L'ombra de l'hegemó

Anys 70: Va, dona’m els teus impostos que els necessito per posar escoles al sud, que a tu t’hem fet una autopista (de pagament).
Anys 80: T’agafo els diners, que a tu et vam fer una autopista (de pagament), i els farem servir per posar hospitals i per pagar el PER. I com diguis que no et faig un cop d’estat i un decret de nova planta/LOAPA.
Anys 90: T’agafo els diners, que vull fer autopistes gratuïtes a tot arreu, que tu ja en tens una (de pagament). Et torno quatre duros perque et facis uns jocs olímpics i espero que m’ho agraeixis eternament.
Anys 00: Et continuo robant els diners, ara ja ni t’ho agraeixo, ans el contrari. T’escupo per estar-te queixant durant tants i tants anys. Ara aquella autopista (de pagament) que hauria de ser gratuïta com les meves… tampoc no ho serà. Vint anys més. Ara faré trens ràpids a tot arreu, menys el teu.
Anys 10: Mira que curiós, encara que vulguis un concert econòmic, o pacte fiscal i com vulguis, saps que he fet? En comptes de deixar caure els bancs del sud, els he capitalitzat amb els diners de tots. I com que ara debem una pasta inhumana, hauré de requerir dels teus diners que ja és el teu deute, i en faré ús com vulgui. Per cert, les teves caixes me les he venut per quatre duros i a les teves caixes no les sanajaré. Tingues en compte que a tu en vam fer una autopista (de pagament).