La coherència del 10,2%
He estat donant-li una ullada a l’informe de l’UOC sobre llengua i identitat a catalunya 2008.
Aquestes són les meves conclusions… (segueix)
a) En primer lloc és molt preocupant el fet que a Catalunya la gent nascuda aquí i de pares immigrants parli als seus fills en castellà. És una cosa que veig cada dia i em remou les entranyes. Gent perfectament catalano parlant però que parla als seus fills en castellà.
Per a mi és un problema de comunicació. A aquesta gent cal fer-los entendre dos punts fonamentals:
1.- El català protegeix els seus llocs de treball i la seva economia personal. Per exemple, si als supermercats les caixeres s’acostumen a parlar en català als clients (excepte si se’ls requereix que facin altri), cap sud-americà nouvingut reventasous podrà ocupar el seu lloc de treball. Els països més avançats i més rics d’Europa: Holanda, Suissa, Els Països Nòrdics,… tenen com a gran bassa econòmica el coneixement sobrat d’un o més idiomes “grans” i l’utilització social d’un idioma propi, de manera que bloquegen el seu mercat a l’entrada de productes d’altri sense la seva intervenció en la localització del producte.
2. Parlar als fills en castellà és fer-los inmigrants a la seva terra. Retallar-los la capacitat d’accés a l’ascensor social. Motivar-los absurdament a que es relacionin més amb els fills dels nouvinguts que amb els fills de les classes mitges, més catalano-parlants.
b) En segon lloc felicito per coherents el 10,2% de persones que viuen a Catalunya i sentint-se només Espanyoles (Espanya no existeix, però no ho saben), votarien favorablement en un referèndum d’independència. Aquesta gent sap separar la seva adscripció nacional amb els interessos del país on viu i per tant de la societat que l’envolta. De la mateixa manera, per tant, menystinc al 46,1% de més espanyols de catalans que votarien a favor de que la cort castellana els continuï flagelant amb impostos injustos i estratègies d’inversió desfavorables per la societat on viuen. Cal que aquesta quantitat ingent de persones entengui que un italià que viu a Catalunya no ha de sentir-se condicionat pel seu origen per respondre a la pregunta sobre la independència del lloc on viu. I un castellà tampoc.
c) Una part importantíssima de tota societat diu i vota allò que els seus dirigents polítics li diuen que ha de dir o votar. No és dolent. Simplement confien en la opinió de la gent que considera més informada. Per tant el CDC no cal que es preocupi per si saltar cap a l’independentisme els farà perdre encara més vots, perquè el cert és que molta gent serà o no independentista depenent de si els partits polítics els diuen si ho han de ser o no ho han de ser.