a) A Lleida un 80% dels que votarien en un referèndum per la independència ho farien pel SÍ.
b) Al PSC un 40% dels votants reconeguts del PSC votarien pel sí (dels que votarien). A ICV, partit que no marca tendència clara als seus votants, ho faria el 63%.
c) El perfil d’afinitat del PSC, lluny de ser el pal de paller del centre esquerra que era, s’assembla ara molt més al d’ERC. Proper per als seus, distant per tots els altres. De fet, és un perfil d’afinitat LLEUGERAMENT PITJOR QUE EL D’ERC i MOLT PITJOR QUE EL D’ICV, que comença a prefigurar-se com el relleu al PSC.
Per cert, la pregunta de si hom se sent més català o més espanyol és absolutament absurda i capciosa. Tots aquells que venen de Castella i colònies són Espanyols. Però molts d’ells ho poden sentir com una doble nacionalitat, com qui és argentí de naixement. Aquesta realitat no té perquè condicionar la seva posició nacional.
Total, que desde aquestes linies afirmo (intueixo) que si no hi ha un cop de timó important al PSC, a les properes eleccions deixarà de ser la força majoritària de l’esquerra. Queda dit.