vergonyant
El central, l’ídol de l’afició, l’esperança de la gent benintencionada, ha agafat la pilota que lentament li ha servit el porter. I l’atura.
I mou els braços d’enrere endavant, demanant al seu equip poruc i anestesiat que tiri endavant.
“Tireu endavant collons, que anem perdent!!”.
(segueix)
Però l’equip, que fa massa temps que va deixar de ser un equip per convertir-se en una colla d’interessos personals contraposats se’l mira pal-plantat.
Saben tots que no els queda cap altre remei que tirar endavant, però fa tant de temps que no ho fan, que no saben ni com posar-s’hi.
Ni en saben ni ho volen. Només faltaria que li donessin la raó al central i acabés sent encara més l’ídol de l’afició.
Ja no són un equip. Tots van a la seva. Tots volen marcar el gol increïble que els asseguri un fitxatge estrella per un altre equip. Ni que sigui l’etern rival.
Així que fan uns pasos endavant, i després uns pasos enrere. Indecisos. Estúpids.
I què ha de fer el defensa? Aquest equip malformat és el que l’afició va votar en referendum a l’estiu. I la mateixa afició, que reconeixeria un a un que el defensa té raó i els altres 9 estan equivocats, es posa nerviosa i ja el pita.
Què ha de fer el defensa? Els segons passen. L’equip oponent es va envalentonant i ja se li acosten. Els nostres fan pena.
Què pot fer el central? Tard o d’hora, malhauradament, haurà de tirar la pilota endavant, a aquell forat on hi hagués hagut d’haver algú que no hi serà.
Si no ho fa corre el risc que els davanters de l’equip rival li acabin prenent la pilota i sentenciin un partit que de tota manera està sentenciat.
Pilota a l’olla. Això ha de fer. I esperar pacientment que al final de la temporada hi hagi un terrabastall que acabi amb la meitat de la plantilla, i que amb sang nova es pugui reconduir una situació que no porta enlloc.
ERC es troba en una posició molt complicada.