L'ombra de l'hegemó

La Senyoreta Camacho va preguntar ahir al president Mas qui pagaria les pensions catalanes en cas que el projecte d’hisenda pública catalana tirés endavant.

La meva resposta és clara:

a) Mentre la Hisenda Pública Catalana continui fent aportacions a l’estat, l’estat.
b) Si l’estat no paga les pensions, serà com reconeixer immediatament la independència del país, ja que pagar les pensions és el més bàsic que un estat pot fer. Negar-se a fer-ho és tant com reconeixer que ja no consideres els pensionistes subdits, ergo, és la independència de facto.
c) En aquest cas (el millor cas, sens dubte), és possible que l’estat no ens volgués pagar la part que ens pertoca del fons de pensions, que és (si no m’erro) de 52.782 milions d’Euros. Això vol dir que ens deurien uns 10.000 milions d’Euros.
d) Evidentment, si Castella no ens reconeix la nostra part de pensions, nosaltres no reconeixerem la nostra part del seu deute. El deute actual de Castella i colònies és de 372.100 milions. És a dir, ens toquen, com a molt, 45.000 milions de deute.
e) Si som un país que no té deute i té equilibrada la hisenda pública (que és el que passarà si no paguem un duro a castella, cosa raonable si no ens paguen les pensions), sortir al mercat de capitals i aconseguir 5.000 milions per pagar pensionistes els primers mesos ha de costar molt poc.
f) Si Castella, com és previsible, preten fer-nos menjar part del seu deute,  llavors caldrà que ens tornin la part corresponent del pastis de les pensions i les despeses en interessos que hagim pogut tenir per haver hagut de demanar diners al mercat.
g) En tot cas, tant si continua pagant Castella, com si no, el país no tindria gaire problemes per pagar les pensions.