Referèndums, Consultes i Parlaments
Una reflexió ràpida: Com proclamem la independència? En principi semblava que hi havia només dues vies. O bé una minoria decidida al parlament (o mitjançant una ILP) forçava que els partits majoritaris convoquessin un referèndum, o bé en unes eleccions al parlament es presentàven uns partits independentistes que acabessin sent majoria.
Avui he vist que hi ha una altra opció que segurament és la més directa i ara per ara possible: Una votació al parlament sense ordres de partit, on els diputats, tots, votin en consciència. No sé si ha de ser vot secret. Segurament no ho ha de ser. Però estic convençut que un percentatge de diputats del PSC votarien ja independència i un percentatge alt dels de CiU també ho farien. ICV també.
I això que les coses encara s’han d’escalfar una miqueta…
http://www.parlament.cat/web/serveis/parlament-20/epeticions
El text presentat és aquest:
Catalunya ha estat la
terra del poble català. Aquí ha viscut com a poble lliure i sobirà, aquí ha viscut com a
poble sotmès i trist, aquí ha
creat una societat i una cultura amb valors nacionals i universals.
Després d’una successiva
pèrdua de condicions favorables a la nostra llibertat de fa segles fins ara,
per raó d’una continuada sèrie de conflictes bèl·lics i polítics, d’on sempre
ha sobreviscut malgrat les aparences.
Ve ara el moment dela Terra.
deixar de banda aquesta relació forçada amb la demarcació espanyola, pel dret
natural que els pobles tenen a la vida, la llibertat, la independència i la
recerca de la felicitat, com un poble més entre la resta de pobles i
nacions de
És per això que, confiant en la vostra honradesa catalana, presento aquesta petició al
Parlament de Catalunya, per tal que aprovi aquesta declaració:
___________________________________
EL PARLAMENT DE
CATALUNYA,
A 11 DE SETEMBRE DE
2010,
DECLARA
ILA CREACIÓ DE L’ESTAT
CATALÀ,
ORGANITZAT COM A
REPÚBLICA DE
CATALUNYA,
AL TERRITORI QUE,
PER DRET I PER
HISTÒRIA,
N’ÉS EL PROPI.
_____________________________________
Moltes mercès per l’atenció que ens feu.
Perdoni’m, però no em crec que una opció com la que vostè diu sigui possible, ara per ara. Més que res perquè els parlamentaris deuen el seu ascó a la llista que confeccionen les respectives cupúles dels partits. I ja se sap: els parlamentaris no poden ser gaire “nets”; però no en són, d’imbècils.
Atentament