És l’hora de plantar-se
Si els nostres dirigents polítics ens representessin a nosaltres (a tots nosaltres), la resposta a les insinuacions del PSOE de passar-se pel folre l’Estatut per decidir el finançament quan els vagi bé hauria de ser clara i diàfana aquesta setmana entrant. És senzill. Un pacte entre CiU, ERC i ICV pel qual, si el 9 d’Agost no s’ha aprovat ja el finançament com diu la llei, es comprometen tots tres davant notari a votar NO als pressupostos de castella del 2009.
Han tingut dos anys i ara, com sempre, toquen els collons i ho volen fer en dos mesos, per aprofitar-se a negociar en plena crisi i aconseguir lligar el finançament, el tripartit i els seus pressupostos. Ja n’hi ha prou d’aquest color. Si no compleixen, es vota NO als pressupostos de l’estat. Siguin quins siguin. Un any en que es comença la legislatura i la crisi això és un problema. Si fan com sempre, quan votem en contra dels pressupostos ja no importarà gaire.
La discussió sobre finançament és independent, realment, de l’estat de l’economia, perquè no es discuteixen quantitats, sinó percentatges. Tot això són excuses per aixecar-nos per milèssima vegada la camisa. Aquella que l’honorable Castells deia que no li aixecarien, coneixedor que el que faran al final, com sempre, és aixecanos-la entre el Solves i el Castells a tots els catalans.