que és un terreny a explorar, bé perquè ha parlat amb uns i els altres i davant la negativa directa dels dos vol mostrar públicament la desavinença. Si els altres responen NO ràpida i taxativament, és la segona.
Sé que no és així com funciona la comunicació en el món sindical. Però és com funciona en el món de la política.
Aquest país s’encamina inevitablement a la independència. Inexorable i inevitablement anem cap a una independència. No n’hi ha cap dubte.
D’una independència en resulta un estat nou. I un Estat Nou són unes regles de joc noves que estaran en vigor durant unes quantes desenes d’anys.
Bé. Per generar aquestes regles de joc noves no tenim tot el temps del món. Ans al contrari. En tenim molt poc de temps. En tenim poc perquè la independència no és volguda per Castella. I el dia que marxem ho farem traumàticament i amb el que tinguem posat.
No serà violent, perquè serà ràpid. Però serà traumàtic. No tindrem 2 anys tranquils per poder dissenyar una constitució perfecte. Tindrem, potser, 48 hores. El temps just entre que Castella decideixi no pagar-nos un Euro més i que nosaltres solemnement decidim activar la nostra hisenda i desvincular-nos-en definitivament.
Després es dissenyarà una constitució. Però sobre unes regles del joc bàsiques inicials pactades pels que facin el salt.
I aquestes regles bàsiques inicials són fonamentals. Tant fonamentals com ho van ser la distribució del concert econòmic basc a la transcisió. Tan fonamentals com la no llei electoral que ens ha regit des que vam començar aquesta època que han anomenat democràtica.
Davant el desacord, la regla bàsica inicial romandrà. L’status quo.
Qui farà aquestes regles bàsiques? Bé, existeixen dues alternatives.
Pot fer-les CiU i ERC o les podeu fer tots tres.
Si les fan CiU i ERC, el pès de l’esquerra serà totalment descompensat. ERC representa només un 33% de l’esquerra del país i encara podem dir que només el 20% si eliminem el percentatge que només els vota en clau nacional.
El país naixerà desequilibrat. Dèbil.
Si les fan CDC, ERC i ICV, en canvi, el pès dreta-esquerra quedarà equilibrat, ja que el PSc està cridat a ocupar una posició residual tipus PPc en el futur.
Quan es faran aquestes normes? Bé. Poden fer-se als passadissos i entrevistes i entre bambalines. Però el millor lloc on es poden fer, sense cap mena de dubte, és en un acord de candidatura única CDC-ERC-ICV-Altres.
La necessitat d’arribar a un acord electoral, en aquest cas, implica: a) que s’hauràn de resoldre els temes més espinosos. b) que en el cas que no s’arribi a un acord, com a mínim, es coneixeran els punts de desacord que existeixen.
En tot cas, no crec que el problema hagi de ser de noms. I tampoc de programa. Noms i programa no són importants en aquest proper any. El que es negociarà són les bases per les que es regirà el país. I només amb ICV present a les negociacions podrà assegurar que la propera cosntitució del país no contingui alguna referència a la propietat privada o al paper de l’estat que, després, faci mal.
Vostè no vol estar a una llista amb en Felip Puig. Em sembla totalment correcte. Ells no voldran que vosté estigui a l’altra llista. Perfecte. Tots dos fora. Ara discutim l’important.
I no tenim gaire temps. No en tenim gens de temps.
Vosté segurament no se n’adona, perque viu en la realitat que l’envolta. Però li puc assegurar que la manifestació que hi haurà l’onze de setembre serà brutal. Res s’hi haurà semblat mai. Res. Ni el No a la Guerra, ni l’Ernest Lluch, ni el 10J, ni res. I això ho accelerarà tot. Repassi els 10 punts als que s’enfronta Mas que publicava l’Ara.cat ahir i veurà que la millor manera d’esquivar-los és que tot s’acceleri.
Bé, podria dir moltes més coses, com que una candidatura unitària podria incloure Ernest Margall, Angel Ros, Mikimoto i Guardiola. Però això no és ara important. El que és important és que una candidatura unitària implica que les regles de joc s’hauran pactat amb molts i amb molt més temps que si va cadascú per lliure fins al moment final.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per drake | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent