Futbol i Polizia
Itàlia està consternada per els fets que han passat aquest cap de setmana a Catania.
El culpable ja ha estat decidit. Els afeccionats extremistes de les aficions.
Bé, no és per treure-los mètit, però em sembla que han anat un pèl massa ràpid repartint responsabilitats.
(segueix)
I és que, sense negar mètirs als 20 o 30 tifosi que van disfrutar més podent-se enfrontar a la polizia, sembla que tothom hagi corregut un vel sobre la mateixa actuació de la polizia.
I, senyors meus, en aquest cas, la polizia ha buscat i buscat la manera que algú prengués mal. Fins que ho han aconseguit.
Que sigui un policia el que ha rebut la pitjor part no excusa en absolut l’actuació policial, destinada sense cap mena de dubte a que les coses acabessin malament.
Entre les actuacions desastroses comeses hi trobem:
a) Deixar entrar a mig partit als tifosi que havien estat retinguts.
b) Llençar gasos lacrimogens a un estadi de futbol. Estem parlant d’Itàlia o de Russia? Com espereu que reaccionin 30 tifosi i 3.000 seguidors joves si ataques indiscriminadament 30.000 persones innocents amb gasos lacrimògens?
Que esperava la polizia, que la gent els agrairia la desagradable sensació de no poder respirar i no poder veure en un estadi ple de persones espantades corrent?
Va home, va!! Tirar gasos lacrimògens a un estadi de futbol és cridar al caos!!
Algun periodista ho pot dir, si us plau? Encara que no ho posi al teletip de Reuters o l’Agencia EFE?
c) Fer el gallet a les rodalies de l’estadi: Un cop aconseguit que els 30 tifosi lideressin 3.000 aficionats joves indignats amb l’agresió policial a fora de l’estadi, a la polizia no se li acut més que anar a fer el torero davant dels joves. Però quin despropòsit!!! Amb els 4×4, amenaçadors, passant una vegada i una altra per davant de la multitut lògicament indignada i escalfada.
En comptes de rodejar la multitut i esperar que es calmin els ànims, no senyor. Allà, fent el xulo.
Va passar el que havia de passar. Els joves van decidir que com a mínim la polizia hauria de comprar cotxes nous. Per xulos.
Que finalment una pedra es colés dins d’un dels cotxes dels toreros només és un accident desafortunat. Que la polizia creés una situació tant tràgica és el que resulta reprovable.
I el cap de policia responsable encara l’ascendiran perquè, pobret, ha perdut un dels seus toreros.